}

Pages

09 de juny 2008

EL POETA MACEDONIO FERNÁNDEZ

Enviat per glòria  |  6 comentaris





L’home que dona títol a aquesta crònica va néixer a Buenos Aires (Argentina) l’any 1874 i va morir a la mateixa ciutat l’any 1952.


En Macedonio Fernández era fill d’un militar terratinent i des de molt jove va destacar escrivint poesies i històries fantàstiques.


Va fer estudis de dret a la universitat de la seva ciutat de naixement. Es va casar l’any 1904 amb Elena de Obieta amb la qual va tenir-hi quatre fills. Va exercir com advocat fins que la seva esposa va morir el 1920.


En aquella època junt amb el gran escriptor Jorge Luis Borges va co-dirigir la prestigiosa revista PROA fins l’any 1925. La seva amistat amb en Borges s’havia iniciat a través del pare del gran poeta cec, catedràtic de psicologia, amb qui en Macedonio va estudiar el pensament de Schopenhauer.

El poeta Macedonio Fernández pertany a la generació anomenada martinfierrista i és contemporani de l’altra gran autor argentí, Leopoldo Lugones. En Macedonio era un amant de la filosofia. Li agradava la silenciosa solitud del pensador, i tenia idees molt escèptiques a l’hora de debatre sobre la variada i complexa història del pensament humà. En Jorge Luis Borges tenia gran estimació per la persona i l’obra d’en Macedonio, i en valorava la capacitat que tenía d' expressar-se amb brillant intel·ligència i alhora amb una naturalitat que defugia l’artifici i l’erudició.






En Macedonio té molta obra poètica i novel·lística, tota de valor literari important. En ell hi trobem el ressò dels clàssics, però també l’instint innovador propi del temps que li va tocar viure quan les modernes ombres d’en Joyce, de la Woolf i d’en Kafka, per esmentar-ne uns quants, eren tan allargades que arribaven també al Río de la Plata. Destaquen d’en Macedonio: No toda es vigilia la de los ojos abiertos de l’any 1928, Papeles de recienvenido del 1929, i Novela de Eterna del 1938.

Per mostra, transcrivim dues joies. La primera de verb complicat i de caire teresià, i la segona, molt curta, resolta amb la senzillesa dels genis, ambdues tan difícils de compondre com impossibles d’oblidar-ne l’essència, un cop les hem llegides en veu alta:


No a todo alcanza Amor, pues que no puedoromper el gajo con que Muerte toca.
Mas poco Muerte puede

si en corazón de Amor su miedo muere.
Mas poco Muerte puede, pues no puede
Entrar su miedo en pecho donde Amor.
Que muerte rige a Vida;
Amor a Muerte.

I aquesta que no es pot dir més clara essent tan breu com és:

Amor se fue; mientras duró de todo hizo placer.
Cuando se fue nada quedó que no doliera.


Gaudiu!

12:35 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

6 comentaris:

  1. Caram, aquests dos darrers versos del poeta són colpidors. Hi tens tota la raó. Per cert, és la primera vegada que conec algú que es diga "Macedonio". Curiós, si més no. Salutacions.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel descobriment Glòria, de fet hi ha una mena d'injustícia endèmica que plana damunt de certs personatges, oblidant-los pels noms del reconeixement i donant pas a d'altres que, potser, tampoc no els van superar gaire en mèrits.
    Molt bé aquesta recuperació.
    Bona setmana!!

    ResponElimina
  3. Glòria,

    Gràcies per aquest descobriment, he de confesar que no coneixia aquest senyor i realment paga la pen aprofundir en el seu coneixement.

    ResponElimina
  4. Francesc,
    Estic, com sempre, contenta de que el poema breu t'hagi colpit. I fent un acudit fàcil, no coneixies a ningí que es diés Macedonio, però segur que t'agrada la macedònia que en lletres majúsucules és la terra d'Alexandre el Gran.
    Una abraçada.

    Delfica,
    Aquest poeta és poc conegut a l'Estat Espanyol pero, a Centre Amèrica i a Sudamèrica, i més concretament a l'Argentina, el seu país, és un artista valorat i venerat.
    I jo, feliç de que t'hagi plagut.
    Petons

    Josep,
    Si aprofondeixes en aquest poeta podràs veure que la seva obra està sobretot composta de "poemes-riu". Per mi són massa llargs per bé que vituosos.
    Va ser una troballa el poemet de dues línies que tan agrada a tothom qui és sensible.
    Una abraçada, Josep.

    Mil gràcies a tots per visitar-nos i deixar el vostre comentari.

    ResponElimina
  5. Caray con el Macedonio (apropiado nombre para este blog, por cierto ) no le conocía. Coincido con la mayoria, me han gustado los últimos versos. Como decía mi profesor de literatura :" Lo bueno, si breve, dos veces bueno "

    Y estos son de los buenos.

    ResponElimina
  6. Hola Tosca,
    A mi també m'agrada més el poema curt. És el que més èxit ha tingut i és que amb poques paraules diu una veritat feridora.
    Molts petons

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top