}

Pages

01 de juny 2008

LA CAMPANELLA

Enviat per enric  |  8 comentaris

La campanellaLa campaneta, com ho diríem en català-, és el nom del Segon concert per a violí i orquestra, del compositor, violinista i guitarrista genovès Niccolò Paganini (1782–1840), el rondó del 3er moviment del qual va utilitzar el compositor i pianista hongarès Franz Liszt (1811-1886) per fer-ne un estudi per a piano d’una gran dificultat, ja que el pianista s’ha d’enfrontar amb la rapidesa de l’execució, amb grans i ràpids salts d’ambdues mans sobre el teclat, i amb l’afegit que suposa haver de fer una sèrie de trinos, per imitar el dringar d'una campaneta, amb els dits menys àgils de les mans: l’anular i el petit.

Totes aquestes dificultats, pròpies per altra banda d'un estudi –no oblidem que tant Liszt com Paganini estan considerats com dos dels més grans virtuosos, del piano i del violí respectivament, de tota la història de la música-, fan que La Campanella sigui una peça que suposa un gran repte per a qualsevol pianista i que el públic es deixi endur des d’un bon començament pel vibrant esclat de les notes que conformen l’enjogassada melodia d’aquest estudi, admirant, a la vegada, una execució molt efectista que comporta una gran tècnica gens renyida, però, amb la sensibilitat amb què l’intèrpret ha de saber retransmetre tota la gracilitat d’una composició que, si se’m permet la comparació, el resultat final ve a ser el mateix que el de l’expert vidrier quan arriba a crear una delicada copa de fi cristall.

La interpretació de La Campanella d’aquest video no és la millor que he trobat a YouTube, ja que, pel meu gust, l'excel·lent pianista rus Andrei Gavrilov aquí va massa accelerat (tinguem en compte, però, que es tracta d'una "propina", segurament la darrera després d'un concert) i es perden molts dels petits matissos que fan que el mot gràcil sigui el qualificatiu que potser millor definiexi aquesta petita joia musical (si teniu cinc minutets més i cliqueu
aquí podreu escoltar, per exemple, la impecable interpretació que, en estudi, va gravar el prodigiós pianista que va ser Arthur Rubinstein), però si he triat precisament aquest video és perquè el regidor, amb molt d’encert, va fer enfocar en primer pla les mans del pianista, de manera que poguem observar l’extrema habilitat amb què l’intèrpret ha de fer anar els dits a través de les tecles del piano, a vegades tot just acaronant-les.



Una d'aquelles peces que , de tant en tant, agrada escoltar i que no cansen mai.

11:55 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

8 comentaris:

  1. Gràcies, una bona manera de començar una nova setmana i un nou mes.

    ResponElimina
  2. Enric,

    He escoltat les dues versions que proposes, la del Gravrilov i la del Rubinstein, i evidentment la del Rubistein és molt més acurada i s'aprecien molt més els detalls, amb un so del piano realment meravellós. La del del Gavrilov però, és molt més visual i tot i que pel que escoltes ja t'imagines la dificultat d'execució, al veure-ho te'n fas molt més l'idea. Al final jo també m'he aixecat aplaudint. Gràcies Enric per aquests cinc minuts.

    ResponElimina
  3. Preciós! La veritat és que aquest bloc teu té de tot, com en botiga: música, cuina, literatura... Molt bé! Salutacions.

    ResponElimina
  4. Bon dia Glòria,
    La Campanella és una petita joia que, realment, és un garant del mestratge en la interpretació d'aquell que s'hi enfronta. Sovint no es té en compte que una peça damunt la partitura és sempre invariable, i que és la interpretació, individual, singular i intransferible, que la fa única. Potser també la interpretació del concert per a cello d'Elgar per part de Jacqueline du Pré n'és un bon exemple o, com molt bé dius, qualsevol enregistrament de Rubinstein. Jo guardo com si fós or un vinil dels nocturns de Chopin.
    Per cert.... ara que hi penso, interpretar una partitura també és lectura, no?? mmmm.
    Petons guapa.

    ResponElimina
  5. La veritat és que llegint els comentaris que feu la gent que en sabeu tant de música (tu mateix o la dèlfica) ens ajudeu als qui només podem fruir-ne i prou a aprofitar-la encara més. Quina sort. Salutacions

    ResponElimina
  6. Ximo: Aquestes petites joies de la música van bé a qualsevol hora i dia de l'any. Una abraçada.

    Josep: Doncs a mi saps què em passa?... Com que sóc de llàgrima fluixa, m'emocionen enormement els aplaudiments i, au!, a tirar de mocador!, tot i que estem completament d'acord amb les dues diferents versions. Dóna per fet allò de què vam parlar i que et passaré a la propera classe de cuina que anem. ;)

    Francesc: D'aquesta diem-ne que barreja li ve el títol al bloc. Aquí dalt qualifiquem com a "samfaina" tot allò que està integrat per colors, coses o conceptes que, barrejats, poden arribar a formar una unitat. També s'utilitza, a vegades, però, en forma despectiva. Està clar que aquest no és el cas del títol del bloc, eh? :))

    Delfica: Ui! Tants i tants exemples hi ha d'interpretacions d'una mateixa obra que fan que ens arribin millor les unes que les altres! I l’exemple que proposes de la du Pré crec que és encertadíssim. Pel que fa a Rubinstein, com la mateixa du Pré, o com la Caballé, o com molts d’altres…, és un d’aquells intèrprets que sempre he pensat que és una gran sort que gràcies a la tècnica hem pogut escoltar encara que no hàgim tingut la sort d’haver-los gaudit en directe.

    ResponElimina
  7. Ui, Francesc! Ens hem creuat a l’hora d’enviar els comentaris. :)

    De debò que tant la Glòria com jo som només dos aficionats, però el que és segur és que gaudim molt més quan podem compartir el que tant ens agrada amb persones tan receptives com les que entren i els interessen els “posts” que escrivim amb tanta il·lusió en aquest bloc.

    ResponElimina
  8. Delfica,
    La Campanella és obra de l'Enric, però atès que el comentari va dirigit a mi, cosa que ens és igual, aprofito per dir la meva a la teva pregunta final:
    Jo penso que tot el que sigui descodificar és llegir. La interpretació d'una partitura com la d'un text, com tu dius,són fixes sobre el paper i susceptibles de variacions dramàtiques en la interpretació.
    Tal vegada hauria de madurar més aquet raonament, però sè que m'has entès tan bè com sempre.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top