}

Pages

11 de febrer 2008

A MANERA DE PREÀMBUL

Enviat per enric  |  12 comentaris

Tant ens fa ser la Glòria i l’Enric com l’Enric i la Glòria, i som tots dos qui, amb les lògiques inseguretats davant els problemes de tipus "informàtic" que els són propis a maldestres i gairebé llecs en aquesta matèria com ho som nosaltres, però també amb el desig que els comentaris que hi escriurem tinguin prou interès, comencem, il·lusionats, aquesta Samfaina d’Arts, un bloc que, malgrat haver decidit iniciar-lo sense cap mena de preàmbul, hem cregut que era del tot adient començar-lo amb un, de preàmbul, però, en aquest cas, musical: el suggeridor Preludi del primer acte de l’òpera La Traviata, de Giuseppe Verdi:



Ja s’han apagat totes les bombetes de les esplèndides làmpades que il·luminaven la sala on, rebut pels aplaudiments del públic, hi entra el director. Des del fossat orquestral, lleument visible pel que per als espectadors és l’escadussera claror que tot just enfoca els faristols dels músics, emergeixen, com un suavíssim, gairebé inaudible, xiuxiueig, les primeres notes amb què Verdi va vestir amb música una trama inspirada en la novel·la La Dama de les Camèlies, d’Alexandre Dumas (fill).

L'ambient que propicia aquest intrigant murmuri musical amb què s'inicia tota l'obra ens predisposa perquè comencem a immergir-nos en el que succeirà darrere el teló, on és a punt de començar una història, una història, però, que aquestes mateixes primeres notes ja pressagien que esdevindrà intricada i tortuosa per als dos futurs enamorats, Violeta i Alfredo, que en seran els protagonistes i que els durà, com és ben sabut, fins al límit del drama final.

Com si no ens volgués avançar aconteixements, però, Verdi canvia el nebulós ambient que tot just ha creat i l'il·lumina amb les notes esplendents d'un vals per introduir-nos al benestant món on es desenvoluparà la història que és a punt de començar: En l’acomodada societat burgesa del XIX, una societat, aquesta, que brandava la bandera del respecte i de la moral, si bé ella mateixa ni tan sols es plantejava la immoralitat que suposava tancar completament els ulls davant el nul respecte que li mereixien les penoses condicions de vida dels obrers fabrils i camperols -homes, dones, nens i nenes- als qui explotava amb absolut menyspreu per tal de continuar enriquint-se i poder seguir vivint, immersa i cofoia, en les torres d’ivori que s'havien creat, on hi regnaven, això sí i sobretot!, el "respecte" i la "moral".

Però potser ja estem fugint d'estudi, i més valdrà que ens centrem en la música que hem triat per començar aquest nou bloc –un més!- i que, com tots, neix carregat d’il·lusions per compartir tot allò que ens agrada de les arts en general: la música, la literatura, el cinema, la pintura..., i on hi trobareu, fins i tot, receptes de cuina casolanes. Tot plegat pot semblar una samfaina però, tal i com indica el nom que hem triat pel bloc, intentarem que sigui una gustosa Samfaina d'arts.

4:19 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

12 comentaris:

  1. Benvolguts Enric i Glòria o Glòria i Enric.
    Mireu, avui estava una mica depre. Tot el dia davant del ordinador, treballant per a dos clients i sense sortir de casa. Acabo de dir-li per messenger al Colbran que mossego de la mala llet que porto a sobre i de cop i volta m'arriba un correu del Enric que m'ha fet canviar de sobte el humor.
    M'heu posat content.
    Us desitjo molta sort i a partir d'ara m'inscric al vostre bloc del que us asseguro que seré fidel i constant visitador, de la mateixa manera que vosaltres ho heu estat d'In Fernem Land, del que espero que en el temps que us deixi la Samfaina, seguiu venint a deixar les vostres perles.
    Una forta abraçada i un petó. No cal que us digui que em fa molta il·lusió ser el primer en deixar un missatge

    ResponElimina
  2. Molt benvinguts al món de la blocsfera!!!!
    Acabo de passejar pel bloc i us haig de felicitar, d'això jo en dic comneçar trepitjant fort! No conec cap altre bloc que, de bon començament, ja tingués una projecció de futur tan gran com el vostre... Us trobo amb ganes, il·lusionats, experimentats, oberts a tot i amb interessos molt diversos, tot plegat ingredients necessaris per tirar endavant un projecte com aquest.
    Us ben asseguro que a mi em tindreu com a lectora habitual, de debò.
    Ànims i endavant!
    PD. Potser passaré més per la cuina, però passajaré per tot arreu :)

    ResponElimina
  3. Hola nois... Veig que també us ha picat el cuc del bloc... Només puc desitjar-vos que això que enceteu no sigui una càrrega massa feixuga...

    Dosifiqueu-vos, no es tracta de trencar cap rècord...

    Bona sort en això que ara comenceu... ;-)

    ResponElimina
  4. Pero qué blog tan bonito y tan cuidado!!! Tiene una pinta estupenda, enhorabuena a los dos :-D
    Os incluyo desde ya en mi ronda de visitas.

    ResponElimina
  5. Edipa Maas12/2/08 21:33

    Hola, Enric i Glòria!
    El vostre blog és molt interessant i penso seguir-lo fil per tanda. Sabeu que sempre vaig molt enfeinada, oi? Doncs ara també aniré ensamfainada!
    Salut i moltes felicitats,
    Edipa Maas

    ResponElimina
  6. Ximo:
    Reclinatori! És per a nosaltres una gran satisfacció que el primer missatge sigui precisament el teu, el d'un blocaire que encomana il·lusió. Moltíssimes gràcies!

    Gemma:
    Gràcies pels teus mots d'encoratjament, tot i que a mi, particularment, em farà una mica de cosa cada cop que publiqui un "post" de postres sabent que tu, tota una experta (quin niveeeell!, que diria la Cristina)potser el llegiràs. Intentaré estar a l'alçada. :)

    Mei:
    Intentarem dosificar-nos, t'ho ben asseguro, i continuarem aprenent de les meravelloses perles que penges en tots i en cadascun dels teus posts. Moltíssimes gràcies per l'enllaç!

    Papagena:
    Bienvenida. No puedes imaginarte la ilusión que nos hace de tener la oportunidad de compartir nuestros sentimientos con el Arte, así, con mayúsculas, con una persona tan abierta, sensible e inquieta como lo eres tú. ¡Muchísimas gracias por el enlace!

    Edipa:
    Et conec, herbeta! ;) Gràcies per la teva participació i, tot i les nostres diferències sobre qui tu ja saps, de ben segur que els teus comentaris seran sempre molt ben rebuts.

    A tots els que teniu ja bloc:
    D'aquí a uns dies publicarem la nostra llista d'enllaços, a la qual els dels vostres magnífics blocs no hi faltaran.

    Buf!!! Quina il·lusió tots plegats!!!

    ResponElimina
  7. Enric! holaaaaaaaaaaa

    Quina il·lu saber que ja et puc deixar missatges, que ben segur llegiras...

    per cert.. abans que m'oblidi..."Encantada Glória de coneixa't" :D

    Ooooh, quan sento la traviata m'emociono perquè el meu pare la cantava molt sovint quan estava content. Ara es l'Ignasi el meu marit qui també ho fa.... que curiós oi?

    Vaig a llegir-vos una mica més...

    ResponElimina
  8. Me'n acabo d'assabentar del naixement del vostre blog. ENHORABONA !!! El "nen" sembla que us ha sortit bé de pes i de mida, i no plora gens, més aviat canta. El veure'm crèixer tots plegats...

    ResponElimina
  9. Cristina:
    Que content estic d’haver-la encertat de ple amb tu amb aquest Preludi de “La Traviata”!... I és que a tots els teus amics blocaires ens agrada complaure’t, il·lusionats com ho estem perquè les dues llentietes vagin creixent.

    Un petó, i moltíssimes gràcies per la visita.


    Teresa:
    Moltíssimes gràcies, Teresa! Vetllarem, com a pares que en som, perquè la criatura vagi creixent, comptant sempre, això sí, amb padrins com vosaltres.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Cristina: El gust és meu, i gràcies per la visita.

    ResponElimina
  11. fángel

    hola enric (i gloria, el parèntesi es per... bé el cas és que com que només et conec d'oïda, amb veu de l'enric, docs, això, hola). escric encara que porto ja cuatre hores pensant que escriure, bé potser de les cuatre hores només he pensat deu minuts, però he pensat que ja és. he estat mirant-me el vostre blog i m’ha agradat molt, i curiosament ahir (dissabte) vaig anar a veure l’assaig d’una orquestra a la que potser anirà l'amanda i estaven practicant "el suggeridor Preludi del primer acte de l’òpera La Traviata, de Giuseppe Verdi".

    bé felicitats i, bona vida

    ResponElimina
  12. Miquelarro: Quina il·lusió! M’has deixat bocabadat i esmaperdut!!! Has escrit VUIT línies!!!

    Parlant seriosament, moltíssimes gràcies pels teus bons desitjos, i espero que un dia pugui anar a sentir a la teva filla Amanda tocant en una orquestra ja bé sigui el "Preludi” de “La Traviata” o el que sigui. De tota manera, però, que no descuidi mai tampoc la seva magnífica prosa ja que no és que la noia prometi, sinó que en qualsevol moment pot ser una realitat.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top