}

Pages

27 de juliol 2008

SALSA DÉMI-GLACÉE

Enviat per enric  |  13 comentaris




Una de les receptes clau del llibre de la Seguí per a mi és, sense cap mena de dubte, la salsa démi-glacée, anomenada també salsa fosca o espanyola. L’autèntica, que es prepara a les cuines dels restaurants i que serveix com a base d’altres moltes salses, és llarga i complicada d’elaboració, i l’acostumen a fer, doncs, en grans quantitats. La que ella ens proposa i que, segons explica, la va aprendre a fer en els seus estudis a París, és molt senzilla però, a la vegada, molt aconseguida i pot fer-se servir, també, com a base d’altres salses.

Necessitem:
100 gs. de pastanagues.
100 gs. de cebes.
Un gra d’all gros.
20 gs. de farina.
1 ramet lligat, fet amb llorer, farigola i julivert.
1 cullerada rasa de tomàquet concentrat.
½ litre de brou.
30 gs. de mantega.

En una cassola preferentment de ferro i de fons gruixut, es sofregeixen amb la mantega i una mica d’oli d’oliva la pastanaga i la ceba tallades molt fines.

Tot just comencin a agafar color, hi tirarem la farina i ho remenarem una bona estona perquè la farina es torri una mica (d’aquí ve la importància del material de la cassola, ja que si és de fons prim, la farina es cremaria de seguida).

Acte seguit, hi afegirem el mig litre de brou, la cullerada de tomàquet concentrat, l’all picat i el ramet lligat. Ho salpebrarem (atenció amb la sal), taparem la casssola i ho deixarem coure molt lentament mitja hora.

Passat aquest temps, desgreixarem la salsa resultant i la passarem a través d’un colador xinès.

Amb aquestes quantitats indicades surt ¼ de litre de salsa.

És una de les grans troballes d’aquest llibre.
Meme Cuinar és senzill

11:55 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

13 comentaris:

  1. Enric, aquest tipus de salses sempre m'han atret molt i he tibgut ganes de fer-la, però mai he trobat el moment, potser ja va sent hora
    Ester

    ResponElimina
  2. Ester: És tan senzilla l'elaboració i el resultat tan satisfactori, que val la pena que la provis de fer un dia. Jo sempre en faig amb doble quantitat d'ingredients, ja que es conserva molt bé a la nevera. També la pots congelar.

    ResponElimina
  3. Havia sentit parlar de la "salsa espanyola" com una salsa molt i molt complicada de fer, però aquesta que tu expliques la trobe ben senzilla i abellidora. Salutacions

    ResponElimina
  4. Enric, i la foto de la salsa???? Sempre haviem tingut 'reparos' alhora d'elaborar una salsa españñññola, ara despres del teu escrit la farem segur, si tu ho dius deu ser molt bona, no?
    Petons!

    ResponElimina
  5. Per cert, acabo de veure la foto, quan abans he obert el vostre blog no havia aparegut!
    Petons.

    ResponElimina
  6. Enric, m'encana aquesta salsa!!! A més, com dius, és la base de totes les altres, així que al congelador mai falta, jo tb en faig el doble i així sempre en tinc.
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  7. Enric,

    Felicitats per la salsa Démi-Glacée (aquest nom m'agrada més que l'altra).
    Es una bona trovalla que et pot solucionar més d'un compromis.
    Amb la fila que fa a la foto, me la puc imaginar acompanyant qualsevol plat.

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Francesc: En Manel, de "Cuinar és generós", la fa molt més autèntica, i jo penso provar-la de fer aquest estiu, però aquesta és, com diu l'autora, molt senzilla de fer i dóna un excel·lent resultat.

    Parella de "catxondos": Us prometo que ja sabia jo que algun comentari per part vostra d'aquest tipus em cauria! :)) La veritat és que és una salsa molt lograda.

    Eva: M'agrada que algú ja l'hagi fet i "doni fe" de l'excel·lent resultat. Un petó, guapíssima!

    Josep: Un altre com la parella! hahahahaha!!!, i després uns altres tenim la fama, eh? Una abraçada, bon amic!

    ResponElimina
  9. Boníssima aquesta salsa, fan ganes de menjar-la ara mateix. Tenim ganes de preparar-la però ja, a més la teva explicació és tan senzilla que convida a fer-la.
    Un petó!!!

    ResponElimina
  10. El millor de les salses (la majoría) és que al congelar-les sempre et donen una empenteta amb segons quins plats. A vegades faig servir la glaçonera per poder-la raccionar. Salutacions estivals Enric!!!

    ResponElimina
  11. No us càpiga cap dubte, Delicias, que el mínim esforç i la senzillesa en la preparació és inversament proporcional al magnífic resultat final.

    Una bona idea, Delfica, congelar les salses per “racions” en la glaçonera. Jo havia llegit en un fòrum de cuina que una noia, per fer-ho, feia servir les oueres de plàstic perquè deia que eren de la mida exacta per una ració.

    ResponElimina
  12. enric, estic d'acord amb tu que aquesta recepta és una troballa, perquè la salsa espanyola (jo també n'hi dic d'altres maneres) és molt complicada de fer i aquesta dóna un resultat sensacional per l'esforç que requereix.

    ResponElimina
  13. Manel: Ja li vaig dir a en Francesc que tu la feies tal i com s'ha de fer, i a mi sempre m'ha fet gràcia fer-la algun dia per curiositat, però aquesta fa "ple d'anys" ("molts anys" en badaloní) que la faig i em sembla extraordinària. Des que va sorgir la idea del meme que tenia intenció, si ningú més ho feia, de publicar-la perquè crec que val molt la pena que tothom la conegui.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top