}

Pages

02 de gener 2009

LOUIS BRAILLE

Enviat per enric  |  14 comentaris

Durant tot aquest 2009 es commemorarà arreu del món el segon centenari del naixement d’un personatge que, com ha passat a d’altres personatges al llarg de la història, no va ser fins després de la seva mort que li va ser reconeguda la important tasca a la qual va dedicar pràcticament tota la vida.

Ens referim al cec francès Louis Braille (Coupvray, 1809 - París, 1852), el creador del sistema de lecto-escriptura tàctil que duu el seu nom, un sistema gràcies al qual els cecs van tenir accés al món de la cultura per si mateixos, el que els va significar el gran pas que necessitaven per poder-se integrar dins d’una societat que si bé és cert que els planyia, també ho és que els tenia postergats fins al punt que la gran majoria havien de malviure gràcies a l’almoina.

Louis Braille va quedar cec per culpa d’un desgraciat accident al clavar-se-li en un ull, quan era un nen de tres anys, una alena al taller del seu pare, que era talabarder, i malgrat que va ser atès amb prontitud, no es va poder evitar la pèrdua total de visió d'aquell ull accidentat. Amb el temps, la infecció interna que havia quedat a l'interior d'aquell ull va passar-li, per l'efecte simpatia, a l'altre, provocant-li, als cinc anys d’edat, la ceguesa total.

Louis Braille va mostrar ja des de ben jovenet una gran intel·ligència així com una notabilíssima destresa amb les mans, i si bé va assistir a l’escola del seu poble com qualsevol noi de la seva edat i anava seguint tots els cursos sense cap dificultat però, això sí, només d’oïda, el mestre de l’escola i els seus pares, conscients que la intel·ligència de Louis acabaria malbaratant-se, van començar a bellugar fils fins que van poder aconseguir una beca perquè el noi pogués anar a l’Institut Nacional de Joves Cecs de París, una institució fundada a finals del segle XVIII pel filàntrop francès Valentin Haüy, on Louis hi va entrar amb onze anys i als dinou ja n'era professor.

En aquell Institut s’ensenyava als nens oficis que requerissin habilitat manual, així com també se’ls ensenyava a llegir amb un sistema, ideat pel mateix Haüy, que consistia en un alt relleu de les lletres de l’alfabet impreses en un paper molt gruixut mitjançant unes planxes elaborades amb plom, un sistema, aquest, molt costós i voluminós, ja que cada llibre pesava uns nou quilos, i el fet d’haver d’anar seguint amb el tacte el relleu de totes i cadascuna de les lletres de totes i cadascuna de les paraules el feia lent i farragós, amb l’afegit que servia perquè els cecs poguessin aprendre a llegir, però no pas a escriure. Quan Louis Braille va entrar a l’Institut, tot el fons de la la biblioteca consistia en catorze (!) llibres.

Louis Braille va aprendre a l’Institut a tocar el violoncel i l’orgue, instrument, aquest darrer, del qual en fou un magnífic intèrpret, tal i com ho demostra el fet que va ser l’organista de l’església parisenca de Saint Nicolas des Champs.

L’any 1821, Charles Barbier, un capità ja retirat de l’arma d’artilleria, va presentar un sistema de lectura tàctil fet a base de les diferents combinacions de dotze punts en relleu distribuïts en dues fileres verticals, un sistema que ell havia inventat perquè els soldats poguessin comunicar-se a la nit en silenci i sense llum.

El jove Louis Braille –tenia aleshores només tretze anys- va mostrar un gran interès per aquest codi tàctil, ja que permetia una lectura molt més ràpida que la del sistema ideat per Haüy, però va trobar-li dos grans inconvenients: que les combinacions fetes amb dotze punts s'havien de resseguir amb el tacte d'una a una i de dalt a baix per poder-les percebre, i que el sistema era sonogràfic, és a dir, que reproduïa sons i no pas les lletres d’una a una, pel que no hi havia cap diferència entre les lletres majúscules i les minúscules, ni tampoc hi havia accents, ni cap mena de puntuació.

Louis Braille, basant-se en aquest sistema de punts en relleu, va treballar incansablement fins aconseguir, amb les diferents combinacions de només sis punts i que, per tant, es podien percebre amb el tacte del dit índex com una figura sencera, que fos possible no solament confeccionar les lletres de l’alfabet, sinó també, mitjançant signes generadors, tota mena de signografies, com ara la matemàtica o la musical.

L’any 1825, amb només disset anys d'edat, Louis Braille va presentar el seu primer projecte d’alfabet, elaborat encara amb punts i línies, però malgrat l’èxit que va tenir entre els seus companys cecs de l’Institut, les autoritats de la Institució a què pertanyia, a excepció del director del Centre, el doctor Pignier, van refusar-lo arguïnt, sobretot, que les formes de les lletres fetes amb punts i línies no s’assemblaven gens a les escrites en tinta, i que això podria ser causa d’un allunyament encara més considerable entre els cecs i els vidents.

No obstant això, Louis Braille va continuar treballant en aquest projecte, i l’any 1829 va editar el Mètode per escriure les paraules, la música i les cançons senzilles mitjançant punts, per a l'ús de cecs, on encara utilitzava punts i línies, però l’any 1837 va publicar un segon Mètode en el que, ja des de 1834, l’alfabet braille es feia només amb punts, tal i com avui el coneixem:

Alfabet braille bàsic
L’any 1837 es va publicar el primer llibre imprès en sistema braille: una Història de França, que va ocupar tres volums, però, al cap d’un parell d’anys, a l’abandonar el càrrec que ostentava de director el doctor Pignier, el nou director va reimplantar el mètode de Haüy, prohibint, a la vegada, la utilització del sistema braille amb els mateixos arguments que s’han explicat més amunt.

Els alumnes de l'Institut, però, continuaven utilitzant aquest sistema d’amagat fins que, arrel de la inauguració del nou edifici de l’Institut, l’any 1844, i a causa de les fortes pressions per part de l’alumnat, el sistema braille va ser restituït malgrat que, fins el 1854, dos anys després de la mort de Louis Braille, no va ser adoptat de forma oficial.

Les condicions de salubritat d’aquell Institut eren més que deficients, pel que, i és important assenyalar aquí que gràcies a la intervenció, l’any 1838, del poeta Alphonse de Lamartine a la Càmara de Diputats, l’Estat francès va llegar uns terrenys al boulevard des Invalides, a París, per a la construcció d’un nou edifici, que es va obrir el 1843 i va ser inaugurat oficialment el 22 de febrer de 1844. Un edifici que avui en dia encara és la seu de l’Institut de Joves Cecs de París, que s’enorgulleix d’una manera molt particular d’haver estat la primera escola de virtuosos organistes al llarg de la tradició històrica de grans intèrprets francesos d’aquest instrument, entre els que cal destacar el compositor i intèrpret cec Louis Vierne, alumne posteriorment de César Franck, que essent ja l’organista titular a l’església de Saint Sulpice, va guanyar, d’entre cinquanta candidats més que s'hi van presentar per obtenir-la, la plaça d’organista de la catedral de Nôtre Dame, càrrec que va mantenir des de l’any 1900 fins al de la seva mort, ocorreguda el 1937, durant un concert que Vierne estava oferint en aquesta catedral.

Gravat de la seu de l'Institut de Jeunes Aveugles, a París (1844)
Louis Braille, però, com molts altres alumnes que havien viscut interns a l’antiga seu de l’Institut, havia contret una tuberculosi, que va començar a manifestar-se-li als vint-i-sis anys, i que va ser la causa de la seva prematura mort, el dia 6 de gener de 1852, quan només tenia quarant-tres anys i dos dies.

Per expressa decisió de la seva família, Louis Braille va ser enterrat al cementiri de Coupvray, la petita localitat propera a París on havia nascut. Cent anys després, però, el 1952, França va voler homenatjar-lo traslladant les seves despulles al Panteó de París, on reposen al costat d’altres grans glòries franceses, just al costat de l'eximi escriptor Victor Hugo.

L’any 1878, en un Congrés Internacional, a París, el sistema braille va ser declarat el mètode universal per a l'ensenyament a persones cegues degut a la comprovada eficacia didàctica experimentada en alumnes cecs, i creiem important remarcar aquí, també, que el sistema braille va ser introduït per primera vegada a l’Estat espanyol l’any 1840 per Jaume Bruno i Berenguer, professor de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona.

Fins aquí aquest primer post del 2009 amb què hem volgut retre un petit però sentit homenatge a la important figura de Louis Braille, l’home que va fer possible que els cecs tinguessin accés per si mateixos al món de la cultura, i de qui enguany es commemora el segon centenari del seu naixement.


Monument a Louis Braille a Coupvray

2:00 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

14 comentaris:

  1. No coneixia la història, moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Ui, quan he vist, des del blog Villazonista, que havia entrada nova al Samfaina, el primer que m'ha cridat l'atenció ha estat la imatge...Mira, han posat un cal·ligrama, he pensat...Però desprès he vist que posava Braille, i no pas Salvat-Papasseit o Apollinaire. Però sembla com si ho fos!

    ResponElimina
  3. Enric,
    Gràcies per il·lustrar-nos sobre un personatge tan cabdal per a la vida de milions de persones i que representa l'esperit de superació davant l'adversitat. En desconeixia totalment la seva història i espero amb interés el(s) futur(s) posts que durant l'any 2009 has anunciat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Si, aquestes persones que el que fan repercuteix en la vida de tants mereixen un bon reconeixement i amb aquest post se'ls dona un homenatge, com ha de ser.
    Molt be...

    ResponElimina
  5. Estimat Enric, nosaltres vam quedar encantats i sorpresos de tota la feina que feu a la seu de l'ONCE a Barcelona. Aquest post teu d'avui m'ha semblat una contribució magnífica a la divulgació de la tasca de L. Braille. Enhorabona.

    ResponElimina
  6. Fa molts anys, vaig anar algunes vegades a veure Teatre a la ONCE.
    La companyia d'actors la dirigia el Sr. Balcells, que jo coneixia bé.

    La ONCE em va sorprendre i la companyia de teatre encara més. Tot això i moltes altres coses no serien possibles sense aquest gran home.

    Amb homenots com en Braille, un acaba creient que en el món hi ha més coses bones que dolentes, malgrat els TN sembla que ens vulguin convèncer del inrevés.

    Gràcies Enric

    ResponElimina
  7. Desconeixíem la vida d'en Braille! ens sumem a aquest homenatge tant sentit! esperem moltes entrades més sobre la tasca feta per aquest home compromés!
    Petons.

    ResponElimina
  8. Yo también desconocía su historia. Es con seres así que se logra hacer del mundo un lugar justo y son estas historias las que nos conmueven y nos ilusionan, las que nos hacen pensar que vale la pena luchar, cada uno desde su lugar, con lo que sabe hacer, para que todos seamos más felices.
    ¡Es posible conseguirlo, sólo hay que poner empeño !

    ResponElimina
  9. Enric, no en tenia ni idea de lahistoria del Braille i és super interessant. Moltes grÀcies per apropar-nos a aquest personatge...m'ha agradat molt, sobretot per saber la historia del llenguatge!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Enric, per aquest magnífic perfil de Louis Braille, amb el qual la Samfina inaugura el nou any. Confesso, no sense vergonya, que desconeixia totalment la història d'aquest personatge, i no cal dir que m'ha resultat molt interessant. Em sumo a l'homenatge que se li fa amb motiu del seu bicentenari i aprofito l'ocasió per desitjar a tothom un any nou ple de felicitat.
    Edipa Maas

    ResponElimina
  11. El Braille, com la llengua de signes, haurien de ser també matèria d'estudi a l'escola, encara que només fos a títol introductori. Aproparia tothom a la realitat d'un gran nombre de persones i facilitaria la comunicació.
    Braille es mereix aquest homenatge teu i tots els que li arribin.
    Bon any familia samfainera!

    ResponElimina
  12. Celebro haver-te fet descobrir aquesta història, Sara Maria. El personatge val molt i molt la pena.

    Teresa: Un dels “mals”, per dir-ho d’alguna manera, del braille és que no permet fer massa “virgueries”, ja que es tracta d’un sistema de lectura lineal i no pas, com ho és el dels vidents, global. Els cal·ligrames de Salvat-Papasseit, per exemple, estan transcrits en relleu, però amb les explicacions pertinents perquè puguin ser entesos pels lectors cecs.

    Glòria: Tu saps molt bé què significa per a un persona cega, per exemple, poder agafar de la farmaciola qualsevol medicament i saber quin és sense necessitat d’haver-ho de preguntar a ningú. Aquestes coses del dia a dia que als vidents ens passen completament desapercebudes són de vital importància per a les persones que no hi veuen. Aquest “petit” detall és una grandiosa mostra de la importància del creador d’aquest sistema de lectura.

    Maria: Tens tota la raó, i és per això que des d’aquesta petita finestra que és la “Samfaina” durant tot aquest any intentarem fer-nos-en ressò.

    Francesc... i Oreto, està clar: Us ben asseguro que poques vegades he vist gent tan entusiasmada com vosaltres dos el dia que vau venir a visitar el Servei Bibliogràfic de l’ONCE a Barcelona mentre “descobríeu” aquest món que ha estat possible gràcies a la genialitat i, cal dir-ho una vegada més, tenacitat de Louis Braille.

    Joaquim: És ben cert tot el que dius, i com a gran amant de la música que ets, suposo que no se t’ha escapat que, després de la bàsica, la primera signografia que Louis Braille va treballar va ser la musical. A les seves biografies en destaquen sempre que la música va ser la seva gran passió, i una prova és que, a part de ser un magnífic organista, tocava el violí, el violoncel i el piano. Crec que els amants de la música us agradarà llegir aquesta pàgina:

    http://www.musimem.com/INJA.htm


    Parella: Gràcies de tot cor pel vostre entusiasme, com sempre tan encomanadís, i ja procurarem aportar noves dades per fer conèixer, i reconèixer!, la importància d’aquest, com diu en Joaquim, gran homenot.

    Tenacitat: Vet aquí, estimada Flòria, un dels mots que millor defineixen Louis Braille, un personatge que si bé té, no cal dir-ho, el reconeixement de les persones cegues, cal també que tothom sàpiga de la seva lluita en vida a favor del seu sistema de lectura, amb què es fa cert aquell adagi xinès que “a qui té gana no se li ha de donar peix, sinó ensenyar-lo a pescar”.

    Eva: Celebro que t’hagi interessat la petita biografia d’aquest gran personatge i el que és un, també petit, resum d’aquest sistema de lectura. Ja n’anirem parlant més, i ja ho veuràs com n’és, d’interessant.

    Edipaa: Moltes gràcies pels teus bons desitjos que, no cal dir-ho, nón recíprocs des de la “Samfaina”. De cap de les maneres t’has de sentir avergonyida per no saber la història d’aquest personatge, ja que d’això, precisament, es tractava el “post” com, de ben segur, tractaran els teus que ens aniràs enviant com a corresponsal sense sou de la “Samfaina”: de posar-nos a l’abast entre tots els nostres coneixements.

    Delfica: Estic completament d’acord amb tu. És molt important durant l’etapa d’ensenyament que els nens com a mínim sàpiguen que hi ha sistemes de comunicació que ha d’utilitzar gent que té alguna incapacitat a l'hora d'utilitzar les, diem-ne, “standards”. No cal, està clar, que n’hagin de fer un “màster”, però si saber, pel cas que algun dia creguin que els pot ser útil, que existeixen i que no els vingui de nou.

    ResponElimina
  13. Hola Enric: En Louis Braille es mereix clarament aquest record que li has dedicat. Sóc cega i puc afirmar que hi ha un abans i un després del Braille. Ara com ara i encara que hi hagi unes inestimables ajudes tècniques al nostre abast, el Braille continua essent l'únic codi de lecto-escriptura que permet a una persona cega llegir per si mateixa, no que t'ho llegeixi una altra persona o un sintetitzador de veu. Quan li pregunto a d'altres persones cegues que no saben Braille, com ho fan per marcar els CDs, no tenen resposta. I per marcar els programes de la rentadora, el forn, la caducitat dels medicaments, etc., etc. Visca el Braille! Teresa Codina

    ResponElimina
  14. No saps com t'agraïm, Teresa, la teva participació en aquesta entrada a la "Samfaina" dedicada a Louis Braille, que no serà la darrera, perquè, com a persona cega que ets, el teu testimoni és indubtablement molt més valuós que totes les bones intencions amb què es va escriure aquest "post". Moltes gràcies!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top