}

Pages

16 de març 2009

SOBRE LOLITA BOSCH

Enviat per glòria  |  7 comentaris

Lolita Bosch és una escriptora barcelonina nascuda el 1970. Ha viscut a l’Empordà, a Estats Units, a Mèxic... Ha escrit literatura infantil i juvenil, i l’any 2004 va guanyar l’Òmnium Cultural d’Experimentació Literària amb el relat Això que veus és un rostre, obra que vaig llegir fa un parell d’anys i on hi vaig voler veure una escriptora excepcional mig amagada per la seva, tan obstinada com legítima, recerca d’un llenguatge propi, sovint críptic i tan interessant com poc entenedor.

Elisa Kiseljak apareix l’any 2005. Apareix en castellà dins del recull Tres historias europeas i s’edita en llengua catalana en un únic i petit volum perquè el seu nombre de pàgines obliga necessàriament a considerar aquesta obra un relat, llarg com a tal però massa breu per ser qualificat com a novel·la. Elisa Kiseljac és també una obra experimental com tot el que fins ara ens ha anat mostrant Lolita Bosch. Aquesta obreta –el diminutiu es refereix només al poc lloc que ocupa en els prestatges- ens explica la història d’una noia que en un determinat moment de la seva vida rep l’impacte d’un record d’infantesa brutal que la seva memòria semblava haver arraconat.

L’autora fa un treball delicat on assaja diverses formes de l’expressió humana davant del sofriment inesperat i en surt vencedora explicant-nos les cabòries d’Elisa d’una forma que, molt encertadament, pren reiteracions i tornades, ritmes i vibracions filles directes de la música i que de la forma en què Lolita Bosch les utilitza i atès el tema que es descabdella a causa del trauma de la protagonista, adquireixen en les mans de l’autora ecos sinistres, sons misteriosos que conformen l’estranya atmosfera molt pròpia de país de centre Europa, humida, gris metàl·lica, on Elisa Kiseljak reviu el seu tràgic record.

L’any 2006, Lolita Bosch publica el llibre Qui vam ser, que li suposa el premi Jove Talent FNAC. Qui vam ser és la memòria, sempre la memòria, dolorosa d’una noia que es recorda quan, molt unida a un noi, formava un tot amb ell fins que les circumstàncies desmembren la unió sense fissures aparents i cadascú retorna bruscament a la seva individualitat: la solitud.
Insòlit somni, insòlita veritat surt a les llibreries l’any 2007. No l’he llegit i d’ell només sé que és la història d’un home genial que pretenia crear sobre Ciutat de Mèxic una altra Ciutat de Méxic però, aquesta última, flotant en l’aire mitjançant sofisticats enginys recolzats, està clar, en les ciències físiques.



I arribem ja a l’últim llibre publicat de Lolita Bosch: La família del meu pare. Aquí tenim tres-cents trenta-un fulls plens del talent de l’escriptora, on de manera única i personal ens explica, a través de la seva nissaga familiar, fets importants ocorreguts a Catalunya durant els segles XIX i XX. Els ancestres de Lolita fins a cinc generacions endarrere s’han dit tots Rómulo i Remo. Curiós, no? Ella s’hauria hagut de dir Rómulo si hagués estat un noi. Per contra s’ho va dir el seu germà petit, en Romulito.

Aquest llibre excel·lent que és alhora un diari de la seva escriptura ens ofereix en plenitud la mestria de Lolita Bosch, fada del temps amb el qual sap jugar amb un art de funàmbula que camina segura i elegant des dels fils del primer avantpassat que esmenta, un Rómulo Bosch, alcalde de Barcelona, artífex del Moll de la Fusta, actualment Moll Ròmul Bosch, fins al seu pare, tendrament estimat per l’autora, mort als cinquanta-sis anys, a qui fa un homenatge manifest.


 

Lolita Bosch, en aquest llibre, ret també homentge a la ciutat de Barcelona i a la seva gent passant per les vides d’alguns prohoms de l’art, la indústria i la política, sense oblidar una interessant florista de les Rambles, i oferint-nos poemes d’en Joan Salvat Papasseït que, com sabeu, va guardar fusta al moll. S'enten al Moll de la Fusta, avui Moll Ròmul Bosch.

L’escriptura de Lolita Bosch és clara i bellíssima:

 
"Jo no vaig néixer en una ciutat sinó en una història. I quan em van trucar per dir-me que el meu pare havia mort era a deu mil quilòmetres d’aquí. En aquell instant la terra es va sacsejar i un fort terratrèmol
em va obligar a deixar-ho tot i sortir de casa. Corrent com si volgués perseguir les paraules de la meva mare: s’ha mort el papà." 

En aquest llibre, tan revelador d'una escriptura renovada, podem veure també quins costums regien la Barcelona de l’alta burgesia d’on l’autora prové, la seves relacions amb el servei, la mirada d’algú que ha nascut en un pis socialment superior i que mira avall amb educat respecte sabent que néixer en casa rica és només una qüestió de sort i que la sort mai no sabem on és.

P.S. Lolita Bosch escriu les seves obres en català i en castellà, pel que ambdós textos es poden considerar originals d'ella.

Actualment Lolita Bosch publica a l'Editorial Empúries en llengua catalana, i a Mondadori en llengua castellana.

1:14 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

7 comentaris:

  1. Glòria,

    No coneixia la Lolita Bosch, i pel que expliques em sembla una escriptora força interessant. Aquest darrer llibre el posaré a la llista de Sant Jordi ja que sempre resulta interessant la descripció de com vivia la gent a la Barcelona de fa uns anys.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Glòria, com sempre, ets una gurmet de la literatura. Gràcies per descobrir-me camins nous de lectura. Com una drecera en un bosc espés ple d'arbres magnífics. Besades.

    ResponElimina
  3. me tienta Gloria. En cuanto logre salir del volcan... está dificil...
    Un superabrazo

    ResponElimina
  4. Glòria, mil gràcies per la recomanació! Jo com el Josep el posaré a la llista dels de Sant Jordi...molt curiós lo de Rómulo i Remo...doncs sort que va néixer nena! jeje!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. Josep,
    Penso que aquest llibre us pot resultar molt interessant ja que és bo i barceloní com vosaltres.
    Uba bona abraçada!

    Francesc,
    Em dediques una bella metàfora que no em mereixo però te'n dono les gràcias, Ja tinc ganes de que Oreto i tú torneu a obrir la parada.
    Besades que són petons!

    Pilar:
    Puede estar difícil pero no imposible. De momento te ha parecido tentador lo cual es un halago para mi.
    Un beso!

    Eva,
    Tens raó. Una sort néixer nena. Encara com no li varen posar Ròmula, dic jo, he he he!
    Una abraçada, cullerot alegre.

    ResponElimina
  6. He llegit el llibre.
    Em va agradar la manera com tenia d'enllaçar les vides de la gent de les quals parlava. de lligar un temps amb un altre, de lligar els espais conforman una cadena de baules de mots.
    Em va agradar molt la referència a Salvat-Papasseit que és un poeta que m'estime.

    ResponElimina
  7. Benvingut Manel!
    M'alegro molt de que, com a mi, la Lolita Bosch i en concret aquest llibre, t'hagi agradat. És cert que l'autora, com tan bé dius, "lliga els espais que conforman una cadena de baules de mots".
    Jo també estime i molt a Joan Salvat-Papasseit.
    Una abraçada, amic!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top