}

Pages

11 de juliol 2008

EL POETA AUDEN VIA EL POETA COMADIRA (i II)

Enviat per glòria  |  11 comentaris



El poeta Narcís Comadira i Moragriega, com hem pogut comprovar llegint Auden en la nostra llengua, és, a més a més d' excel·lent traductor, pintor i escenògraf justament valorat. I per si això fos poc, també és un cuiner de primer ordre que ha fet divulgació directe de les seves receptes a través de mitjans radiofònics, fòrums i conferències.

En Narcís Comadira va venir al món a Girona l’any 1942 i ha conreat, per damunt de les altres disciplines, la seva poesia, que es caracteritza pel seu rigor mètric i lingüístic. Els estudiosos diuen que en Narcís Comadira poeta tendeix cada cop més a les formes clàssiques i a la contemplació, la reflexió i la ironia. De la seva obra en podem destacar el recull La llibertat i el terror (1970-1980), editat l’any 1981, i tot i que sempre ha anat publicant amb constància, podem saltar a dos reculls: Enigma (1985), premis de la Critica Serra d’Or i de la Generalitat de Catalunya, i En quarantena (1990), Lletra d’Or i Premi de la Critica 1991.


Aquest poeta, que sembla venir directament de la gloriosa Itàlia del Renaixement, és també autor dels textos de la Guia de l’arquitectura dels segles XIX i XX a Girona (1978).

Com a traductor ens ha fet conèixer en català poetes sublims com Leopardi i escriptors tan importants com Pavese, Bassani i Montale. De W. H. Auden ja n’hem deixat una lloable prova a la primera part d'aquest
post.
A partir de l’any 1991, en Narcís Comadira s’ha iniciat com a dramaturg amb La vida perdurable, Neva (1992) i L’hora dels adéus (1995). També va escriure, l’any 1997, Un oratori per a Josep Pla. Com podem veure és tracta d’un artista infatigable.



La seves pintures o dibuixos, freqüentment exposats i molt reconeguts pel públic i la crítica, es caracteritzen per la simplificació de les formes, la recerca de la geometria dels objectes, l’us, a vegades, de tons obscurs pels quals emplea el llapis de grafit, i d’altres, de colors plens de força, fins i tot estridents, sigui dit aquest últim adjectiu com un senyal al seu favor. El Comadira pintor és un enamorat de l'enigma, de la recreació d’atmosferes estranyes, que planen damunt de la seva diversa obra plàstica, segons ens fa notar la crítica d’art Marie-Claire Uberquoi.
Parlar d’en Narcís Comadira i no fer-ho de la seva esposa Dolors Oller seria tant com voler ocultar el far potent i lluminós sense el qual, nosaltres, embarcacions petites, no albiraríem des del mar aquest port sorprenent d’ombres i de colors, de paraules curosament triades i de silencis que pesen tant com les paraules, que és aquest artista universal de llàpissos, pinzells, colors, espais i mots. La Dolors Oller ha analitzat profundament l’obra d’en Narcís Comadira al costat del qual viu des de ja fa molts anys. La Dolors Oller és doctora en Humanitats i ensenya Teoria de la Literatura Comparada a la universitat Pompeu Fabra de la ciutat de Barcelona.

Quan al principi he fet esment de la faceta culinària d’en Narcís Comadira a través de la ràdio, sabia que més avall, ara, seria el moment de dir que ella, la Dolors Oller sempre l’acompanyava fent una desgraciadament breu secció de crítica literària que podia convidar a aprendre a llegir més bé als oïdors lletraferits. La seva sensibilitat i els seus coneixements feien, i encara fan, de la Dolors Oller una segura i rica guia de lectures que desprenia credibilitat i un gran, imprescindible amor als llibres. La seva parla incisiva, producte de reflexions argumentades ens orientava de seguida d'una forma claríssima si el llibre, o llibres que ens estava ressenyant podien ser del nostre interès.

Un poema dedicat a la Dolors Oller:
ANIVERSARI AMB MARGARIDES GROGUES
Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,
I ni això. Sento ara aquesta joia forta
Que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
D’adolescent, pressent per l’endemà trobar-te
Nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,

D’estacions madures, de setembres eterns,
On es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
Els records i l’espera.
No fa ni un dia encara,
Encara no et conec i et tinc sabuda i vista
I et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
Cada dia la sang s’incendia i fulgura,
I la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.

De la vida n’has fet un jardí de delícies:
Tenim mil anys encara, i aquestes margarides
Narcís Comadira, LA LLIBERTAT I EL TERROR

1:25 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

11 comentaris:

  1. Fa molta alegria saber de totes aquelles persones que enalteixen la nostra cultura. Així, i no "cultureta" com diuen alguns despectivament. El Narcís Comadira i la Dolors Oller en serien dues mostres reeixides. Caram quin currículum! I això de saber pintar i cuinar tan bé, quina sort! Serien dels "homenots" que deia en Pla. (No gose dir allò de "donotes" per a la doctora Oller perquè trobe que en català té unes connotacions no massa boniques, però és per no semblar masclista). M'apunte les referències literàries per a quan puga llegir-les (espere que aquest estiu). El vostre bloc m'agrada a cada dia més per eixa barreja de cuina i literatura que feu. M'heu obert camins literaris desconeguts que m'interessen molt, per no parlar dels culinaris. La poesia final és tan bonica! Algun dia li la deixaré damunt del coixí a algú que jo sé... Salutacions. ;D

    ResponElimina
  2. Francesc,
    Em fa molta alegria que t'agradi el nostre blog. L'Enric també n'estarà molt content. Els teus afalacs ens obliguen a tenir el llistó molt alt.
    T'agradarà molt saber que hi ha un llibre de títol "Donasses", escrit per l'eminent intel·lectual, poeta i traductora Marta Pessarrodona. Va sortir fa tres o quatre anys i en ell s'hi ressenyen vides de donassescom la Maria-Aurèlia Campmany, la Clementina Arderiu, la Remei Varo, la Víctor Català...És, com pots imaginar, un llibre molt interessant però l'autora va imposar fer semblances biogràfiques de senyores ja mortes, per evitar polèmiques. Així que desitjem que la Doctora Oller tardi molt a sortir en una possible edició posada al dia.
    Que aquest "algú que tu saps" frueïxi llegint la poesia i que et segueixi estimant sempre, xiquet romàntic.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat això de "donasses". La Marta Pessarrodona sempre ha estat una gran defensora del paper de la dona a la societat. Molt bé. Encara ens queda molt a treballar a dones i hòmens per aconseguir la veritable igualtat, reconeixement i respecte. Salutacions per als dos.

    ResponElimina
  4. Vaig descobrir la vessant pictòrica de Comadira al cartell de la Setmana de Poesia de Barcelona de 2007. Per a mi va ser molt especial, ja que algú que m'és molt proper exercia de poeta de la ciutat. Apa, ja us he deixat una pista sobre el meu dia a dia més lletrat!!! petons.

    ResponElimina
  5. Delfica,
    No ens deixis amb la curiositat. Algú que t'és molt proper?
    Diguen's-ho! Qui és?

    Petons!

    ResponElimina
  6. Ai Glòria, què persuasiva!!!
    Si faig el blog és per equilibrar la balança de casa nostra... és el meu marit.
    Per cert, com sempre felicitar-te pels teus posts: sintetitzes però no et deixes res important. I és cert que Auden mereix atenció especial. Bona setmana!!!

    ResponElimina
  7. Per cert, al meu llibre actual expliquen com Auden baixava les escombreries del seu apartament del Village novaiorquès amb un aspecte tirant a dubtós... La bohèmia dels beatniks també el va impregnar..

    ResponElimina
  8. Delfica,
    Gràcies per deixar-te persuadir. Ja suposava que era el teu marit. No ens en dius el nom...
    Llegeixes un llibre sobre Auden? No m'extranya aixó de baixar les brosses amb aspecte dubtós. Jo mateixa vaig veure un poeta espanyol contemporani i prestigiós, com t'ho diria? Escurant-se els narius amb els dits.
    Molts petons!

    ResponElimina
  9. El llibre que llegeixo actualment parla de la generació beat des de dins, viscuda per una de les seves protagonistes però que, en el seu moment, no va ser ser altra cosa que una altra noia enganxada a la magnètica masculinitat de Jack Kerouac.
    I si vols coneixer el meu marit, encara en sobreviu la web que li van muntar. Molts petons.
    http://www.lletra.cat/poetadebarcelona/

    ResponElimina
  10. Hola Delfica,
    M'he posat el web del teu poeta a "preferits". Vaig llegir alguns poemes i m'han quedat ganes de tornar-hi amb més calma perquè s'ho valen. A travès dels seus ulls, veig una Barcelona que reconec, descrita amb veu pròpia, no aliena a la tristor.
    En tornarem a parlar.
    Petons i gràcies per deixar-nos saber el que ara ja sabem!

    ResponElimina
  11. Gràcies Glòria, en Jordi és una formigueta de la poesia i té un gran mèrit del que ja en parlarem en alguna ocasió. L'única fòrmula vàlida és treballar i observar i escoltar i ser molt, molt humil.
    Abraçades.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top