Amb aquest darrer escrit a la "Samfaina" dono per finalitzat un periode que, després de sospesar-lo, estic convençut que m’ha resultat el suficientment engrescador com per voler començar-ne un altre amb el mateix esperit, però completament nou. Així és, doncs, que, amb un profund agraïment per les vostres nombroses mostres d’afecte durant aquest periode, m’acomiado d’aquest bloc..., però no pas de vosaltres.
Una abraçada, i tingueu la seguretat que ens tornarem a trobar tan aviat com pugui.
Enric.
Fragment final (fet amb un copia i enganxa) de l’e-mail que he enviat aquest matí a l’autora del post anterior, abans de publicar el post titulat "La Samfaina s’atura":
"El millor serà que cadascú de nosaltres dos continuï fent el seu camí, i et ben asseguro que per part meva no hi tindràs mai cap enemic, doncs m’has conegut el suficient com per saber que detesto embolics i polèmiques.
Un dels problemes puntuals que ens resten per solucionar ara és el del bloc. Diga’m, sisplau, si vols continuar fent tu sola la Samfaina i, en aquest cas, jo n’obriria un altre, o bé si no el vols continuar fent tu sola i, en aquest altre cas, el continuaria fent jo sol. Espero que em diguis el més aviat possible una cosa o una altra i, destijant-te el millor, m’acomiado de tu."
Efectivament, Glòria, com "La paloma", crec que t’has tornat a equivocar -una vegada més!- amb mi, i et pregaria que no utilitzessis mai més el bloc com si fos un reality televisiu: Si vols, tal com t’he dit a l’e-mail, continuar la Samfaina tu sola, endavant, però sigui quina sigui la teva decisió, si pot ser, comunica-me-la a través d’e-mail i no a través del bloc.
