}

Pages

05 de juliol 2008

POLLASTRE AMB ESCAMARLANS

Enviat per enric  |  15 comentaris

El fet d’haver de dinar cada dia fora de casa, amb l’afegit que a l’hora de sopar mai em vingui de gust menjar plats massa elaborats, fa que quan arriba el diumenge procuri revenjar-me preparant un dinar que tingui, com dèiem quan era petit, gust de festa.

Diumenge passat, doncs, i aprofitant que el meu fill petit, a qui li encanta aquest plat, venia a dinar amb nosaltres, vaig preparar aquest pollastre amb escamarlans.


Ingredients:



Un quart de pollastre i un parell, o tres…, o quatre (depenent de la mida) escamarlans per persona.
1 ceba grossa.
3 pastanagues.
3 tomàquets madurs.
1 got de vi blanc sec.
1 copa de brandi.
1 fulla de llorer.
1 branqueta de farigola.
1 branqueta de julivert.
pebre negre.
oli d’oliva.
sal.
Per a la picada (2 grans d’all, ametlles torrades, pinyons, 1 llesqueta de pa torrat, 1/2 presa de xocolata negra).

Ratlleu els tomàquets als que, abans, els hi haureu tret les llavors.

Salpebreu el talls de pollastre i enrossiu-los per tots els cantons en una cassola amb oli d’oliva.

Retireu els trossos de pollastre, i en el mateix oli fregiu-hi els escamarlans tot just fins que canviïn de color.

Traieu els escamarlans, i aboqueu a la cassola la ceba tallada en juliana i la pastanaga, pelada i tallada a rodelles no massa gruixudes.

Abans que la ceba s’enrosseixi, torneu a posar dins la cassola els escamarlans, apugeu el foc, i regueu-los amb el brandi.

Abaixeu el foc quan s’hagi evaporat l’alcohol, retireu de nou els escamarlans i tireu-hi els tomàquets ratllats. Afegiu-hi sal i un polsimet de sucre, per matar l’acidesa, i deixeu-ho coure molt lentament fins que us quedi ben sofregit.

Quan tingueu al punt el sofregit, apugeu de nou el foc i tireu-hi el got de vi blanc sec.

Un cop s’hagi reduït el vi, poseu dins la cassola els trossos de pollastre, els escamarlans, la fulla de llorer, les branquetes de farigola i de julivert, i un parell de cullerots d’aigua calenta.

Deixeu que cogui a foc moderat i, mentrestant, feu la picada amb els grans d’all, les ametlles torrades, els pinyons, el pa torrat i la mija presa de xocolata negra. (Ha de quedar una massa molt compacta.)

Quan el suc de la cassola comenci a bullir, tireu-hi la picada, que diluireu al mateix morter amb una mica del suc de la cassola i, amb aquesta ben tapada i amb el foc ben baix, deixeu que cogui una mitja horeta.


El resultat final d’aquest guisat, barreja de mar i de muntanya, és una exquisitesa digna d’un dinar... amb gust de festa!

La recepta està extreta del llibre Àpats de fonda, de Jaume Carles Font (Cossetània Edicions).

2:25 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

15 comentaris:

  1. Vaja dinar de festa més bo! Segur que el teu fill devia deixar el plat més net que una patena. Tal i com l'expliques, la recepta, fa mengera. M'ha resultat curiós que li afegires mitja unça de xocolate a la picada. Creus que s'hi podria fer el pollastre tot bescanviant els escamarlans per? Salutacions.

    ResponElimina
  2. El teu fill ja pot presumir de pare. Un dels meus plats preferits és aquest
    Felicitats
    Ester

    ResponElimina
  3. Francesc:

    A moltes picades, sobretot quan preveus que el gust final del guisat, com és en aquest cas, serà contundent, s’hi acostuma a posar una mica de xocolata, que no aporta gust però, en canvi, amoroseix el suquet resultant.

    Jo recordo de quan era petit haver anat a comprar a la lleteria que hi havia a prop de casa una presa de xocolata a la pedra (gairebé un luxe en aquella època), de la qual la meva mare en ratllava la meitat per a la picada i guardava l’altra meitat dins una llauneta per a la propera.

    En lloc d’escamarlans podries fer servir llagosta o llamàntol. No crec que m’agradés tant, per exemple, amb llagostins i molt menys amb gambes… Ara bé: tot són gustos! :)

    Ester:

    No m’estranya gens que sigui un dels teus plats predilectes, ja que la combinació és perfecte, i una cosa que em fa molta gràcia és que quan els meus fills vénen a menjar a casa diuen, tots dos i faci el que faci, que aquella flaire els torna petits altra vegada i, com comprendràs, jo em faig el dur, però em cau la baba. :))

    ResponElimina
  4. Enric,
    Per a sucar-hi pa, així és com veig jo aquests magnífics escamarlans amb el no menys magnífic pollastre.

    I és que antigament (i ara també, tot i que gairebé ja no en queden) es menjava molt i molt bé a les fondes.

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Enric,
    Aquest no és solament un plat amb gust de festa: Ës de Festa Major de poble de les d'abans. Mirant la fotografia d'aquest plat tan menjívol, em sembla sentir els refilets de la tenora que ja es prepara per les sardanes de les cinc a la pineda.
    A reveure, amic!

    ResponElimina
  6. Ostres, acabo d'entrar i veig el pollastre aquest que ens has preparat i caram... és que des que ha començat l'estiu que porto tres paelles i dues fideuàs... no se pas com acabarem!!!
    Petons.

    ResponElimina
  7. Vaja dinar de festa i posterior migdiada!!! Quina sort aquest pollastre d'acabar a la teva cassola... no tothom té una mort tant suculenta!
    Petons amic!

    ResponElimina
  8. hice una vez aquí en Madrid esta receta, estabamos la familia y unos amigos madrileños de mis hijos y por que no me dejé pero querían sacarme a hombros... y eso que la hice de "oidas", así que tomo buena nota, además el punto de la zanahoria y del chocolate parece muy interesante , ahora, es una receta trabajosa. Esta semana estoy decidida hacer el pato con las cerezas, daré noticias.

    ResponElimina
  9. Glòria, ja sé que aquest comentari no tocaria ací, però he trobat una cosa al youtube que te la dedique amb tot el meu cor:

    http://www.youtube.com/watch?v=Nn16xQxo0vc&feature=related

    Besades meues i d'0reto.

    ResponElimina
  10. Un clàssic mar i muntanya que sempre triomfa!
    Et dono tota la raó que aquest plat fa de dinar de diumenge... és per sucar-hi un bon pa i deixar el plat ben net i escurat!
    El teu fill té molta sort... felicitats!

    ResponElimina
  11. Quina pinta que té!!! Com ja han dit per sucar-hi pa!!

    ResponElimina
  12. Ai, Josep!: Jo encara recordo que, a casa, quan deies que algun menjar no t’agradava et sortien amb aquella cançó enfadosa: “Doncs, si no t’agrada, vés-te’n a la fonda!”, o bé: “Que et penses que a casa és una fonda o què, noi?”

    I és que de l’època de què et parlo anar a la fonda era tot un luxe… Segons a quina, està clar!, pequè aquí, a Badalona, n’hi havia una que en deien a “Can Perrita” on, pel que he sentit explicar, les paelles no es netejaven mai amb aigua i sabó per poder aprofitar el greix que s’hi anava acomulant. ;)


    Que sí, que sí, Glòria!: Que hi ressona la tenora quan portes aquest plat a taula, i mira si n’estic, de content que aquest plat et soni a sardana, que aquí hi trobaràs la teva!


    Dèlfica: Doncs si portes tres paelles i dues fideuàs, et diria, com cantava La Trinca, que “no ve d’un pam”. Creu-me que val la pena! :)

    Parella: Tota la raó us dono, tot i que tant el pollastre com els escamarlans no sé si hi estarien gaire d’acord, eh? ;)

    Pilar: Ardo en deseos de que me digas qué tal te ha salido el pato con cerezas, y en lo referente a esta maravilla de la imaginación ampurdanesa de combinar cigalas, o langosta, con pollo puedes creerme que, a excepción de la picada que, con estos calores que nos hace y para que queden todos los ingredientes como una pasta, sudé la gota gorda, no es para nada una receta excesivamente trabajosa y, qué quieres que te diga, a mí me haría ilusión que alguna vez me sacaran a hombros. :)

    Gemma: T’imagines que qualsevol dia de festa véns –d’on sinó!- d’escalar i et trobes a casa amb aquest plat a la taula? ;)

    Xaro: La veritat és que no sé què m’agrada més d’aquest plat: si el pollastre, els escamarlans… o el suquet resultant. Davant el dilema, vaig optar per menjar-m’ho tot. :))

    ResponElimina
  13. enric, et vaig deixar un comentari però veig que no es devia desar bé, però no m'importa repetir-lo, perquè aquests són els plats que m'arriben a l'ànima, sembla que flairi la seva olor i noti a la boca el pa tou acabat de sucar en aquesta salsa suculenta.
    els mar i muntanya és un dels grans invents de la humanitat que no hem de deixar perdre.
    felicitats a tu pel plat i al teu fill per la sort que té.

    ResponElimina
  14. Ohhhhhhhh...ara mateix me'n menjaria un plat per sopar!!!...Caram Enric...a casa teva et deuen fer l'onada cada diumenge...pq amb aquests plats, segur que hi ha cua per venir a dinar!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  15. Moltíssimes gràcies, Manel, pels teu mots, que anava a calificar d’afalagadors, però crec molt sincerament que no són afalacs el que ens diem en els comentaris els uns i els altres. Ens agrada compartir les nostres experiències culinàries i sabem que, cadascú amb el seu estil, tots intentem aportar el millor que bonament sabem. Una abraçada.

    Eva: Hola, “rondallera”!!! Quants dies sense saber de tu! On t’havies ficat que ni a la classe d’en Lienas vas anar?… Oi que fa una certa “il·lu” quan a les cròniques et diuen que et van trobar a faltar?… A mi, sí, la veritat, igual que me’n faria que a casa em fessin l’ona, però ca!, són una colla d’ensopits. :))

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top