}

Pages

17 de març 2008

BUENOS AIRES - BORGES ( I )

Enviat per glòria  |  4 comentaris




Intentar no ser exhaustiva amb una vida com la del gran escriptor argentí Jorge Luis Borges -Borges- suposarà prescindir de molts dels detalls que varen omplir la seva existència al llarg dels vuitanta-set anys que va durar. Borges va nèixer a Buenos Aires el dia 24 d’agost de 1899. El seu pare era un il·lustre advocat i professor de psicologia, anglès per part de mare -l’àvia de Borges-, Fanny Haslam. La mare de l’escriptor, Leonor de Acevedo, era traductora d’anglès. En aquest entorn, el nen a qui anomenaven Georgie va esdevenir bilingüe en anglès i castellà des que va començar a balbucejar els seus primers mots.

Els seus pares, que volien per en Georgie una educació sòlida, li varen estalviar fer els cursos de primària a l’escola pública argentina, i varen llogar pel nen institutrius que també coneixessin la llengua anglesa a més de la del país. Com a dada que anuncia una intel·ligència accelerada consta que, quan tenia deu anys, Borges traduïa perfectament els contes de l’Oscar Wilde. El seu pare, que dictava les classes de psicologia a la universitat de Buenos Aires en llengua anglesa, el va alliçonar des de ben petit en l’amor a les lletres, i el nen Borges va poder disposar des de sempre d’una nodrida biblioteca i d’un preceptor exclusiu, culte i refinat, que el va iniciar en la filosofia i la poesia entre d’altres matèries.

Els Borges eren d’origen portugès i romanien, des de feia més de tres generacions, a l’Argentina. El besavi d’en Georgie havia estat un militar d’alta graduació que havia dirigit una famosa càrrega de cavalleria que havia de decidir la batalla de Junín. L’escriptor presumia sovint d’aquest avantpassat gloriós, tot i que també valorava molt la tradició literària que era marca de família, com ara el poeta romàntic Lafinur, o el seu avi patern, Edward Young Haslam, fundador a Buenos Aires d’un dels primers diaris editats en anglès, el Southern Cross.
Quan l’any 1901 neix la germana d’en Borges, la Norah, la família deixa el petit pis del carrer Tucumán, on havien viscut fins aquell moment, i es trasllada a un altre de més gran al barri de Palermo, on en Georgie coneixerà des de ben aviat les figures del compadrito i l’essència del malevaje que tant havien de caracteritzar els seus contes de la vida marginal portenya.


Els Borges passen l’estiu al poble d’Adrogué, molt a la vora de Buenos Aires i lloc on, anys més tard, va venir al món l’excel·lent escriptor Ricardo Piglia, que tant ens ha ensenyat dels tresors intel·lectuals i artístics que guarda l’Argentina. Però del senyor Piglia ja en parlarem un altra dia quan parlem dels esriptors que ens són contemporanis.

L’any 1914, el pare d’en Borges es jubila i, amb tota la família, viatja a Europa per sotmetre’s a una intervenció oftalmólogica. Primer van a Londres, desprès a París i, finalment, s’instal·len a Ginebra, on hi romandran fins que s’acabi la Gran Guerra. A Ginebra, en Georgie és inscrit al Lycée Jean Calvin, on hi estudia tres anys de batxiller, francés i alemany. Aquest ampli coneixement d’alguns idiomes des de tant jovenet, així com la seva afició a la lectura i a l’escriptura, li permeten accedir a filòsofs germànics com Nietzsche i Schopenhauer, i a assaborir directament els poetes expressionistes francesos.

La presència d’en Borges al Licée Jean Calvin suscita les rialles d’algun del seus companys perquè el noiet va vestit com un elitista estudiant d’escola anglesa, tanta era l’anglofilia familiar, d’altra banda també prou natural.

L’any 1919, mor l’avia de Borges, Fanny, i la resta de la família s’estableix a Madrid, on el culte jove argentí freqüenta les tertúlies del Cafè Colonial, presidides per l ’intel·lectual espanyol d’origen jueu, Cansinos-Assens, que actua com a mentor d’en Georgy.

Al tornar la família a Buenos Aires el 1921, en Borges descobreix els suburbis que molt sovint trobem en els seus contes i poemes: Fervor de Buenos Aires, 1923, Luna de frente, 1925, i Cuadernos de San Martín, 1929. Al mateix temps comença a publicar nombroses col·laboracions en revistes literàries i diaris. Juntament amb altres escriptors, funda varies revistes com Prisma i Proa.

L’any 1931, una jove senyora de nom Victoria Ocampo, rica, intel·ligent i guapa funda la revista Sur, en la qual en Borges hi treballa des del principi fent crítiques bibliogràfiques i de cinema i, més endavant, escrivint-hi poemes i contes. En aquesta època coneixerà un escriptor que serà el seu amic de per vida: Adolfo Bioy Casares, amb el qual firmarà, en col·laboració, nombrosos llibres. Adolfo Bioy Casares es va casar amb la germana de la Victoria Ocampo, Silvina. Ambdues procedien d’una família d’oligarques i tenien per costum acollir en els seus salons escriptors de vàlua als quals brindaven l’oportunitat de donar-se a conèixer.

En Jorge Luis Borges, enamoradís de mena, va caure sota l’encís de la Victoria Ocampo que, en aquella època, enamorava tothom. La relació no va arribar a quallar, i es va saber que la Victoria havia rebutjat a l’escriptor. Borges va viure amb dolor aquell amor no correspost acompanyat de la seva mare, Leonor Acevedo que el va protegir sempre.



Abans de publicar el segon i últim treball que intenta resumir la vida d’aquest singularíssim escriptor i poeta, tancarem aquest primer lliurament amb un del seus inimitables poemes que han estat comparats per molts estudiosos als millors del Segle d’Or castellà:

BUENOS AIRES

Y la ciudad ahora, es como un plano
de mis humillaciones y fracasos;
desde esa puerta he visto los ocasos
y ante ese mármol he aguardado en vano.

Aquí el incierto ayer y el hoy distinto
me han deparado los comunes casos
de toda suerte humana; aquí mis pasos
urden su incalculable laberinto.

Aquí la tarde cenicienta espera
el fruto que le debe la mañana;
aquí la sombra en la no menos vana

sombra final se perderá, ligera.
No nos une el amor sino el espanto
Será por eso que la quiero tanto.



1:10 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

4 comentaris:

  1. Ostres Enric: Saps un munt de coses!! Enhorabona i gràcies per tot el que ens expliques! Salut amic.

    ResponElimina
  2. Ah! i Ostres Glòria! el post anterior anava pels dos, per tu i l'Enric!

    ResponElimina
  3. Gràcies amics de "la cuina vermella". Les vostres visites ens omplen de joia.
    Quant a l'afalagador "saber un munt de coses", penso que tots podem aportar coneixements. L'inquietut ens empeny a buscar, a trobar, a gaudir...i a compartir. Aquest últim verb dòna sentit als altres tres.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Parella: Em sembla que la Glòria ho ha deixat molt clar. Ens agrada, a tots els blocaires, sobretot, compartir, i ens sentim satisfets només pel fet que quan pengem un nou article ha pogut resultar interessant a algú més.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top