GEMMA GORGA, POETA

 
Segurament que molts de vosaltres, lectors empedreïts, ja coneixeu la ferma trajectòria que està seguint la GEMMA GORGA, una dona jove que escriu poemes sense edat, clarament destinats a ser llegits i rellegits en veu alta i molt clara. Si encara no ho heu fet, us convido des d’aquesta pàgina a escoltar la veu de Gemma Gorga a través de la vostra de veu.

Un s’ha de voler sentir sense escoltar-se massa, però sí fent-hi atenció i així assaborir la bellesa de la forma i el fons que la poeta fusiona amb evident mestria, perquè la Gemma Gorga és de les que escull cada mot i en sap la causa que sigui aquell i no un altre el que encaixa en un fragment determinat de text, igual que el músic sap quina nota hi convé en un passatge concret perquè la melodia sigui reeixida i única.

Nosaltres , suggereixo, podem escoltar la música que notem a través del so de les paraules d'un poema, sense oblidar que a l’interior d'aquest poema hi batega un ritme no expressat en paraules. És el ritme interior, el ritme que, en un moment donat, ens haurà produït un canvi en la mirada, un gest imperceptible que ens haurà imprès per sempre el nom brillant i fàcil de l’autora: Gemma Gorga.

Serà a partir d’aquests instants que, sense adonar-nos-en, la buscarem amb paciència i passió a les taules de les llibreries per, en veure els seus llibres, endur-nos-els a casa per col·locar-los en aquell càlid racó del prestatge que fa temps que els espera junt amb tants altres llibres estimats que sempre cal tenir a mà. O bè a la llibreria preguntarem per ella, amb els ulls molt oberts, pensant en la invisible amiga que ens escriu breus missatges que hem de cantar en veu alta a l'empar de parets familiars. És tan fàcil voler llegir un poema!Gemma Gorga i López va venir al món a Barcelona l’any 1968. És doctora en Filologia Hispànica, i actualment treballa com a professora. Les literatures medieval i renaixentista són l’eix de la seva tasca investigadora i docent.

El LLIBRE DEL MINUTS, (Premi Miquel de Palol 2006), OCELLANIA (1997), EL DESORDRE DE LES MANS (2002) i INSTRUMENTS ÒPTICS (2005), són una rica mostra del que la Gemma Gorga ens ofereix invitant-nos a prendre l’hàbit de pronunciar el seu nom sabent de qui parlem i no permetent mai que, del nostre camí, se’ns esborrin aquestes poderoses marques que són els seus poemes.

LLIBRE DELS MINUTS
Número 7

Quan era petita li agradava tapar el vidre de la
llanterna amb la mà i mirar a contraclaror el
perfil borrós dels dits, d’un vermell aigualit, elsossets quiescents com crisàlides, la seda blanca
de la pell. Constantment aquell desig que la
llum li travessés la carn u li arribés ben endins
del cor, com si tota ella fos un fanalet xinés depaper fi. Amb els anys va entendre, però, que al
centre de la rosa sempre és de nit.

Número 7

Cuando era niña le gustaba cubrir con la mano
el cristal de la linterna y mirar a contraluz el

borroso perfil de los dedos, de un rojo acuoso, los
quietos huesecillos como crisálidas, la seda blanca
de la piel. Constantemente aquel deseo de que la
luz atravesara su carne y le llegara muy adentro
del corazón, como si ella, toda entera, fuera un farolillo chino de
suave papel. Con los años entendió, sin embargo, que
siempre es de noche en el centro de la rosa.


Número 23

Aixeco la persiana perquè pugui entrar la llum.
Enretiro la cortina perquè pugui entrar la llum.
Tanco els ulls perquè pugui entrar la llum.
Número 23

Levanto la persiana para que pueda entrar la luz.Aparto la cortina para que pueda entrar la luz.
Cierro los ojos para que pueda entrar la luz.

Número 45

Quants quilòmetres queden encara per arribar
a l’oblit, a la terra promesa on ja no hi siguis per
sempre mai? Et mous de nit, avances secretament
per les arrels dels objectes, aprofitant la con-nivència de les ombres. Avances sense aixecar
sospites, com els boscos quan dormen els ocells iles aigües. Eres al lloc d’on he fugit aquest
matí, seràs al lloc on arribaré aquest vespre.
Número 45

¿Cuántos quilómetros quedan aún para llegar
al olvido, a la tierra prometida donde ya no estés para
siempre jamás ? De noche te mueves, secretamente avanzas
por las raíces de los objetos, aprovechando la con-
nivencia de las sombras. Avanzas sin levantar
sospechas, como los bosques cuando duermen los pájaros y
las aguas. Estabas en el lugar del que he huido
esta mañana, estarás en el lugar al que esta noche llegaré.


BIBLIOGRAFIA de Gemma Gorga:

Ocellania. Parsifal Edicions, Barcelona, 1997.
El desordre de les mans. Pagès Editors, Lleida, 2003
Instruments òptics. Brosquil Edicions, València, 2005.
Llibre dels minuts. Editorial Columna, 2006.

10:50 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...