}

Pages

29 de setembre 2008

A PAUL NEWMAN

Enviat per glòria  |  19 comentaris

Paul Newman

EN ELL HI CONVERGIEN ELS TRES PRINCIPIS UNIVERSALS :

LA VERITAT, LA BONDAT, LA BELLESA.



APRÈS TOI, L'INFINI!

7:50 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

19 comentaris:

  1. Aquí confessaré una cosa que no m'he atrevit a fer a In Fernem Land.
    No li he volgut dedicar un post a un actor que no m'ha dit gaire cosa. La bellesa física impressionant, però quan era tan guapo, era més aviat una patatona bullida, i ja sabem que a can samfaina, les patatones bullides poden ser magnífiques, però jo trobava que era una gran presència i prou.
    Com tots els productes sorgits del Actors Studio, sobrevalorats fins a la sacietat (Brando, Clift i tota la colla)

    De gran, com quasi sempre passa a aquestes belleses insultants (nois i noies),va agafar una seguretat i professionalitat excel•lent, convertint-lo en un bon actor.

    És innegable que el seu carisma, els seus ulls i aquesta cara de bon noi que tota mare voldria per ella i després per la filla, podien moltíssim.

    Actors així no surten cada dia i sobretot si ara surten, no tindran la sort d'haver treballar amb la flor i nata del encara bon cinema de Hollywood, els d'ara, entre explosions, efectes especials, trucs d'ordinador i guions infectes, ho tenen molt malament.

    Sabíeu que era daltònic i tan sols veia dos colors?

    ResponElimina
  2. Per mi el millor, ara i sempre.
    Ester

    ResponElimina
  3. No era el meu actor preferit, la veritat, potser perquè era massa guapo, d'una bellesa que em resultava freda, irreal, però mai oblidaré els seus ulls senzillament impressionants ! Encara guardo, en lloc preferent a la meva capsa dels tresors, una postal seva que la mare havia conservat tota la vida i des de la que em mira amb la mirada més blava que hagi hagut mai!

    ResponElimina
  4. Ximo,
    Tens raó parcialment: Ell no va cometre mai les excentricitats que varen caracteritzar a Brando i a Clift. Va fugir de ser un galan convencional, ho saps, amb treballs com el del protagonista de El buscavidas o el Billy de El zurdo. Ara bé, com molt encertadament dius, amb la maduresa va brillar més que mai i pel·lícules com Veredicto Final ens mostren la seva grandesa.
    No sabia que era datònic...però sabies que hauria volgut fer Toro Salvaje si de jove li haguessin oferit? Tambè va dir que els estudis no li haurien permès mai el rol d'en Jake La Motta ja que a ell el pesaven cada setmana i tenia molt poc marge per agafar pes...Curiositats.
    Els articles que has penjat a In fernem Land m'han encantat. Gràcies i kissinassos.

    Benvinguda Ester,
    Ja sè que tenim, al menys, una cosa en comú: El plaer de fruïr d'en Paul Newman.
    Espero que tornis!

    Tosca,
    Ja em diràs qui és l'afortunat que prefereixes. Les teves frases sobre els ulls d'en Paul Newman que "et miren" m'ha agradat molt perquè...i quina mirada tenia el boy!
    Petons.

    ResponElimina
  5. Ai Paul, què trista estic des de dissabte, de veritat!!!
    No deixo de pensar en aquell salt en càmera lenta... de El largo y cálido verano... Tan bell, tan magnífic. Li tenia molta simpatía i el trobo l'home més bell del món, sense reserves. L'enyorarem!!!

    ResponElimina
  6. Ma mare el trobava molt guapo, i ho era. Jo el recorde d'alguna pel·lícula, sobretot, "La gata sobre el tejado de zinc". No sé si n'hi ha versió en català. Ho sent.

    ResponElimina
  7. Adéu home del meravellós somriure i de la mirada d'home bo. No oblidarem el teu gest a la llegenda de l'indomable o muntant en bicicleta a dos homes i un destí.
    petons a tothom.

    ResponElimina
  8. En Paul era més que un actor, era una persona sensible i solidària,com n'hi ha milers i milers, es cert, però mantenir-se durant anys i anys en aquest "rol" estant on estava, ha estat la millor interpretació de la seva vida.

    ResponElimina
  9. M'agradaria comentar, no ja res d'en Paul Newman, tranquils!, sinó que la Glòria em va parlar de fer un "post" dedicat a la memòria d'aquest actor nordamericà totalment diferent, una idea, pel que em va explicar, que em va semblar preciosa, però que, al final, no es va veure en cor d'escriure-la per culpa dels problemes que continua tenint a la mà, a l'hora d'escriure (penseu que ho ha de fer amb una sola mà), i a l'engonal i a l'esquena, a l'hora de poder seure durant massa estona en una cadira.

    Glòria: no te m'enfadis per ser tan bocamoll, però ho havia de dir.

    ResponElimina
  10. Vaig a posar-li música, doncs lletra veig que deu n'ni dó¡ i també gastronomía que no en n'hi ha¡.
    Recordo dues pel.lícules d'ell, una; dos hombres y un destino -com ha dit la cuina vermella- guanyadora de 4 oscars i un dels oscars era per a la milló cançó "gotas de lluvia que al caer", i un altre "El Golpe" guanyadora de 7 0scars i un a la banda sonora adaptada.
    Parlant de cuina. Paul -pels amics- va comercialitzar un producte per amanir ensalades, els beneficis dels quàls els va donar a obres de caritat (200 mil.lions de dólars).Pels vols del any 1982 tenía un restaurant de menjà ecológic al voltant de casa seva a Westport (Connecticut) el restaurant es deia (Dressing Room) algo així com: La casa de les amanides. Josepb

    ResponElimina
  11. Samfaineros, no dubteu a dir-m'ho si necessiteu alguna cosa, per poder fer aquest "post". Josepb

    ResponElimina
  12. Delfica,
    Sempre que penso en en Paul ho faig emprant els mateixos termes que tu : Era l'home més bell del mòn.
    Petons.

    Fracesc,
    La meva mare també el trobava "una preciositat" i el meu pare, que l'admirava, en feia molta broma de tenir a casa dues fans d'en P.N.
    Besades.


    Cuiners vermells,
    Celebro que tambè compartim la passió pel gran actor estatunidenc.
    Una abraçada.

    Josep,
    Tens molta raó: Era famòs, bò i bell i tota la seva vida, molts anys, va mantenir unes cotes de dignitat que l'han fet gran.
    Salutacions afectuoses.

    Enric,
    Bocamoll.

    Josepb,
    Gràcies per la teva informació, Josepb.
    Tu recordes dues pel·lícules...jo les dec recordar totes perquè vaig seguir la seva carrera pam a pam.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. M'ha encantat com li heu definit, millor definició impossible, molt encertat i preciós!
    I és que aquest home tenia molta classe, aquest tipus de classe de la qual es neix amb ella. Era ‘arrollador’

    EN ELL HI CONVERGIEN ELS TRES PRINCIPIS UNIVERSALS : LA VERITAT, LA BONDAT, LA BELLESA.

    APRÈS TOI, L'INFINI

    Jo estic de dol.
    Anna

    ResponElimina
  14. Hola Anna!
    Benvinguda!
    Estic molt contenta de que t'hagi agradat el post i les paraules que li hem dedicat.
    Treu-te el dol i mia el cel. Fa uns dies que és més blau.
    Amb afecte.

    ResponElimina
  15. A veces algunas veces el cantor tiene razón..., canta la saviesa del poble, i a vegades els bocamolls també tenen raó,treballar "pam a pam" -com em dius tú Glória- és una feina amàrga. Tots volem que segueixis veient el cel ben blau.

    ResponElimina
  16. Un post d'agrair, de debò. La memòria em diu que, amb en Paul Newman, vaig descobrir el primer "home guapo" de la meva vida. D'això ja fa molts anys i l'ha seguit una llarga sèrie d'altres homes, sense que ell deixés d'estar mai a la llista. Una bellesa sense ni un angle dolent, un actor i director amb inquietud i talent, i una persona honesta. Que en pau descansi.
    Edipa Maas

    ResponElimina
  17. Efectivament Edipa,
    Jo recordo quan aquest home inoblidable va entrar a la teva vida. A la meva ja hu era feia tenps.
    Petons.

    ResponElimina
  18. UN adeu als primers de tota una generació. Per mi una llàstima.
    PTNTS Dolça

    ResponElimina
  19. Dolça,
    T'esperem tan sovint com vulguis.
    Una gran generació de classics que pujen a l'Olimp.
    Petons.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top