}

Pages

01 d’agost 2008

I AQUEST MEME S'HA ACABAT

Enviat per enric  |  19 comentaris

Bé, doncs..., tal i com ho diríem si això fos un conte explicat a la manera d’abans: Vet aquí un gos, vet aquí un gat, i aquest meme s’ha acabat!

No cal que us digui que aquest ha estat el primer meme promogut des de la Samfaina, i la prova més evident és que quan vaig insinuar-ne la iniciativa a través d’un comentari al bloc El cafè de nit, ni tan sols sabia que d’aquest tipus de participació entre blocaires dedicat a un tema en concret se’n deia "meme", sinó que a mi em sonava que se’n deia alguna cosa així com "mec". Sort de la senyu, coneguda també com Gemma la dolça, que va intuir de seguida de què es tractava i em va fer saber quin era el nom correcte, i així va ser com, amb l’ajut i consells dels cafeters noctàmbuls i de la mateixa Gemma, va endegar-se aquest meme, que, tal i com us podeu imaginar, hauria sigut la riota de tothom si arriba a sortir batejat amb el nom de "Mec Cuinar és senzill"… Buf!... Només d’imaginar-m’ho, sento que em pugen tots els colors a la cara.

Les primeres i entusiastes adhesions en forma de comentari no es van fer esperar i, de mica en mica, s’hi van anar afegint més i més blocaires que van fer-hi arribar les seves receptes fins a un total definitiu de trenta-nou!

Un dels problemes que es van plantejar va ser que hi havia blocaires que no tenien el llibre de la Montserrat Seguí a qui anava dedicat el meme, i un altre problema que també es va plantejar va ser que hi havia gent que hi volia participar però no tenia bloc...

Tots dos problemes van poder-se solucionar gràcies, de nou, a la senyu i als cafeters noctàmbuls, ja que la primera va penjar al seu bloc, La cuina de casa, l’índex del llibre escanejat, oferint-se, a la vegada, a enviar per e-mail a qui li demanés qualsevol de les receptes que triés, i els cafeters noctàmbuls van crear un bloc especialment pensat perquè els que no tinguessin bloc hi poguessin també participar i que van batejar amb l’encertadíssim nom de El bloc dels sense bloc. No cal dir que gràcies a aquestes dues iniciatives el meme n’ha sortit molt beneficiat.

Aquest meme ha servit perquè molta gent hagi conegut aquest magnífic llibre de cuina i també, per als qui ja el coneixien, per descobrir-hi interessants receptes que potser els havien passat per alt o que potser no s’havien atrevit a fer imaginant-se que eren més complicades del que semblaven a primer cop d’ull.

És per tot això que acabo d’explicar que m’agradaria donar de tot cor les gràcies a tots i a cadascun dels participants i comentaristes, i permeteu-me que faci públic també un especial agraïment a en Josep Manel Castel, artífex del disseny del bloc, del logo del meme, i l'ajut sempre a punt per a qualsevol dificultat tècnica, així com a la Maria Jesús, del bloc Sabores dulces, que va tenir la sort de conèixer en persona Montserrat Seguí i la gentilesa d’enviar-me un llarg i interessant e-mail on m’ho explicava amb detall i que, sens dubte, anirà molt bé per poder fer una petita introducció si es decideix publicar en format PDF les receptes d’aquest meme.

I ja, per acabar, no em puc estar d'explicar-vos una curiositat: Per intentar que la traducció al castellà del post on es convocava aquest meme fos el més fidel possible a l’original en català, anava fent servir el traductor del bloc mirant de canviar algun mot que, o bé el traductor no tenia en el seu diccionari, o bé en donava una definició errònia quan la paraula en català podia tenir més d’un sentit… Doncs bé, això últim va passar sense que ho pogués evitar amb el cognom de la protagonista del meme: "Seguí" i, si feu la prova, veureu que, malgrat ser un cognom, el traductor també el tradueix, però ho fa com si fos la primera persona del singular del pretèrit perfet del verb "seure" . Per tant, la Montserrat Seguí queda "batejada", en castellà, com la Montserrat Senté… Ja és ben cert que, com cantaven els de La Trinca, "són coses de l’idioma".

Però encara no he acabat, ja que em guardava pel final del tot la cirereta que culmina el pastís: La prova més evident que aquest meme ha servit fins i tot per animar a gent per a qui la cuina de casa no és un lloc on els agradi massa feinejar, la tinc en aquesta fotografia:




No diríeu mai qui va fer aquest magnífic plat de calamars, eh?...

Tatxan, tatxan…

Doncs bé, l’autora d’aquest magnífic plat de calamars que veieu en aquesta fotografia és ni més ni menys que… la Glòria!!! Sí, sí!, la Glòria, la Glòria!!!…, però la Glòria samfainera, eh?, a la qual i després d’haver llegit la recepta de la Seguí al bloc El cafè de nit li va semblar tan apetitosa que es va animar a fer-la, i amb el seu estil tan lacònic quan parla de cuina –i tan diferent de quan parla de llibres, de música, de cinema…-, em va enviar un e-mail on em deia textualment (faig un copia i enganxa de TOT el text d’aquell mail): "Contribueixo al "meme". Apa! Eren boníssims."

Què?… Bocabadats us heu quedat tots, oi?

Gràcies de nou a tots, amics!

11:55 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

19 comentaris:

  1. Quina il.lusió Enric que hagi participat tanta gent!!! I la glòria també, això si que és un gran "colofón"!!!...
    Per la meva part, només dir que em serà molt útil per fer nous plats que no m'havia fixat en le llibre!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  2. Si la Glòria "en ha cuinat", ara l'Enric haurà de "fer-nos" algo de literatura, no?

    ResponElimina
  3. volía dir "ens ha cuinat", sorry

    ResponElimina
  4. Enric, gràcies a tots els que veu engegar i fer possible aquesta iniciativa!!!!!!
    Com l'Eva, he descobert plats nous i pel que dius la participació ha sigut molt bona.
    Trobo genial que fins i tot la Gloria s’hagi apuntat!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. enric, les gràcies te les hem de donar a tu per la feinada que has tingut, sempre responent tots els e-mails i penjant les receptes puntualment. gràcies, doncs, i fins aviat!

    ResponElimina
  6. Ha estat un plaer participar en aquest "meme". A més, m'ha permés conèixer nous amics i amigues i m'he pogut fer amb al llibre de la Montserrat Seguí, una de les nostres cuineres més reeixides. M'ho he passat pipa llegint les receptes i els comentaris de totes i tots els qui hi heu participat. Per a quan un altre "meme" de cuina? Salutacions

    ResponElimina
  7. Eps! Se m'oblidava agrair-vos la iniciativa tan bona que vau tindre. Besades.
    Glòria i Enric: un 10!!!

    ResponElimina
  8. Eva: Jo, la veritat és que també n'estic molt i molt content, i això de la Glòria (samfainera) per a mi ja és el "summum"!

    Una flor no fa estiu, Teresa ;), i pel que fa a mi, he passat una mala temporada, i espero, i n'estic gairebé segur, que les vacances, que començo avui, m'aniran molt rebé... Però és que la cuina em relaxa tant, però tant!!!

    Xaro: Ha estat una experiència magnífica!, però magnífica!!!, i no exagero gens ni gota. Que fins i tot la Glòria s'hi hagi apuntat ja és la "repantoxa" :))

    Manel: Res de gràcies! Tot al contrari: Les gràcies a tots vosaltres, ja que per a mi ha esta tot un plaer!

    Francesc: No saps com celebro, mitjançant aquest meme, haver-te fer conèixer la Seguí, la que, cada cop en tinc menys dubtes, va ser la primera cuinera mediàtica, i creu-me que faré els impossibles per intentar reivindicar-ho.

    ResponElimina
  9. Amics,
    Em vaig avenir a cuinar un plat per què no fos dit...però si bé és cert que a l'Enric la cuina el relaxa molt i molt, no ho és menys que amaga vertaders tresors, no necessariament menjables a taula, però sí molt mengívols per l'intelecte i la sensibilitat. Ja li tinc dit fa molt temps: Ets com un brillant que solament mostra una faceta i, jo respecto molt la cuina i en tinc la meva idea, però és que l'Enric, sí, està casat i té dos fills, però amb algunes coses no hi ha forma de que surti de l'armari de les sorpreses que ens reserva la seva imaginació.
    Espero que aquesta clara insinuació de les virtuts que l'adornen farà que el proper dilluns em pagui l'esmorzar i, a més a més, que demostri que el que dic d'ell és cert i no exagero gens. Si el proper setembre no es manifesta, jo seguiré fent-li campanya mediàtica.

    ResponElimina
  10. Felicitats Glòria, un dia d'aquests potser també us enviaré una foto, ves!
    Bon estiu a tothom

    ResponElimina
  11. A veure si ens fas arribar una foto d'un plat inspirat en Wagner, atesa la ratxa que portes amb el geni de Leipzig. Das Rheingolddelikatessen, si més no, querda aparent.
    Bon estiu, Ximo. Molt bon estiu!

    ResponElimina
  12. Ai, Glòria, Glòria… Si volies que et pagués l’esmorzar de demà només m’ho havies de dir, dona!, que tampoc em ve dels dos cafès que, com a molt, et prens ;)

    Molt bé, Ximo, molt bé: És a dir que el dia que fas un comentari a una entrada d’aquest bloc quan es parla de cuina és per felicitar la Glòria, oi?... Molt bé, molt bé... Ho tindré en compte. Trema Arsace! (perdó: volia dir “Trema Ximo!”)

    ResponElimina
  13. Enric, aquest és el càstig per no haver escoltat els 45 minutets de res, del duo de Tristan und Isolde i per dir que aquella santa, cridava.
    Enric he agafat el guant, quan vulguis i on vulguis.

    ResponElimina
  14. Enric, he estado curiosenando tus post, -ayudada por el traductor-que asi voy mas rápido y la verdad es que he pasado un rato estupendo. Además de gustarte la cocina, escribes de maravilla. Un saludo frecue y manchego

    ResponElimina
  15. També vull agrair el fet de crear el bloc dels sense bloc i així deixar que participem els que no en tenim. M'agradat molt això de fer les receptes i que es publiquin. Com diu la Maria jo també m'estic plantejant obrir el meu bloc i anar publicant els plats que vaig fent i tot gràcies a tots vosaltres.
    Petonets,
    Eva

    ResponElimina
  16. ¡ vaya movida ¡ enhorabuena a los dos

    ResponElimina
  17. Ximo: D’un duo que dura TRES QUARTS D’HORA!!! en dius un duo de quaranta cinc minutets de res??? Vergepuradelremei!!! És com si jo hagués de preparar un sopar per dos-cents comensals i digués que he de preparar un menú per un parellet de centenars de persones!, i pel que fa al guant, ja te’l dono perquè te’l guardis com a record, home!, que les “vendettas” queden molt bé a les òperes italianes, i tot i així fixa’t que amb la mateixa música de, Que' numi furenti
    però amb la lletra canviada, Rossini capaç hauria estat d’adaptar-la per una altra ària que il·lustrés un grup d’amics que, contra la voluntat de les seves dones, decideixen marxar una nit de “parranda”. :))

    Muchísimas gracias, Su, por tu visita y tus halagadores comentarios, que agradezco más aún teniendo en cuenta que son de alguien a quien le gusta tanto cuidar el lenguaje como lo haces tú en tu magnífico blog.

    Els cafeters noctàmbuls van tenir una excel·lent idea creant el Bloc dels sense bloc perquè tothom hi pogués participar, i també perquè serveixi, alhora, d’alicient pels que teniu, com tu, inquietuds culinàries i us animeu a fer-ne un de vostre. (Haurem de fer una nova campanya com a l'Eva?) :))

    Creu-me, Pilar, que la “movida”, tal i com tu tan simpàticament l’anomenes, ha valgut MOLT la pena! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  18. Jo no sóc gaire xarrador. I aquest meme ha estat tot un éxit. Trenta nou receptes déu n'hi dó¡. Tot un éxit i també per la Glória per aquest magnífics calamars que ells mateixos diuen O; O; O; O... manjeu-me¡manjeu-me¡ de segur que sí¡¡ Enhorabona i un altre cop moltísimes gràcies i agrair-vos tan a Café de nit com a tu Enric -Sanfaina d'arts- aquest esforç de tenir -com els bombers- aquest servei obert les 24 hores del día, i contestar a tothom. Saps que pots comptar en mí sempre que volguis no fa falta que t'ho digui. T'estime en


    JOSEP

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top