}

Pages

23 de setembre 2008

MANDONGUILLES LLIGADES AMB POMA

Enviat per enric  |  24 comentaris

No sóc gaire amant de l’all en "estat pur", ja que quan em repeteix –sempre!- tinc una sensació que fa riure quan ho dic, però que no sé definir-la d’altra manera: Em provoca tristesa. Eh quines coses?...

Doncs bé, a casa, quan faig mandonguilles, m’oblido completament de posar-hi a la carn picada all i julivert picats, i hi barrejo a la carn poma ratllada. El resultat és un plat que a tots ens agrada i l’única forma que l’Anna Maria mengi carn.

De carn faig servir sempre la de porc, ja que el porc i la poma, a la cuina, són un matrimoni perfecte, però aquestes mandonguilles també es poden fer amb una barreja –meitat i meitat- de carn de porc i de vedella.


Ingredients (4 persones):

350 gs. de carn picada.
3 pomes golden grosses.
1 ou.
Farina de blat
Farina de galeta, o pa ratllat.
1 gra d’all.
2 cebes de Figueres.
3 tomàquets grossos madurs.
Vi blanc sec.
Oli, sal i pebre.
Si feu servir només carn picada de porc, molta atenció amb la sal, ja que a les cansaladeries amb fabricació pròpia és la mateixa que fan servir per fer les botifarres i acostumen a vendre-la ja salada.

Pelem les pomes i les ratllem per barrejar-les ben barrejades amb la carn picada i salpebrada (atenció, però, amb la sal). Hi afegim un ou deixatat (no massa), i la farina de galeta o el pa ratllat suficient perquè poguem donar a aquesta barreja la forma de les mandonguilles.

En una paella amb oli ben calent, hi tirem les mandonguilles, que haurem enfarinat i espolsat suaument l’excès de farina, perquè tot just s’enrosseixin.

Colem, a través d’un colador de malla fina, part de l’oli que hem utilitzat per fregir les mandonguilles (el suficient per preparar un sofregit) dins d’una cassola. Quan l’oli torni a estar calent, hi tirem el gra d’all picat i, abans no s’enrosseixi, hi aboquem la ceba tallada en juliana.

Tapem la cassola i deixem que es sofregeixi la ceba ben a poc a poc.

Mentrestant, pelem i traiem les llavors dels tomàquets, i els piquem.

Quan la ceba sigui transparent, hi aboquem un bon ragi de vi blanc sec (jo sempre utilitzo un xerès o un fino sense gaires pretensions), apujem el foc i anem controlant amb una cullera de fusta que la ceba no se’ns cremi mentre s’evapora l’alcohol del vi.

Un cop a punt, hi tirem els tomàquets picats, sal i una mica de sucre per evitar l’acidesa del tomàquet.

Ho deixem fer ben a poc a poc fins que veiem que el tomàquet és cuit, i hi tirem ¼ de litre (si fa o no fa) d’aigua calenta (o millor si tenim algun brou de carn o de verdures ja fet) i, a continuació, les mandonguilles. Comprovem el punt de sal, tapem la cassola i deixem que coguin a poc a poc durant un quart d’hora aproximadament.

Si es vol fer un plat més complet, quan posem les mandonguilles a la cassola hi afegirem també mongetes tendres i pastanagues, que anteriorment haurem tallat com si féssim ensaladilla russa i bullit a foc viu durant un quart d’hora amb aigua i sal dins d’una olla destapada.

Tal i com deia al començament, la carn de porc amb la poma casen a la perfecció i el resultat són unes mandonguilles molt amoroses que, al no portar all, ens poden servir fins i tot per sopar sense cap por que a la nit ens repeteixin... I és que, a mi, el regust de l'all cru em provoca tanta tristesa... Quines coses, oi?

12:00 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

24 comentaris:

  1. M'heu enganyat, samfainers !!! A casa meva tinc 2 persones vegetarianes i jo, que soc ovo-lacto-perniljabugo-vegetariana.

    Al veure el títul, he pensat...que bé, una nova recepta! pero vec que la poma només serveix com a complement...hauria de provar de ferles totes de poma!

    Per cert, que la cuina vegetariana (aprofito per fer proselitisme) es riquísima, molt variada i infitament més sana que la dels "menjadors de cadàvers", que diu la meva filla. I no sabeu la quantitat de sabors, variacions, espècies, textures amb que es pot treballar, sense emprar ni carn ni peix. I quan em trobo amb gent que diu allò de que..."pero s'ha de menjar de tot, no?" doncs la majoria de vegades son d'aquells que no surten del bistec amb patates.

    ResponElimina
  2. M'encanta la idea de posar-hi poma a les mandonguilles... Mmmmm... Genial!

    ResponElimina
  3. Je je je... a mi també m'heu enganyat, però no ben bé com a la Teresa...
    En veure el títol he pensat "mira, una recepta de postres ben original! Deuen ser com uns bunyols de poma..." I no, són mandonguilles de carn :)
    Això sí, ben originals i segur que molt meloses amb la poma... Bonísismes!
    Enric, amb l'all cru em passa el mateix que tu... no puc!

    ResponElimina
  4. enric, has aconseguit sorprendre'm amb aquestes mandonguilles, que segur que són ben bones si fins i tot li agraden a una quasivegetariana. a casa som tots molt carnívors i no tenim problemes amb l'all, però estic segur que aquestes mandonguilles AMB poma (titular trampós, avui) ens agradaran a tots.

    ResponElimina
  5. això de la tristesa lligada als retorns de l'all és una cosa que no l'havia sentida mai, però potser una sessió de regressió en treuria l'entrellat, qui sap!! Les pomes són una gran cosa, i segur que fan un casori excel·lent amb les mandonguilles... la propera vegada que estigui inspirada m'hi atreviré..!!

    ResponElimina
  6. Enric, ets un artista. Aquesta combinació es digne del nostre "grande tenore" de la cuina del nostre caro Enrico di Badalonna. Gràcies per aquest plat de tardor excels!

    Aquí a Mollet plujós i ens fan mal els ossos, aixó vol dir que aviat neu al Montseny...

    ResponElimina
  7. Quina recepta més original! Això de l'all sí que és curiós. Per cert, has provat a llevar-li'n el grill verd que duen? Diuen que així no repeteix. A mi m'encanta l'all i, si no n'abuse, no sol recordar-me que me l'he menjat. Estic molt d'acord amb això que la carn de porc i la poma fan un bon matrimoni. A mi m'agrada barrejar talls de porc amb poma i cosa així, el que passa és que, de vegades, coc massa la poma i se'm torna un puré. Salutacions.

    ResponElimina
  8. Enric, m'has deixat alucinada!!Poma a les mandonguilles??Segur que li dona un gust molt rebó.

    Petonets
    Núria

    ResponElimina
  9. Company, les teves receptes no deixen mai de sorprendre, i sempre agradablement. En el tema de l'all discrepem una mica ja que a mi m'agrada molt el gust, i afortunadament no em repeteix.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. En un altre vida potser que em deixi de tanta òpera i tantes hòsties. Jo vull tenir dues coses:

    1.- Temps per posar-me a la cuina a provar aquestes coses que ens proposes.

    2.- Aquest coi de gràcia que fa que tot el que expliques sembli fàcil.

    ResponElimina
  11. A mi ven bé tristesa no em dona, però si mal humor perquè em cau fatal i com que ja ho sé faig com tu i no en poso al lloc. Però es clar quan vas de restaurant no pots controlar-ho .......

    No soc gaire de carn però aquestes mandonguilles lligades en poma em penso que les provaré.

    ResponElimina
  12. Que curiós! La veritat: em sembla que no trigaré a tastar aquest invent de la poma...

    Em fa vergonya reconèixe-ho, però no fa gaire, vaig descobrir el truquet de barrejar una poma ratllada a l'hora de fer pà de pessic i vaig alucinar, de lo bó que quedaba, així que, amb les mandonguilles, ha d'estar espectacular!

    Petons!

    ResponElimina
  13. A tots els que us ha confòs el títol:

    Teniu raó, i us dic de debò que vaig estar dubtant a l’hora de posar la preposició més adient, ja que si bé “de” poma pot portar a confusió, també és cert que “amb” poma em feia l’efecte que feia referència a l’acompanyament, però després de llegir el comentari de la Xaro he decidit canvar el títol i dir-ne “Mandonguilles lligades amb poma”.

    Molt bo, Teresa, això de “ovo-lacto-perniljabugo-vegetariana”!!!, ben bé “made in Teresa”, i pel que fa als menjars que s’empesquen els vegetarians, de debò que no hi tinc res a dir en contra, ans tot al contrari demostren una gran imaginació a l’hora de preparar els seus menús. De tota manera, però, això de “menjadors de cadàvers” sona fatal, eh?… Al cap i a la fi, el regne vegetal no deixa de ser un regne tan viu com l’animal, oi? ;)

    Sara Maria: La combinació és molt bona i, per genials, les teves fotos.

    Gemma: Això teu amb les postres ja és ben bé deformació professional, eh? :)) Si no t’agrada, com a mi, l’all cru, prova-les un dia i ja veuràs com t’agradaran.

    Manel: Això que a la meva dona no li agradi la carn, i no pequè sigui vegetariana, em porta molts mals de cap a l’hora de confegir un menú per a tothom (al meu fill gran no li agrada el peix), però amb aquestes mandonguilles, tots contents.

    Dèlfica: Sí; a vegades ho he pensat que aquesta sensació de tristesa –i no ho dic de broma- que em fa l’all al cap d’una estona d’haver-ne menjat deu estar lligat amb alguna cosa que em va passar de petit. El mateix em passa, i encara que no hi tingui res a veure, amb la “copla”, que no puc evitar que em vingui al cap aquella època tan grisa quan a la ràdio en posaven tantes.

    Parella: Ja m’agradaria, ja, haver estat el tenor “Enrico di Badalona”, perquè en els meus recitals no hi hagués faltat mai cançons en català, però, nois, la veu que tinc és la que tinc, i si bé hauria estat un baix-baríton, la natura no em va concedir el do d'entonar massa, però alguna sorpresa us depararé ben aviat amb la veu. (“Y hasta aquí puedo leer...")

    Francesc: Sí, és clar que he intentat llevar-li’n el grill verd que duen els alls (com m’admira aquesta naturalitat amb què feu anar els pronoms febles!), però no hi ha res a fer: no em molesta l’olor, i fins i tot et diria que l’all-i-oli m’agrada de gust…, però quan aquell regust d'all em torna, no puc fer-hi més, i és per això que prefereixo no menjar-ne'n.

    Núria: I ja veuràs com a la meva amiga Nati també li agradaran! :))

    Josep: L’avantatge d’aquestes mandonguilles és que agraden tant si agrada o no l’all. Per cert, no has dit res de la Penya, eh?, que va guanyar la Copa de Catalunya i, pel que he llegit i en van parlar ahir els meus cunyats, en un magnífic partit.

    Ximo: OK! Fem un tracte?... Tu, en la propera vida, tindràs temps per posar-te a la cuina, però jo, a canvi, tindré la capacitat de fer feina que tens tu, i pel que fa a l’hora d’explicar-se i que sembli senzill, val més que ho deixem estar, perquè entre tu i el Colbran ens poseu tan a l’abast la música que no ens calen llibres per haver de consultar.

    Xaro: Ja has vist que has encertat de ple amb el nom de la receepta: “Mandonguilles lligades amb poma”, i potser sí que la sensació de tristor em ve perquè l’all em cau fatal. Fes-ne, si vols, un dia la prova i veuràs com solucionaràs un menú que agradarà a tothom, perquè si no dius res, pocs t’endevinaran que has lligat les mandonguilles amb poma.

    Sara: Això de barrejar una poma ratllada amb el pa de pessic ens ho has d’explicar, eh? Jo en faig tot sovint, de pa de pessic, per esmorzar i m’agradaria molt provar-ho.

    ResponElimina
  14. Doncs al Jordi li passa el mateix...és veure l'all de lluny i ja li repeteix...a mées, ens encanten les mandonguilles, també les fem amb carn de porc pel que ho probarem ben aviat!!! Gràcies per compartir aquest secret de cuina ;)

    ResponElimina
  15. El porc i la poma fan un bon matrimoni, i jo sense saber-ho i fet costelles de porc amb pomes, que pots visitar, dintre del meu bloc (menja de bacallà), desitjo que t'agradi i aquest matrimoni sigui continuu. JOSEP.

    ResponElimina
  16. Anna: D'aquest "matrimoni" entre la carn de porc i la poma, una bona mostra són les "botifarres amb poma" que vas explicar al teu bloc, i que ja és un plat totalment incorporat a casa.

    A veure si a en Jordi també li agraden aquestes mandonguilles! ;)

    Josep: No m'havies dit res del bloc! Ja passaré amb tranquil·litat a visitar-lo!!!

    ResponElimina
  17. mañana como "mandonguilles lligades amb poma", petons

    ResponElimina
  18. Bé, PIlar!!! Ja veuràs que amoroses són, i no em puc estar de tornar-te a donar les gràcies per la dedicatòria al teu magnífic bloc.

    ResponElimina
  19. Enric, quina bona pensada! No se m'hauria acudit mai posar poma a unes mandonguilles... Com bé dius, segur que queden més amoroses!

    Un petó gros!

    ResponElimina
  20. dicho y hecho, ¡fantásticas¡ pero me he permitido variar la salsa, despues de freirlas no he podido resistirme a probarlas, y con ese puntito amoroso que también describes, no me ha apetecido nada ponerle una salsa de tomate, así que después de dorar la cebolla le he puesto un licor de castañas, y unas pasas de corinto previamente remojadas. ¿que te parece Enric?Creo que han sido un éxito. Por cierto has desterrado tú migraña? Petons

    ResponElimina
  21. Gemma: Ja veuràs com la combinació és perfecte!

    Pilar: No sé, però més o menys em puc imaginar, quin gust té el licor de castanyes, pel que de ben segur que la combinació de carn de porc, pomes, castanyes i panses és un resultat extraordinari per dojnar la benvinguda a la tardor.

    ResponElimina
  22. Enric!!! QUines mandonguilles més fantàstiques...pas que m'hauria atrevit jo a posar-hi poma...ho trobo excelent!!! Aviat les faré...plat preferit del Riqui...segur que li encantaran!!!!
    Petuneeets,
    Eva.

    ResponElimina
  23. Evaaaaaaa! Quina alegria tornar-te a tenir per aquí. Ja visitaré aquest vespre amb tranquil·litat el teu bloc (ara sóc a la feina... xxxxsssttt). I és clar que sí que li agradaran a en Riqui aquestes mandonguilles, i més si els hi fas tu! :))

    Un petó!

    ResponElimina
  24. pues vaya!! m'ha passat com a la teresa, soc vegetariana (lacto-vegetariana)i aixo de les mandonguilles amb poma m'havia sonat de meravella...

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top