És un vals a tres temps.
Es un vals a vint anys.És un vals a cent temps.
És un vals a cent anys.
És un vals a mil temps
Tot el temps
perquè tu i jo
tinguem sempre vint anys.
Frases de Brel copiades en traducció quasi literal. No m’he atrevit a més.
Pels que estimen: Escolteu, veieu i valsegeu.
3:00 a. m.
Compartiu a:
Continueu llegint...
Enric, Gloria, Gloria, Enric, gracias a los dos, desde Madrid, me he colado en las Ramblas con el post de ayer y hoy con vuestra compañía en el ordenador voy a pasar un feliz día de Sant JOrdi, lo mismo os deseo con bastante nostalgia a vosotros y a vuestros lectores una molt fort abracada Pilar. Records a Bcn.
ResponElimina...Hola Gloria, vengo de Maac, y me encuentro con la agradable sorpresa de esa mención tan especial a Llach, precisamente en el día de hoy, Sant Jordi que tambien hago mia la celebración.
ResponEliminaQue te voy a decir de "Amor particular" que no sepas tu, me quedo escuchándola. (Una vez más)
Saludos
Un cálido y fuerte abrazo con todos los colores, los aromas y la magia de este día.
ResponElimina¡¡FELIÇ SANT JORDI !!
Molt bona Diada amics.
ResponEliminaQue boniques les paraules d'en Brel i d'en Lluis Llach. La cançó d'amor particular em trenca el cor.
ResponEliminaUna abraçada i feliç Sant Jordi
Anna
Magnífica tria de les dos cançons, Brel i Llach, el vals i l'amor, la Glòria i l'Enric, la cuina i els llibres, Sant Jordi i el amics...
ResponEliminaCaray quin bloc més bonic i quin post tan epecial!!!!
ResponEliminaFelicitats
Enric,
ResponEliminaGràcies pels dos regals que ens fas en aquesta màgica diada.
Que passis un bon dia i no et cansis massa.
Una abraçada
Bon Sant Jordi a tots dos. La canço del Llach que heu triat és de les meves preferides... L'heu encertat de ple!
ResponEliminaSi saberes el que significa aquesta cançó per l'Oreto i per mi!!! No l'he posada al meu bloc perquè és quelcom "molt nostre" (digue'ns egoistes). ;D No cal dir que aquest post ens ha agradat moooolt!!! Salutacions i bona diada
ResponEliminaAmb l'eufòria del Llach m'havia oblidat del Jacques Brel. A mi sempre m'ha agradat aquest cantant. Com que sóc dels de la vella escola (d'aquells que van estudiar francès) no tinc cap problema per entendre'l. Gràcies, també, per aquesta música. ;D
ResponEliminaÉs tan i tan bonica la cançó d'en Llach... Enamora..
ResponEliminaUna abraçada..
Sí, nois, ho heu encertat amb aquesta cançó! Jo també l'he posada per acompanyar la meva recepta, perquè cap altra podria transmetre "t'estimo" amb tant de sentiment.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Pilar! Som conscients que tu, que has viscut el Sant Jordi entre nosaltres, saps perfectament què es sent en un dia com aquest.
ResponEliminaAlfredo: Sempre és un embolic això dels blocs on hi ha més d’un autor, però malgrat que l’”Amor particular” la vaig penjar jo, sempre he sentit dir a la Glòria, que no és cap “fan” d’en Llach, que per a ella aquesta cançó és de les més inspirades que coneix. Gràcies per la teva visita.
Flòria... O hauria de dir-te “ullarros”? ;) Com va anar el teu particular Sant Jordi de patidora?... Desitjo que bé. Ja em diràs alguna cosa, eh?
Moltes gràcies, Quimet!, perquè sabem com t'agraden els dos cantants que hem triat.
Anna: És molt bonic compartir sentiments, i celebro que compartim també aquests per aquestes cançons.
Teresa: D’això es tracta: de guadir amb la música, amb la cuina, amb els llibres, amb els amics! Em va saber greu no haver-te vist per saludar-te de nou al concert d’en Dudamel.
Els peixos: No saps com celebro saber que ens segueixes, i més sabent que ens coneixem gràcies a uns amics comuns. Una abraçada!
De res, Josep. És un plaer sempre tenir-te a la “Samfaina”, i saps que no ho dic per quedar bé.
Gemma: Celebro també que l’haguéssim encertat de ple amb tu... Ah!, i “El meu país” també m’agrada moltíssim! ;)
Ai, Francesc, que bonic tot el que dius tant en els teus comentaris com en els teus posts. Saps que l'Oreto i tu ens teniu el cor robat.
Maria: Gràcies pel teu comentari. Jo l’admiro molt, en Llach.
Margarida: Vaig tan de bòlit –mira quines hores de contestar-, que no he entrat encara al teu bloc. Ja miraré la recepta a veure com et va inspirar en Llach.
Moltes gràcies a tots per la vostra resposta a aquest post.