}

Pages

22 de febrer 2008

TONYINA AMB CEBA I VINAGRE

Enviat per enric  |  4 comentaris


Dissabte, a plaça, la Rosa Maria, la peixatera a qui gairebé sempre vaig, tenia al cove una tonyina preciosa i, està clar, n'hi vaig comprar, ja que, a part que la tonyina fresca (boeuf du mer, com en diuen tan encertadament els francesos) m'encanta, tenia la necessitat aquell mateix dia, com em passa tots els dissabtes, de fer un segon plat ràpid.

El resultat és aquesta tonyina amb ceba i vinagre, una recepta que fa molts anys va explicar a la meva sogra una peixatera que havia venut de joveneta a la Boqueria, i a qui, segons va dir, a ella li havia explicat una cuinera "de casa bona" de Barcelona.



Posarem oli en una cassola i, abans no s'escalfi del tot, hi tirarem ceba tallada no massa prima amb quantitat suficient per fer una bona base.

Abans que la ceba no comenci a agafar color, la salarem i hi posarem, a sobre, els talls -d'un dit si fa o no fa- de tonyina que ja tindrem salpebrada (jo en poso un per persona) .

Hi escamparem un raig de vinagre, taparem la cassola, i la deixarem a foc suau fins que la tonyina estigui cuita. (Atenció perquè triga molt poc a coure's ja que, si es fa massa, la tonyina queda molt eixuta.)

I ja està!!!

Aquest plat l'he fet amb diferents tipus de vinagre, i el que més m'ha agradat de tots és el de mel o, també, el de cava, ja que cap dels dos treu gens de personalitat a l'exquisit gust de la tonyina.

12:25 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

4 comentaris:

  1. La recepta té molt bona pinta. I es que la tonyina és un matèria prima excepcional. Jo la deixo macerar (un tall ben gruixut) una horeta en salsa de soja, i desprès la paso per la paella, gairebé volta i volta. Li afegeixo, un cop feta, uns grans de sésam, i està boníssima !

    ResponElimina
  2. Efectivament, Teresa, la tonyina és un peix que, a l'hora de consumir-lo, no vol massa filigranes, ja que la seva carn és, com molt bé dius, excepcional. La propera vegada que en compri, provaré la teva recepta i ja te'n faré cinc cèntims.

    ResponElimina
  3. Ja he fet aquesta recepta. Vaig fer com tu, Enric,un dissabte al migdia, que quan tornes a casa de voltar al matí, no hi ha massa temps per cuinar. Realment,es cou molt aviat.

    Jo vaig fer servir vinagre de cava sec, no balsàmic,tal com em van recomanar en una botiga especialitzada d'olis i vinagres del Mercat de Santa Caterina de Barcelona, i va quedar molt, molt bo. Ho repetirem.

    Glòria

    ResponElimina
  4. Glòria:

    Celebro que t'hagués agradat. En cap moment, déu-me'n-reguard, com deia la meva àvia, m'atreviria a dubtar de les excel·lències del vinagre de Mòdena. Ara bé, això no vol dir que per a tot sigui l'ideal.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top