}

Pages

08 de juliol 2008

EL POETA AUDEN VIA EL POETA COMADIRA (I)

Enviat per glòria  |  3 comentaris



El poeta britànic W.H Auden (1907-1973) va néixer a York (Anglaterra) on, degut a la professió de físic del seu pare, es va iniciar en l’estudi de les ciències, però l’any 1925 i de forma gairebé sobtada va prendre un interès total cap a la poesia, que ja mai més no va abandonar. En W.H. Auden, en aquest gir tan aparentment brusc, va passar d’estudiant de ciències físiques a alumne del Christ Church College a la Universitat d’Oxford. Allà va esdevenir immediatament el centre d’una comunitat intel·lectual on també hi figuren l’escriptor Christopher Isherwood, autor de la novel·la Adéu a Berlín que va inspirar la pel·lícula de Bob Fosse Cabaret, protagonitzada per la Liza Minelli, en Joel Grey i en Michael York, entre d’altres. Un altra dels companys de l’Auden al campus oxfordià va ser el també poeta C. Day Lewis, pare del famós actor Daniel Day Lewis.

Un cop graduat a Oxford, Auden va treballar com a mestre d’escola a Escòcia i a Anglaterra. A principi dels anys 30, a Londres, Auden ja era considerat una figura, sobretot entre els joves poetes de l’extrema esquerra, ja que, a través de la seva obra, feia una crítica molt àcida de les classes capitalistes britàniques i, al mateix temps, hi mostrava com els defectes d’aquestes classes naixien d’obscurs i molt profunds problemes psicològics. Va escriure tres obres de teatre junt amb l’esmentat Christopher Isherwood, totes de dens contingut político-social. L’any 1937 va prendre partit pels republicans de la Guerra Civil Espanyola i va contribuir a la causa conduïnt ambulàncies. Aquell mateix any va ser guardonat amb el King’s Gold Medal for Poetry. També va viatjar a Islàndia i a Xina amb l’escriptor McNeice i amb l’Isherwood respectivament. D’aquells viatges varen sorgir dos llibres escrits conjuntament amb cada acompanyant: Letter from Iceland i
Journey to a war.


L’any 1939, Auden es va traslladar als Estats Units, país del que de seguida va obtenir-ne la nacionalitat. Allà va continuar escrivint poesia i crítica literària així com donant conferències, en especial sobre el seu compatriota William Shakespeare del quan en coneixia l’obra en profunditat ja que hi havia dedicat anys d’anàlisi fins al punt de ser considerat en medis universitaris un vertader erudit pel que feia a l’obra del poeta i dramaturg d’Stratfford.

És curiós remarcar que l’Auden va marxar cap als Estats Units casat amb l’Erika Mann, la filla del brillant autor, entre d’altres llibres, de La muntanya màgica, l’imponderable Thomas Mann. Ambdós eren homosexuals però atès que Erika hauria pogut tenir problemes a Alemanya perquè, malgrat no ser jueva, tampoc mostrava tendències filo nazis, aquest casament de conveniència i fet per amistat entre els dos contraents, va permetre a Erika Mann fugir d’aquella guerra que va devastar Europa.


Als Estats Units, Auden va convertir els seus ideals comunistes en religiosos ja que va descobrir en el cristianisme una solució molt més adient als seus problemes existencials. L’any 1948 va guanyar el premi Pulitzer amb The Age of Anxiety. També va col·laborar en diversos llibrets de musicals del compositor Chester Kallman.

Va retornar a Oxford el 1956 per fer-hi de professor de poesia, i el 1972 va ser nomenat escriptor resident a Christ Church College on anys endarrere havia estudiat. Va morir a Viena el 28 de Setembre de 1973.

La seva poesia es caracteritza per la ironia, la consciència social i també per la intensitat lírica acompanyada els últims anys d’una fe religiosa inamovible. Auden és considerat pels estudiosos amants de la poesia com un artista excepcionalment dotat.

Transcrivim el cèlebre poema recitat a la pel·lícula Cuatro bodas y un funeral i ho fem en l’original anglès de l’Auden i en català traduït per Narcís Comadira, a fi i a efecte que quedi palesa l'habilitat ja prou reconeguda com a traductor del interessant poeta gironí, del qual en parlarem en la segona part d’aquest post.


FUNERAL BLUES

Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianosa and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He is Dead.
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midninght, my talk, my song;
I thought that love would las forever: I was wrong.
The stars are not wanted now; put out every one,
Pack up the moon and dismantle the sun,
Pour away the ocean and sweep up the woods;

For nothing now can ever come to any good.

W. H. Auden

FUNERAL BLUES

Fora tots els rellotges I el telèfon odiós, doneu perquè no bordi, un os sucós al gos,tanqueu tots els pianos i, amb els timbals somorts,
traieu el taüt fora, que vinguin ploramorts.


Que els avions voltegin pel cel gemegant fort, que hi guixin un missatge: El Meu Amor és Mort.
Que portin els coloms llaçades de crespó
I els guàrdies de tràfic guants negres de cotó.

Em va ser Nord i Sud i Llevant i Ponent, la setmana de feina i el diumenge indolent,
Migdia i mitjanit, la parla i la cançó,
Jo em creia que l’amor durava sempre: no.

No em vingueu amb estrelles, no en deixeu cap ni una; desmantelleu el sol i empaqueteu la lluna;
buideu els oceans, talleu el bosc arran,
perquè res ja des d’ara no podrà fer-se gran.
Traducció de Narcís Comadira
W.H. Auden, Digue’m la veritat sobre l’amor, Barcelona, Empuries, 1997.

2:00 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

3 comentaris:

  1. No en sabia res d'aquest poeta ni de la seua vida tan "cinematogràfica" (per allò dels seus viatges i les seues novel·les). Supose que és el que té haver viscut a determinades èpoques de la història. S'ha de ser molt valent i generós per casar-se amb una altra persona per salvar-li la vida. I és que el nazis no filaven prim i van fer moltíssimes bestieses (malgrat el que diguen els "revisionistes"). Ja sé que pot semblar un prejudici, però quasi sempre que escolte parlar o llig de professors universitaris anglesos o alemanys em sorprén el seu grandíssim nivell intel·lectual i les feines d'investigació tan diverses a què són capaços de dedicar-s'hi. Tindrà a veure amb el seu sistema educatiu? Ací, a casa nostra, només ho he pogut comprovar "in situ" amb persones com el doctor Albert Hauf o Germà Colon, per posar-ne dos exemples. M'ha agradat molt el post. Sempre n'aprenc coses interessants i aprofitables per a l'ensenyament. Sí que havia sentit parlar de la magnífica tasca de traducció de Narcís Comadira i m'ha vingut molt bé que posàreu la seua traducció de l'anglès, llengua que no domine gens. Salutacions

    ResponElimina
  2. interesantísimo,yo había oido vagamente de su existencia, no nos dejes sin la segunda parte. besos

    ResponElimina
  3. Hola Francesc,
    Els intel·lectuals europeus, filòsofs, historiadors, teòrics, són molt brillants, és veritat, però jo penso que hi te molt a veure la classe social en la qual han nascut i crescut: Abans, ara i sempre. Molts d'ells troben fet el camí, accedeixen des de petits a biblioteques de somni, propietat dels seus ancestres...així la majoria. També hi ha gent d'origen modest que arriba a destacar però, per lògica, ha de saltar obstacles i, de vegades, la sort consisteix en trobar algú que et "descobreixi" i t'enlairi.
    Petons.

    Pilar,
    Un dia d'aquests penjarem la segona part. Ja ens diràs la teva opinió, sempre valuosa.
    Un petò molt fort!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top