}

Pages

23 d’abril 2009

DUES CANÇONS D'AMOR PER SANT JORDI

Enviat per glòria  |  14 comentaris



És un vals a tres temps.
Es un vals a vint anys.
És un vals a cent temps.
És un vals a cent anys.

És un vals a mil temps

Tot el temps
perquè tu i jo
tinguem sempre vint anys.

 
Frases de Brel copiades en traducció quasi literal. No m’he atrevit a més.
Pels que estimen: Escolteu, veieu i valsegeu.




Doncs jo, després de rumiar-m’ho durant dies i dies després que la Glòria em va parlar de fer un post per la Diada de Sant Jordi amb dues cançons d'amor, al final m’he decidit per una cançó d’en Lluís Llach, un dels cantants que més m’agrada, ja des dels seus inicis amb els Setze Jutges, i el que, també des dels seus inicis, ha evolucionat més, musicalment parlant.

M’agrada escoltar en Llach a través dels seus discs, i totes les vegades que l’he anat a veure que cantava en directe n’he sortit entusiasmat, però el dia que vaig assistir a la presentació al Palau Sant Jordi, de Barcelona, del seu disc Un pont de mar blava, recordo que en vaig sortir eufòric.

Però bé, he de parlar d’una cançó d’amor per celebrar que avui és la Diada de Sant Jordi, i he triat la que, per a mi, és una de les més belles cançons d’amor que s’hagin escrit mai, i potser sigui perquè és una cançó d’amor que no fa referència a cap amor en concret sinó que, tal com el mateix Llach explica, està dedicada al públic, i no cal dir que la música d'aquesta cançó és preciosa.

Malgrat que el video de YouTube que he triat té el defecte que, en un moment determinat, el so i la imatge van cadascun d’ells per la seva banda, el video pertany a un fragment del seu darrer recital -el del seu comiat- a Verges, l’any 2007, després de quaranta anys dalt dels escenaris, i trobo que en fa una interpretació sublim:

És un Llach madur i que, emocionat, fa realitat uns dels versos de la cançó que he triat per aquest post, Amor particular, i aquests versos són els que diuen "... i vindrà l’adéu, com així ha de ser. / I no sé si trobaré el gest correcte ...", versos d’una cançó d’amor que Llach va escriure fa vint-i-cinc anys per dedicar-la a tothom qui el vulgui escoltar, com ho he fet jo, i amb autèntic plaer, durant molts anys.

Que tingueu tots una bona Diada de Sant Jordi!



3:00 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

14 comentaris:

  1. Enric, Gloria, Gloria, Enric, gracias a los dos, desde Madrid, me he colado en las Ramblas con el post de ayer y hoy con vuestra compañía en el ordenador voy a pasar un feliz día de Sant JOrdi, lo mismo os deseo con bastante nostalgia a vosotros y a vuestros lectores una molt fort abracada Pilar. Records a Bcn.

    ResponElimina
  2. ...Hola Gloria, vengo de Maac, y me encuentro con la agradable sorpresa de esa mención tan especial a Llach, precisamente en el día de hoy, Sant Jordi que tambien hago mia la celebración.

    Que te voy a decir de "Amor particular" que no sepas tu, me quedo escuchándola. (Una vez más)

    Saludos

    ResponElimina
  3. Un cálido y fuerte abrazo con todos los colores, los aromas y la magia de este día.

    ¡¡FELIÇ SANT JORDI !!

    ResponElimina
  4. Molt bona Diada amics.

    ResponElimina
  5. Que boniques les paraules d'en Brel i d'en Lluis Llach. La cançó d'amor particular em trenca el cor.

    Una abraçada i feliç Sant Jordi
    Anna

    ResponElimina
  6. Magnífica tria de les dos cançons, Brel i Llach, el vals i l'amor, la Glòria i l'Enric, la cuina i els llibres, Sant Jordi i el amics...

    ResponElimina
  7. Caray quin bloc més bonic i quin post tan epecial!!!!
    Felicitats

    ResponElimina
  8. Enric,
    Gràcies pels dos regals que ens fas en aquesta màgica diada.
    Que passis un bon dia i no et cansis massa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Bon Sant Jordi a tots dos. La canço del Llach que heu triat és de les meves preferides... L'heu encertat de ple!

    ResponElimina
  10. Si saberes el que significa aquesta cançó per l'Oreto i per mi!!! No l'he posada al meu bloc perquè és quelcom "molt nostre" (digue'ns egoistes). ;D No cal dir que aquest post ens ha agradat moooolt!!! Salutacions i bona diada

    ResponElimina
  11. Amb l'eufòria del Llach m'havia oblidat del Jacques Brel. A mi sempre m'ha agradat aquest cantant. Com que sóc dels de la vella escola (d'aquells que van estudiar francès) no tinc cap problema per entendre'l. Gràcies, també, per aquesta música. ;D

    ResponElimina
  12. És tan i tan bonica la cançó d'en Llach... Enamora..
    Una abraçada..

    ResponElimina
  13. Sí, nois, ho heu encertat amb aquesta cançó! Jo també l'he posada per acompanyar la meva recepta, perquè cap altra podria transmetre "t'estimo" amb tant de sentiment.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies, Pilar! Som conscients que tu, que has viscut el Sant Jordi entre nosaltres, saps perfectament què es sent en un dia com aquest.

    Alfredo: Sempre és un embolic això dels blocs on hi ha més d’un autor, però malgrat que l’”Amor particular” la vaig penjar jo, sempre he sentit dir a la Glòria, que no és cap “fan” d’en Llach, que per a ella aquesta cançó és de les més inspirades que coneix. Gràcies per la teva visita.

    Flòria... O hauria de dir-te “ullarros”? ;) Com va anar el teu particular Sant Jordi de patidora?... Desitjo que bé. Ja em diràs alguna cosa, eh?

    Moltes gràcies, Quimet!, perquè sabem com t'agraden els dos cantants que hem triat.

    Anna: És molt bonic compartir sentiments, i celebro que compartim també aquests per aquestes cançons.

    Teresa: D’això es tracta: de guadir amb la música, amb la cuina, amb els llibres, amb els amics! Em va saber greu no haver-te vist per saludar-te de nou al concert d’en Dudamel.

    Els peixos: No saps com celebro saber que ens segueixes, i més sabent que ens coneixem gràcies a uns amics comuns. Una abraçada!

    De res, Josep. És un plaer sempre tenir-te a la “Samfaina”, i saps que no ho dic per quedar bé.

    Gemma: Celebro també que l’haguéssim encertat de ple amb tu... Ah!, i “El meu país” també m’agrada moltíssim! ;)

    Ai, Francesc, que bonic tot el que dius tant en els teus comentaris com en els teus posts. Saps que l'Oreto i tu ens teniu el cor robat.

    Maria: Gràcies pel teu comentari. Jo l’admiro molt, en Llach.

    Margarida: Vaig tan de bòlit –mira quines hores de contestar-, que no he entrat encara al teu bloc. Ja miraré la recepta a veure com et va inspirar en Llach.

    Moltes gràcies a tots per la vostra resposta a aquest post.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top