}

Pages

17 de juliol 2008

FESTIVALS D'ESTIU A CASA ( I )

Enviat per glòria  |  6 comentaris


OPERA: ELS ORIGENS. L'incoronazione di Poppea

Si ens remuntem als anys 1570 i 1580 a la ciutat de Florència, sempre bella i poderosa, sabrem que entre d’altres fets històrics cal esmentar la formació del grup conegut com la Camerata de Bardi format per artistes, intel·lectuals i humanistes que es reunien a l’entorn del comte Giovanni Bardi. D’aquí el nom d’aquesta colla tan selecta en la qual s’hi comptaven els músics Jacopo Peri i Vincenzo Galilei, pare del astrònom, així com el cantant i compositor Giovanni Caccini. L’any 1590 s’hi afegeix un altre grup que es mou a l’entorn del potent comerciant i aristòcrata Jacopo Corsi. Aquesta afortunada conjunció d’artistes i mecenes, sense ser-ne conscients, comencen a crear els anomenats dramme per musica, favole per musica i els intermedi, que esdevindran la llavor del que ara en diem òpera, obra en llengua llatina.

Malgrat la procedència benestant d’aquests nobles i artistes, el seu interès se sent profundament atret pels temes bucòlics més que per la tragèdia. Així neix Dafne, extreta de la Metamorfosi, de l’Ovidi, dramma per musica del que només ens en queda el nom per la història i el del seu compositor, Jacopo Peri, que al 1600 va estrenar la seva Euridíce, amb llibret del poeta Rinuccini i amb motiu de la celebració de les noces de l’Enric IV de França amb la Maria de
Medici.

Fins el 1650 els dramme per musica, les favole i els intermedi se segueixen representant amb aquests noms i tenen un gran èxit a les festes de bateig, de prometatge, de noces i similars que acostumen a celebrar sovint els poderosos prínceps italians.

Els Festivals d’Estiu a casa no són res més que un costum del que espero fer-ne tradició i que només descriuen, amb el nom disfressat, el plaer de gaudir de DVD's diversos d’òpera seguint una determinada pauta.

Aquest any, en el cicle ELS ORIGENS he programat L’incoronazione di Poppea, d’en Claudio Monteverdi, així com Agrippina i Tamerlano, d’en Händel. Com a record d’aquest esdeveniment, em centraré en la primera obra esmentada i en el seu autor i deixaré una mostra de la seva bellesa en el duo final de Nerone i Poppea, Pur ti miro, un duet d’amor considerat un dels més macos del món. Cal remarcar que els treballs fets pels artistes de la Camerata de Bardi posaven la paraula pel damunt de la música: Es tracta de teatre, text, subratllat per un grup d’instruments molt discrets o bé un baix continuat on s’hi exigien, sobretot, veus clares i belles i una declamació, recitatiu, cançó, perfectament executats. En aquesta estela va treballar el Maestro Monteverdi com podreu observar si escolteu
Pur ti miro.

Claudio Monteverdi va néixer a la ciutat dels luthiers, Cremona, l’any 1567. Coetani de Shakespeare era tres anys més jove que el gran poeta anglès. De molt jovenet, en Monteverdi ja componia madrigals i per exercir de músic va deixar la ciutat de Cremona per la de Mantua, on a la cort dels Gonzaga va ser de seguida apreciat. L’any 1601 Monteverdi era Maestro di capella d’aquests nobles mantuans. El 24 de Març de 1607, Monteverdi estrena a Mantua l’Orfeo, favola per musica, amb text d’un funcionari de la cort, Antonio Striggio. L’Orfeo està considerada una fita en la història de la música i, segons els estudiosos, té un deute molt notable amb l’Orfeo anterior que havia compost en Jacopo Peri, el primer en abordar aquest mite. L’any següent, 1608, Monteverdi estrena Il lamento d’Arianna, de la que tan sols queda l’estremidora ària que canta la protagonista:
Lasciatemi morire.

A partir de l’any 1618 cau la desgràcia a Mantua. La ciutat dels Gonzaga és saquejada i es crema gran part de l’obra d’en Monteverdi. Comença la Guerra dels Trenta Anys. La relació del músic amb els seus patrons es fa tensa i, a més a més, se l’hi mor la muller. Monteverdi abandona Mantua i fa cap a Venècia on l’any 1613 és designat Director de Música de la Capella de San Marco, un dels llocs musicals més importants d’aquella Itàlia. El 1641 es representa a Venècia Il ritorno d’Ulisse in patria, un altra mite celebrat i, finalment l’any següent, el 1642, en Monteverdi estrena L’incoronazione di Poppea, una de les primeres òperes que aborda el tema històric i que obre el camí perquè la història universal entri a l’escena operística.

Claudio Monteverdi mor a Venècia l’any 1643, víctima de la pesta. El seu geni es considera inqüestionable i es fa evident quan el modern oïdor comprova amb quin talent ha sabut donar veu als personatges sempre amb l'entonació o melodia adequats.

Si concretem, en aquesta Incoronazione que he escoltat i vist amb tant plaer, haig de dir que, desconeixedora d’aquesta obra, m’ha seduït molt fàcilment: Imagineu un Nerone que només té amb comú amb el de Quo Vadis la maldat, aquí és sobretot un boig enamorat. La Poppea, una meuca, és càlida, promíscua, intrigant i ambiciosa, en Senecca, malaguanyat mentor d’aquell eixelebrat que va incendiar la Roma Imperial, en Senneca, deia, furiós i moralista en contra del seu lasciu emperador i deixeble de qui rebrà venjança. Desprès, el pobre Claudio, l'Ottavia i la Drusilla, les nodrisses plebees i celestinesques, i uns servents que inauguren els rols desenfadats i luxuriosos que l’òpera futura farà durar per sempre més. En resum, una vetllada deliciosa que regala els sentits.

El DVD del que he pogut gaudir és una versió conduïda l’any 1979 pel prestigiós director Nikolaus Harnoncourt, un expert erudit en música barroca, que sempre utilitza els instruments adients a l’època, alguns autèntics i, d’altres, còpies fidels. La posada en escena es deu al mèrit del director artístic Jean Pierre Ponelle que, eclèctic i imaginatiu com ha de ser un mestre d’escena que alhora també és music, vesteix els personatges com li dóna la gana, amb una mena d’aire versallesc prou divertit i un fons d’estàtues, bustos i monedes d’inspiració romana que fan un tot tan discutible com divertit. La influència d'en Fellini hi és encertada. No posaré els noms dels intèrprets. Ja m’he allargat massa. Això sí: Són molt bons.




Qui encara no hagi vist l’Incoronazione que la tingui en compte sense cap temor. És una de les mares de totes les batalles líriques.

8:00 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

6 comentaris:

  1. Un post magnífic i interessant. M'encanta poder aprendre de música gràcies a vosaltres. No en sabia res del que hi expliqueu. La foto de Florència és preciosa. El video del youtube m'ha agradat i m'ha fet gràcia la coronassa que duu a les mans la Poppea, l'he trobada molt "fallera"(;D). Les veus precioses. Ja he pogut veure'n els noms i les diferents persones que s'hi van dedicar a fer que tot anara bé. M'ha semblat molt teatral i encertada la manera de presentar els noms dels personatges amb eixe fons com si fóra un camafeu romà o un escut. Vaja, que m'ha agradat molt tot. A cada dia vos supereu més i millor. Salutacions

    ResponElimina
  2. Fantàstica entrada Glòria.
    M’agrada la idea del festival estiuenc. AL menys saps que no fallarà mai un dels cantants. Costum per altre part, molt habitual dels festivals de fora de casa.
    Aquesta versió de l'Incoronazione di Poppea és referencial, malgrat els anys i l’evolució que ha fet la música antiga en els darrers anys. De la mateixa manera Ponnelle demostra un cop més la importància de la posada en escena i la brillantor dels plantejaments nous seguint la tradició.
    No és la música que més m'agrada, però servida així, si. Ah! i explicada així, m’interessa molt.

    ResponElimina
  3. Glòria,

    Felicitats per aquest magnífic post recreant els inicis del que avui coneixem per òpera i molt especialment resseguint l'obra de Monteverdi.
    Una gran iniciativa la dels festivals d'estiu a casa, i sobre l'Inncoronazione di Poppea, esperem que la posada en escena la propera temporada al Liceu estigui a l'alçada del que es mereix una obra com aquesta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Muy buena idea eso del festival!!!! Además puedes pedir todos los bises que quieras !!!

    No conozco la música de Monteverdi. Puedo escuchar y disfrutar de arias sueltas pero no he podido con una ópera entera (ni siquiera en directo) Es del tipo de música que un poco me relaja, un poquito más me pesa.

    Que tengas un feliz festival !!!!!

    ResponElimina
  5. yo la disfruté en Madrid en el Teato de la Zarzuela en la temporada 98/99 direción musical de Alberto Zedda. Ha llovido, pero tengo grato recuerdo.

    ResponElimina
  6. Francesc,
    Gràcies, com sempre, per les teves lloances. Celebro que t'hagi agradat el video, les veus, la decoració. Jo et veig prou interessat en l'òpera com fer-te'n un vertader afeccionat. Temps.Tens raó amb la coronassa fallera ha ha ha...
    Besades per tu i Oreto.

    Ximo,
    Benvingut car amic. Estic molt contenta d'haver-te encertat la versió i aprecio la valoració que fas de l'entrada. Sempre confio en la teva sinceritat i prenc nota de les teves valuoses aportacions.
    M'has fet riure molt amb això de que no em falla mai cap cantant. És clar que se'n pot anar el llum però això pot passar també a Salzburg, per exemple.
    Baci!

    Josep,
    L'iniciativa dels Festivals d'estiu a casa serveix per donar certa coherència a la meva passió lírica. L'any passat van ser diferents. Aquest any, amb el blog, he volgut anar els origens i compartir amb vosaltres el que aprenc i sento.
    Jo també espero que el Liceu ens faci una Poppea com cal.
    Petons per tu i la Glòria.

    Hello Tosca!
    A mi em passa com tu. Havia intentat l'Orfeo i em quedava al principi, amb l'introducció estupenda. La resta més aviat em pesava. Tu fas la descripció exacta del que sento: "un poco me relaja y un poquito más me pesa".
    Ara mateix no repetiria aquesta Poppea, però m'ha agradat haver-la vist amb els ulls preparats. Devia ser el moment. Només he fet bisos del duo d'amor. El vici del bis me'l contagia aquell que tu i jo sabem: En fermant les yeux je vois la-bas...
    Molts petons i torna a veure'ns
    aviat.

    Hola Pilar,
    Em serveix saber que la versió que vares veure al Real et va deixar un bon record. Dius exactement "disfruté". Això és molt. Jo, abans de veure-la, en directe, al Liceu, la tornaré a veure i escoltar a casa.
    Besos afectuosos. Me encanta tu blog, artista!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top