}

Pages

28 de febrer 2008

PÈSOLS OFEGATS

Enviat per enric  |  7 comentaris


Tot i que l’esclat dels pèsols és en plena primavera, ja hi havia pèsols a plaça i, naturalment, no em vaig poder resistir a comprar-ne, i és que si bé durant tot l’any acostumo a utilitzar sense cap mena de mania els congelats (Findus extrafins), els pèsols naturals, sobretot, com aquests, conreats al Maresme, tenen aquella dolçor especial que resulta una autèntica delícia pel paladar.

Els vaig fer tal i com sempre faig els pèsols naturals. N’érem tres a menjar-ne i en vaig comprar 3 quilos que, un cop desgranats, van resultar suficients perquè en sortissin tres plats com el que es mostra a la fotografia.

Amb poquet oli d’oliva i amb un granet d'all tallat a làmines, vaig sofregir, en una cassola i a foc lent, un parell de cebes tendres tallades en juliana.

A mig coure hi vaig posar sal i, quan la ceba començava a fer-se transparent, l’hi vaig afegir un bon raig de vi blanc sec.

Vaig apujar el gas perquè s’evaporés l’alcohol i, tot seguit, vaig tornar a abaixar el gas quan vaig afegir a la cassola els pèsols ja desgranats.

Amb una cullera de fusta i durant un parell de minuts, vaig anar remenant a dins de la cassola perquè els pèsols s’impregnessin bé del sofregit i, a continuació, hi vaig tirar un cullerot d’aigua calenta, la justa perquè no s’enganxessin.

Vaig tapar la cassola amb un plat fondo amb aigua per poder-la afegir, a la mateixa temperatura de la cocció, en el cas de quedar-me amb poca aigua mentre els pèsols encara no fossin cuits i, quan al cap d'uns 20 minuts vaig comprovar que pràcticament ja estaven al punt de sal i de cocció, vaig afegir-hi tres tallets d’un dit de gruix de botifarra negra per persona, fins que van estar fets del tot.

Molta atenció amb la sal: Hem de pensar que la botifarra negra ja donarà prou gust al suquet, un suquet que, como podreu observar a la fotografia, vaig fer una mica més abundós del que habitualment es fa… I és que…, no ho puc evitar: Sóc un panarra sense remei!

1:02 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

7 comentaris:

  1. M'encanten els pèsols, i si són frescos, molt millor! Llàstima que la temporada sigui tan curta i resultin tan cars... 3kg de pèsols i et quedes en no res :(
    A mi també m'agraden caldosets per sucar-hi pa... ;)

    ResponElimina
  2. I per celebrar l'arribada de la primavera... avui toquen els vostres pèsols ofegats!

    Ja us explicaré com ha sortit el resultat, a part de, segur, una mica escàs (nomès n'he comprat 1 kg... per a dos persones!).

    Ho acompanyaré amb una safata d'amanida verda, per si ens quedem amb gana!

    ResponElimina
  3. Ara és l'època per fer pèsols!Espero que us agradin així tot i que, com ja vaig dir a l'entrada, jo, com que, com la Gemma, també sóc molt i molt panarra, els faig una mica més sucosos del compte.

    Ja direu què tal.

    ResponElimina
  4. Han quedat boníssims!!! No n'hem deixat ni una engruneta...

    No els he fet tant caldosos com a la foto, però també hi hem sucat pà, queda un suquet boníssim!

    ResponElimina
  5. No saps com ho celebro, Sara, de debò!!!

    ResponElimina
  6. Aquí teniu el link... per fí us he fet un petit homenatge a aquest plat que tantes alegríes m'ha donat!

    http://tastaolletes.blogspot.com/2008/05/psols-ofegats-guisantes-estofados.html

    abraçades.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Sara, pel detallàs! El contesto "comme il faût" al teu bloc.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top