}

Pages

13 de desembre 2008

SOPA D'ALBERGÍNIES

Enviat per enric  |  19 comentaris



Que sí, que sí, que ho heu llegit bé: Sopa d’albergínies!, una sopa que, a més a més, si quan la serviu a taula pregunteu, quan l’hagin tastat, de què és, a ningú se li acudirà que en aquesta sopa pugui haver-hi albergínia, ja que aquesta deliciosa hortalissa la tenim relacionada sobretot amb els acompanyaments o per farcir.

La veritat, però, i ara que ningú ens sent, és que la recepta, extreta d’un llibre que formava part d’una petita enciclopèdia de la llar que quan érem nòvios amb l’Anna Maria la meva mare li va regalar, es diu Sopa provençal, però per qüestions de màrketing he pensat que cridaria més l’atenció rebatejant-la com a Sopa d’albergínies, tot i que, en definitiva, és el nom que a casa sempre li hem dit.

L’elaboració és, com la de gairebé totes les sopes, senzillíssima, i necessitem per a 4 persones:


Una albergínia grossa.
Tres tomàquets grossos i madurs.
Una ceba grossa.
Un parell de grans d’all.
Una patata grossa.
50 gs. de mantega.
Un parell de cullerades d’oli d’oliva.
Dos litres de brou de pollastre.
Pasta en forma de llacets.
Sal i pebre.

 
Posem a escalfar el brou.

Pelarem i tallarem a dauets l’albergínia, la patata, la ceba i els tomàquets, als que els hi traurem les llavors.

Posarem al foc una olla amb la mantega i l’oli i, quan estiguin calents, hi tirarem el parell de grans d’all. Abans que aquests no es daurin, hi afegirem totes les verdures tallades i ho courem, a foc lent i remenant, tot plegat durant cinc minuts.

Afegirem el brou calent i ho farem bullir durant una mitja hora.

Tot seguit, passarem la sopa pel colador xinès, la tornarem a posar dins de l’olla i, quan torni a bullir, la salpebrarem i hi tirarem més o menys llacets, depenent si ens agrada més o menys espessa, fins que aquests siguin cuits.

Quan arriba el fred, s’amaguen les roses… Ai, calla, calla, que això és d’aquella cançó d’en Serrat… No; volia dir que, quan arriba el fred, jo ja penso en les sopes, i aquesta és una de les primeres que sempre m’agrada fer.

3:52 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

19 comentaris:

  1. Enric, molt original!! M'apunto la recepta que m'encanten les sopetes ara a l'hivern ;)

    ResponElimina
  2. Enric, em sembla una recepta de lo més original...suposo que si li trec la patata, tambè quedarà bé..encara que no espessi tant, no??
    Les sopes i cremes calentes, senten tant bé ara....

    Petonets per tots!!
    Núria

    ResponElimina
  3. Quina sopeta més bona per a l´hivern, que jo me´l passe tot esperant l´estiu. I quina gràcia aquesta estrella tan simpàtica que es passeja pel blog. Salutacions.

    ResponElimina
  4. Enric, la teva mare, amb aquell regal, volia que l'Anna Maria continué cuidant-te bé, oi?. Encara que amb aìxò de la cuina, Déu n'hi do com t'espaviles tot solet!.

    Una qüestió: albergínies negres o albergínies de ratlles morades?.

    Fins aviat

    ResponElimina
  5. La alberginia, ha sigut un dels nostres plats "favorits", tant amb els farcits, com arrebossada, aquesta sopa de algerginia, "sóna" d'alló més bé, per aquests dies de fred i també per les festes. Bon profit Enric, el "teu germanet". JOSEPB.

    ResponElimina
  6. Una sopa molt adequada per aquestes èopques en què tots ens passem una mica..I un 10 pel disseny de la vostra pàgina
    Un petó
    Ester

    ResponElimina
  7. Ai! quina sopa Enric!! mira nosaltres som molt de cullera. L'Andreu quan arriba ja aixeca les tapes per veure si hi ha cullera i si n'hi ha no va ni a rentar-se les mans ja s'asseu!!

    La provarem!!

    Recordsss

    ResponElimina
  8. enric, tens tota la raó, aquesta sopa és d'allò més original, i com que m'agraden molt les albergínies, la provaré.
    només un dubte: passes el brou amb les verdures pel colador xinès apretant fort o només colant, vull dir si només t'interessa la infusió resultant o que les verdures també passin en part i engreixin el brou?

    ResponElimina
  9. Una sopa molt adequada pel fred que fa avui!
    Jo també em pregunto el mateix que el Francesc... penso quin greu llençar les verdures colades... i si ho passes pel túrmix i ho deixes tipus crema de verdures? A casa no som gaire de pasta a la sopa, em sembla que la provaré així ;)
    M'encanta el màrqueting que has aplicat al nom de la sopa, realment així crida molt més l'atenicó ;)
    No t'havia comentat res sobre el canvi d'imatge del blog. És realment sensacional, m'encanta! El trobo molt acollidor i molt "currat", amb tot molt ben cuidat fins a l'últim detall... I que consti que jo NO sóc exagerada com tu, eh?

    ResponElimina
  10. Enric!!!! Ja esperava amb anis que publiquessis una recepta de cuina!!! I l'espera ha valgut la pena!!! Ja et dic ara que aquesta sopa la faré aquesta setmana...m'ha encantat!!! A casa som molt de sopes,deu ser de familia pq el meu avi que té 87 anys, cada dia del món, estiu i hivern, per sopar es menja un plat de sopa ben calent. Crec que és l'elixir de la juventut, pq està fet un gínjol!!! ;)
    Ja et diré que m'ha semblat..el fet de posar alberginia m'ha soprès molt...
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. Si, jo també m'apunto a la provada d'aquesta original sopa. I com dona estalviadora, crec que també aprofitaré les verdures per espessir la sopeta. Reciclatge en temps de crisi !!

    ResponElimina
  12. Ja m'havia dit Oreto que havies preparat una sopa amb un ingredient que ni me'l podia imaginar. Sí que és original! Deu ser molt bona. Com a Oreto i a mi ens agraden molt les sopes (sobretot a l'hivern, quina calentoreta!), supose que un dia d'aquests la farem.
    A mi també m'agrada l'estrella de Nadal que hi has posat. Ets un crac.
    Salutacions des del Califat Independent de Beneixama.

    ResponElimina
  13. Ja era hora, Enric una recepa!!! ens has deixat tant sorpresos amb la teva creació que ni en Kike sap que posar-te en el comentari!!
    Bé, doncs que és originalíssima, i tot i que no som massa de sopes, aquesta la farem.
    Mil petons des del califat independent de Mollet.
    petons via conreria!

    ResponElimina
  14. que bienllegar a casa y encontrar el menú para mañana, ¡¡¡¡ echaba a faltar tú faceta cocinera¡¡¡ Pilar

    ResponElimina
  15. Quina recepta més original!
    La veritat és que l'alberginia m'agrada de qualsevol manera!I en una sopeta?? deu estar de vici!
    Un petonet.

    ResponElimina
  16. Mercè: Doncs ja en som dos i, en el meu cas, aquesta raó, la de poder menjar sopes de tota mena, fa que no enyori tant els llargs i alegres dies de sol de l’estiu.

    Aí, Núria!: No ho sé, la veritat, però –i disculpa si dic un disbarat, eh?-: i si hi posesis carbassó?... Ja m’ho diràs. De tota manera, la recepta original, que és aquesta i la que sempre faig, es passa pel colador xinès perquè no quedi gaire espessa i s’hi pugui bullir la pasta.

    Oreto: Ja veig que l’hivern i tu no congenieu massa, oi?..., però també és cert que aquesta estació de l’any té també les seves coses bones... Per exemple: No t’has despertat mai pensant-te que és dilluns i adonar-te que no, que és diumenge?... No em diguis que no fa il·lusió enllitar-se de nou embolcallant-se dins aquella escalforeta que hi trobem dins els llençols, eh?...

    En Josep Manel, el “nostre tècnic” informàtic, ens va posar aquesta estrella, malgrat que ell la trobava molt “friki” (no sé si s’escriu aixì), però, apa o que no n’hi ha de “frikisme” durant totes aquestes festes!, oi?

    Glòria: Tot i que et ben asseguro en sap molt més que no pas jo, a l’Anna Maria cuinar no li agrada gens, i és per això, i perquè gairebé sempre hem fet horaris diferents, que jo m’hi vaig anar posant de mica en mica i, al cap de tants anys, ja ho domino bastant. Pel que fa al tipus d’albergínia, jo sempre ho he fet amb les negres, ja que les de les ratlles morades (aquí en diem “valencianes”) només en trobo a l’estiu... Veus?: Ara ja enyoro l’estiu per poder-ne fer, d’aquestes, escalivades. I és que sóc l’etern descontent, eh?

    Germanet: Apa que no he recordat vegades les “platerades” d’albergínia arrebossada que ens menjàvem a casa!

    Ester: Adequadíssima, com totes les sopes, a l’hivern, però és que ve tan a gust poder-ne menjar, i més quan fa aquest fred que ens està fent, que “passar-se” queda en segon pla. Celebro que t’agradi el nou disseny. Gràcies! Ja li ho farem saber a en Josep Manel.

    Anna: Faríem un bon tàndem l’Andreu i jo, perquè a mi, a vegades, l’Anna Maria em truca a la feina i em pregunta: “Que vols que faci per sopar?...”, i afegeix immediatament: “... que no sigui escudella, eh?”, perquè ja sap quina seria la meva resposta. Ah!: Jo en menjaria tant a l’estiu com a l’hivern.

    Manel: Això de les albergínies té també molts adeptes, i veig que tu n’ets un d’ells. A plaça, fins i tot m’agrada mirar-me-les a les parades. Les verdures no les passo massa perquè em quedi més aviat clareta, ja que després hi bullo la pasta.

    (Apa que no ha donat joc la canyella que vas posar al rostit, eh?)

    Gemma: Sí, està clar que si us agrada més es pot fer tipus crema. Aleshores, jo fins i tot la faria bullir una estoneta més abans de passar-la pel túrmix. Segur que com a crema també queda excel·lent. Tal com faig aquesta sopa, però, i com que a casa també som molt poc de llençar menjar, tenim la sort de comptar amb un personatge que et ben asseguro que, si fos per ella, no llençaríem ni un gra d’arròs: Es la nostra gossa, l’Ona, que és una autèntica “tragaboles”, i tota mena de verdura, si els hi dónes aixafades amb una forquilla, se les cruspeix en un tres i no res.

    Diré a en Josep Manel que es llegeixi tot el que dius del disseny de la pàgina, i t’agraïm molt els elogis.

    Eva: El meu sogre va viure noranta-quatre (!) anys, i CADA DIA DEL MÓN menjava sopes –del que fossin!- i el bon home estava fet un toro: ni colesterols, ni mandangues. La veritat és que aquesta sopa és una mica sorprenent, però ja fa molts anys que a casa la tenim incorporada com un plat que es fa sovint. A la companya del meu fill gran, per exemple, que és txeca i no li agraden segons quines coses, li encanta aquesta sopa. Ja em diràs què tal us ha semblat.

    Sí, Maria: No estan els temps per llençar res, pel que estic segur que si, com li he dit més amunt a la “Senyu”, a casa no tinguéssim a l’Ona, i abans a la Neula (que a totes dues gosses les hauríem hagut de “batejar” amb el nom de “Carpanta”), aquestes verdures anirien passades per la paella amb un allet... i alguna cosa més.

    Francesc: Ja he dit a l’Oreto els avantages que hi trobo al temps del fred, i aquest n’és un. Pel que fa a l’estrella, el “crack “ és el nostre tècnic Josep Manel. Li passarem, també, la teva felicitació provinent del teu Califant Independent.

    Parella: La veritat és que darrerament estic bastant “clàssic” a l’hora de cuinar i vaig molt de cara al gra. Celebro que, malgrat no ser, com dieu, gaire “sopers”, us hagi fet goig aquesta sopeta, que us asseguro que està boníssima amb quatre llacets que hi poseu, i sempre, quan algú no n’ha menjat mai, és tema de sorpresa: “Albergínia, dius que hi ha?”... “Sí, sí!, albergínia”... “Doncs no ho hauria dit mai. A mi l’albergínia m’agrada molt, i a vegades la faig...”, i ja està armada: un tema porta a un altre tema i s’acaba parlant dels pingüins i de les balenes, perquè a la taula es menja com s’ha de menjar: xerrant sense adonar-se del temps que passa. Una abraçada, amics.

    Pilar: Quina llàstima, oi, no haver arribat a Madrid i trobar-te, per compensar la mala lluna de les hores d’espera a París, aquesta sopa ja feta?

    Vanesuky: Benvinguda a la Samfina, i espero que si també ets “fan” de l’albergínia i proves aquesta sopa et resulti tan bona com ens ho resulta a nosaltres.

    ResponElimina
  17. Entrar en vuestra casa es en si mismo una sorpresa, ¿qué tocará hoy cocina? ¿ópera?
    Hoy toca un plato magnífico que desconocia.

    Enhorabuena por toda vuestra sensibilidad y buen gusto
    Un abrazo fortísimo

    ResponElimina
  18. UNa sopa molt innovadora, per a mi és clar! Probaré de fer-la un dia d'aquests.

    A

    ResponElimina
  19. Su: Mil y una más disculpas, por favor, por haber tardado tanto en contestar... Se me fue el santo al cielo!!! :(

    Muchísimas gracias por tus muestras de cariño hacia nosotros, y sabes de sobras que siempre eres bienvenida a esta "Samfaina", amalgama, como su nombre indica, de todo un poco referente a las artes en general, donde siempre es un placer recibir a personas que, como tú, disfruta COMPARTIENDO. Un fuerte abrazo.

    Anna: Desitjo que us agradi tant com ens agrada a nosaltres.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top