Val a dir que vaig estar de pega!
La setmana passada tenia una entrada que em van portar els Reis (aquests, com que són els de l'Orient, els poso en majúsucula) per anar a l’Auditori de Barcelona a escoltar, com m’agrada fer cada any, una de les peces, per a mi, més impressionants de tota la història de la música: La Passió segons Sant Mateu, de Johan Sebastian Bach.
La mala sort va voler, però, que uns dies abans arreplegués una calipàndria d’aquelles que fan època, amb l’afegit d’uns atacs de tos propis…, propis... Uf!, no sé si dir-ho, perquè...
Va… Sí!… Ho diré..., però fluixet, eh?: propis de fumador.
Ja està, ja esta!… Ja sé que he de deixar de fumar, i que no és gens bo per la salut, i que fins i tot em tinc ben guanyat no haver pogut anar al concert, però la cosa va anar així i, com molt bé es diu en casos com aquest: “Déu et guardi d’un ja està fet”. No hi vaig poder anar i, per tant, ja vaig pagar-ho amb una bona penitència, oi?
Però anem on anava, i aquí mateix prometo que una dia deixaré de fumar. Al cap i a la fi, com deia el gran Perich en un dels seus impagables raonaments: “Deixar de fumar és molt senzill. Jo, per exemple, he deixat de fumar més de cent vegades...”
Doncs bé, tal i com estava explicant, amb aquella tos que tenia ni tan sols em vaig plantejar apropar-me als voltants de l'Auditori, i vaig pensar que el millor que podia fer amb l'entrada era regalar-la a la meva companya de fatigues del bloc, a la Glòria.
I com que qui no es consola és perquè no vol, em vaig haver de conformar a escoltar-lo, al vespre quan vaig arribar de treballar a casa i després de sopar, amb la versió que tinc gravada de Klemperer i que tant m’agrada: Peter Pears, Dietrich Fischer-Dieskau, Elisabeth Schwarzkopff, Christa Ludwig, Nicolai Gedda i Walter Berry, és el luxós repartiment de solistes vocals que, amb l'Orquestra i el Chor Philarmonia, va dirigir-la Otto Klemperer per a la EMI, l'any 1962.
La Passió segons Sant Mateu és una obra monumental on, a través d'un camí de recitatius amb què es va narrant el text bíblic, J.S. Bach ens fa arribar fins a les portes d'esplèndides, descriptives i colpidores corals, així com a les de bellíssimes àries vocals en les que les melodies són delicadament aixoplugades per l'orquestra i per diferents instruments solistes.
Una d'aquestes àries, “Erbarme dich, mein Got” ("Tingues pietat de mi, Déu meu "), és l'ària que segueix a la narració que l'Evangeli fa de les tres vegades que Pere va negar conèixer Jesús i, com un plany de penediment, és introduïda per un violí solista, que no solament acompanyarà en tot moment el to planyívol de l’ària, sinó que en algun d'aquests moments semblarà, talment, que el solo del violí elevi, com un eco, el consirós prec expressat en la veu de la contralt per escampar-lo arreu del món.
Bellíssima, delicadíssima... Meravellosa joia del geni compositor que fou Johan Sebastian Bach.
Si l'heu volgut escoltar, ¿us podríeu imaginar quina gràcia us faria que un veí de seient, per lluny que estigués, hagués "acompanyat" aquesta ària amb un atac de tos?... Per enviar-lo de pet a l'infern, oi?
És una llàstima que no hi poguessis anar, però ja se sap, el tabac té un preu (i no em refereixo en €). De totes formes crec que vas fer bé ja que tenir al costat un "tossidor" compulsiu en un concert és molt empipador. Segur que els altres assistents al concert (sense saber-ho) t'ho van agrair. Ah! i no t'amoïnis Bach és immortal i segur que hi haurà una altra ocasió.
ResponEliminaJosep
Amic Enric, desitjo que et milloris i que et repensis si en els propers anys, val la pena deixar d'escoltar el "Erbarme dich, mein Got" en directe per tal de no deixar de fumar.
ResponEliminaJo he estat fumador, un gran fumador, compulsiu fumador, de més de dos paquets al dia i ho vaig deixar estar. No vull ser un talibà i no et penso dir que quan deixis de fumar, totes aquestes menges que ens presenteu i que ens fan tornar la boca aigua, se't presentaran amb mil i un nous sabors, que respiraràs millor, que et trauràs anys de sobre, tot això no té cap importància, però deixar d'escoltar el Erbarme dich, mein Got en directa per culpa d'unes cigarretes....
Sí, Josep, sí: El tabac té un preu, i TAMBË en euros! -com es nota, oi, que sóc català?- :)).
ResponEliminaDe tota manera, val a dir que la Glòria em va explicar que, just als seients de darrere seu, hi havia un parell de “senyores”, i ho poso entre cometes perquè, malgrat ser fumador, em considero una persona educada :), una de les quals no va parar de tossir durant tot el començament de “La Passió…” i que, segons la forma de dir tan pròpia de la Glòria, “quan va semblar que ja la teníem `arregladeta´”, la van trucar pel mòbil…
Però això no és tot, Josep: En lloc d’apagar-lo immediatament, va tenir els sants nassos de comentar amb la seva amiga, perquè tots els que estaven al seu voltant ho sentissin, que no entenia com li havia pogut passar, perquè ella, n’estava ben convençuda, havia apagat el mòbil abans d’entrar.
Res, tu: A l’infern de pet!, oi? :))
Ximo…
Ai, Ximo!…
Si has estat, com jo, fumador, saps perfectament com em sento. Estàs carregat de raó, però, avergonyit, t’he de confessar que estic fumant mentre t’escric això! He de fer el pas, però sempre trobo excuses per no fer-lo… I sé que l’he de fer, que és el fotut.
Una abraçada.
Enric,
ResponEliminaNo t'amoïnis per res, no estàs sol en aquest món: La parella vermella també fuma!
Hola, padrinets! (perquè ja m’heu escollit a mi com a fillol vostre, oi?) Sou molt bons amb mi no fent-me sentir tan sol. ;)
ResponEliminaEnric, és molt encomiable per part teva la decissió de perdre't el concert perque tossies. Si tens una mica de temps et recomano que llegeixis aquesta "tesi" sobre la tos als concerts que no té desperdici. Pasa-t'ho bé.
ResponEliminahttp://www.violer.com/art_A04.htm
Plugim:
ResponEliminaMOLTÍSSIMES GRÀCIES, així, en majúscules, per l'enllaç en el teu darrer comentari. Realment la "tesi" sobre la tos, que recomano a tothom que llegeixi, no té desperdici, així com no tenen desperdici cap dels altres "encenalls" que, de moment, he llegit d'aquesta MAGNÍFICA, també en majúscules, pàgina.