}

Pages

28 de gener 2009

GEORG-FRIEDRICH HÄNDEL GESELLSCHAFT (i II)

Enviat per glòria  |  11 comentaris



A L’ENTORN DE RINALDO

La cèlebre òpera que, com hem apuntat a la primera part d’aquest post, un Händel de 26 anys va escriure per la Reina Anna d’Anglaterra en catorze dies, Rinaldo, ja es va nodrir, com era usual en el gran músic, de melodies que guardava pendents d’executar així com de peces musicals –també s’ha explicat a la primera part- que eren fruit de la inspiració de compositors que Georg-Friedrich Händel havia conegut a Hamburg i a les ciutats d’Itàlia on havia fet estada.

De cap manera voldria donar a entendre que Rinaldo fos un plagi directe d’obra aliena a Händel. D’això no en tinc cap prova i la informació, que aquí transmeto, procedeix sobretot de lectures i dels coneixements que el mestre Harry Bicket posa, amablement , al nostre abast en l’enregistrament en DVD que va fer de Rinaldo la Bayerische Statsoper a través d’ARTHAUS MUSIK l'any 2001, un Rinaldo fet en directe des del Prinzregentheater de Munich que, és clar, recomano amb fervor. Aquest esplèndid DVD dirigit per l’abans esmentat mestre Harry Bicket inclou una edició especial en la que diversos col•laboradors en la realització de l’obra, des del director de l’Òpera de Munich fins al director artístic passant per la figura del contratenor que juga el paper protagonista, el superb
David Daniels, ens fan saber de forma molt planera que és el que en pensen del fenòmen Rinaldo.



El mestre Harry Bicket diu, per exemple, que gran part del material emprat en la composició de Rinaldo prové d’Agrippina, l’òpera que amb tant d’èxit Händel havia estrenat a Venècia. També és Harry Bicket qui ens informa que era costum, dels músics consagrats, prendre melodies d’altres compositors, la majoria anònims, que, segons es creu, agraïen la pirateria handeliana donant per fet que el robatori, venint del lladre que venia, era tot un honor... Ja he explicat aquest fet en el post anterior, i aquí aprofito per donar les fonts de tant curiosa informació.

El mestre Bicket com si ens donès una classe magistral, manifesta també que Händel agradava molt al públic perquè era un mag en la capacitat d’expressar sentiments a través de la música: gelos, enyor, odi, canvis d’estat d’ànim i, en fi, les més variades emocions que es puguin exigir per satisfer al públic.

Alhora que Harry Bicket lloa l' indiscutible do melodístic del geni saxó, ens mostra alguna més de les seves trampetes: Una ària que a l’òpera Berenice és d’amor, a Giulio Cesare in Egitto és de venjança. No he escoltat mai l’ària de Berenice però sí la que serveix a Ptolomeu, germà de la Cleopatra, per clamar una venjança brutal en contra de l’emperador romà: "L'impio, sleale, indegno". Com es pot comprovar, només calia un llibretista avesat i traçut perquè una mateixa tonada reflectís sentiments ben distints. El mestre Bicket ens diu que Händel era considerat una autèntica garsa en el sentit que tota la seva producció era curosament guardada per si de cas havia de tornar a servir.

Rinaldo, que és una història de jueus i cristians, està basada en el poema de Torquato Tasso (1545-1595) Gerusalemme liberata, poema que va ser escrit entre els anys 1559 i 1575, i que està considerat com l’obra mestra del poeta florentí. Quan Händel la va compondre, i malgrat tenir els elements d’un melodrama, ni ell ni el llibretista Aaron Hill se’l varen prendre com a tal. Rinaldo, que com sabem, va ser estrenada a Londres, va tenir un primer llibret escrit en llengua anglesa –era impensable un altra idioma en territori de la corona més poderosa del món- però al cap de poc i per poder ser representada sobretot a Itàlia, en va traduir el llibret en Giacomo Rossi i la va convertir en una òpera seriosa. Rinaldo va ser composta per la veu del castrato
Nicolo Grimaldi, “Nicolini”.
Acaba el mestre Bicket dient-nos que Händel va romandre oblidat durant dos-cents anys però que moltes de les seves àries se seguien cantat fora del context de l’òpera sencera. Cançons com Ombra mai fu, de Serse, o Dove sei amato bene, de Rodelinda, no varen deixar mai de ser cantades.

Bicket afegeix un interessantíssim comentari sobre les àries preferides del geni de Halle. Una d’elles era Ombra cara, de Radamisto i, una altra, Cara Sposa, de Rinaldo, és clar que em complau deixar-vos-la interpretada per l’excel•lent contratenor David Daniels que expressa meravellosament el sofriment, la por de no tornar a veure l’Almirena i, sobretot, el gran amor que sent per la princesa d’
Israel.

Cara Sposa
mereix un punt i a part perquè Georg-Friedrich Händel la va escriure pensant en el seu genial coetani Johan-Sebastian Bach, i el mestre Harry Bicket ens fa veure com aquesta ària bellíssima és una fuga. Inicien la trista melodia quatre violins i la veu de l’intèrpret s’insereix al conjunt com un violí més formant una fuga.


Cara sposa, amante cara
Dove sei?
Deh! Ritorna a’pianti miei!
Dell vostro Erebo sull’ara
Colla face dello sdegno
Io vi sfido, o spirti rei.
(Aaron Hill, traduïda a l’italià per Giacomo Rossi)

HÄNDELHAUS


 
En aquesta casa va néixer al músic que, amb aquest doble post, he pretès homenatjar. Actualment l’edifici que veiem és el Museu de Música de Halle i concentra les seves activitats en tres divisions:

- Museu d’Història de la música de la regió.
- Concerts i Recitals a més dels Festivals Händel celebrats anualment.
- Editorial on es publiquen edicions crítiques de les obres completes de
Händel,
-
i també l'oficina G.F. Händel-Gesellschaft que és una societat internacional, societat que m’ha servit per donar títol a aquest post, un senzill homenatge més dels molts que el mestre anirà rebent sempre.

10:30 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

11 comentaris:

  1. Aquest Rinaldo l'he vist unes quantes vegades i sempre em sorprèn l'originalitat de la posada en escena. Sobre el que comentes de les àries que canviaven d'una òpera a una altra, en escenes diferents i fins i tot amb lletres diferents, n'hi ha un altre exemple en aquesta òpera: "Lascia ch'io pianga", també la va utilitzar a Il trionfo del tempo e del disingano, però es diu "Lascia la spina, cogli la rosa".

    ResponElimina
  2. Estoy tomando apuntes Eh? que soy muy aplicada, a ver si aprendo algo de este mundo tan apasionante.
    Un beso pareja
    Su de los webos

    ResponElimina
  3. Com anem, Olympia? Els teus escrits sobre GFH m'han agradat d'allò més. Com ja vàrem comentar, hi ha un petit lapsus en allò de l'Ernest de Hannover (era Jordi), a causa, sens dubte, del poder mediàtic de l'Ernest actual, casat amb la Carolina de Mònaco. GFH certament "reutilitzava" el seu propi material (una versió de l'Al·leluia del Messies serviria, per exemple, en l'Anthem per al Foundling Hospital), però és un gran músic que no passarà mai de moda. La música de la Champions League s'inspira en un tema seun "Zadok, el sacerdot" (ho he llegit a la competència). I una altra cosa que, en aqeust cas, el vincula a Haydn. Sembla que aquest darrer, quan va estar-se a Anglaterra va fer molts arranjaments de música de Haendel, aleshores ja molt estimat en aquell país. En fi... que no pari la música.
    Marina Soprano

    ResponElimina
  4. Glòria,

    Felicitats per aquesta nova entrega del interessantíssim homenatge que has fet a GFH.
    Gràcies per il·lustrar-nos entre d'altres, amb detalls de l'òpera Rinaldo, que a banda del meravellós "cara sposa", té fragments que són autèntiques joies com "or la tromba" o la coneguda "lascia ch'io pianga".
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Caram quin post més treballat! Per cert, m'he quedat de pedra en escoltar aquest home cantant amb una veu, per dir-ho suau, "poc masculina"... M'ha recordat un altre cantant que va participar en un muntatge de Lluís Llach amb una munió de xiquets i la cantant Lucrècia que va estrenar a València un 25 d'abril. Aquesta veu no és de "castratto", veritat? Ja me'n diràs.

    ResponElimina
  6. Gràcies, interessantissims els dos posts sobre Haendel. Una curiositat, he llegit (Guia Universal de la Opera.Roger Alier.2000) que Rinaldo no s'ha estrenat mai a Espanya (??) algú ho sap del cert? jo ara no ho recordo.

    ResponElimina
  7. Cada dia m'ho passo més bé a la vostra Samfaina!
    Espero que des d'un altre mail hagi enllaçat bé...
    Us tinc (de fa temps) enllaçats, però, al meu QUADERN DEL RETORN i ara a LA COLLA DELS GOURMANDS!
    Endevant les atxes Glòria i Enric!
    Cordialment
    Des de Tarragona
    Xavier

    ResponElimina
  8. Amics,
    Agraeïxo a tots les vostres enriquidores entrades. He contestat a tots vosaltres de forma individualitzada i el missatge se'm perd. Espero que aquest us arribi.
    Demà intentaré tornar-vos la resposta un per un, com m'agrada fer, a veure si l'aparell, la xarxa o els follets informàtics se'm porten més bé.
    Perdó i abraçades!

    ResponElimina
  9. Amics, a veure si avui las comunicació no em falla.
    Ferran,
    A mi la posada en escena d'aquest "Rinaldo" m'ha semblat sempre forçada i una mica fosca. D'altras banda, i sense ser gens purista, me'n ric de molts muntatges que es fan avui dia en honor dels egos dels directors artístics.
    Gràcies pel teu aclariment sobre la doble funció del "lascia ch'io pianga" i "Lascia la spina". Sempre m'havia pensat que era una estrofa abandonada, alternativa i és perquè tampoc he escoltat mai l'òpera en la qual Händel la torna a utilitzar. Només en coneixia la versió Bartoli.
    Amb molt d'afecte!

    Su:
    No me cuentes lo aplicada que eres que se nota. Ya sabes que yo no soy nada, nada aficionada a la cocina y entro en tu blog de vez en cuando por puro placer visual acompañado siempre de encantadores mensajes. No me extraña que tengas tantos visitantes, amiga.
    Espero tu vuelta, Su. Un beso!

    Gràcies madame Soprano per la seva eerudició. Jo convençuda de que el rei Hannover es deia com aquell de Mònaco que no em mereix cap interés.
    Vistos, una vegada més, els teus coneixements suggereixo que facis ben aviat el teu propi blog i ens deixis compartir aquesta central de dades que portes a l'olleta.
    Arrivederci, Sopranina!

    ResponElimina
  10. Josep,
    T'estic, com sempre, molt agraïda per les amables paraules que dediques als meus posts.
    D'acord completament en que "Rinaldo" té àries que són vertaderes joies. De les òperes de Händel que he pogut escoltar és la que més m'agrada, i pel damunt de Juli Cèsar que és magistral.
    Rep una forta abraçada per a tu i per a la Glòria.

    Francesc,
    A mi em va passar el mateix que a tu el primer cop que vaig veure un home fet i dret cantant amb veu de dona...i ara, no sé com, m'entusiasmen!!! El que canta, el gran David Daniels no és, per sort, un castrat. Ja pots imaginar-te que ara cap home es deixaria emascular -i faria ben fet-però els cantants d'ara han estudiat una técnica de falset que imita la veu d'aquells jovenets als qual fa poc més de dos-cents anys els afaitaven la zona pèlvica -ho dic finet, eh?- perquè servessin la seva veu adolescent.
    Un petó molt fort per a tu i Oreto.

    Maria Teresa,
    No he pogut esbrinar si el "Rinaldo" s'havia estrenat aquí. Penso que en Roger Alier ho deu dir amb fonament. Jo me'l creuria.
    Amb afecte sincer.

    Hola Xavier!
    Estic molt contenta de que, finalment, hagis pogut enllaçar amb nosaltres i de que t'ho passis bé amb la nostra Samfaina. Posarem La Colla dels gourmands a la llista dels blogs que freqüentem.
    Salve, Xavier de Tarraco. Baetulo eet saluda!

    ResponElimina
  11. Esfereïdora cançó per un vidu com jo,qui millor la pot entendre?
    La vaig sentir a la pel.lícula Farinelli i també cantada per PHILIPPE JAROUSSKY. Se'm trenca l' ànima cada vegada.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top