}

Pages

25 de març 2008

LA MONA

Enviat per enric  |  8 comentaris




L’Anna Maria i jo tenim els dos fills ja grans i, com és natural i afortunadament, campen per la seva. Enguany tots dos eren fora durant aquestes festes, i de debò dic que ni se’m havia acudit fer una mona per a nosaltres sols. Ahir, diumenge, però, mentre dinàvem, l’Anna Maria em va preguntar de què faria la mona aquest any, i al contestar-li que no tenia pas pensat fer-ne, em va mirar, estranyada, i em va preguntar per què no n’havia de fer. Si estàvem sols, va dir-me, millor que millor ja que ens en tocaria un tros més gros…

Vaig pensar que tenia raó, que punyeta!, i ja em teniu anant a comprar a l’OpenCor que tenim a prop de casa una taula de xocolata negra i, a un forn d’aquests que fan baguettes horribles cada dia i que, per Pasqua, es veu que també fan mones, comprant uns quants pollets i uns quants ous de xocolata que, per cert i demanant-vos perdó, he de dir que em van costar un ou. Sort que de plomes de colors encara en tenia un munt dins d’una bossa que vaig comprar l’any passat.

Al vespre, doncs, vaig fer el pa de pessic: la mateixa genovesa que els amics de La cuina vermella van fer seguint les explicacions del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí.

Com que ells han explicat molt bé l’elaboració d’aquesta genovesa, he anat al seu bloc, i he fet un "tallar" i "enganxar" de tot el procés d’elaboració. Aquí el teniu, i gràcies, padrinets:

Ingredients per a la genovesa:

4 ous
125 gr. de sucre
125 gr. de farina
1 culleradeta de llevat en pols (Royal)
raspadura de llimona

Abans de res encendre el forn a 180 graus, engreixar un motlle amb mantega i amb paper de forn en el fons del motlle també engreixat amb mantega.Batre els ous i el sucre amb força, si pot ser amb un batedor elèctric de barnilles. Cal que augmenti el doble de volum.

Afegir la llimona i continuar batent (ja no amb tanta força i si es vol amb les barnilles elèctriques).

Afegir la farina i el llevat ben barrejats a la massa feta amb els ous, el sucre i la llimona. És important tamisar la mescla de farina i incorporar-la molt a poc a poc a la massa. Ara cal batre a mà, suament, amb molta delicadesa. No cal batre massa, sinó el suficient perquè els ous absorbeixin la farina i el llevat.

30 minuts de forn a 180 graus i amb escalfor només de sota.



I aquest matí he fet la crema de trufa, la recepta de la qual, des de fa molts anys, la faig seguint fil per randa les explicacions del mateix llibre de la Montserrat Seguí (Cuinar és senzill).

Es necessita:

125 gs. de xocolata fosca (en vaig trobar una del 70%)
3 cullerades de sucre
2 cullerades d’aigua
2 rovells d’ou
100 gs. de mantega
150 gs. de nata muntada.

Preparació:

En un cassó i al bany maria fondre la xocolata amb l’aigua i el sucre, tot remenant-ho perquè quedi tot ben incorporat.

Un cop fos, deixar-ho refredar una mica abans d’incorporar-hi tot batent-los, d’un a un, els rovells d’ou.

Posar el cassó directament al foc i, sense deixar de remenar, fer que la xocolata arranqui el bull.

Tornar-ho a deixar refredar una mica, i fondre la mantega dins la xocolata.

Afegir-hi la nata muntada, i posar-ho a la nevera fins que tingui la textura idònia per escampar pel pa de pessic.

En primer lloc, tallarem per la meitat la genovesa i, sobre la part que serà la base, hi untarem una bona porció de crema de trufa.

Posarem la part de dalt de la genovesa a sobre i, un cop reconstruïda, untarem tota la vora amb més crema de trufa per poder-hi enganxar fideuets de xocolata (o ametlles picoladetes i torrades).

Ara ja només serà qüestió d’escampar més crema de trufa dalt de la genovesa, que intentarem allissar-la al màxim amb la part que no talla d’un ganivet llarg, per exemple.

I ja tenim el pastís de pasta de trufa fet. Ja només és qüestió de convertir-lo en una mona guarnint-lo amb els ous, els pollets i les plomes de colors.

Ves ara per què no havíem de menjar mona, enguany, oi?

1:57 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

8 comentaris:

  1. Ostres, entre tots dos us devia tocar un tros ben gros a cadascú! :)
    M'agrada molt la recepta de la trufa de la Montserrat Seguí... jo només la faig amb nata, xocolata i sucre, el proper cop provaré aquesta recepta!
    Fins divendres!

    ResponElimina
  2. mmmm...quin goig aquesta mona!!!!...i això que va ser una mica improvitzada!!!...Molt bé per la teva dona...no es pot desaprofitar l'ocasió de endolcir-nos una mica la vida!!!
    Gemma, jo la trufa tb la faig com tu...encara q tb hi posa una mica de mantega al final.
    Fins divendres!!!!
    Petunets,
    Eva (terrassa)

    ResponElimina
  3. Quina quantitat de xocolata, com ha de ser.
    Moltes felicitats i que per molts anys podeu gaudir-ne
    Ester

    ResponElimina
  4. Estimat amic, gràcies per l'homentatge, és un honor sortir en una entrada teva!!! Yujú!
    Que savia és la teva dona (diga-li que si vol també l'adoptem!): si és Pasqua s'ha de menjar mona!

    Per cert, t'ha quedat fantàstica i suculenta.

    Llarga vida, Enric!

    ResponElimina
  5. Gràcies pels vostres comentaris que em refermen en el que volia significar al començament de l'escrit: La il·lusió no s'ha de perdre mai.

    ResponElimina
  6. No dono l'abast Enric. Per xupar-se els dits aquesta mona
    Bona Pasqua (civil i l'altre)

    ResponElimina
  7. Quina pinta !. Com que només sou dos a menjar mona, si voleu, us ajudem a acabar-la, eh?.

    Fins aviat

    ResponElimina
  8. Glòria i Ximo: Sí que ho sento..., però de debò que ja no en queda ni rastre. :))

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top