}

Pages

19 de juliol 2008

RAP A LA POMPADON

Enviat per enric  |  13 comentaris


Aquesta és la meva primera aportació al meme Cuinar és senzill.


Quan a un li agrada cuinar, ha de ser el suficientment generós per intentar també fer gaudir als seus comensals d’un àpat pensant més en ells que no pas en un mateix.

Això és exactament el que em passa amb aquest rap a la pompadon cada cop que el faig perquè, com que tinc la teoria que el peix no vol massa mandangues, a mi, particularment, no m’entusiasma, però sé que a casa els agrada moltíssim.

Ingredients:
3 filets de rap per persona.
500 gs. de tomàquets madurs.
40 gs. de mantega.
1 ou.
1 cullerada de vinagre (preferible un vinagre suau, tipus vinagre de cava o de mel, per exemple)
Farina de galeta.
Farina.
Llimona.
Prepararem els filets de rap amb sal i una mica de suc de llimona; els passarem tot seguit per la farina, per la clara de l’ou (no massa batuda), per la farina de galeta, i els fregirem amb l’oli ben calent.

En una cassoleta amb la meitat de la mantega (20 gs.), hi posarem els tomàquets ben nets i tallats a trossets, i deixarem que es facin a poc a poc.

Un cop feta la salsa de tomàquet, la passarem pel colador xinès.

Altre cop a la cassoleta i amb el foc no massa fort, afegirem a la salsa de tomàquet el rovell d’ou, la cullerada de vinagre, els altres 20 gs. de mantega i una mica de sal, remenant-ho ben remenat, mentre es cou, amb un batedor manual. No ha de bullir.

Presentarem els filets de rap coberts amb aquesta salsa, i amb uns pèsols bullits al voltant.
Meme Cuinar és senzill

1:03 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

13 comentaris:

  1. Enric, el nom d'aquest plat és divertit (de fet en el llibre de la Seguí, els titols de les receptes són un tant peculiars: que si marquesitas, monserratinas, duquesitas...). Això de la generositat tu ho tens fàcil, perquè és part del teu caracter i de la teva manera de fer, i ens encanta com ets!!!!
    Aquest rap és 'estupendo' i el contrast de colors el fa molt estiuenc i ple de vida.
    Res, més anem a plaça.
    Carpe Diem.

    ResponElimina
  2. Aquest rap és molt original. Això de fer les tomaques amb mantega en comptes d'oli d'oliva no se m'hauria acudit mai. Els canvia molt el sabor en fer així la salsa? L'aspecte del plat és abellidor per la combinació de colors, com ja deien els amics vermells. Salutacions

    ResponElimina
  3. Estic d'acord que un bon peix no necessita gaires "mandangues" per ser bo, però la família és la família... ;)
    Personalment, el peix intento no fregir-lo ni arrebossar-lo... Volta i volta a la planxa i amb els pèsols bullits és perfecte!
    Aquesta salsa de tomàquet és ben diferent de les que acostumo a fer... la Montserrat Seguí és extraordinària, una font inesgotable de noves idees :)

    ResponElimina
  4. Aquest rap és original i apetitós
    Moltes felicitats Enric
    Un petó
    Ester

    ResponElimina
  5. Aquest rap no l'he tastat mai, però se'm fa molt atractiu, a més, fas contents als "sense espines", eh?.

    Fins aviat

    ResponElimina
  6. amb la feina que et porta el meme, faltava la teva aportació, i està a l'alçada. jo també prefereixo el peix marcat en una planxa o paella i amb una salsa una mica a banda perquè cadascú suqui al seu gust, però el rap trobo que sí que queda bé arrebossat, i la combinació amb aquesta salsa de tomàquet tan original em sembla realment apetitosa.

    ResponElimina
  7. Els sense espines ens has fet moooolt contents amb la teva aportació!!!! Segur que ja sabies que m'encantaria el teu plat i al Josep segur que tb!!! I trobo que fa molt d'estiu com tb han comentat!!! Felicitats Enric!!!
    Petunets,
    Eva

    ResponElimina
  8. Parella: Doncs jo crec, i ho dic amb tota la sinceritat, que parlar de generositat és parlar de vosaltres, amb l’afegit que més que no pas pel nom dels plats de les receptes de la Seguí, el mot “divertit” és molt més escaient també per a vosaltres. Generosos, divertits i molt, moltíssim!, més plens d’aquesta llum estiuenca que intentava tenir aquest plat. Una abraçada, amics!

    Francesc: Casar les tomaques amb oli d’oliva és el més lògic. El que passa és que en aquest plat hi juguen tota una sèrie de contrasts, i la mantega serveix per amorosir el resultat final de la salsa.

    Gemma: Totalment d’acord amb tu, tot i que el peix fregit o arrebossat d’un dia per l’altre i, per tant, fred, menjat amb pa amb tomàquet és un dels meus àpats predilectes, i pel que fa a la salsa de tomàquet feta amb mantega, et dic el mateix que acabo de dir a en Francesc: és per amorosir el resultat final de la salsa.

    Ester: Gràcies pels teus mots, i sí que és cert que és original, però prometo un dia fer i, naturalment, explicar el peix tal i com el feien els pescadors de Badalona a la barca.

    Glòria: Ai, aquest “sense espines” que tens a casa! De ben segur que el faria ben feliç aquesta recepta però, ara que no ens sent ningú, si el fas en la temporada que no hi ha pèsols, compra’ls Findus extrafins i no pas aquests que vaig comprar a l’Opencor..., que semblaven balins! :)

    Manel: La feina, si es fa de gust, no ho sembla tant, tot al contrari, ja que ajuda a treure’t les cabòries. A mi també m’agrada, com ja he dit a la Gemma, el peix fregit o arrebossat. Aquest plat, tal i com ho indica l’autora del llibre, es pot presentar amb la salsa a part, que és tal i com sempre ho faig, però per la fotografia quedava més bé amb la salsa ja per sobre.

    Eva: Et ben prometo que quan vaig decidir posar aquest plat vaig pensar immediatament en tu i en en Josep (el cafeter noctàmbul). La meva dona, com suposo que vosaltres dos, em sembla que hi troba espines fins i tot als musclos! :)) Un petó, guapíssima!

    ResponElimina
  9. Ei, això té molt bona pinta.... espero amb deler una recepta de peix que es pugui menjar ben fresqueta... petons d'estiu!!!

    ResponElimina
  10. Delfica: Com ja he dit en el meu anterior comentari, un àpat dels déus per menjar qualsevol nit d'estiu és una llesca de pa de pagès amb tomàquet i, per exemple, mare de lluç, o maire, digues-li com vulguis, fregides al matí.

    ResponElimina
  11. Enric, molt acertat aquest plat, a mi m'encanta el peix, amb salsa o sense, al forn, a la planxa, de totes les maneres. I amb aquesta salseta em sembla que la provaré.
    Petonets

    ResponElimina
  12. enhorabona pel blog! t'escric des d'Ecoveritas, la cadena de supermercats ecològics de Barcelona. ens estem posant en contacte amb persones que veiem que estan interessades en els aliments de qualitat, com tu, per a convidar-los a apuntar-se al nostre butlletí, que preparem cada 15 dies sobre novetats en el sector del menjar ecològic.

    si t'interessa, pots apuntar-te en la nostra web.

    salutacions

    ResponElimina
  13. Gràcies, pebbles! És un plat de peix idoni per menjar a l'estiu, i acompanyat de mongetes tendres fines, simplement bullides, et resultarà millor que no pas amb pèsols, que ara toca comprar-los congelats.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top