}

Pages

07 de juny 2008

POLLASTRE DE MASIA A L'ESTRAGÓ

Enviat per enric  |  12 comentaris


La recepta que proposo avui no es mereix ni tan sols l’ostentós títol de recepta, ja que és un d’aquells plats, tan senzills!, que fins i tot fa mitja vergonya dedicar-li un post, però si m’he decidit a fer-lo és perquè crec que pot ser-vos útil, ja que és idoni pels dies que, o no tens massa temps per entretenir-te fent massa "virgueries" a la cuina o, senzillament, perquè no en tens ganes però vols defugir de la socorreguda planxa (que després s’ha de netejar, i netejar els esquitxos escampats per tota la cuina)

Per no tenir, la pobra recepta -o com li volgueu dir- no té ni nom, però atent als consells de la Carbó, me n’he empescat un que crec del tot adient: Pollastre de masia a l’estragó, un nom que no sona gens ampul·lós, però que pel fet d’haver-hi substituït el clàssic "pollastre de pagès" per "pollastre de masia" trobo que li dóna un toc elegant i novedós.

Necessitem:


1 quart de pollastre per persona (jo els vaig fer amb la part de la cuixa, però dono fe que el pit fet d’aquesta manera no queda gens eixarreït).
Vi blanc sec.
1 rodanxa fina fina de llimona per cada peça.
Estragó.
Mantega.
Oli d’oliva.
Sal i pebre.

Com que és un plat que es fa al forn, el primer que farem serà encendre’l a 180º.

Rentem, eixuguem i salpebrem els trossos de pollastre.

Apartem, sense acabar de separar, la pell del pollastre i posem en contacte amb la carn la rodanxa fina fina de llimona -només és per aromatitzar i no pas per donar gust- i uns talls ben finets de mantega.

Ho tapem amb la pell altre cop i col·loquem el pollastre dins una plàtera que pugui anar al forn.

Tot seguit, el ruixem amb una mica de vi blanc sec, un rajolinet d’oli d’oliva, i l’empolsimem amb estragó.

Tapem la plàtera amb paper d’alumini tot procurant que quedi ben segellada pels quatre costats perquè no s’escapi gens d’aire, i la posem al forn, que abaixarem a 160º.

Depenent de si són més o menys grossos els talls de pollastre, calculeu, aproximadament, de 30 a 40 minuts al forn.

No traieu el paper de plata fins que porteu el pollastre a la taula ja per servir-lo.

Amb unes patates xip, que podeu anar aixafant dins el suquet, hi trobareu el que per a mi és l’acompanyament idoni.


La Glòria, la meva companya de fatigues del bloc, sempre em diu que amb el menjar sóc un "pijo", perquè sóc capaç d’anar a buscar a la quinta forca, per exemple, només una botifarra perquè la trobo molt més bona que no pas la que venen al costat de casa…

Doncs sí; m’ho reconec, i aquest és el cas del pollastre amb què vaig fer aquesta recepta:

Hi ha, al carrer del Canonge Baranera, de Badalona (en badaloní Carrer d’en Cueta), una tenda on venen, a part de delicatessen i productes ecològics, un pollastre que a casa ens ha fet recuperar el gust de menjar-ne.

És molt més car, val a dir-ho, però val la pena. Són pollastres criats a l’aire lliure per un tal Mestre Esteve. Si d’allà on sou en veieu en alguna tenda i decidiu comprar-ne, us passarà com a mi amb la Glòria, que quan em diu "pijo"… m’entra per una orella i em surt per l’altra… I és que quin pollastre!!!

Bon cap de setmana!

12:18 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

12 comentaris:

  1. Aquest pollastre té un aspexte fabulós i fa pinta de salut.
    Felicitats
    Ester

    ResponElimina
  2. A mi el pollastre m'agrada molt. I, si poguera, també correria ceca i meca, a cercar una exquisidesa o una altra. Menjar és un plaer i, a qui no li agrada "un orgasme gustatiu" (perdoneu-me la brofegada) de tant en tant? Opine com l'Ester que fa molt bona cara i de salut. Quan compre pollastre al Mercadona, n'hi ha un que posa "de corral" i és una mica més bo que el normal, però tampoc no massa. I sempre te les has pensar per traure'n alguna cosa "mengívola". Pijo? No. Què tal, una mica "sibarita"?

    ResponElimina
  3. Visca doncs, els pijos culinaris!!! nosaltres també som del teu club: de Mollet anem a comprar el pa a Vilanova del Vallès, almenys hi ha 10 quilòmetres!!!
    Ah, per cert, també som del club d'en Francesc perquè som molt i molt aficionats als orgasmes gastronòmics (i a tots els altres orgasmes!).
    Enric! enhorabona pel teu pollastre de masia! petons amic.

    ResponElimina
  4. Molt bona recepta, ja ho crec que es mereix un post!
    Jo també sóc capaç de travessar mig Sabadell per anar a buscar un bon pollastre; malauradament, la majora de pollastres d'avui dia no fan gust de res, estan inflats i prou :(
    M'encanten les coccions al forn: són netes i et deixen lliure per fer altres coses. I m'agrada molt com aromatitzes la carn amb la llimona...
    L'estragó només el poso al peix... no ho he provat mai amb pollastre, però crec que li va divinament, ho provaré!
    Per tot això, ja veus que feia falta un post, oi?

    ResponElimina
  5. Enric, com a amant del pollastre defenso que si que fan falta posts com aquest. El plat té una pinta boníssima. També estic totalment d'acord que tot i que tinguis un producte al costat de casa, en moltes ocasions paga la pena desplaçar-se per troba-ne un de millor qualitat, i poder gaudir-lo.

    ResponElimina
  6. Enric, ens volies deixar sense aquest pollastre???...Jo com la Gemma sempre que puc prefereixo el forn...net, ràpid i t'estalvies d'anar remenant i estar pendent...A veure si li hauré d'encarregar al meu amic un pollastre badaloní!!!...Teniu raó...avui en dia els pollastres i els conills no tenen gust de res...i jo tb prefereixo pagar una mica més i menjar producte de qualitat!!!
    Aquest pollastres de masia a l'estragó (m'ha encantat el nom!) caurà aquesta setmana!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Ester! Aprofita tu que ets també de Badalona per anar a comprar aquest pollastre. La botiga es diu “La Senalla”, i el pollastre no té ni punt de comparació amb el que normalment es troba per molt que en diguin “de pagès”. Val la pena que el provis, creu-me!

    Ai, Francesc! Com m’agrada aquesta manera tan vital amb què us expresseu per les terres valencianes!: Orgasme gustatiu!!! Fantàstica i definitòria expressió, que no té res, però és que absolutament res, de brofegada.

    Ai, parella verda!… Ui, perdó: volia dir parella vermella!, com es nota que sou “de vida” en tots els aspectes bons que té la vida! Ah!, i que per molts anys, eh? ;)

    Gemma: Efectivament, l’estragó, i no cal dir l’aroma de llimona, casen perfectament amb el pollastre, i quan es destapa la plàtera a la taula, s’escampa, al moment, una flaire exquisida per tot el menjador.

    Josep: A vegades, és ben cert, les coses més senzilles, com ho és aquesta recepta, fa les delícies dels paladars més exigents. Aquest plat, que ja el feia quan els meus fills eren petits, m’ha solucionat moltíssims dinars d’aquells en què has d’”actuar” a corre-cuita.

    Eva: Sempre és bo tenir amics, i de ben segur que tu en tens un munt, però si en tens que, a més a més, són de Badalona, fins i tot els hi pots dir que et portin bon pollastre! :))

    Per cert, Eva: M’has de dir com es diu aquest amic teu que coneix el meu fill, que avui, precisament, ha vingut a dinar a casa i m’hauria agradat parlar-li’n.

    ResponElimina
  8. MESTRE ESTEVE28/12/08 15:49

    bueno nois i noies,avui m,entretenia per la xarxa i he pogut lleigir amb gran satisfaccio que escrivieu sobre un pollastre concret.donç be ,jo soc mestre esteve.defet el nom ve del mas on varem criar l,aviram molts anys situat a la vall de bianya a la garrotxa.actualment crio els pollastres a mitja dotzena de cases de pages situades en el bergueda,ripolles i la garrotxa.el pollastre es un pollastre vermell de creixement lent,criat exclusivament a l'aire lliure i alimentat amb una barreja de cereals ,SEMPRE de procedencia NATURAL.l'aviram es sacrificat amb un minim de 80 dies de manera tradicional amb escorxador de baixa capacitat de manera que la carn no pateix estres i la carn te una durada molt mes llarga de lo habitual com haureu pogut comprovar. altre de les caracteristicas del pollastre es la cria a mans de pagesos de tota la vida i de joves pagesos amb iniciativa i ganas de fer les cosses ben fetes. a cada MAS tinc un maxim de300 pollastres de manera que puguin corre prr lexterior sense cap tipus de aglomeracio.tots aquets factors i un contrl exaustiu de la tratzabilitat fa que el producte final sigui de una calitat superior.tot aixo us asseguro que no es gens facil perque depenc molt de la climatologia per el creixement ,lepoca del any per el cereal,hores dellum etc...actualment i com ha estat sempre tinc una produccio petita i limitada isempre seguira sent aixi ja que es la unica manera de mantindre una qualitat molt alta,sempre.molt agrait per la vostre confiança.xavi.MESTRE ESTEVE.

    ResponElimina
  9. Xavi: M'hauràs de disculpar que no contestés immediatament el teu comentari, ja que més que contestar-te el que volia era felicitar-te per la magnífica i curosa tasca envers la criança dels teus pollastres, una tasca gràcies a la qual no exagero gens quan dic que m’has tornat al paladar l’autèntic sabor i textura del pollastre, i és per això que m’ha semblat adient dedicar-te el “post” titulat “Pollastre farcit amb mongetes del ganxet”, un dels meus plats predilectes, i que des que fa uns quants anys que el faig amb els teus pollastres és, per a mi, un plat insuperable.

    ResponElimina
  10. enric:soc el xavi.ara me hauras de disculpar tu a mi per anar tard amb la resposta.no estic gaire a la xarxa.de totes maneres agrairte un cop mes la teva confiança i la teva dedicatoria del pollastre farcit amb mongetes del ganxet.puc provarlo algun lloc?una abraçada.

    ResponElimina
  11. Hola, Xavi!!! Benvingut de nou, i gràcies a tu per fer-nos possible, amb el teu treball, tornar a gaudir d'una menja tan exquisida com ho són aquestes pollastres.

    A casa, cada any, per Nadal, no falla el pollastre farcit amb mongetes, o sigui que si vols venir ja ho saps!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Penseu-s'ho abans d'entrar a la Senalla: és car i amb una personal lent a més no poder.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top