LA CREACIÓ, DE HAYDN

En el món de les Arts hi ha autors que, com Mozart, per exemple i si parlem de música, han estat molt prolífics, mentre que n’hi d’altres, com Juan Rulfo en el camp de la literatura, que no solament no ho han estat tant sinó que, tot al contrari, tenen una obra molt reduïda.

Quan es parla que un autor és o ha estat més o menys prolífic no té perquè ser sinònim de posseir una obra amb més o menys qualitat, i la prova més palpable és que tant Mozart com Juan Rulfo han passat a la història de la música i de la literatura, respectivament, a part de si van bastir una obra més o menys extensa.

En el cas del músic austríac Franz Joseph Haydn (1732-1809) podem parlar d’un dels compositors més prolífics de tota la història de la música. Més de cent simfonies i un mateix nombre aproximat de quartets, així com nombroses sonates, trios, òperes, misses, oratoris i concerts per a instruments solistes ho avalen, i si bé va ser un músic que va poder gaudir d’una gran fama i popularitat mentre visqué, malauradament no és avui un músic amb la popularitat que es mereixeria, ja que podem parlar d’un abans i d’un després de Franz Joseph Haydn pel que fa a les simfonies, als quartets i a les sonates i, a més a més, s’ha de tenir molt en compte la gran influència que d’ell reberen músics contemporanis seus com Mozart, a qui Haydn tan admirava, i Beethoven, de qui Haydn en fou fins i tot professor.

A vegades se m’ha acudit pensar que en el món de les Arts hi ha algunes obres tan magistrals que si els seus autors no n’haguessin creat cap més, o per qualsevol circumstància tota la resta de les obres que van arribar a crear s’hagués perdut, pel sol fet d’haver-nos arribat aquella única obra, el seu nom hagués passat igualment a la posteritat amb lletres d’or.

No és aquest, evidentment, el cas de Haydn, ja que les seves composicions obtingueren d’immediat una gran popularitat i foren interpretades i, per tant, conegudes, arreu de fora de la gran capitalitat musical que en aquella època era Viena, però sí que seria el cas, en el supòsit d’haver-nos arribat només una sola obra del genial compositor austríac, l’oratori La Creació, una de les grans "catedrals" de la música simfònica i choral de tots els temps.

Haydn havia viscut pràcticament tota la seva vida sota el mecenatge dels prínceps Esterházy, i si bé pogué treballar sense problemes econòmics, ja que fins i tot havia arribat a un acord amb el príncep Nicolau Esterházy per publicar les obres no compostes per exprés encàrrec d’aquest, la dedicació total, pràcticament reclòs, al servei dels Esterházy durant gairebé trenta anys, fou la causa que Haydn no rebés cap mena d’influència d’altres músics ni anteriors ni contemporanis seus.


L’any 1790, però, al morir el príncep Nicolau, el successor dels Esterházy, gens amant de la música, va acomiadar Haydn i l’orquestra de què disposava, i aquest acceptà la proposta que li va fer el violinista, compositor i empresari alemany Johan Peter Salomon d’intal·lar-se a Londres, on Haydn hi va descobrir, meravellat, els oratoris de Händel, i va ser el mateix empresari Salomon qui va fer la proposta a Haydn perquè aquest, basant-se en un llibret inspirat en El paradís perdut, de John Milton i que Gottfried van Swieten li va traduir de l’anglès a l’alemany, en compongués un oratori.

Haydn es dedica amb cos i ànima durant dos anys en la composició d’aquest oratori, que s’estrena dirigit per ell mateix a Viena el 1798 amb un clamorós èxit.

La Creació consta de tres parts: La Primera -la creació del món- i la Segona -la creació dels animals i de les plantes- són descriptives, mentre que la Tercera -la creació d’Adam i Eva, i del gran amor que els uneix-, és purament narrativa.

L’esplèndida obertura, que si voleu podeu sentir aquí dirigida per Riccardo Muti, amb la que, allunyant-se de les formes del classicisme, aconsegueix descriure’ns el "desordre" regnant de l’Univers, és l’inici d’un seguit de corals, àries, i duets, un dels quals, i a tall d’exemple, és aquest bellíssim duet de la Tercera Part entre Adam i Eva, introduït per un suggeridor solo d’oboè i reflex de la placidesa i emoció de l’instant en què aquests desperten a la vida i contemplen, admirats, la Creació del món.

El text traduït diu així:

De la teva bondat, Senyor i Déu nostre, plens estan el cel i la terra. El món, tan gran, tan meravellós, és obra de les teves mans.

Al final s’hi afegirà el chor, cantant:

Beneït sigui el poder del Senyor. Que ressoni per sempre la nostra lloança.


Adam és el baix Ernst Jankowitsch; Eva, la soprano Gertraud Schmid. Dirigeix la Symphonieorchester der Wiener Volksoper i els chors Viennensis i el Wiener Saengerknaben (Els petits cantors de Viena), Peter Marschik.

És idoni per escoltar amb un Dry Martini.

12:23 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...