}

Pages

17 de setembre 2008

LA CREACIÓ, DE HAYDN

Enviat per enric  |  13 comentaris

En el món de les Arts hi ha autors que, com Mozart, per exemple i si parlem de música, han estat molt prolífics, mentre que n’hi d’altres, com Juan Rulfo en el camp de la literatura, que no solament no ho han estat tant sinó que, tot al contrari, tenen una obra molt reduïda.

Quan es parla que un autor és o ha estat més o menys prolífic no té perquè ser sinònim de posseir una obra amb més o menys qualitat, i la prova més palpable és que tant Mozart com Juan Rulfo han passat a la història de la música i de la literatura, respectivament, a part de si van bastir una obra més o menys extensa.

En el cas del músic austríac Franz Joseph Haydn (1732-1809) podem parlar d’un dels compositors més prolífics de tota la història de la música. Més de cent simfonies i un mateix nombre aproximat de quartets, així com nombroses sonates, trios, òperes, misses, oratoris i concerts per a instruments solistes ho avalen, i si bé va ser un músic que va poder gaudir d’una gran fama i popularitat mentre visqué, malauradament no és avui un músic amb la popularitat que es mereixeria, ja que podem parlar d’un abans i d’un després de Franz Joseph Haydn pel que fa a les simfonies, als quartets i a les sonates i, a més a més, s’ha de tenir molt en compte la gran influència que d’ell reberen músics contemporanis seus com Mozart, a qui Haydn tan admirava, i Beethoven, de qui Haydn en fou fins i tot professor.

A vegades se m’ha acudit pensar que en el món de les Arts hi ha algunes obres tan magistrals que si els seus autors no n’haguessin creat cap més, o per qualsevol circumstància tota la resta de les obres que van arribar a crear s’hagués perdut, pel sol fet d’haver-nos arribat aquella única obra, el seu nom hagués passat igualment a la posteritat amb lletres d’or.

No és aquest, evidentment, el cas de Haydn, ja que les seves composicions obtingueren d’immediat una gran popularitat i foren interpretades i, per tant, conegudes, arreu de fora de la gran capitalitat musical que en aquella època era Viena, però sí que seria el cas, en el supòsit d’haver-nos arribat només una sola obra del genial compositor austríac, l’oratori La Creació, una de les grans "catedrals" de la música simfònica i choral de tots els temps.

Haydn havia viscut pràcticament tota la seva vida sota el mecenatge dels prínceps Esterházy, i si bé pogué treballar sense problemes econòmics, ja que fins i tot havia arribat a un acord amb el príncep Nicolau Esterházy per publicar les obres no compostes per exprés encàrrec d’aquest, la dedicació total, pràcticament reclòs, al servei dels Esterházy durant gairebé trenta anys, fou la causa que Haydn no rebés cap mena d’influència d’altres músics ni anteriors ni contemporanis seus.



L’any 1790, però, al morir el príncep Nicolau, el successor dels Esterházy, gens amant de la música, va acomiadar Haydn i l’orquestra de què disposava, i aquest acceptà la proposta que li va fer el violinista, compositor i empresari alemany Johan Peter Salomon d’intal·lar-se a Londres, on Haydn hi va descobrir, meravellat, els oratoris de Händel, i va ser el mateix empresari Salomon qui va fer la proposta a Haydn perquè aquest, basant-se en un llibret inspirat en El paradís perdut, de John Milton i que Gottfried van Swieten li va traduir de l’anglès a l’alemany, en compongués un oratori.

Haydn es dedica amb cos i ànima durant dos anys en la composició d’aquest oratori, que s’estrena dirigit per ell mateix a Viena el 1798 amb un clamorós èxit.

La Creació consta de tres parts: La Primera -la creació del món- i la Segona -la creació dels animals i de les plantes- són descriptives, mentre que la Tercera -la creació d’Adam i Eva, i del gran amor que els uneix-, és purament narrativa.

L’esplèndida obertura, que si voleu podeu sentir
aquí dirigida per Riccardo Muti, amb la que, allunyant-se de les formes del classicisme, aconsegueix descriure’ns el "desordre" regnant de l’Univers, és l’inici d’un seguit de corals, àries, i duets, un dels quals, i a tall d’exemple, és aquest bellíssim duet de la Tercera Part entre Adam i Eva, introduït per un suggeridor solo d’oboè i reflex de la placidesa i emoció de l’instant en què aquests desperten a la vida i contemplen, admirats, la Creació del món.

El text traduït diu així:

De la teva bondat, Senyor i Déu nostre, plens estan el cel i la terra. El món, tan gran, tan meravellós, és obra de les teves mans.

Al final s’hi afegirà el chor, cantant:

Beneït sigui el poder del Senyor. Que ressoni per sempre la nostra lloança.


Adam és el baix Ernst Jankowitsch; Eva, la soprano Gertraud Schmid. Dirigeix la Symphonieorchester der Wiener Volksoper i els chors Viennensis i el Wiener Saengerknaben (Els petits cantors de Viena), Peter Marschik.

És idoni per escoltar amb un Dry Martini.

12:23 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

13 comentaris:

  1. Amb el bacallà vaig ser l'últim, però avui i amb aquest post que està a l'alçada de l'obra que comentes, una de les meves obres corals de capçalera, m'agrada ser el primer.
    Un dels moments màgics del curs passat va ser escoltar la Creació al Plau, en el concert "vip" de la inauguració del centenari del Palau.
    Quasthoff (Enric i tota la resta de visitadors de la Samfaina, no et pots (podeu) perdre el recital del Liceu, amb una entradeta econòmica escoltaràs la veu d'un veritable crack).
    Però fixat el que son les coses. Avui he fet una infernemlandada de post.
    La banda sonora que volia utilitzar era el inici d'aquesta magnífica Creació, justament el caos que dona sentit a la llum que ho transforma tot.
    Finalment he decidit que no volia ser metafísic i he deixat la parida sense música i amb una escena de la pel•lícula de Capra You Can't Take it With You de l'any 1938. Un antídot contra la depressió econòmica i personal.
    Tornat a la Creació, el duet que esmentes és de les coses més glorioses que s'han escrit mai i per acabar amb un orgasme auditiu d'aquells que et deixen sempre satisfet i sobretot optimista, cal escoltar el “Vollendet ist das groβe Werk”.

    ResponElimina
  2. Enric,

    Com sempre, l'encertes de ple. Magnífica la interpretació amb el "coixí" impagable dels chors Viennensis i els petits cantors de Viena. La música extraordinària (vaja obvietat tractant-se de Haydn). L'única nota discrepant: l'he escoltat prenent-me un cafè amb llet.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Ximo:

    Crec sincerament que t’ha quedat millor el “post” de què parles amb el divertidíssim video de Capra al final (la mort del cigne de la ballarina no té preu!), que no pas ho hauria estat l’inici de “La Creació” ja que, malgrat que s’hi avenia perfectament amb el fons del text de la infernemlandada, Capra li ha posat la rúbrica final d’optimisme que vas anar transmetent en tot el “post”.

    Ja ho recordo, ja, quan explicaves aquella “Creació” del centenari del Palau. Creu-me que si hagués pogut no me l’hauria perdut per res del món aquell concert, i vaig envejar, gens sanament, per cert, a més d’un VIP que hi va assistir i que, segurament, s’hi va avorrir com una ostra.

    A You Tube hi ha, no sé si ja ho has vist, les dues àries de Raphael (l’arcàngel, eh?) cantades per René Pape.

    M’apunto la recomanació del recital de Quasthoff (hauré de parlar amb la meva Puig a veure si cau alguna entradeta pel meu anniversari).

    Josep:

    Gràcies pel teu comentari i reblar que sí, que és realment una deliciosa meravella aquesta obra de Haydn, i el duet del video, com molt bé diu en Ximo, és de les coses més excelses que s’han escrit mai. I pel que fa al millor acompanyament per sentir-lo, va!, ni tu ni jo, és a dir, ni amb dry Martini ni amb cafè amb llet: què et semblaria amb un “cubateta”? (Jo me’l demano de ginebra, que fa anys que no en prenc. I tu?) :))

    ResponElimina
  4. Res, aprofito aquest post per saludar i enviar petons a la Glòria, per cert, com diu l'Enric per quan un Dry Martini, Glòria???

    ResponElimina
  5. Apa Parella Vermella, voslatres sí que aneu al gra: directes al Dry Martini! ;)
    Tot i que no bec, em puc imaginar que el maridatge entre el Dry Martini i Haydn ha de ser deliciós...
    Per cert, Enric, has pensat en acceptar demandes per l'espai "teniu 5 minuts"? Jo te'n faria unes quantes... ;)

    ResponElimina
  6. La veritat és que llig els blocs que fa la gent que "visite" i, com en el cas del vostre, després em faig vergonya del meu. Teniu un nivellàs increïble. No us imagineu com gaudisc aprenent de tots vosaltres. Enhorabona Enrica. Besades a la Glòria.

    ResponElimina
  7. M'he posat els cascos i mentre escoltava a l'Adam i Eva i els petits cantaires de Viena. He llegit un troç de la biografía de Haydn. M'esgarrifat, doncs he sentit la veu de Haydn.
    Diu així: El maig de 1809 Napoleó assetjar Viena. Haydn va rebutjar sortir de ca seva, amb aquestes que una bala de canó esclatar molt a prop de casa seva, Haydn va reunir els seus criats i els hi digué: (Fills meus, no tingueu po, on estigui Haydn, no us pot escauro's cap mal).
    Napoleó va posar una guàrdia d'honor a casa seva, i pocs dies abans de morir (molt debilitat) un oficial de hússars es va presentar a casa seva hi li va cantar (Mit Würde und Hoeit) de La Creació.
    El 31 de maig va morir plàcidament i va ser enterrat dos díes després. JOSEP.

    ResponElimina
  8. Ai, Parella, Parella...!: Sou el que no hi ha! Jo, aquí, esforçant-me en que si Haydn això o que si "la Creació" allò, i vosaltres, en canvi: "Què, Glòria?, fem un dry Martini?" I és que aquesta gent "de vida" com vosaltres no teniu remei! (I que per molts anys, eh?) ;)

    Gemma: Per escoltar Haydn, fins i tot l'aigua va bé... Per cert: l'aigua és aquell líquid que no té gust de res, oi? ;)

    Per mi, i segur que per a la Glòria també, ja pots (podeu tots)començar a demanar ja que, si és al nostre abast, no et càpiga dubte que intentarem complaure't tan bé com sapiguem. És una magnífica idea! Va, vinga: Demana!

    Francesc:

    Tu em vosl pispar el títol d'"exagerat" que em va atorgar la Gemma d'aquí dalt, eh?... :)

    Tots fem els blocs tan bé com sabem i el millor que sabem, i et ben asseguro que el teu, tant per la Glòria com per a mi, és de lectura obligatòria. De totes maneres, gràcies pels ànims.

    Josep (germanet): L'anècdota que expliques és certa i comprovada històricament. Haydn era un autèntic ídol en el seu temps, admirat i estimat arreu. Estem parlant de finals del segle XVIII i primers del XIX, i només sis anys després de l'estrena de "La Creació" a Viena, l'obra ja es va estrenar, per primer cop en tot l'Estat, a Barcelona. Això ja ho diu tot sobre la popularitat de Haydn.

    ResponElimina
  9. Enric, querido amigo, entro en la sanfaina y ademas de encontrarme esta maravilla de Haydn la sorpresa que no sabía del accidente de Gloria, dale un abrazo supergrande de mi parte, que se recupere pronto por favor, que en cuanto pueda voy a Bcn y la voy a ver.
    Enric, a tí que te voy a decir, que sí, lo del completito te cuadra y tanto... tiene razón Gloria, otro fuerte abrazo para ti con cariño a los dos

    ResponElimina
  10. M’he preparat un gintònic ( no tinc martini blanc :(( ) i he escoltat la gravació , realment genial!! Però també m’apunto al dry martini com la parella vermella...

    ResponElimina
  11. Pilar:

    La Glòria t'envia una forta abraçada i t'agraeix moltíssim el teu suport, a la vegada que també t'envia a tu el seu pels dificultosos moments pels que esteu passant.

    Content que compartim, en aquesta ocasió tots tres escorpins, el gust per escoltar Haydn.


    Xaro: No està gens, però gens malament la idea del gin-tònic per escoltar Haydn, però, oi que sí, que el dry Martini li va de conya a aquest duet?

    Celebro que t'hagi agradat tant, Xaro!

    Un petó a les dues.

    ResponElimina
  12. Enric no pateixis, jo tampoc me n’havia recordat més de mirar-ho!!

    Gràcies, ja intentaré trobar-la...veig que t’hi has afeccionat, eh??

    ResponElimina
  13. De res, Xaro!

    Sí, noia: a casa va agradar moltíssim.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top