A vegades, les coses més senzilles, com en aquest cas unes galtes de porc fetes al forn, resulten una menja exquisida per un dinar de diumenge, tant, que el dilluns, quan tornes a treballar, fins i tot t’agrada comentar-ho amb els companys de la feina: “No diries mai que vaig fer ahir, per dinar…” (…) “Doncs unes galtes de porc al forn que es podien menjar sense fer anar el ganivet, de tan tendres que van quedar, i no vulguis saber si n’arribaven a ser, de gustoses!”
Doncs ara, perquè veieu que no us enganyo, us passo la recepta (senzillíssima!!!) per si un dia aneu a plaça i us trobeu que a la parada de la cansaladeria on normalment compreu hi tenen galtes de porc en una de les safates:
Ingredients (per a 4 persones):
4 galtes de porc (feu que us les marquin, ja que es couran molt millor).
2 cebes mitjanes de Figueres.
5 grans d’all sense pelar.
3 tomàquets de la branca, tampoc no massa grossos.
2 patates mitjanes (1/2 quilo, si fa o no fa).
1 got de vi, de vi blanc sec (vaig fer servir xerès sec).
1 cullerot de brou (o d’aigua calenta amb un “cubito” d’aquells petitons Maggi diluït).
1 fulla de llorer.
1 branqueta de farigola.
Escalfeu el forn a 180º
En una cassola que pugui anar al forn, tireu-hi un raig d’oli d’oliva, poseu-hi les galtes salpebrades i introduiu la casssola tapada al forn, que abaixareu, ja durant tota l’estona, a 160º.
Mentre aneu controlant que les galtes es vagin coent uniformement per les dues bandes, peleu i talleu les cebes ben primes, saleu-les i poseu-les a la cassola quan vegeu que les galtes comencen a enrossir-se.
Deixeu que la ceba es vagi també fent i, mentrestant, ratlleu els tomàquets als que haureu tret les llavors.
Quan la ceba comenci a agafar aquell color transparent i brillant, afegiu a la cassola els grans d'all sense pelar, el gotet de vi blanc sec, el llorer i la farigola, i, al cap d'uns 10 minutets, afegiu-hi els tomàquets ratllats i deixeu que es vagi rostint.
Mentrestant, peleu i talleu les patates a quadradets, fregiu-les en una paella, però traieu-les abans que comencin a enrossir-se.
Escorreu-les de l’oli, saleu-les i, quan vegeu que el rostit ja és gairebé a punt, afegiu el cullerot de brou i les patates a la cassola procurant que aquestes s'impregnin bé del suquet del rostit.
Deixeu que cogui tot plegat, sempre amb la cassola ben tapada, un quart d'hora més i, ja dic, no cal ni que poseu ganivets a taula, de tan tendres que us hauran quedat unes senzilles però gustosíssimes galtes de porc.
Aquesta és una de les moltes receptes que he tret del llibre Àpats de fonda, de Jaume Carles Font, publicat per l'editorial Cossetània, de Valls, un llibre del qual tinc pensat, ara que ve Sant Jordi, dedicar-li una entrada al bloc, perquè, per a mi, és un dels millors llibres de cuina que han sortit darrerament al mercat… Però ja en parlarem d’ell d’aquí a uns dies amb l’espai que crec que es mereix.
Per cert, no sé si us ho havia dit… No diríeu mai que vaig fer ahir, per dinar… Doncs unes galtes de porc al forn que es podien menjar sense fer anar el ganivet, de tan tendres que van quedar, i no vulgueu saber si n’arribaven a ser, de gustoses!
Ui!, ara, al repassar tot el que he escrit, veig que sí, que ja havia dit tot just començar que diumenge vaig fer galtes de porc al forn per dinar, però ho deixaré dit les dues vegades per si algú ha anat a llegir directament la recepta i no s'ha enterat que diumenge, per dinar, vaig fer galtes de porc al forn que, per cert, van quedar boníssimes!
08 d’abril 2008
GALTES DE PORC AL FORN
Enviat per enric | 23 comentaris
1:40 a. m.
Compartiu a:
Continueu llegint...
Entrades relacionades
Subscripció
CA L'ASSUR
Comentaris recents
▼▲ Més blocs
-
-
CLUB WAGNER: PROJECTE LOHENGRINFa 1 setmana
-
-
-
-
-
Concurso de sartenes LecuineFa 8 mesos
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Un sopar magistral a casaFa 7 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Todo se transformaFa 10 anys
-
PendientesFa 11 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Un nou iniciFa 14 anys
-
-
ENS TRASLLADEMFa 15 anys
-
-
-
Enric...Quan dius que vas fer les galtes???...jejeje!!!...Jo mai m'he atrevit a probar les galtes de porc...i això que els peus em xiflen!!!!...Amb aquesta recepta teva ja no tinc excusa!!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva (terrassa)
Jo tampoc m'havia atrevit mai amb un clàssic tan clàssic com aquest... però pel dinar de Sant Josep en vaig fer (una mica diferent de les teves) i és molt fàcil! Tens raó que queden tan tendres que es poden menjar sense ganivet... molt bones!
ResponEliminaEl proper cop les faré al forn, com expliques tu a la recepta, que tenen una pinta molt i molt bona!
Ja ho diuen ja: del porc s'aprofita tot! a nosaltres ens encanta fet de totes les maneres. A l'hivern mengem sovint careta de porc a la brasa (amb una mica d'all i oli) Mmmmm! boníssimes!
ResponEliminaFarem aquesta recepta, ben aviat segur. Enric, ets un crack!
Eva:
ResponEliminaLes vaig fer diumenge, per dinar :)).
La carn de les galtes, que no és molta, no té res a veure amb la dels peus, ja que la de les galtes és una carn molt magra que no és cap exageració dir que, si queda ben feta, es fon a la boca.
Gemma:
Mira que dir, després de les "virgueries" que fas, que no t'atrevies amb les galtes! :))
Si en tornes a fer i les vols fer seguint aquesta recepta, ja em diràs què tal t'han sortit. Jo, no sé si ho he dit, les vaig fer diumenge, i em van sortir boníssimes. :))
Parella:
Una vegada vaig sentir dir a un senyor: "A mí, del cerdo me gustan hasta los andares" :))
Celebro que us hagi fet gràcia aquesta recepta. Si decidiu fer-la, ja em direu què tal... Jo la vaig fer diumenge. :))
Jo fa poc que vaig tastar les galtes per primer cop, i em van agradar força. Amb els peus de porc si que no puc. Aquesta recepta fa bona pinta, queda apuntada a la llista de pendents. Per cert, si pots em podries passar les dades de la teva peixatera? Per si torno a fer l'orada a la merenga de sal. Gràcies
ResponEliminaEster
Hola, Ester!
ResponEliminaA mi tampoc em fan gens de patxoca els peus de porc, ja que és una carn molt gelatinosa i, a mi, aquestes textures em fan una mica d'angoixa, la veritat.
La poca carn que hi ha a les galtes del porc, en canvi, és molt magra, la qual cosa no vol dir, ni molt menys, que sigui eixerreïda, ja que tant si la fem guisada, com en aquesta recepta, o a la brasa (cuites amb llenya o carbó) el resultat és una carn tendra i gustosa.
T'enviaré un mail explicant-te on hi ha, a la Plaça Vella de Badalona, (a mi això de mercat, per molt correcte que sigui, no em surt dir-ho) la peixatera que, no et càpiga dubte, et sabrà preparar les orades com cal.
impresionant recepte, m'hen vaig ara mateix a fer-la, moltes gracies
ResponEliminaLlorenç de Reus
Llorenç: Tot un plaer veure't a la "Samfaina"! Desitjo que el plat hagi fet justícia a les expectatives.
ResponEliminaM'ha fet gràcia la decisió en el teu comentari, ja que m'ha fet tot l'efecte d'un "amor a primera vista" entre tu i el plat.
Holas leo vuestras recetas y comentarios hace dias y me he decidido a probar, os puedo decir que he echo esta receta y queda de vicio, con tu permiso comentar que he añadido unas pasas que han caramelizado algo y quedamuy bien el contraste de gustos. :)
ResponEliminaAnònim: Celebro que la recepta t'hagi agradat. Sempre he dit que el llibre d'on la vaig treure ("Àpats de fonda") és una garantia per a qualsevol recepta que vulguis fer. Moltes gràcies pel teu comentari, i no dubtis que quan torni a fer aquestes galtes les hi afegiré, tal com suggereixes, unes panses, ja que, n'estic segur, el contrast de sabors ha de ser encertadíssim.
ResponEliminaimpresionant!!!!!!!!!!!!! les tinc a punt per fer-les i ho faré així.
ResponEliminaJa s'em fa la boca aigua. és tant sencill que no sé per on començar.
visca la cuina catalana i com no EL PORC!!!!!!
Gemma II:
ResponEliminaNo tinc ni idea de cuina,,,, sembla fàcil i ho provaré. Ja us diré com m' ha anat... gràcies per les vostres explicaciones i comentaris... semblen fàcils... avui ve a dinar el sogre !!! a veure com em feu quedar ???
Gràcies, Gemma (2)
Hola Enric,
ResponEliminaDemà les faré tal i com dius, la veritat és que té molt bona pinta..............t´ho dic un cop ens haguem prés el cafetó.
Salut i moltes gràcies per la recepta
Uooo merci mestre per posar la recepta... jo he escolli't un dia qualsevol per fer-les jejeje pero gana no en falta... ara mateix les tinc al forn...a veure com acaba la cosa jejeje Gràcies de nou!
ResponEliminabueno...ja veig que desde novembre ningu a escrit res...bueno jo estava buscant una recepta per fer les galtes(de fet sempre cuïno al meu estil, com em sona de vegades...)pero avui he decidit d'aplicarme més(no ho faig molt sovint) a mi, la veritat enric, m'agrada m´ss la mena de presentar la recepta, tan poetic, tan literar ja que sempre et deixen la recepta amb els ingredients i les explicacions de com preparar i cuinar i es molt ''soso''
ResponEliminaperò tu li has donat aquell ''toque de arte'' que fa més que mil explicacions
enhorabona i les faré per sopar(es que som aixi:))
Gracies per penjar aquesta recepta.Es la primera vegada que las faré,segur que están boníssimes.
ResponEliminaUnes galtes delicioses!!
ResponEliminales vaig fer un diumenge per dinar i no vaig necessitar ganivet de lo tendres que van quedar.
Un 10.
pos jo estic fent-les!!!, de moment, l'olor es insuperable. En comptes de vi he posat brandi, i ja escriuré com m'han quedat quan les provem per dinar.
ResponEliminasappas
pos han quedat Molt bones, diu la família.Per mi, cinc minuts més i no tanta salsa, peró el resultat de notable.
ResponEliminasappas
Hola,
ResponEliminaavui he entrat al vostre blog per primera vegada, el meu marit m'ha picat i he comprat per primera vegada galtes de porc i tot buscant com fer-les m'ha sortit la vostra recepta que encara m'ha fet venir més ganes de fer-les. Teniu un blog fantàstic!!!
Vaig provar de fer-les i vam quedar tots encantats! Era el primer cop que cuinva galtes de porc i la veritat és que van quedar boníssimes
ResponEliminahola a tothom ! las he fet i han quedad riquisimes, gracies !
ResponEliminahola,les galtes no fa falta marcar-les,així espatlles la carn,quan les tinguis preparades ficales al forn a vaixa cocció (150 graus)i els últims 10 minuts a 180 graus,i quedarán tendres i ben enrossides.
ResponElimina