}

Pages

30 de maig 2008

SUQUET DE TURBOT (I)

Enviat per enric  |  14 comentaris



Podrà semblar que presentant aquest senzill i gustós plat continuo amb la dèria d’intentar convèncer no solament que a la mar hi ha més peixos tan bons com ho són el lluç, el rap i el llenguado, sinó que, a més a més, aquests altres peixos no són forçosament sinònims d’espines.

Aquest és el cas del turbot, o rèmol, un peix pla i de forma esfèrica que es caracteritza, a part de la seva saborosa carn, per no tenir gens de greix i, per tant, fet al vapor o a la planxa, és idoni per a les dietes.

Jo me’l vaig fer tallar a trossos de giarebé dos dits d’ample i el vaig fer amb un suquet amb patates.

Com que també vaig comprar una cua de rap (sí, sí… també en menjo de rap!) i me la vaig fer tallar a filets, vaig aprofitar l’espina de la cua, un parell de caps de lluç (veieu com també en menjo, de lluç?) que tenia al congelador, i amb un manat d’herbes (porro, pastanagues, nap, xirivia i api), una fulla de llorer, unes branquetes de julivert, una ceba amb un clau d’olor punxat i un tomàquet sencer, vaig fer-ne un fumet el dia abans.

Diumenge, doncs, vaig fer el turbot amb patates amb els següents ingredients:

4 talls de turbot.
2 grans d’all.
1 ceba grossa.
2 tomàquets madurs.
2 patates grosses.
1 gotet de vi blanc sec.
1 culleradeta rasa de cafè de pebre vermell dolç.
1 branca de julivert.
Picada feta amb: 2 grans d’all, 10 o 12 avellanes torrades i 1 llesqueta de pa torrat.



Primer de tot vaig salar i enfarinar els talls de turbot i els vaig posar a fregir, en una cassola amb oli d’oliva, costat i costat sense esperar que s’enrossissin.


En el mateix oli i amb el foc ben fluix hi vaig tirar la ceba tallada en juliana fina. Quan es va fer transparent, hi vaig afegir els alls tallats a làmines fines i, al cap d’un parell de minutets, els tomàquets ratllats, amb una mica de sal i de sucre, aquest darrer per matar l’acidesa.
Quan em va semblar que el sofregit ja era al punt, hi vaig afegir el pebre vermell i el gotet de vi blanc. Vaig apujar el foc i vaig deixar que l’alcohol del vi s’evaporés.
En aquest punt, vaig abaixar el foc i vaig tirar a la cassola les patates, que havia pelat i esqueixat prèviament, vaig fer-hi una bona remenadeta perquè s’impregnessin bé del suc, i hi vaig tirar fumet (calent) fins a cobrir-les. Depenent de la classe de patates poden trigar a coure’s de 20 a 25minuts.
Mentrestant vaig fer la picada amb els alls, les avellanes i la llesqueta de pa, que vaig diluir dins el morter amb una mica del suc de la cassola, i quan les patates començaven a estar cuites hi vaig tirar la picada, el julivert trinxat ben fi i ja, per fi, vaig posar-hi els talls fregits del turbot.
Deu minutets més a foc baix, i llestos!

Com que el turbot era molt gros, vaig congelar els talls que em van sobrar, i ja els faré amb un altre suquet diferent, tal i com em va explicar que el feia una peixatera que conec i que és, a més a més, una gran cuinera. Ja us en faré cinc cèntims.

2:41 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

14 comentaris:

  1. El turbot és un dels meus peixos preferits... per mi, millor que el lluç! Aquest suquet té una pinta deliciosa, d'aquells de sucar-hi pa :)
    Ja pots aprofitar ara a menjar peix, que em sembla que a partir d'ara anirà escàs... els pescadors estan de vaga!
    Clar que la majoria de peixos (el turbot també, crec) ja són de viver (si els vols de pesca, estan caríssims o ja no en trobes), de manera que no sé si es notarà gaire l'efecte de la vaga. Si demà vas a plaça, ja explicaràs com estaven les parades de peix, eh?

    ResponElimina
  2. Enric,

    Magnífica l'estampa d'aquest turbot i no en parlem del suquet. El turbot és un dels meus peixos preferits (ja veig que no soc l'únic)i malgrat la mala situació actual del sector pesquer, espero que ni de turbots ni d'altres peixos en faltin mai, ja que seria privar-nos d'uns dels plaers culinares més grans que hi ha.

    ResponElimina
  3. Aquest és un dels plats que am i m'agraden, per sucar-hi pa.
    Ens veurem a les Jornades gastronòmiques?
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  4. Enric,

    À mi també m'agrada molt el turbot. Ja estic esperant aquest altre suquet que et va ensenyar la teva peixatera de capçalera.

    Aquesta tarda jo he anat al mercat d'Hostafrancs i la parada del peix on acostumo a comprar tenia bastant peix, malgrat la vaga. Veurem quan dura.

    ResponElimina
  5. Enric,
    A mi el turbot m'encanta. El trobo un peix finíssim, i a la fotografia sur demanant que te'l mengis.
    Aixó que: Bon Profit.

    ResponElimina
  6. Per València no és fàcil trobar el turbot a rèmol. El sols trobar més per Nadal o cosa així. Per suposat que si hi demanes "turbot" o "rèmol", la peixatera no t'entendrà. Jo ho vaig provar una vegada a la del meu poble i em va amollar que si això era algun aparell de cuina! En assenyalar-li el peix amb el dit, em va dir, tota cofoia: "Ah! Això és "rodaball", de tota la vida!". Vaig quedar mort i se'm va aparèixer l'esperit de Pompeu Fabra amb cara de compungit. Coses del bilingüisme.
    Salutacions.

    ResponElimina
  7. Enric, holaaaa!
    Estimadíssim, et pots creure que no he tastat mai el Turbot? i a més, no t'ho perdis en Kike diu que no recorda haver-lo tastat mai, així doncs arribo jo soleta a la conclusió que tampoc l'ha provat perquè si no se'n recordaria, no? Per tant, ja tenim excusa per venir-te a veure a Badalona!!!
    Enhorabona pel plat, ara que són quasi bé les tres i encara no he dinat m'en mejaria un plat ben gros i com diuen les amigues hi sucaria pa, molt pa!
    petons amic!

    ResponElimina
  8. Enric!!! Com l'has clavat!!! M'uneixo als comentaris, ja que el turbot és dels meus preferits!!!
    M'encanta!!!! I pq????...Doncs pq no té espines!!!! jajaja!!!!
    Jo el peix l'acostumo a fer al forn...xo aq suquet fa mooooolt bona pinta!!!
    Petunets,
    Eva
    Pd. El meu amic badaloní creu q coneixia al teu fill, pot ser que tb es digui Enric?...Quina casualitat!!!

    ResponElimina
  9. Bones, què tal??? La veritat és que les teves receptes de peix van engreixant el meu petit bloc (físic) de suggeriments al prestatge de la cuina. Ja veus, et tinc present Enric, i ben agraïa!!! Espero un suggeriment amb castanyola un dia d'aquests.
    Aquests són els últims petons de maig. Per juny... uns quants més. ;-)

    ResponElimina
  10. Enric!!!!...Que faras ara sense poder-te posar amb mi??!!!...jejeje...Ho has aconseguit...i tant!!!!...Espero que t'agradi...moltes gràcies amic per fer-me una empenta per tirar-ho endavant!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. Ei!!!!! Perdoneu-me un moment, si us plau; ara torno, i és que acabo d'entrar al bloc (quin “tute” aquest cap de setmana!), i em trobo amb la sorpresa que, PER FI!!!!! , l’Eva m’ha tret “l’espininta que tenía clavada en el corassón”, i s’ha decidit a fer el seu bloc!

    Vaig immediatament a felicitar-la, i ara torno, eh?

    ResponElimina
  12. Buf! Ja torno a ser aquí!

    Quin dia d'atabalament, el d'avui!

    Veig que sou molts el qui compartiu amb mi el gust pel turbot, de la qual cosa me’n alegro moltíssim.

    Gemma: A plaça encara hi havia de tot. Em va dir la peixatera que si “la cosa no s’arreglava”, dimarts encara hi hauria peix, però que a partir de dimecres ja no.

    Tens raó: molts peixos ja són de viver, però encara n’hi ha, com el turbot que vaig comprar, que no ho són. La peixatera, quan en té, sempre em diu: “Aquest és salvatge, eh?”, i ho era perquè era una bestiassa (en vaig haver de congelar la meitat) ja que, normalment, els de viver són tots d’una mida standard.

    Josep: Tota la raó del món amb el que dius sobre el peix., i molt em temo que tota aquesta colla de sapastres entestats a dirigir-nos usos i costums es carreguin, en nom de no sé què s’inventaran, fins i tot l’hàbit de menjar tota classe de peix que no sigui la que a ells, en un moment determinat, els interessi.

    Ester: A mi també m’encanta això de sucar-hi pa, i és que sóc un “panarra” impenitent. Vaig molt atabalat darrerament, i no sé quan seran les Jornades Gastronòmiques d’enguany. Ho he mirat per Internet i no ho he sabut trobar. Si no m’han passat, estaria encantat de trobar-nos-hi. Diga’m alguna cosa, per favor.

    Glòria: El més probable és que la setmana entrant faci la resta del turbot que em va sobrar seguint la recepta de la peixatera, ja que no m’agrada tenir massa temps al congelador el peix. El volia fer aquesta setmana, però venia a dinar el meu fill petit i sempre que ve em diu que li faci arròs, ja que, segons ell, aquella flaire li porta records de quan era petit, i si bé a l’Anna Maria sempre li critico que és una “marassa”, com comprendràs, jo no puc evitar, de tant en tant, ser un “paràs”. :)

    Glòria (companya de fatigues): No sabia, de debò t’ho dic, que t’agradava tant el turbot. Ho tindré en compte ;)

    Francesc: Suposo que deu ser qüestió de tradicions culinàries, i potser peixos que aquí es consumeixen molt, al País Valencià no, i viceversa. De tota manera, a mi també em fan mal les orelles quan sento demanar “quesitus”, “jamón en dolç” i “ensiamades rellenes”, i referent a aquestes darreres, és molt curiós que els castellanoparlants en diguin correctament “ensaïmada” i, en canvi, els catalanoparlants en diem “ensiamades”.

    Parella: La veritat és que el turbot no és dels peixos que sempre en trobis a plaça –parlo de la de Badalona-, però quan en trobeu, sobretot si són d’una bona mida, no ho dubteu: compreu-lo i, com dic al començament del post, és un peix perfecte per les dietes (amb aquest suquet, no, eh?) :)) ja que el turbot no té gens ni mica de greix i fet, per exemple, al vapor, resulta exquisit.

    Eva (de Terrassa): T’agrada el turbot, ja tens bloc, i el teu amic badaloní molt probablement coneix el meu fill (el petit) perquè, efectivament, es diu Enric, i del nostre cognom, a Badalona, només som nosaltres. Ja no em ficaré mai més amb tu, t’ho prometo! :))

    Delfica: Moltes gràcies!!! De castanyoles ara no n’és temps, i tot i que també és un d’aquells peixos que no acostuma a haver-hi a plaça, quan en trobi ja m’empescaré la manera de fer-ne, ja que recordo que a la meva mare li encantaven, però em sembla recordar que només les havia menjat a casa tallada a filets i fregides. Ja investigaré.

    ResponElimina
  13. Ohhhhhhh!!! que booooo.
    Jo recordo el turbot de quand baixaba a Gracia a veure l'avia ella era molt amant del turbot.
    Quantes receptes s'emportat sense poquer explicar.
    Unnnnnnn, a veure si en trobo i el preparo.

    ResponElimina
  14. Benvolguda Boston: La Gemma de "La cuina de casa" sempre diu que sóc un exagerat, però creu-me que et dic de tot cor que és un honor per a mi que una magnífica cuinera com tu faci comentaris com aquest que em fas.

    Gemma... Si em llegeixes: Oi que el que he dit de la Boston no és gens exagerat?

    Una forta abraçada a les dues!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top