}

Pages

27 de maig 2008

SYDNEY POLLACK: Un comiat

Enviat per glòria  |  6 comentaris


Ahir, dia 26 de maig de 2008, va morir en Sydney Pollack, un director de cinema a recordar amb agraïment i respecte. Pensar en Tal como éramos, Yakuza, Memorias de África o Tootsie ja li valen els homenatges que el món del cine li farà i les dedicatòries que es llançaran a la xarxa honorant el seu record de cineasta compromès i sensible.

En Sydney Pollack va néixer a Laffayette (Indiana), als Estats Units d’Amèrica, el primer de juliol de 1934, fill d’una família d’origen russo-jueva. El seu pare va passar, no sé com, de boxador a farmacèutic, i la seva mare, mestressa de casa, va morir alcoholitzada als 37 anys.


En Sydney Pollack va fer l’ensenyament mitjà (High School) a Indiana, i als 16 anys se'n va anar cap a Nova York, on es va convertir en estudiant d’art dramàtic. Més tard va servir a l’exèrcit del seu país durant dos anys i, finalment, va tornar a Nova York, on va passar a fer de professor d’actors futurs a l’escola on ell s’havia ja graduat.

L’any 1958 es va casar amb una de les seves antigues alumnes, la Claire Griswold, amb la qual va tenir tres fills: L’ Steven, mort d’accident d’aviació a Califòrnia el novembre de 1983; la Rebecca, vicepresidenta de la companyia productora United Artists a finals dels anys 90, i la Rachel, que va néixer l’any 1969 i de la que no podem aportar-ne cap més dada.

En Sydney Pollack va començar la seva carrera com actor de teatre fins a finals dels anys 60, que va entrar a la televisió i es va convertir en director de telefilms. En aquella època va fer la coneixença de dos pesos pesats: John Frankeheimer i Burt Lancaster, i ambdós el varen impulsar a dedicar-se a filmar per la pantalla gran. També va ser en aquest temps tan fructífer quan la seva vida es va creuar amb la d’un actor jove, ros, molt atractiu, anomenat Robert Redford, amb qui va treballar en set pel·lícules i amb el qual va conrear una amistat que els ha durat tota la vida. Avui deu estar trist aquell galant de cabells com el blat que ja apuntava maneres de senyor. Junts, en Sydney i en Robert, varen fer, entre d’altres, Propiedad condenada, basada en una obra de teatre d’en Tennessee Williams i guionitzada per un tal Francis Ford-Coppola, i on la parella d’en Redford va ser la preciosa i malaurada Natalie Wood.

L’any 1973, en Sydney Pollack ens va encisar amb Tal como éramos, una història que succeïa a Hollywood amb el maccarthisme com amenaçant teló de fons. En aquesta pel·lícula, en Robert Redford i la Barbra Streisand s’estimaven com ningú havia vist encara, amb tant bon gust, a les pantalles dels cinemes. La senyora Streisand només cantava quan sortien els títols de crèdit: la melodia també era inoblidable.

Yakuza, un altre tema d’amor, sempre l’amor en Sydney Pollack, ens mostrava un Robert Mitchum perdent l'oremus per una bella japonesa i... ve l’any 1975, i aquest regal pels sentits que va ser, és i serà, Memòries d'Àfrica, basada en l’autobiografia titolada Out of Africa, traduïda Lejos de África, escrita per l'autora danesa d’expressió anglesa, Karen Blixen, coneguda amb el pseudónim d'Isaak Dinesen. En aquesta pel·lícula, la partitura d’en John Williams era gran. En Sydney Pollack va guanyar-hi dos Òscar, de sobres merescuts: un, com a millor director i, l’altre, per la millor pel·lícula. De fet aquets Òscar són sorprenentment coherents.

Sydney Pollack ha estat considerat per la premsa especialitzada el director amb més sensibilitat per filmar escenes d’amor. Tal como eramos ocupa el número sis (6) en el rànquing de les Cent millors pel·lícules dels Estats Units, i Memòries d'Àfrica ostenta el lloc número 13.

En Sydney Pollack ha estat també actor de cinema. L’hem vist treballant amb els seus bons amics Woody Allen i Stanley Kubrick, amb aquest últim, concretament, a Eyes wide shut, al costat de Tom Cruise i de Nicole Kidman.

L’home que se’ns ha mort va fer també incursions en el gènere de la comèdia. Per recordar: Tootsie (1982) amb un increïble Dustin Hoffman disfressat de dona per poder trobar feina a la televisió on, amb el seu aspecte de senyora, caurà rendit pels encants d’una Jessica Lange supersexi.

En Sydney Pollack, tan creatiu, va fer també de productor en dues pel·lícules del director anglès, dissortadament mort fa molt poc temps, Anthony Minghella: The talented Mr. Ripley (1999) i Cold mountain (2003).

Durant l’any 2005, el director va fer un documental sobre l’arquitectura de Frank Gehry, Sketches of Frank Ghery. Aquest fet el va portar a Bilbao, on va poder filmar el museu Guggenheim des dels racons més impensats.

L’anècdota: Quan en Sydney Pollack va versionar Sabrina, l’any 1995, va convidar el creador original, el genial Billy Wilder, a l’estrena. En sortir, el senyor Pollack va preguntar al senyor Wilder: "¿Què?... T’ha agradat?..."

El mestre austríac li va contestar: "Home..., espera trenta anys i ja veuràs què passa quan algú et versioni The way we were."

En Sydney Pollack ha mort de càncer a Pacific Palisades, Los Angeles, Califòrnia, on vivia des de feia molts anys amb la seva família.

Jo li he fet aquest post perquè no li sabria escriure un psalm.

11:51 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

6 comentaris:

  1. Recordo haver vist Tal com erem fa molts anys i em va captivar, no se trobar-li cap pega,és d'aquelles pelis que tot t'agrada: els actors, la historia, com está explicada.. Em passa el mateix amb Memòries d'Àfrica.

    Gràcies Sydney de tot cor!!

    The End.

    ResponElimina
  2. Glòria,
    Com sempre, magnífic el post. En Sydney Pollack s'ho mereix, pelsb bons moments que ens ha fet passar amb pel·licules inoblidables. Entre d'elles, Memòries d'Àfrica, una de les meves favorites, pels paisatges, per l'interpretació i per la música. Quina plorera!

    ResponElimina
  3. Glòria, estic admirada de com documentes els posts. Ets periodista o alguna cosa semblant?? ;-). Ara seriosament. En Pollack em va caure simpàtic sempre, i quedarà com un dels grans del cine dels 70-80.
    Has vist el documental dedicat a Frank Ghery?? Salutacions.

    ResponElimina
  4. Tosca i Josep,
    Celebro molt que coïncidim plenament en la valoració d'en Pollack i, especialment en pel·lícules com la recordada Tal como eramos i, la modèlica Memòries d'Àfrica que deu ser una de les històries d'amor mes reeixides que mai s'hagin filmat.

    Delfica,
    No, no sóc periodista però m'afalaga que m'ho preguntis basant-ho en la documentació que procuro aportar als posts.Solament és informació que ja tinc o busco i que, molt a gust, comparteixo amb vosaltres.
    No he vist, ni sè si s'ha estrenat el documental sobre en Frank Ghery, però el tinc present en el cervell per veure'l o repercar-lo quan em sigui possible.

    Petons per tots i, com sempre, agrair les vostres visites que són les que motiven el que escric.

    ResponElimina
  5. Comparteixo la teva manifesta admiració per S. Pollak. Les seves pel·lícules m'han acompanyat durant anys i les recordo molt. Per això em permetré una petita rectificació: Memòries d'Àfrica no és del 1975, sinó del 1985 (una mala passada del teclat, segur), i afegiré a les citades una altra pel·lícula, Els tres dies del còndor, una història de gènere, que segurament ja hauria oblidat si no fos per la bona direcció de Pollock. També vull sumar-me a homenatjar la seva feina d'actor: no sé com s'ho manegava per aconseguir que, sense deixar de reconèixer-lo,ens creguéssim tant els seus personatges. Deu ser la màgia de l'artista. Que en pau descansi.

    ResponElimina
  6. Hola Edipa,
    No dissimules gens que ets una rateta savia, i efectivament Memorias de Àfrica és del 1985. Agraeïxo la rectificació i demano excuses...però el teclat també t'ha jugat una mala passada a tu, je je, a la línia número nou del teu comentari escrius Pollock per Pollack.
    Errar és humà.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top