}

Pages

27 de juny 2008

ÀNEC AMB CIRERES

Enviat per enric  |  18 comentaris


Tot i que enguany no ha estat un any massa bo per les cireres -parlo de les exquisides cireres de Sant Climent de Llobregat- ja que, segons em va explicar en Joan, a qui sempre els hi compro, les fortes pluges –en aquest cas inoportunes- van malmetre bastant la seva sempre benvinguda collita, just el mateix dia en què vaig veure que a plaça ja n'hi havia, vaig decidir immediatament fer aquest plat, molt popular a la Catalunya Nord, i que a casa ens encanta.

L’ànec que vaig trobar no era massa gros, pel que el quart que vaig calcular per persona el vaig fer sencer. En el cas que, si el voleu fer, trobeu ànec de bona mida, feu-vos tallar els quarts per la meitat ja que els coureu molt millor.


Ingredients (4 persones):

- Un quart d’ànec per persona.
- 1 quilo de cireres.
- 2 talls d’un bon pernil salat tallats gruixuts.
- 1 ceba grossa.
- 3 grans d’all.
- 1 got de malvasia.
- 1 culleradeta de mel.
- 1 cullerada sopera de vinagre de xerès.
- pebre negre.
- oli d’oliva.
- sal.

Escalfeu 1 litre d’aigua amb sal i, quan comenci a bullir, tireu-hi les cireres, ben netes i senceres, i coeu-les durant 10 minuts.

Poseu, mentrestat, a rostir els trossos d’ànec, nets de greixos excessius i salpebrats, en una cassola amb l’oli, la ceba tallada i els alls sencers procurant que els talls s’enrosseixin per tos dos costats.

Un cop al punt, tireu-hi la malvasia i deixeu que es redueixi l'alcohol amb el foc ben alt.

Retireu les peces de l’ànec i, en el mateix suc de la cassola, tot just fregiu-hi durant dos escassos minuts el pernil, que haureu tallat a dauets.

Tot seguit, tireu-hi la culleradeta de mel, feu una bona remenada, afegiu-hi els talls d’ànec rostit, i les cireres amb un parell de cullerots de l’aigua amb què les heu cuit.

Saleu-ho i deixeu que cogui a foc ben baix durant 30 minuts.

10 minuts abans d'acabar la cocció, tireu-hi la cullerada sopera de vinagre.

L’ànec, sobretot a les comarques gironines, és un plat que gairebé mai falla a les taules quan es celebra la Festa Major, així és que cada cop que en mejo, em ve el record de les festes majors i les estades viscudes, de petit, a Llagostera, d’on és el meu pare, a Franciac i a Riudarenes, on també hi tenim famíia.

Aquesta recepta és del llibre Àpats de fonda, de Jaume Carles Font. (Cossetània, Edicions, 2006).


11:30 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

18 comentaris:

  1. Enric! Aquest cop t'has superat amb aquest ànec amb cireres, quina exquisitesa! Acabem de sopar i ens has fet venir salivera! Ja ho pots ven dir que és un plat de Festa Major! Tot i així, desprès de menjar aquest plat tant suculent cal anar a ballar el Ball de rams i no parar fins al del fanalet!
    Petons des de l'envelat vermell!

    ResponElimina
  2. Enric,, se puede congelar este plato? el pato ya se que si, pero y las cerezas?

    ResponElimina
  3. Enric,
    Enhorabona. L'ànec i les cireres surten molt bé a la fotografia, i això porta a pensar que vaja quin plat tan bó ha de ser.
    A les festes majors de la meva infantesa, també a la comarca de La Selva, recordo l'ànec rostit, però amb peres en lloc de cireres.Aquesta deliciosa fruita vermella fa bonic a per tot.
    Ja fa temps, per això, que vaig renunciar a les menges d'ànecs, oques, conills etc., limitant els meus gustos carnívors a pollastre, porc i badella.
    Bon profit!

    ResponElimina
  4. Enric,

    Molt interessant la proposta que ens fas d'aquest ànec amb cireres. L'ànec m'agrada força i les cireres són una de les meves fruites preferides, així doncs, ho tinc tot a favor!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  5. Parella: Torno a tenir una cançó per vosaltres -en aquest cas pel vostre comentari-: "Festa Major", de La Trinca, i és que amb vosaltres mai falta allò de "Aaaaaalegria, que és Festa Major..."

    Pilar: Pues la verdad es que no quisiera meter la pata diciéndote que sí o que no, aunque creo que sí que se puede congelar este plato ya que, por lo que oí una vez en un programa de radio, los platos que no es aconsejable congelar son los que llevan salsas en las que intervienen espesantes, como la harina, y éste no sólo no lleva harina sino que, además y a pesar de ser un plato de la cocina catalana, ni tan siquiera lleva picada, en la que muchas veces se machaca en el mortero pan tostado o fito, o carquinyolis, o galletas maría, que sirven también como espesantes de las salsas. No sé si te habré sido de utilidad. Un abrazo.

    Glòria (samfainera): Mala decisió vas prendre, a fe de déu, quan vas renunciar a menges com les que anomenes: totes elles exquisides i amb moltíssimes variacions a l’hora de servir-les a taula. Quina riudellotenca de pa sucat amb oli estàs feta! :))

    Glòria: Jo, quan vaig a un restaurant i veig que a la carta hi ha ànec, sempre em dic: “Aquí de ben segur que s’hi menja bé!” Val la pena, ara que n’és època, de probar-lo amb cireres, ja ho veuràs si et decideixes fer-lo!

    ResponElimina
  6. Aquesta recepta ha d'estar per lleapr-s'hi els dits, com a la Glòria, a mi les cireres m'encanten, o sigui que també va a la llista de pendents

    ResponElimina
  7. Ahir vam sortir a sopar "de guays" i un amic es va demanar confit d'ànec amb cireres i salsa de taronja... t'asseguro que el teu ànec supera al d'ahir i això que era un bon restaurant!
    Em va deixar tastar el plat i vaig trobar que les cireres eren un acompanyament perfecte per l'ànec... llàstima que no n'hi hagi tot l'any, perquè si no, segur que l'"ànec amb cireres" seria tan conegut com el típic "ànec amb peres", no trobes?

    ResponElimina
  8. Enric! saps que a Mollet als volts de desembre, juntament amb uns amics ens trobem per fer la Trincada.. fem com un "guateque" en un local - bar que tenim (que és diu La Gallineta), i ens passem tota la nit ballant cançons de la Trinca i és mooooolt divertit!!!
    l'any vinent vens a ballar-la: ... i els de casa meva, i els de casa mevaaaa, suquem pa amb la oloooor!!! la, lala, laaaa!
    petons trinqueros!

    ResponElimina
  9. Per cert, Enric, que abans m'he oblidat de dir que a la meva alumna li ha anat molt bé la selectivitat! Estem molt contents, ha tret un 7.44 i podrà entrar a la carrera que volia, farà psicologia a la UAB.
    Aquests detalls són els que fan que la meva feina sigui gratificant, recompensen de llarg els malhumors i les enfadades diàries per aconseguir vèncer l'apatia mental que tenen alguns...
    Moltes gràcies per tot!

    ResponElimina
  10. Òstres! Quina bona pinta! Coincidesc amb la parella vermella en tot el que hi diuen. Salutacions.

    ResponElimina
  11. Parella:
    Que bo! Ja us dic jo que sou l’alegria personificada! Ara bé… Ni això que cantaven els de La Trinca (“...i els de casa meva suquem pa amb l’olor!”), ni el títol del disc a què pertanyia aquesta cançó (“Mort de gana show”) té res a veure amb el vostre tarannà, eh? :))

    Gemma:
    L’enhorabona per a la noia i, naturalment, per a tot el professorat, ja que exemples de superació com la d’aquesta alumna estic segur que són per a vosaltres una gratificació que no es podria pagar amb diners. Ja saps on em tens sempre que et pugui ser útil… Escalant, no, eh? ;)

    Francesc:
    Celebre que t’hagi agradat tant aquest plat. Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Monte Arriba cara al viento!!!...jajaja!!...Ai Enric,jo dic lo mateix que li vaig dir a la Glòria amb el seu ànec amb peres, jo em limito al magret...no he probat mai el confit...no sé...no m'acaba de motivar...xo amb aquets plats que presenteu, hauré de canviar d'opinió i almenys provar-ho!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  13. Ai, Eva!... Ja fas com amb les espines del peix! :))

    La carn de l'ànec ve a ser com la del pollastre, pero més magre i de gust finíssim.

    Ni l'ànec amb peres que va fer la Glòria del "Cafè de nit", ni aquest fet amb cireres, són fets amb "confit d'ànec", sinó amb ànec fresc. Si al gallinare que vas a comprar normalment no en tenen, de ben segur que, si els hi encomanes, te'n portaran.

    ResponElimina
  14. Que ha d'estar boooooooooo!!!!! amb peres en he menjat pero amb peres i naps.
    Felicitats!!!!!

    ResponElimina
  15. Boston:

    Gràcies per la teva felicitació! Jo també l'he menjat amb peres i amb naps, tot un clàssic a les comarques gironines, tant és així que hi ha una sardana, per cert preciosa, d'aquelles que en diuen "obligades", és a dir, les que són de lluïment per algun instrument de la cobla i que duu aquest nom: "Oca amb naps".

    Aquest amb cireres, pel que vaig llegir, es veu que el fan molt a la Catalunya Nord. Si algun dia l'hi fas, veuràs que els tocs del pernil salat, la mel, la malvasia i el vinagre li confereixen, amb el contrast que cadascú hi aporta, un gust exquisit.

    ResponElimina
  16. Dicho y hecho, aunque no ha sido pato, ha sido pollo de corral, empecé comprando unas cerezas de Aragón buenísimas, y ya no tuve espera para encontrar un pato decente, "mi carnicero" me dijo que en esta época le tengo que avisar con dos días, pero llevese Vd. este pollo (de corral)que ya me dirá. Y manos a la obra, y tengo que decirte Enrric que una pasada de receta de las de sacar a hombros, BUENÍSIMO, ¡que salsa¡ no hizo falta congelar, como estamos solo dos a la mesa, repetimos al día siguiente, y estaba aun mejor Es de las recetas que voy a guardar para las ocasiones, lástima que buenas cerezas como ahora, no tay todo el año. Pero he pensado que a lo mejor para otoño, se puede hacer con otra fruta ¿no?.
    Esta se la voy a pasar a mi padre y a mis hermanos que son los que cocinan bien de la familia y de paso te mando una dirección que te puede gustar http://recetasdekabanova.blogspot.com

    ResponElimina
  17. Pilar: Disculpa que hagi trigat tant a contestar-te, però com ja he dit en altres comentaris he tingut un cap de setmana una mica atrafegat.

    Celebro que us hagués agradat tant aquesta recepta i, efectivament i com molt bé dius, la gran majoria de guisats són molt més bons d'un dia per l'altre.

    He estat mirant perquè poguessis fer-la a la tardor i, pel que he llegit a diferents pàgines, totes coincideixen dient que les cireres poden congelar-se. Millor que siguin de les fosques.

    La manera de fer-ho amb què també coincideixen (això també és vàlid per a maduixes, maduixots, gerds...) és que s'han de posar primer en una safata al congelador separades, sense que es toquin una amb l'altra i, un cop congelades, les pots guardar fins a sis mesos en un pot hermètic o en una bossa especial per a congelats.

    Crec que val la pena provar-ho.

    ResponElimina
  18. gracias Enric, lo voy hacer, mi madre lo hacía con las fresas, tal como dices, separadas en una bandeja y luego en bolsitas de plástico. En Navidad y reuniones familiares, preparaba el postre predilecto de sus nietos, cuando acababamos de comer o cenar, se levantaba con todos ellos y con gran jolgorio y rigurosos turnos ponían en la picadora de hielo las fresas como piedras, azucar y leche, a los niños yo creo que lo que más les gustaba era echar las fresas a la batidora y el ruido que hacía. Este ruido ha quedado incorporado a nuestra tradición familiar como en otras casas un villancico.
    Dios mío, los recuerdos....

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top