}

Pages

14 de març 2008

A LA PLATJA DE CHESIL

Enviat per glòria  |  2 comentaris



A LA PLATJA DE CHESIL
McEwan, Ian
Editorial Empúries

CHESIL BEACH
McEwan, Ian
Editorial Anagrama


Ens trobem davant d’un llibre breu, massa llarg per ser un relat curt i massa curt per ser una novel·la, però hem de prendre el que l’autor ens dóna i, atès el seu talent, no ens faria res que tingués una trentena més de pàgines. Això ja diu d’entrada que ens hauria agradat saber encara més coses dels seus protagonistes.

L’Edward i la Florence s’han casat a l’Anglaterra del 1962 desprès d’un festeig clàssic, apassionat i contingut alhora: Els nuvis són verges i l’acció de la novel·la està sobretot centrada en la seva primera nit com a parella. En aquest fet sempre transcendental, i més fa quatre dècades, hi ha la tensió que sosté l’obra. Sabrem dels records de les vides dels dos protagonistes, de quan ni es coneixien, de com van descobrir que s’estimaven i sabrem, també, del seu futur un cop passada aquella nit primera.

Ian McEwan, el mestre que, entre d’altres, ens ha ofert novel·les tan afortunades com Expiació, portada recentment al cinema, crea amb A la platja de Chesil un relat que flueix amb calma i equilibri com un dels rierols que el text descriu, perquè McEwan no oblida cap detall: els paisatges del camp anglès, la música, els personatges secundaris perfectament retratats amb una sola i fina pinzellada, especialment el del pare i la mare del protagonista, que ens fan pensar en una altra història que aquí no hi surt escrita.

Com diria la gran Víctor Català: llegidors i llegidores... llegiu-lo. Aquest imperatiu, que mai no gosaria tenir caire d’ordre, és meu.

9:45 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

2 comentaris:

  1. És molt curiós, aquest matí he sentit la crítica que feia d'aquest llibre en Marius Serra a la ràdio i literalment se l'ha carregat. Textualment ha dit que els bons escriptors de tant en tant també fan una pífia. Criticava sobre tot que el climax de la novel.la arriba precessament quan el protagonista en la seva nit de noses pateix allò tant comú i que fa capficar tant als homes i que la resta de la novel.la es recrea en aquest fet quan no hi ha per tant. Escoltant al Marius Serra he entès que no valia la pena llegir-la. Encanvi del teu comentari dedueixo que és una novel.la reposada, amb bones descripcions poetiques i amb que transmet sensibilitat. De vegades aquests crítics tan "reputats" potser que ni llegeixin la novel.la. Salutacions

    ResponElimina
  2. Hola "Plugim de sal"!
    Jo penso, abans de qualsevol altra cosa, que cada lector té els seus gustos, sigui crític professional com en Maarius Serra o una comentarista desconeguda com ara jo.
    Efectivament i com tu dius, és una novela reposada, subtil i que ens fa veure com n'era i n'és d'important la intimitat de les persones.
    Tampoc estic d'acord en que un crític, sigui qui sigui, desvetlli fets crucials de l'obra que analitza. S'ha de limitar a donar pistes, ens ha de fer saber si li plau o desplau, i els lectors ja decidirem si la llegim o no.
    Ja veus, a mi se m'ha fet curta...
    Esperem que tornis a visitar-nos!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top