}

Pages

17 d’octubre 2008

PER FI, XICAGO!

Enviat per enric  |  20 comentaris



Sí, amics: La Glòria, després d’aquell inoportú accident que a punt va estar de fer-li anul·lar el viatge que tenia previst fer a Xicago amb la seva germana (la nostra corresponsal Edipaa Mas), i després, també, de fer un munt de gestions, va aconseguir, naturalment pagant uns diners complementaris, posposar el viatge un parell de setmanes, i ahir al matí, via Dublín, totes dues van sortir d’El Prat camí cap a la “Ciutat del vent”, un viatge que havien preparat bàsicament per admirar i gaudir de l’arquitectura urbana de la vitalíssima capital d’Illinois.

Abans d’ahir a la tarda, quan ens vam acomiadar per telèfon, la Glòria em va tornar a repetir que, entre l’accident i ara el viatge, li sabia greu tot plegat perquè tenia la sensació d’haver-me deixat a l’estacada amb la feina del bloc

“Ja tens pensat més material per posts nous, Enric?”, em va preguntar.
“Sí, dona; i per a més d’un. No cal que pateixis”, li vaig mentir.
“De què parlaràs en el proper?”, va preguntar-me, imaginant per on aniria la resposta.
“D’un arròs tardoral de peix”, li vaig contestar, sabent que a continuació em preguntaria:
“I això què és?
“Un arròs que de ben segur no et faran a cap restaurant yankee”, vaig contestar-li, divertit perquè sé que no li agrada que utilitzi el mot yankee per referir-me als nord-americans, però fent veure que no m’havia sentit, va insistir:
“I aquell que em vas dir que faries de…?”
No la vaig deixar acabar:
“Bon viatge i bona estada, Glòria!, i, sobretot, disfruta tant com puguis, segon a segon, d’aquest magnífic viatge!”

I d’aquella “novel·lada” conversa em va venir la idea de fer aquest post:

Aprofitant l’estada a Xicago, la Glòria i l’Edipaa van agafar entrades per assistir a la representació de dues òperes: Manon, de Massenet, i Els pescadors de perles, de Bizet, al Lyric Opera d’aquella ciutat. Sé que a la Glòria li fa una especial il·lusió tornar a veure Manon, la mateixa producció de la qual ja es va viure l’any passat al Liceu amb la Natalie Dessay com a Manon però, a Xicago, amb el tenor alemany Jonas Kaufman en el paper de Des Grieux, en lloc del seu admiradíssim Rolando Villazón, que va ser qui va protagonitzar-la al Liceu.

Manon és una bellíssima òpera que tots dos ja coneixíem però que tots dos vam “redescobrir” i convertir-la en una de les nostres òperes predilectes, tant és així que a tots dos ens va passar el mateix: que durant una temporada ens vam “viciar” a escoltar-la una vegada darrere una altra com si no n’eixstís cap més, fins a tal punt que era el nostre gairebé únic tema de conversa.

Basada en la novel·la Manon Lescaut, de l’abat Prévost -tot un personatge del segle XVIII francès-, Manon relata la història d’una joveneta de poble a qui la seva família ha destinat a un convent, però que en una parada del viatge coneix a Des Grieux, un jove destinat a ser cavaller de l’Ordre de Malta. Tots dos s’enamoren a l’acte i decideixen fugir a París, on viuen un apassionat amor. Manon, però, a París coneix i es deleix pel luxe que des Grieux no li podrà oferir, i malgrat el gran amor que la noia sent pel jove, decideix abandonar-lo.

Manon es converteix així en la cortesana més desitjada de tot París. En un passeig per l’elegant Cours-la-Reine, Manon sent la conversa entre dos homes, un dels quals és el pare de Des Grieux, que està explicant a l'altre que el seu fill és a punt d’acabar els estudis de seminarista a Saint Sulpice. Manon corre a agafar un cotxe per dirigir-se a Saint Sulpice, deixant plantat a Guillot, un dels seus admiradors que, amb la pretensió de fer-la seva, li havia preparat una festa.

A Saint Sulpice, Manon, arrepentida del seu comportament amb Des Grieux i en una de les escenes més carregades d’erotisme de tota la història de l’òpera (penseu que va ser estrenada l’any 1884) aconsegueix que el noi torni amb ella i junts comencen una nova vida.



Un dia, però, Manon porta a una sala de jocs a Des Grieux i el convenç perquè provi la sort. La fortuna somriu al xicot, però el que no sap és que qui ha perdut amb ell a les cartes és Guillot, el ric pretendent de Manon, el qual, per venjar-se de l’antic desdeny de la noia, acusa a des Grieux de fer trampes i ordena empresonar els dos amants.

Gràcies a la intervenció del seu pare, Des Grieux és alliberat de la presó, però Manon, és jutjada per prostituta i condemnada a la deportació. Des Grieux intenta, en va, assaltar el comboi que duu les deportades camí de l’Havre, però aconsegueix, subornant a un sergent, que li deixi parlar amb Manon. Aquesta, greument malalta, sap que totes les promeses que li fa Des Grieux per salvar-la seran inútils ja que és conscient que està a les portes de la mort, i l’únic que desitja és penedir-se de tot el mal que li ha fet i poder morir rememorant els feliços dies passats. Des Grieux i Manon tornen a entonar la seductora melodia amb què la noia va aconseguir fer retornar a des Grieux al seu costat, fins que Manon, ja sense forces, mor davant la impotència i la desesperació del noi.



Fa plorar, oi?…

Doncs que ho tornis a plorar de gust, Glòria!

11:06 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

20 comentaris:

  1. Bueno, me alegro mucho que finalmente ya estén en Chicago !

    ¡Disfrutad chicas!

    Y respecto a Manon, ay, Manon !!! Espero impaciente tus comentarios. Va a ser difícil encontrar otro Des Grieux como nuestro Nen, por muy bien que lo haga el Jonas... tu ja m'entens, oi ? Ese final d'en fermant les yeux !!!!!!

    Petons

    ResponElimina
  2. quina enveja, i quina casualitat... ahir la meva mare va agafar un avió cap a Dublin, sortint al vespre del Prat... igual van compartir filera de seients... Quines coses!!! Aquests viatges són el millors sempre.
    Molts petons Glòria, i disfruta-ho!!!

    ResponElimina
  3. Esperem que la Glòria gaudeixi del viatge i de les òperes, s'ho mereix. En quant al Manon, és una òpera que em va seduir en escoltar-la. No vull jutgar quin Des Grieux es millor, però el Jonas m'encanta.
    Fins aviat

    ResponElimina
  4. Me n'alegro de que per fi siguin a Xicago, espero que aquest vespre, hora d'allà, tinguin una fantàstica vetllada a la LOC...

    Bona estada...!

    ResponElimina
  5. Esperem que la Glòria i germana s'ho passin d'alló més bé...I segur que tu en tindràs moltes entrades per posar...

    Petonets
    Núria

    ResponElimina
  6. Passeu-vos-ho molt bé a Xicago i a Nova York. Gaudiu de les ciutats i de la música!.Esperem cròniques a la tornada!

    Ara mateix, mentre estic enganxada als blocs, estic escoltant el Jonas Kaufmann que canta e lucevan le stelle. Quin sentiment que hi posa!

    ResponElimina
  7. Com ens agradaria veure-hos per un forat quan tu i la Glòria xerreu!!! ens ha encantat la conversa telefònica. Estem contentíssims que per fi la Glòria pugui viatjar i que la caiguda ara ja només sigui una anècdota.
    Molts petons valenta viatjera.

    ResponElimina
  8. M'alegro que finalment que la Glòria hagi pogut fer el viatge, tot i l'ensurt del braç...
    Enric, llegint aquest post tan emotiu, et perdono que anessis a dormir tard, et llevessis tard i no poguessis venir amb el Lienas... La falta d'assistència està totalment justificada! ;)

    ResponElimina
  9. Floria: De ben segur que s’ha passaran d’allò més bé, i pel que fa al Jonas en lloc del vostre NEN, ja m’imagino per on aniran els trets, tot i que crec que és molt bo per a l’òpera que hi hagi força per poder triar, i després de sentir el Des Grieux cantat pel Jonas i que em va passar en Ximo…Ui, perdó!, volia dir en Joaquim, :) jo trobo que l’alemany també el broda.

    Delfica: No crec que coincidissin amb la teva mare perquè elles van sortir cap a Dublín al matí i no al vespre, i malgrat les dificultats de moviment que encara té la Glòria segur que, ni que sigui reposant asseguda en un banc de qualsevol carrer, sabrà gaudir amb tota la intensitat de Xicago.

    Josep: Gràcies, en nom de la Glòria, pels teus bons desitjos, i pel que fa a qui és millor Des Grieux, jo no m’embolicaria massa perquè estem envoltats de villazonianes i encara podríem prendre mal. ;)

    Mei: Jo també me n’alegro moltíssim que ja tornis a ser al peu del canó, i també en nom de la Glòria t’agraeixo els teus bons desitjos. Una abraçada.

    Núria: Estic segur que tant la Glòria com la seva germana tindran moltíssimes i interessants coses per explicar-nos, ja que són totes dues d’aquelles viatgeres que als hotels només hi van a dormir.

    Glòria: Gràcies, també, pels bons desitjos, i estic completament amb tu pel que fa al Des Grieux del Kaufman, que segur que, a més a més, en directe ha d’impressionar molt més. Aquell “Ah!, fouyez!” de l’alemany és per quedar-se sense respiració. De ben segur que, bramaire com sóc, podria tenir problemes al Lyric Opera. :)

    Parella: New loock d’avatar, eh??? Que bo!!! Jo també me n'alegro molt que hagin pugut fer, per fi, el viatge, ja que el tenien molt coll avall, i pel que fa a les converses entre la Glòria i jo, per cert bastant més llargues que la “novel·lada” al “post”, us diré que a tots dos ens encanta portar-nos la contrària, i moltes vegades, després d’alguna discusió que hem mantingut al matí que ens trobem per esmorzar, al vespre ens truquem per telèfon per continuar-la.

    Senyu: Moltes gràcies per la seva comprensió. Vostè sí que és una “senyu” com cal i, sobretot, comprensiva. :))

    Ja et vaig dir, Gemma, quan en parlàvem al Museu Egipci amb el Matisset, que, com ell també va dir que li passava, no tinc la facilitat d’escriure en un plis-plas, i tot i així a vegades m’enfado amb mi mateix quan l’endemà rellegeixo alguna cosa que he escrit i hi veig alguna espifiada. “Seràs burro! –em renyo, sense pegar-me, però, eh?- Tantes hores que t’hi vas passar, i mira, mira quin desastre!” :))

    ResponElimina
  10. De segur que aquesta valenta viatgera que és la Glória vindrà carregada de noves sensacions per poder-ne gaudir tots els que la seguim amb les seves cróniques en els seus "pots". Mentrestant gaudirem del video de Manon. Salutacions, Josepb

    ResponElimina
  11. Estic molt content que la Glòria estiga finalment a Xicago. Segur que ens en farà unes cròniques ben interessants. Salutacions.

    ResponElimina
  12. Per cert, no m'havien explicat mai l'argument de "Manon" i ara que el sé, sí que fa una mica de plorera. Salutacions

    ResponElimina
  13. Bon viatge Glòria!!!! Que disfrutis molt que ho tns ben merescut!!!
    M'agrada molt el nou disseny del bloc Enric!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  14. ¡Feliz viaje Gloria¡ traenos algo ¿eh? un abrazo muy grande

    ResponElimina
  15. Doncs no, no hi ha nou disseny...esteu d'obres!!! jejeje!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  16. M'alegro que per fi la Glòria estigui a Xicago i quina enveja poder anar a veure Manon!!

    Espero una crònica ben completa, encara que ja he disfrutat llegint la teva....

    Ptnts

    ResponElimina
  17. Està molt bé la idea de aprofitar un vell papir de la vostra visita al Museu Egipci per escanejarlo i fer el nou bloc...original, i bonic, si senyor!

    ResponElimina
  18. Amics! Quina alegria llegir els vostres desitjos d'un bon viatge que que ja s'ha ralitzat i que, de ben segur, ens farà postejar a l'Edipa i a mi més d'una crònica que deixarà constància de les moltes coses interessants, belles, especials com a mínim que hem pogut escoltar i veure en el curs de deu dies intensos. GRÀCIES!!!

    Un punt molt i molt apart per l'Enric que, bon director artístic, aprofita la meva absència, i a traició canvia la decoració de la Villa Samfaina.
    T'agraeïxo molt, Enric, no solament la nova imatge de la casa virtual que compartim sino també el preciós post que dediques a la meva estada a Xicago i a la Manon imillorable que hi he vist.
    Seguirem discutint, amico mio.
    Tenim més dies que llonganisses.

    ResponElimina
  19. enric, havia llegit el post en l'anterior format, vinc a veure què fas i veig que has fet obres en profunditat i una profunda renovació de la decoració de casa vostra. veig que hi has afegit moltes eines noves que miraré d'incorporar també al meu bloc, i en conjunt em sembla que t'ha queda molt bé. a veure si l'estrenes aviat amb un post ben suculent.
    fins aquesta tarda, em sembla.

    ResponElimina
  20. Francesc: "Manon", de Massenet és una d'aquelles òperes perfectes per a iniciar-se dins d'aquest món, ja que la història és molt passional tota ella, i la música molt descriptiva de cada moment.

    Eva, guapíssima: Sí; hem estat d'obres, ja que a la Glòria no li acabava d'agradar el disseny de l'altre, pel que hem aprofitat la seva absència per fer-les i tingués una sorpresa.

    Manel, bon amic: He estat uns quants dies molt "despenjat" del bloc, ja que s'hi feien obres i, a més a més que estic amb uns altres afers, no volia tocar res, no fos cas que ho espatllés tot. Acabo d'adonar-me que no hi tinc el link al teu i a alguns altres: Aquesta nit hi posaré solució. Una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top