}

Pages

18 de març 2008

FARCELLETS DE CARN

Enviat per enric  |  5 comentaris




Vet aquí que avui us presento un segon plat que em duu, com diem a Badalona, ple de records de quan, fa ja més de 35 anys, ens vam casar l’Anna Maria i jo. Es tracta d’un plat molt i molt senzill i que sempre fa quedar bé, i és per això que el fèiem quan convidàvem a casa per primera vegada els amics o la família.

En diem, simplement, "Farcellets de carn", tot i que seria més adient dir-ne, potser, "Farcellets de carn amb oliva i pebrot escalivat", i és un plat que encara és ara que el fem tot sovint quan tenim a casa alguna celebració amb força gent, ja que és idoni per preparar d’un dia per a l’altre i acostuma a agradar a gairebé tothom.

El tall de vedella millor per a aquest plat és l’anomenat "tapa plana", encara que també, a vegades, l’he fet amb l’anomenat "tall que es pela".

Calculeu 2 talls de carn per persona tallats del gruix d’una escalopa, i 50 gs. de carn picada de porc per cada farcellet.

Pel que fa a la quantitat d’oliva i de pebrot vermell escalivat, que pot ser perfectament de bona qualitat dels que venen en pots de vidre, va al gust de cadascú, ja que, per exemple, a cap dels meus dos fills els agraden ni les olives ni el pebrot i als farcellets d’ells no els en poso. A la carn picada d’ells els hi barrejo un grapadet de pinyons escaldats prèviament.

Començarem tallant ben petites les olives (va més bé si no tenen pinyol), així com també el pebrot escalivat, els quals barrejarem amb la carn picada de porc, que pràcticament no salarem ja que les olives aportaran prou gust encara que, si us agrada, podeu empolsimar-ho amb una mica de pebre blanc o negre.

Distribuirem tot aquest picolat sobre els talls de carn, salpebrats banda i banda; els cargolarem com si fos un canaló, i els atravessarem longitudinalment amb un escuradents perquè el farciment no surti pels costats i s’escampi durant la cocció, i així adquiriran, també, la forma de farcellets.

En una cassola, si pot ser de les fondes i gruixudes millor que millor, hi posarem oli d’oliva, uns grans d’all tallats a làmines fines, i farem un bon llit de ceba tallada gruixuda i de tomàquet de branca, madur, ben net i sense pelar, tallat, també, gruixut. Ho salpebrerem i ho barrejarem ben barrejat.

A sobre d’aquest llit de ceba i de tomàquet hi posarem els farcellets de carn i, amb la cassola tapada i amb el foc ben baix, deixarem que vagi coent-se poc a poquet tot plegat fins que el tomàquet s’hagi desfet. Aneu tombant, de tant en tant, els farcellets procurant que sempre quedin a sobre del tomàquet i de la ceba.

Un cop veiem que el tomàquet s’ha desfet, retirarem els farcellets, i passarem la ceba i el tomàquet pel passapurés. El suc resultant el tornarem a la cassola i hi afegirem els farcellets.

Com passa amb la gran majoria de guisats, aquest plat resulta molt més saborós fet d’un dia per a l’altre. En el cas que ho feu així, si bé guardareu els farcellets dins el suquet, és millor , abans de servir-ho, escalfar primer el suquet i afegir-hi, un cop calent, els farcellets perquè la carn només tot just s’escalfi però que no torni a coure ja que una nova cocció faria que la carn que embolcalla els farcellets es tornés eixarreïda.

8:34 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

5 comentaris:

  1. Una pinta espectacular, aquests farcellets. Jo també faig servir aquesta expressió de "ple e gent", un dia se me n'enreien uns amics de l'interior de Catalunya perquè feia servir aquesta mena d'expressió
    Ester

    ResponElimina
  2. Ho expliqueu tant bé que em sembla que m'atreviré a cuinar-la, al igual que la recepta dels pèsols ofegats de l'altra dia. Però esperaré a desprès de vacances ja que aquests dies estic molt mandrosa per la cuina. Ja us faré saber si me'n sorto. Salut

    ResponElimina
  3. Sí, Ester, aquesta manera de dir "ple de" en lloc de "molt" o "molts" és ben viva a Badalona, al Masnou, a Ocata i a Teià, i la fem servir "ple de" vegades. :)

    Gràcies, Plugim. Si t'animes a fer-los, ja veuràs com us agradaran.

    ResponElimina
  4. Caram, marxo una setmaneta i quan torno veig que no heu parat... Quina feinada que tindré per llegir-m'ho tot :)
    Aquests farcellets són el típic plat que triomfa amb la família que tinc a casa per Sant Josep: plats guisats per sucar pa! A més, com tu dius, molt pràctic: es pot fer el dia abans (i segur que millora!) i tot és d'aprofitar (vull dir que no hi ha ossos i, quan som tants, això és molt pràctic, per estalviar espai). Vaja, que m'agrada molt! Em sembla que ja tinc el menú triat pel proper dinar familiar :)

    ResponElimina
  5. Ei, Gemma!… Jo et feia encara per la Val d’Aran!… Bentornada, des del país del “tornem-his” i dels “badius” on hi ha “ple de” “micaquers” a la terra de les “xurruques” i de l’”estrep”! ;)

    Celebro que t’hagi agradat el plat. Jo l’he arribat a fer per a catorze! persones, amb dues cassoles mitjanes però, a l’hora de servir-lo, fer-ho en una sola cassola, però grossa. És molt i molt senzill i pràctic, aquest plat i, encara que potser sigui lleig alabar-se un mateix, cada cop que el faig, és un triomf.

    Una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top