}

Pages

29 d’abril 2008

EL MOLDAVA, DE BEDŘICH SMETANA

Enviat per enric  |  9 comentaris




Si heu visitat algun cop Praga, una ciutat on la música hi batega per molts dels seus racons, haureu pogut comprovar que el nom de Bedřich Smetana hi és omnipresent.

Director i compositor, Bedřich Smetana (1824-1884) va ser també una destacadíssima figura del conscienciament nacionalista txec en l´època en què Txèquia formava part de l’imperi austro-hongarès, un conscienciament que es percep en la seva obra, la qual s’inspira en les melodioses cançons i balls folcklòrics de Bohèmia.

Afectat per una sordera total, l’any 1874 Smetana ha de deixar la direcció musical del recentment creat Teatre Txec de l’Òpera i es dedicarà únicament a compondre. Fruit d’aquesta darrera època del compositor són, entre d’altres obres, els sis poemes simfònics emmarcats sota el títol de La meva pàtria, el més conegut dels quals és, sense cap mena de dubte, el que, encara que duri més de cinc minuts, avui us proposem escoltar: El Moldava.

El Moldava (Vltava en txec) és el riu més llarg de Txèquia. Neix a la part meridional del país i, atrevessant boscos i ciutats, arriba a Praga per acabar duent el seu cabdal a l’Elba.

La interpretació d'aquest descriptiu poema simfònic que hem tingut la fortuna de trobar a You Tube és la de l'Orquestra Filarmònica de Berlín, dirigida per un dels més grans directors d'orquestra del passat segle XX, l'hongarès Ferenc Fricsay (1914-1963):


Amb el tímid so de les flautes travesseres (pel Moldava fred) i el lleu murmuri dels clarinets (pel Moldava càlid), acompanyats per l’arpa i el suaus pizzicatos de violins i de violes imitant les gotes d’aigua, Smetana dibuixa a l’inici d’aquest poema musical l’incipient fluir de les aigües d’aquests dos rierols que, empesos l’un cap a l’altre, acaben unint-se i formen el gran riu.

Violoncels i contrabaixos (00:52) descriuen tota la força fluvial nascuda d’aquesta unió, i amb els violins i les violes entonen la melodia principal, a la qual s’hi aniran afegint la resta d’instruments fins que ja, amb l’orquestra en ple, sentirem la sumptuositat amb què les aigües inicien el seu llarg i imparable camí.

Als minuts 01·39 i al 02:13, les cordes dibuixen amb rapidesa els remolins que, un cop salvats, fan renéixer una vegada i una altra la melodia significant el plàcid, exuberant i decidit transcurs del cabdal del riu.

Al minut 02:28, les trompetes ens anuncien una cacera a dins dels boscos, claríssimament il·lustrada per les trompes, que destaquen de la resta dels metalls, fins que l’estrèpit es va diluïnt, a poc a poc, boscos endins, i és quan ens arriben les festives notes d’una polonesa txeca provinents d'unes festes de noces que es cel·lebren a un llogarret a prop de la riba (03:15)

I ve la nit... (04:32) És un moment ple de màgia: els violins dibuixen la quietud del firmament mentre les flautes i l’arpa imiten la remor de l’aigua... I és aleshores quan les rusalkes, les mítiques nimfes que viuen a l’aigua dels rius i dels llacs eslaus, inicien els seus jocs i dancen a la llum de la lluna mentre el riu segueix el seu curs tot i que sembla, en aquest passatge, que li costi d'avançar, també embruixat per l’encantament d’aquella màgica escena que, de mica en mica, va deixant enrere.

Al minut 06:40, un cop més, els metalls irrompen amb força per mostrar-nos un Moldava que, impetuós, desperta amb noves forces per continuar creuant, orgullós, pel mig dels paratges plens d’història de Bohèmia fins que, de sobte, l’orquestra fa un canvi radical (07:41) que ens fa preveure un perill… I és que s’acosten els ràpids de Sant Joan (sjezd Svaty Jan): Una gran agitació orquestral descriu a la perfecció l’accidentat curs que ha de seguir el riu obligat a frenètics corrents, i és la percussió, on hi destaca l’estrepitós esclat dels platerets, l’encarregada d’il·lustrar tota la sublim intensitat d’aquella desbocada cursa.

Al minut 08:34, amb el contrastat d’un pianissimo per part de l’orquestra, tornen els corrents tranquils, i de seguida la melodia reneix amb molta més força quan tot just s’albira el Castell de Praga, i encara la melodia guanya en majestuositat a mida que el Moldava s’acosta a la ciutat on, coronat per disset ponts, el seu pas serà festejat per l’orquestra en ple. És un moment exultant, sublim…

... El riu, però, ha de continuar recorrent el seu llarg camí: deixa Praga (09:51) i es perd en la llunyania cap al seu destí final.



00:00: Neixen els dos rierols que formen el Moldava.
00:52: Sorgeix el gran riu (melodia principal).
01:39 - 02:13: Descripció dels remolins.
02:28: Escena de cacera.
03:15: Noces camperoles (polonesa txeca).
04:32: Les nimfes (rusalkes) surten a la llum de la lluna.
06:40: El Moldava segueix el seu curs atravessant Bohèmia.
07:41: Els Ràpids de Sant Joan.
08:34: S'albira El Castell de Praga. El riu atravessa la gran ciutat.
09:51: El Moldava es perd en la llunyania.

9:01 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

9 comentaris:

  1. Enric,
    Gràcies per haver triat aquest Moldava que forma part del poema simfònic Ma Vlast (la meva pátria)ja que és una de les meves músiques predilectes.
    Gràcies també per haver-nos fet viure amb detall el recorregut del riu amb aquesta magnífica descripció de la música.
    I gràcies perquè m'ha recordat la primera vegada que el vaig escoltar en viu al Palau i se'm va posar la pell de gallina.

    ResponElimina
  2. Josep:

    Jo també el trobo un poema simfònic meravellós, pel que no saps com celebro haver-te fet reviure aquell dia al Palau... Però et vols creure que MAI he tingut l'oportunitat de sentir-lo en directe?

    ResponElimina
  3. Gràcies pel teu comentari al meu bloc. Els qui ens estimem de veritat aquest país nostre no podem deixar d'emocionar-nos en sentir cantar Raimon aquest poema del nostre Espriu. Salutacions.

    ResponElimina
  4. Enric, t'estic molt agraida per haver inclòs el meu bloc amb els teus amics. De veritat, és tot un honor. Et torno la gentilesa i poso una bona cullerada de la teva samfaina a ca l'e-lecta.
    I és veritat, tenim gustos comuns. Això si que és un regal de primavera. Salutacions a Badalona des de Santa Coloma.

    ResponElimina
  5. Francesc:

    Res de gràcies, home! Escoltar la veu de Raimon sempre és un plaer, i si, a més a més, canta el que canta, el plaer es multiplica per mil!!! Espero que no et sàpiga greu que t'enllaci en el nostre bloc, on sempre seràs molt benvingut!

    Delfica:

    Hola, veïna! Vivim al poble del costat l'un de l'altre, i tenim, efectivament, moltíssimes coses en comú. Ens farem un fart de xerrar del que ens agrada, ja ho veuràs!

    ResponElimina
  6. M'agrada molt el Moldava, però fa dies que busco una crònica madrilenya que no arriba mai, i no ho acabo d'entendre.

    ResponElimina
  7. Ximo,
    La crònica marilenya està a punt de caure. El meu servei de documentació gràfica s'ha retardat involuntariament, però ara ja ho tinc tot i d'un moment a l'altra sortirà.
    Gràcies pel teu interès que espero no decebre.
    Kisses.

    ResponElimina
  8. Ha estat un autèntic plaer llegir aquest article i escoltar la peça. M'ho sembla o és la melodia que posen a totes les pelis de l'holocaust?

    ResponElimina
  9. Plugim:

    Aquesta és una d’aquelles peces que quan “en saps l’argument” les guadeixes molt més.

    Pel que fa a la teva pregunta sobre si aquesta melodia és la mateixa que posen a totes les “pelis” de l’Holocaust, no sé què contestar-te, ja que ho he consultat fins i tot amb la Glòria, tota una experta, encara que ella digui que no i que no, en cinema, i m’ha dit que no recorda cap pel•lícula que tracti sobre l’Holocaust on hi aparegui aquesta melodía en concret.

    Una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top