}

Pages

16 d’abril 2008

RECOMANACIÓ PER SANT JORDI

Enviat per enric  |  3 comentaris



Des de fa molts i molts anys, però molts, eh?, sempre he fet festa per Sant Jordi, per a mi la GRAN FESTA de totes les festes de l’any.

Fa molts anys, també, vaig entrar a col·laborar amb la llibreria Al Vent, de Badalona, en aquella època de la transició en què algunes llibreries eren quelcom més que locals on només s’hi venien llibres, i per aquest motiu sovintejaven les pintades amenaçadores a les seves parets del tipus "Esto arderá", amenaces que s’havien fet trista realitat, per exemple, a València, on la llibreria Tres i Quatre d’aquella ciutat va sofrir diversos atemptats amb el fuego reparador dels torquemades de sempre que, disfressats de demòcrates de tota la vida, encara pul·lulen.

Malauradament, per motius de canvis d’horari a la meva feina vaig haver de deixar, al cap de quatre anys, la meva col·laboració amb la llibreria, però sempre més, per Sant Jordi, torno a fer de llibreter per un dia, un dia que acabo, per la falta de costum, amb els peus que em bullen per haver d’estar-me tantes hores a peu dret, pel que, a més a més de la rosa i el llibre, a casa ja forma part de la tradició de Sant Jordi el meu relaxant bany de peus amb aigua i sal tot just hi arribo a les 10, quarts d’11 del vespre.

I a què ve, us preguntareu en el cas que hàgiu arribat a llegir fins aquí, tot això?... Doncs bé, tot això ve perquè vol ser el preàmbul d’una recomanació que, com a llibreter que he sigut durant quatre anys seguits i amb gairebé trenta santjordis a l’esquena –o potser millor hauria dir amb mal de peus?-, vull fer-vos d’un magnífic llibre que, si no esteu decidits quin regalar al vostre estimat o estimada i voleu, a més a més, defugir del malauradament ja clàssic llançament per a aquesta data dels mediàtics de torn potser us pot interessar.

Es tracta de Bestiari, de Martí Domínguez, un voluminós recull d’articles publicats a la revista El Temps, on aquest doctor en biologia valencià i actualment professor a la Facultat de Periodisme de València hi vessa tot un gavadal de coneixements científics, artístics i d'una gran humanitat.

Sabíeu, per exemple, que Botticelli va deixar constància en les seves meravelloses pintures del seu interès per la botànica i és per això que a L’adoració dels mags que hi ha a la Galeria degli Ufizzi, de Florència, va pintar al mur del portal, al costat de la Mare de Deú, uns melics de Venus (Umbilicus rupestris) amb la mateixa precisió que un naturalista perquè, segons Hipòcrates recomanava, menjar les fulles del melic de Venus afavoria l’engendrament de nois?...

O que Hugo van der Goes, en el seu meravellós Tríptic Portinari, també als Ufizzi, hi va pintar a la part inferior central de l’Adoració dels pastors, just al costat d’un pitxer amb uns esplendorosos lliris i dins d’un got ple d’aigua, unes flors més aviat escarransides, i que aquestes flors, presents també a La muntanya màgica, de Thomas Mann, on el seu protagonista, Hans Castorp, les utilitzava per decorar la seva trista estança, són corniols (aquilegia vulgaris)?… I és que la raó perquè van der Goes va pintar aquest ramet de corniols en aquest tríptic és perquè les llavors assecades dels corniols, barrejades amb vi, facilitaven el part… (Cliqueu sobre les dues fotografies següents per veure, a la primera, El Tríptic Portinari sencer i, a la segona, el detall pertanyent als corniols.)






Us havíeu fixat que a la Capella Sixtina l’arbre del pecat que hi pintà Miquel Àngel és una figuera i no pas una pomera?, o que al Sant Sopar, del Museu del Prado, pintant pel valencià Vicent Joan Macip (Juan de Juanes), hi apareix damunt la taula mitja taronja quan la taronja, originària de l’Índia, difícilment hauria pogut arribar en aquella època a Judea?… (Cliqueu sobre les fotos per engrandir-les. La primera és El pecat original i L'expulsió del Paradís, de Miquel Àngel, a la Capella Sixtina, i les dues següents són El sant sopar, de Vicent Joan Macip, i un detall del mateix quadre on podreu observar, just davant del ganivet, mitja taronja oberta.)









O que Proust, que evocava tota mena d’olors per la seva Recerca, tenia greus problemes d’asma i havia de defugir de les olors massa fortes, i és per això que en cèlebre retrat que li pintà J. E. Blanche i que veieu aquí sota l’escriptor francès llueix al trau una camèlia…, una de les poques flors completament inodores malgrat la seva bellesa?




I així, amb una prosa cuidadíssima, un refinat sentit de l’humor i, sobretot, amb una gran amenitat a l’hora de parlar de la flora i de la fauna tot evocant pintors, escriptors, músics, pensadors, paisatges…, en aquest magnífic recull d’articles Martí Domínguez ens encomana les seves dots d’observació i ens desperta, a la vegada, la curiositat envers la natura.

Sense anar massa lluny, jo mateix, tan urbanita, llegint aquest llibre vaig descobrir un bon dia que els arbres que hi havia plantats al carrer per on passava matí i tarda per anar i venir de treballar, no eren només arbres, sinó lledoners, uns arbres que, com els plàtans, proporcionen ombres esponeroses, i no em puc estar d’explicar-vos que, parlant d’aquests arbres que podríem dir que només serveixen per fer ombra, Martí Domínguez evoca la figura de Dionisi II, tirà de Siracusa, el qual llegia poesia sota la plàcida ombra d’uns plàtans, i que els va arribar a estimar tant, que els regava ell mateix cada dia... amb vi!


No conec personalment Martí Domíngez, però tinc la sort que un amic comú que tenim tots dos a València, sabent com m’arriba a agradar aquest autor, em va portar, un dia que va venir a Barcelona i va sopar a casa amb nosaltres, tots els llibres de Martí Domínguez signats per l’autor… És un dels regals d’aquells que no oblides en la vida!

En fi, si voleu fer cas a aquest llibreter d’un dia a l’any i voleu regalar (o regalar-vos) un bon llibre que, al ser un recull d’articles, pot agradar fins i tot a aquells a qui no els agrada massa llegir, us recomano amb els ulls tancats Bestiari, de Martí Domínguez, i com que és un llibre editat fa ja vuit anys és més que possible que potser no el trobeu a la vostra llibreria, i és per això que he pensat treure aquest post avui perquè, si us fa patxoca tot el que us he explicat d’ell, tingueu temps de demanar-lo i el pogueu tenir per Sant Jordi… Però si us el porten passat Sant Jordi –aquests dies a les llibreries van de bòlit-, també s'hi val, eh?

Ah!, m’oblidava dir-vos que, al final del llibre, hi trobareu, a part de la taula, quatre índexs: el de topònims, el d’antropònims, el d’animals i el de plantes, que faciliten la recerca per fer noves relectures d’un article en concret.

I ja, per acabar, us deixo aquest enllaç (cliqueu aquí) que he trobat a la xarxa on hi ha dos dels articles que conformen el llibre perquè en pogueu fer un tast.

BESTIARI
Martí Domínguez
Edicions 3 i 4 (València)

1:25 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

3 comentaris:

  1. Amic tocaio,

    et felicito per la recomanació. Ara no se si em decidiré per l'Alexis Zorbàs o per aquest erudit i divulgatiu recull d'articles.

    Quan ens vam casar la Txell i jo(com et pots imaginar va ser una boda pagana, l'arribada de la núvia va ser acompanyada dels acords de "Garota de Ipanema" i no oblidaré mai...óstia! que m'en vaig del tema) ho vam fer-ho sota una figuera i resulta: que es l'arbre del pecat!

    Vam regalar-li a les convidades una boseta d'aromàtica lavanda: estic deleròs per saber quin simbolisme pecaminós hi trobo!

    T'he fet un comentari tant tardà per que les teves entrades mereixen una lectura amb dedicació, posible només el caps de setmana.

    Una abraçada ben forta i un petó de la Txell que es a la cuina feinejant alguna delícia.

    ResponElimina
  2. Kike:

    Buf!, Quantes coses en un sol missatge, i “rollista” que sóc de mena, em fa por contestar-te amb un comentari que ocupi tant com els meus “posts” :)

    Pel que fa als llibres, si em vols fer cas, compra-te’ls tots dos, ja que l’”Alexis Zorbàs” és una novel·la, i el “Bestiari”, al ser un recull d’articles pots, anar picotejant-lo.

    No crec pas que trobéssiu una música més encertada que la “Garota Ipanema” per l’arribada de la núvia el dia del vostre casament: Olha que coisa mais linda… FANTÀSTIC!!!

    Oh, calla, calla…, que segons explica en Martí Domínguez, pel que es veu l’Església va tenir seriosos problemes per “decidir” quina havia estat la fruita que hi havia a l’arbre del bé i del mal, ja que fins i tot va haver-hi un tal Rouxo que va proposar que era… el gla d’alzina!!!

    I no hi patiu pel fet d’enviar comentaris. Tant la Glòria com jo, sabent que ens llegiu, ens donem per molt satisfets. Us ho diem de tot cor.

    Una abraçada, amics.

    ResponElimina
  3. He recomanat aquesta entrada de blog a https://www.facebook.com/pages/Etnobot%C3%A0nica-Lucentina-i-m%C3%A9s-senyora-i-m%C3%A9s/333025360132175?ref=hl

    Enhorabona pels comentaris fets a Bestiari. Molt bons. Els comparteix.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top