}

Pages

04 de juny 2008

YVES SAINT- LAURENT

Enviat per glòria  |  5 comentaris


















UN ALTRE COMIAT

Ara ha estat la mort d’un mestre de la moda: Yves Saint Laurent, que durant molts anys va ser conegut en els ambients més selectes de l'alta costura com “El Príncep”. El cèlebre modista va morir a París diumenge, dia primer de juny, a l’edat de setanta-dos anys.

Saint-Laurent, nascut a Orà (Algèria) l’any 1936, va arribar a París als disset anys amb una pila de dissenys a sota el braç. Era un xicot miop i molt tímid, però va saber com donar-se a conèixer mostrant als mestres del moment la destresa i creativitat que el farien famós.

El testament del mític Christian Dior el designa com a successor seu a “la maison”. Més tard, el 1965 obre la seva pròpia casa junt amb el seu amic i mentor Pierre Bergé.

A l’Yves Saint-Laurent la moda li deu innovacions que tots tenim presents encara que, conscientment, no en recordem cap de concreta. Moltes perviuen i duraran lluïdes per actrius, models i munions d'anònimes senyores amb suficient poder adquisitiu. D’altra banda, com passa amb tots els clàssics, les creacions d'en Saint-Laurent han estat molt encertadament baixades al carrer per mor d’un nombre infinit d’imitacions digníssimes, i molt més assequibles que les originals que ell va saber crear, i a les quals va enganxar l’etiqueta amb el logo de les seves inicials, col·locades seguint una estètica que les ha fet reconeixibles arreu del món.




L’Yves Saint Laurent ens va posar saharianes, i ens va estampar els vestits amb línies de Pop Art i formes geomètriques tretes directament de les pintures d’en Mondrian. La seva peça estrella, tanmateix, va ser, de totes totes, l’smoking femení, que ell va re-interpretar adequant-lo a les formes femenines, i que es porta amb pantalons masculins i brusa transparent. L’invent data del 1966 i la seva conseqüència immediata en va ser el vestit-pantaló, que quasi totes hem portat, portem i portarem, i que segons el modista donava a les dones un aire de poder. Veritat o no, va ser un conjunt tan exitós que, per sort, no li veurem la fi. Probablement un o altre modista hauria refet el vestit d'home pensant-lo per a les dones, però en Saint-Laurent va ser el primer en arribar al que, en aquell moment, semblava una audàcia, i que no era res més que una necessitat social que el modista va copsar i realitzar.












El senyor Saint-Laurent havia patit a l’any 1960 una forta depressió nerviosa que l’ha tornat a acompanyar en els últims dies de la seva vida. Dels dies feliços, el mestre ha vist com paulatinament la gran industria engolia les cases d’alta costura que, com la seva, passaven a formar part de grups empresarials on el creatiu podia ser molt fàcilment substituït per joves nouvinguts. Ell, en Saint-Laurent, que havia estat un artista, entusiasta de l’òpera, del teatre i del cinema i que havia col·laborat amb autors de la talla d'en Rostand, la Duras, en Cocteau i en Petit fent vestuaris per espectacles d'aquets autors, havia caigut, des que s’havia retirat l’any 2002, en l’oblit, en la solitud, en els estupefaents i en els ingressos en hospitals psiquiàtrics.

Li agradaven els vestits negres de línies depurades i deia que per vestir “el negre era un refugi”.

Lamentava no haver estat l’inventor dels texans.















Tothom recorda, mal sigui vagament, fortes empremtes del seu estil renovador i elegant. I si no, penseu en qui ha estat la seva musa durant anys: Catherine Deneuve, la imatge de la marca.

YSL. Sigles pel segle.

4:53 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

5 comentaris:

  1. No m'imaginava tantes coses de l'YSL. I el cas és que eixe vestit inspirat en Mondrian l'havia vist i sempre havia pensat que era molt original veure un quadre fet vestit. La Catherine és molt bella, tot i que diuen que molt freda i antipàtica. Però a mi m'agrada com a actriu i com a dona. Té una bellesa distant que atrau. Dec ser masoca. Salutacions

    ResponElimina
  2. Queda demostrat que YSL era un mestre cusidor amb ofici, glamour, chic i visió de futur, a banda de ser, efectivament, un artista.
    Aquell que és capaç de concentrar tant de contingut amb elements simples, o només capgirant idees ja creades... aquell és el geni.
    Què es deu sentir portant un smoking femení dels seus??? ai, ai.

    ResponElimina
  3. Francesc,
    Doncs ja veus de qui va ser l'idea de fer vestits trets d'un quadre.Aquesta llibertat, probablement, només la permeten les línies i les abstraccions. El figuratiu demana superficies planas. Las Meninas en un vestit o samarreta quedarien destroçades pel moviment i els relleus del cos humà.
    Ja sè que la Catherine és molt bella, i illor que tàgradi. Jp la trobo una de les actrius més inexpressives del món, una cara que es mostra a la càmera sense poder ocultar la inten ció exhibicionista. Vaja, com aquells cantants que s'escolten.
    Una abraçada!

    Delfica,
    Eh que sí? Que l'Yves Saint Laurent concentrava tot sol un munt de creativitat al servei de les dones? Quan a l'smoking, et puc dir que a Zara en veníen una còpia fidel, per cap caler, i del tot escaient per una nit de festa.
    Seguirem en contacte. Petons!

    ResponElimina
  4. Jo no és que siga molt de seguir la moda, però de vegades no puc evitar fer una bona riallada quan veig les propostes dels modistos per a les dones (ep! i també per als hòmens!). Per no parlar dels maquillatges tan estrafolaris que els plantifiquen. M'imagine que deu ser per tal que la gent en parle i se'n faça més publicitat. Per cert, per què les models, normalment, són tan primes i amb tan poques formes de dona? Ara pensareu que sóc un masclista, però és que trobe a faltar en moltes models certes "redoneses corporals" (i no m'estic referint únicament als pits, que conste) que emmascaren una mica eixos cossos tan ossuts i eixes cares de poca salut que hi fan elles i ells. No volia ofendre ningú, i demane disculpes de bestreta. Simplement pense que els models corporals que s'hi mostren i que, malauradament, molts/es adolescents volen copiar, voregen l'anorèxia. Em preocupa, de veritat, la mala influència que poden suposar en persones que s'estan formant i en la tirania que suposa per a molta gent el voler assolir talles impossibles. I que conste que jo també faig règim.

    ResponElimina
  5. Francesc,
    Efectivament hi ha models, sobretot dònes, que fan més aviat angunia. De vegades tenen les cares precioses i unes alçades molt importants, però son fustes de planxar amb extremitats d'ocell.
    Així que jo també dec ser masclista, i com que tampoc vull ofendre a ningú, demano disculpes de bestreta, expressió aquesta que a Catalunya ja no s'empra.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top