}

Pages

04 de març 2008

NOVA YORK - ISAAC BASHEVIS SINGER

Enviat per glòria  |  2 comentaris


Relacionem l’Isaac Bashevis Singer amb la ciutat de Nova York perquè, malgrat ser Singer polonès de naixement, va deixar el seu país i es va establir a la gran ciutat americana l’any 1935, fugint del perill imminent que pels jueus i altres pobles i col·lectius significava l’ascensió d’en Hitler al poder l’any 1933.

L’Isaac Bashevis Singer havia vingut al món a Radzymin, que algunes fonts anomenen Leoncin, un poblet a la vora de Varsòvia, l'any 1904. Allà, el pare del futur escriptor guanyador del premi Nobel l’any 1978, exercia de rabí tal com ho havien fet ja el seu avi i el seu pare.

Quan l’Isaac Bashevis Singer tenia quatre anys, la família, formada pels pares i quatre germans més, es va traslladar a viure a Varsòvia, en un suburbi molt humil on hi proliferaven lladregots, meuques i també venedors ambulants. L’Isaac Bashevis Singer sempre va dir que aquell racó de món havia estat la seva mina d’or literària.

En aquell barri, el pare de l’escriptor tenia assignada la funció de jutge rabínic, que consistia en fer de mitjancer entre persones que el visitaven per plantejar-li problemes. L’home era un profund coneixedor de les lleis talmúdiques així com de la càbala i, sense sou fix, mantenia la dona i els fills de les donacions que voluntàriament li oferien els seus parroquians.

Quan va esclatar la primera guerra mundial, la Basheva, mare del futur escriptor, va marxar amb els seus fills cap al poblet on ella havia nascut, un indret desolat conegut amb el nom de Bilgoray, on una societat minúscula vivia aliena a l’arribada de l’època moderna, completament immersa en el folklore i les supersticions. L’Isaac Bashevis Singer, que va romandre a Bilgoray tres anys, va gaudir nodrint la seva assedegada imaginació d’artista literari. Totes les seves sensacions de l’època serien reflectides en els seus incomparables contes, on l’autor sap alternar amb mestria el realisme més eixut i la hipnòtica màgia provinent del ric imaginari hebreu.

Quan la Basheva i els seus fills varen tornar a Varsòvia a reunir-se amb el pare de família, aquest va decidir que l’Isaac ingressaria en una escola rabínica. I així ho va fer durant un any en el qual va augmentar la seva ja important cultura especialment centrada en els coneixements filosòfics, a través de figures potents com l’Spinoza i a la lectura dels grans escriptors russos. Sovint reconeixia en la seva obra la influència de Gógol i de Dostoievski.
Un cop l'Isaac Bashevis Singer va haver dit al seu pare que no volia seguir la tasca de rabí, de seguida es va decantar per l’escriptura i es guanyava la vida com podia publicant crítiques literàries, cròniques i ressenyes, així com també contes serialitzats en el diari jiddisch de Varsòvia on , prèvia prova, va ser admès sense dubte, tan evident era la seva vàlua. En aquells temps va escriure una novel·la, La família Moskat, inspirada en la família Singer, que va assolir un èxit important i, a Varsòvia, va ser també un gran èxit el conte Satan a Goray, un relat sobre el fals messies. L’Isaac Bashevis Singer va ser també el traductor de l'alemany al jiddisch de la novel·la La muntanya màgica de Thomas Mann.


L’escriptor es va casar de manera purament simbòlica amb una noia anomenada Runya, amb qui va tenir un únic fill. Quan, l’any 1935, l’Isaac Bashevis Singer va abandonar Polònia, la seva dona, russa d’ideologia comunista, va marxar amb el nen cap a Moscou, i així es va acabar per sempre la seva curta relació.

Cal esmentar que el pare de l'escriptor va tenir un gran disgust quan el seu fill Isaac li va manifestar la seva manca de vocació rabínica. La família pertanyia a la confessió jueva dita hasidim o hasídica, que obliga a una estricta observança de la llei talmúdica, i el jove Isaac Bashevis Singer no només va trencar una tradició sinó que per poder-ho fer va haver de desobeir l’autoritat paterna.

L’Isaac Bashevis Singer va fer cap a Nova York atret per la figura del seu germà gran, Israel Joshua Singer, que tenia deu anys més que ell i ja feia molt temps que vivia a la urbs americana, on també exercia d'escriptor i col·laborava habitualment en el diari jiddisch Forverts, d’enorme difusió entre la societat jueva de la gran ciutat i que, a més de parlar hebreu i anglès, servava amb orgull i nostàlgia l’idioma dels jueus de l’Europa de l’Est. El jiddisch, idioma germànic, havia estat la llengua dels seus avantpassats, la que les mares empraven per dirigir-se als fills, la llengua dels veïnats i dels mercats, i l’Isaac Bashevis Singer n’és un dels seus més notables representants i l’únic a qui va estar atorgat el premi Nobel en aquest idioma, l’any 1978.




A Nova York, l’Isaac Bashevis Singer va viure moments de gran angoixa quan, al principi dels anys quaranta, en esclatar la segona guerra mundial, va estar en perill de ser deportat al seu país per les autoritats d’Estats Units. Afortunadament va aconseguir una pròrroga del seu permís de residència i, al cap de poc, li va ser concedida la ciutadania. A Nova York hi va viure quasi fins a la mort, això és més de quaranta anys, al sector conegut com Lower East Side, on encara hi roman un feu de població jueva dedicada sobretot al negoci tèxtil de factura senzilla. L’Isaac Bashevis Singer passejava a diari pel seu barri, especialment pel carrer Orchard, on hi ha encara un enorme mercat de roba de baix preu, un mercat colorista i estrident com ho devien ser els mercats que l’escriptor, quan era un nen, voltava i mirava a la vella Polònia i que constituïen la seva mina d’or literària.

L’escriptor va assolir un èxit immediat en arribar a Nova York. on de seguida va començar a col·laborar al Forverts amb el seu germà, Israel Joshua, que molt paternalment l’havia acollit.





La producció de l’Isaac Bashevis Singer és variada ja que, per una banda, conrea la novel·la d’estil tolstoià amb obres com Sombras sobre el Hudson i, de l’altra, escriu meravellosos contes per infants i adults on mostra el seu talent per abordar relats inequívocament realistes amb altres plens de fantasia.

A Sombras sobre el Hudson, l’escriptor retrata despietadament la societat jueva que viu còmodament a Nova York d’esquena a l’holocaust perpetrat als seus germans d’Europa. És una història crua, feta des del ressentiment però té un gran valor literari perquè l’escriptor sap reflectir una atmosfera i uns personatges d’intens calat humà. Amb aquesta obra, l’Isaac Bashevis Singer va ser comparat a Thomas Mann, i alguns estudiosos i crítics mantenen que el magistral pols del jueu polonès supera el del magnífic alemany quant a l’orquestració d’un riquíssim ventall de personatges molt clarament diferenciats que es mouen en diversos ambients, desorientats pel moment històric tan traumàtic que els ha tocat viure.

La crítica jueva dels Estats Units va reconèixer la qualitat de Sombras sobre el Hudson, però es va mostrar ofesa per la crueltat del narrador amb el seus germans de confessió i raça, però l’Isaac Bashevis Singer va respondre amb certa sequedat irònica que ell només podia escriure d’allò que coneixia i no en disfressava la seva percepció per dura que pogués semblar.

Un altre llibre interessant és l’obra autobiogràfica Amor y Exilio, on hi trobem explicats els seus primers trenta anys a Polònia: austers i terriblement desencantats. L’Isaac Bashevis Singer té una prosa concisa, lliure de barroquismes, aparentment senzilla i tan profundament precisa com la més nítida equació matemàtica. Quan llegim les obres de l’Isaac Bashevis Singer ens adonem de la dificultat que implica simplificar les coses més complexes, de com n’era de brillant el seu talent per escurçar la narrativa sense empobrir-la mai sinó, a l’inrevés, dotant-la d’una sòlida i contundent essència, i de com el ritme de la seva poderosa narrativa, així com l’estructura dels seus textos només poden ser fruit d’una ancestral saviesa que batega amagada a la sang.

S’han de llegir els seus contes, alguns d’ells publicats en castellà. Els de caire realista són ja moderns perquè l’Isaac Bashevis Singer retrata l’home del segle XX, i no n’esmentaria cap en especial perquè tots són prou bons. Podem recordar el cèlebre Yentl the Yeshiva Boy, que va ser adaptat, dirigit i interpretat per la Barbra Streissand en versió cinematogràfica i en forma de musical. L’autor es va manifestar insatisfet argumentant que l’Streissand havia conferit al conte un caire feminista del tot inexistent en el seu text.

Pel que fa als contes fantàstics, és difícil trobar-ne de més imaginatius i encantadors. En ells hi floten els dimonis i les bruixes, les noies maques i malvades, els homes vells, lletjos i rics, malediccions i encanteris, elements tots inspirats en el fèrtil imaginari hebreu que tan màgicament va alimentar la seva sensibilitat artística quan encara era un nen, allà a Polònia.

L'Isaac Bashevis Singer, nascut Itzak, o Itzuk Zinger, va afegir la paraula Bashevis al seu nom en homenatge a Basheve, la seva mare. Els últims anys de la seva vida, abans d’anar amb la seva tercera i última muller a viure a Miami, on hi va morir l’any 1991, l’escriptor es va fer vegetarià i solia passar moltes jornades al seu racó del Lower East Side seient als parcs on donava menjar als ocells per acabar prenent alguna cosa a la Cafeteria Garden, que visitava habitualment.

I ja, per acabar, un dels seus irònics acudits: En una ocasió en què li van preguntar per què s’havia fet vegetarià, ell va contestar que no era per la seva salut que havia deixat de menjar pollastre sinó que, si ho havia fet, era per la salut... dels pollastres!

Al peu d’aquest escrit deixo uns enllaços que permeten fer una recerca actualitzada de l’obra d’aquest meravellós autor que cap lletraferit lamentarà haver conegut.

Llegiu-lo si us plau.

Enllaços:

http://www.amazon/ uk.com
http://www.totselsllibres.com/
http://www.laie.com/

11:01 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

2 comentaris:

  1. Interessantíssim tot el que he llegit. M'he endut una visió d'I.B. Singer molt diferent de la que tenia coneixent només la pel·lícula Yentl. M'agrdaria saber si ha tingut influència i si la seva ironia té res a veure amb el cèlebre humor jueu novaiorkès.
    Edipa Maas

    ResponElimina
  2. Gràcies per la teva visita, Edipa.
    I.B. Singer ha influït en autors posterior que escriuen també en Jiddisch. Sé que està molt valorat per noms com el la Joyce Carol Oates però no conec cap escriptor directament singerià.
    Quant a la ironia tan jueva de l'escriptor Singer, penso que es tracta d'una manera de pensar molt intel·ligent i comuna a tot el poble jueu, des de la Polònia on va néixer Singer fins al barri de Queens a Nova York sense deixar-nos el Lower East Side !
    Esperem que tornis

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top