Doncs sí: És ella, la Carbó, una noia que ja a primer cop d’ull se la veu molt segura de sí mateixa, però de seguida veus, també, que no pas per això és de les que gasta fums ni de superioritat ni de displicència davant els seus alumnes d’un sol dia (ahir, 28 de febrer, n’érem més de 70!).
D’una forma molt didàctica, el primer que fa és rentar-se les mans davant de tothom i, a partir d’aquell moment, ja va per feina:
Explica, mentre treballa, tot el que fa, com ho fa i per què ho fa així o aixà i no aixà o així, a la vegada que, amb sortides d’un humor fresc i despert, va fent-nos l’ullet de manera que tots els assistents veiem més una amiga que ens dóna un cop de mà que no pas una senyora a qui li han encarregat impartir una classe de cuina per a gent aficionada.
Estic ben segur que, malgrat tal i com és lògic, ja porta un guió per cada classe, cada classe, també, és diferent, i aquí és precisament on rau l’encant d’aquesta noia: li agrada el que fa, ho fa de gust i, el que és més important: ho sap transmetre.
Un detall que m'ha agradat molt ha sigut quan ens ha explicat la manera de tirar els bunyols a l’oli per fregir-los, recordant-se que ho va aprendre a fer d’un pastisser pel que havia treballat d’aprenenta i que utilitzava la tècnica d’untar-se els dits d’una mà amb oli perquè la massa llisqués amb suavitat a la paella… I l'home ho feia d’amagat!!!... I ho feia d'amagat perquè ningú més que ell sabés d’aquella enginyosa i pràctica tècnica.
Vet aquí, doncs, el que caracteritza els bons dels mals ensenyants, sigui quin sigui el seu àmbit: ser el màxim d’esplèndid a l’hora de transmetre els seus coneixements.
Em felicito d’haver anat a aquesta classe i d’haver-ne sortit no només sabent com es fan els tres plats que ens ha explicat, sinó també per haver conegut blocaires i animoses i fixes comentaristes, així com a una excel·lent professora i magnífica persona: la Mireia Carbó, la qual, al final de la classe i sense mirar en cap moment el rellotge, ens ha atès de meravella signant els llibres que li hem portat, i xerrant i retratant-se amb tots nosaltres una, dues, tres vegades… Les que fos!
Tots..., millor dit: Totes, i tot, :)) hem estat d’acord que repetirem.
Gràcies, Mireia!
Hola, Enric
ResponEliminaLa Gemma també ha penjat la seva crònica de la trobada d'ahir, amb les fotos incloses. La veritat és que va estar molt bé, la Mireia va estar encantadora i crec que tot el grup va sortir amb la idea que ho repetimem així que sigui possible.
Fins aviat !
Glòria
Glòria
Volia dir HO REPETIREM
ResponEliminaGlòria
Aqui una de les fixes comentarises!!!!...Quina gran crònica Enric!!!...M'ha encantat!!!...sisisi...jo no la coneixia a la Mireia (des de matadepera no sintonitzavem cityTv) i quina gran cuinera que m'he perdut durant aquest temps!!...per sort i gràcies a tots vosaltres l'he pogut coneixer i gaudir de les explicacions culinaries...i quin fart de riure que em vaig fer amb les seves bromes!!!..Petunets i fins la pròxima!!!
ResponEliminaEva (terrassa)
Ei, que matiner! Jo encara tenia lleganyes als ulls que tu ja havies penjat la crònica!
ResponEliminaEm sembla que tots ho vam passar molt bé, jo vaig disfrutar tant amb la Mireia com amb vosaltres. Em va encantar conèxier tothom!
Estic segura que ho repetimem!
Ai volia dir repetirem! ;)
Hola Enric!
ResponEliminaFins ara no hvia visitat el teu blog, però ara que ja ens hem posat cara i que m'agrada el que fas , ja em pots apuntat com una de les teves visitants habituals
Ester
Hola troneres! Quina alegria saber que us ho vau passar tant bé. Venim de ca la Gemma i em vist la foto de tota la colla. Ens hem emocionat veient-vos les cares de felicitat. A tu ja t'hem descobert i ja hem posat cara al teu nom i al teu bloc.
ResponEliminaUn plaer coneixer-vos, i a la propera trobada compteu amb naltros.
Petons,
La parella vermella!
Glòria:
ResponEliminaVa ser per a mi una sorpresa agradabilíssima saber que eres, també, aficionada a l’òpera i que coincidíem en la lectura dels blocs d’en Ximo, de la Mei, d’en maac, d’en Titus, de la Papagena, del Vianant… Benvinguda a aquesta “Samfaina” on, no ho dubtis, hi tens casa teva, i quan dic “casa teva” és perquè sempre que ho vulguis hi podràs dir la teva.
Evaaaaaaaaa!:
Quin goig per a qualsevol “blocaire” rebre una comentarista tan entusiasta com tu. Molt ben vinguda, de tot cor, ja si bé els textos que s’escriuen en els blocs són com una mena de pilota que es llança a l’aire, la gràcia està en el fet que hi hagi persones que, com tu, s’esperin per agafar-la i continuar jugant amb ella.
Gemma:
Res de matiner: tot al contrari, ja que sóc dels que, a la nit, no tenen quarts ni hores (treballar de tardes m’ho permet, està clar). El comentari el vaig escriure després de sopar perquè volia reflectir-hi totes les bones “vibracions” que tant per part de la Mireia com de totes vosaltres vaig rebre. Repetimem! I tant que repetimem! ;)
Ester:
Però si som del mateix poble!!! Jo també he entrat per primer cop al teu bloc, i t’asseguro que en seré un lector fidel.
Ei, parella!:
Sempre és un plaer tenir-vos per aquí, i a tots els que vam anar a la classe de ben segur que també ens agradarà que, a la propera, estigueu amb nosaltres.
Veig que coincidim: la Carbó, a més d'una boníssima cuinera, sap comunicar molt i molt bé (la meva crònica ha anat en el mateix sentit). Bé, ara a veure quan repetim!
ResponEliminaAcabava d'enviar-te un comentari al teu bloc quan he vist aquest teu. Efectivament, Mar, coincidim i no solament pel que fa a la Mireia Carbó, sinó també amb el que dius dels cuiners mediàtics.
ResponEliminaPer poc que pugui, intentaré anar a altres classes i intentaré, també, que la gent s'hi engresqui.
Hola Enric, quina crònica més bonica i encertada de la visita que varem fer a la clase de la Mireia.
ResponEliminaNo havia visitat el teu blog i és molt interessant, ja tens una participant que serà gairebé tan assídua com en el blog de la Gemma.
Fins aviat!
Eva(de Barcelona)
Pebbles (o Eva de Barcelona): Estarem encantats que, sempre que ho desitgis, ens visitis i diguis la teva.
ResponEliminaVisca les actives comentaristes! ;)