}

Pages

16 d’abril 2009

LES MONES

Enviat per enric  |  22 comentaris

 
Sí, amics: “Les” i no “La” Mona, ja que, a part de la que he fet per a la meva fillola Minerva (la noia de la fotografia que il·lustra el post), el meu fill gran em va demanar que n’hi fes una per a la Tereza, la seva companya, ja que, com que la noia és txeca, mai no n’hi havia regalat ningú i la volia soprendre, aprofitant també que els seus pares havien vingut de Praga per passar amb ells aquests dies de festa i poguessin viure, també, aquest costum nostre de celebrar la Pasqua.

I ara anem a pams:

La Minerva, la meva fillola, és la persona menys llaminera que he conegut en ma vida, tant és així que, cada any, em deia que li fes la mona només de pa de pessic, però aquest any em va sorprendre dient-me que, com que havia provat els pastissos de poma i li havien agradat, n’hi fes un.

Li vaig fer, està clar, el menys sofisticat i, si observeu la “decoració”, veureu que els ous no són pas de xocolata, ja que, a diferència de tota la trepa de xocolaters que tant i tant... i tant! abunden entre els bons amics blocaires, a la Minerva no li agrada gens la xocolata, per això li vaig posar aquests ous de “disseny”. Em van fer gràcia quan els vaig veure que els tenien en una botiga i vaig pensar: “Per la Minerva!”.

Diuen que els fillols, i les filloles, està clar, hereten coses dels seus padrins. No sé si serà cert, però els que sí és cert és que a la Minerva, com a mi, li agrada la poesia..., amb una diferència, però, i és que ella n’escriu de precioses –no és passió de padrí, us ho ben asseguro-, i jo, en canvi, no en sé –i no és, ni molt menys, falsa modèstia, ja que una cosa és confegir rodolins, i una altra de ben diferent, escriure poesia.

M’agradaria, des d’aquí i aprofitant l’avinentesa –i sempre que li vingui de gust, està clar-, que la Minerva em fes arribar algun dels seus poemes perquè, amb moltíssim gust, els transcriuríem en un post a la Samfaina.

Què?... T’animes, Minerva?

I bé, anem pel pastís de poma, el qual, tot i que molts de vosaltres ja l’heu fet o sabeu com es fa, us posaré la recepta tal com el preparo perquè té un truquet que estalvia una miqueta de feina, i un toquet que li dóna una certa gràcia.

Ingredients:



  • 150 gs. de farina
  • 1 sobre de llevat (Royal)
  • 150 gs. de sucre
  • 150 gs. de mantega
  • 4 ous
  • 4 o 5 pomes golden (depenent de la mida)
  • 1 copa (curulleta, eh?) de calvados, o d’un bon conyac, o fins i tot d’un rom de canya. (He de dir que en aquest que he fet per la Minerva no he posat ni una gota d’alcohol.)Enceneu el forn a 200º i unteu amb mantega un motlle rodó.

    Tamiseu dins un bol prou gran la farina que haureu barrejat amb el sobre de llevat. En el mateix bol, tireu-hi i aneu barrejant: El sucre; 3 o 4 pomes (pelades y tallades a daus); la mantega, també tallada a daus (aquest és el petit truquet del que us parlava, i és que no cal fondre la mantega i ens estalviem de netejar un estri). Afegiu-hi, també, els quatre ous, d’un en un, i la copa (torno a dir que curulleta, i aquest és el toquet del que us parlava) del licor que hàgiu triat.

    Aboqueu aquesta barreja al motlle que ja teníeu untat amb mantega; aplaneu la superfície i decoreu-la amb tallades de poma en forma de mitja lluna amb les que anireu formant un cercle. Espolvoreu-hi per sobre una mica (no massa!) de sucre.

    Abaixeu el forn a 180º i poseu a coure el pastís durant, si fa o no fa, uns trenta-cinc o quaranta minuts. Sabreu que és cuit si punxant-lo amb un ganivet de fulla ben fina i comproveu que surt seca.

    Per abrillantar-lo, tan bon punt el traieu fora del forn pinzelleu-lo amb gelatina de poma, fosa amb una mica d’aigua al microones, o amb melmelada d’albercoc, escalfada també amb una mica d’aigua al microones i passada per un colador fi.
  •  
  • I ara anem per l’altra Mona, la que vaig fer per la Tereza, la companya del meu fill gran.

    Es tracta d’un pastís de crema de mantega al cafè, i per fer-lo, si és que no l’heu de fer massa gros, us recomano que feu el pa de pessic que vaig penjar aquí, ja que és molt més suau que no pas la base anomenada genovesa, i no resulta, per menjar-lo com a postre, tan consistent, perquè és ben bé allò que es diu: que es fon a la boca.

    Les proporcions per una base d’aquest pa de pessic feta en un motlle d’uns 25 centímetres de diàmetre són:



  • 50 gs. farina
  • 25 gs. Maizena
  • 4 ous
  • 175 gs. sucre
  • el suc de mitja llimona
  • un pessic de sal



  • Un cop feta i freda la base (és preferible fer-la el dia abans) anem per la crema de mantega al cafè, per a la qual necessitem:

  • 1/2 tassa de les de cafè d’aigua
  • 60 gs. de sucre
  • 3 rovells d’ou
  • 200 gs. de mantega en consistència de pomada
  • 5 o 6 cullerades de cafè ben fort


  • Amb la batedora elèctrica de barnilles, batem els tres rovells d’ou dins un bol.

    En un cassó –millor si és de fons gruixut-, poseu-hi l’aigua i el sucre i, amb el foc ben baix, amb paciència, aneu remenant amb una cullera de fusta fins que el sucre es dissolgui del tot a l’aigua. Un cop dissolt el sucre, apugeu un mica el foc perquè bulli molt a poc a poc fins que, al cap de cinc minuts, aconseguiu un almíbar fluix.

    Aneu vessant aquest almíbar sobre els rovells d’ou tot batent la barreja fins que es refredi. Veureu que us queda pàlida de color, i suau, com una mousse, de textura.

    Sense deixar de batre, aneu afegint la mantega a cullerades, i aconseguireu una crema untuosa a la qual, al final, hi afegireu les cullerades de cafè.

    Obriu pel mig la base de pa de pessic i unteu-hi, a la part de sota, crema de mantega al cafè.

    Torneu a muntar la base i unteu amb la crema la vora per poder-hi enganxar ametlla torrada picolada.

    Ja, sobre la plàtera on l’hàgiu de servir, acabeu de posar la resta de la crema de mantega sobre la base.

    Aquest pastís s’ha de deixar a la nevera, però és convenient treure’l una estoneta abans de servir-lo perquè la crema de mantega, que amb la fredor queda molt sòlida, s’estovi una mica.

    En fi, dos pastissos per fer dues mones, però que poden servir-nos, sense els adornaments, per a qualsevol ocasió.

    Buf!... Déu-n’hi do, oi?... Però va valer la pena quan em van trucar, tant la Minerva com la Tereza, per dir-me que els havien agradat molt. I d’això es tractava.

    3:09 a. m. Compartiu a:
    Continueu llegint...

    22 comentaris:

    1. Enric, felicitats per aquestes dues Mones!! Si eren del gust de les filloles, ben contentes que devien estar! I de ben segur que no n'haurien trobat una de comprada comparable a aquestes!
      Petons!

      ResponElimina
    2. Volem un poema! Volem un poema! Volem un poema! Volem un poema! Volem un poema! Volem un poema! Volem un poema! Si la Minerva vol, es clar... :)

      Saps què és el millor que trobo de la recepta de la primera mona? Que has fet cas dels gustos de la fillola i has fet una mona al seu gust, enlloc de fer-ne una de les que fa tothom... segur que la Minerva sap apreciar millor aquest regal!
      M'apunto el truquet de la copa (curulleta) de calvados, estic segura que ha de potenciar moltíssim el gust de la poma, je je je...
      I estic segura que els pares de la Tereza devien flipar amb la segona mona :)

      PD: Per cert, Enric, falta la mantega als ingredients de la crema.... ;)

      ResponElimina
    3. Noi, com us heu lluit amb aquestes dues mones.. El que importa és el sentit que se li dona, no si és de mantega o de poma sino intentar que li agradi a la persona que ho reb. He entrat a l'enllaç del pa de pessic i no recordava haver-lo vist. Millor que hagis posat la recepta amb 4 ous, que és més viable per fer-lo. Ja el provaré..
      Una abraçada... i ves a dormir abans...

      ResponElimina
    4. Pastís de crema de mantega de cafè, que bo !

      Llegir un bon poema, escoltar bona música, menjar xocolata...... els plaers de la vida!

      ResponElimina
    5. Ooooooohhhh, que fort això de la crema de cafè!!

      T'ho prometem que la provarem!

      Records

      ResponElimina
    6. Òndia!!! Gràcies, "Senyu"!!! M'estava barallant amb els paràgrafs amb pic i es veu que vaig esborrar la mantega. Ja ho he posat.

      ResponElimina
    7. Hola estimat padrí de la Minerva! Com t'has lluit! Ets el mestre monaire de la xarxa!!!! A més, quina delicadesa alhora d'elaborar la llepolia, pensant en els seus gustos i amb ous de disseny!!! La de la Tereza és impressionant, molt ben decorada! Et felicitem amb una fort aplaudiment, murri!

      ResponElimina
    8. Estimadísim Enric!!!Extraordinaries mones, sobretot perque han estat fetes amb la intenció de fer contentes dues persones..Ets una persona entranyable i bona, i estic segura que tant la teva fillola con la teva futura nora, ho saben apreciar....
      La teva fillola, guapísima i es veu bona gent...segur que està ben content de tenir un padrí com tú. Min
      Ja m'agradaria llegir els poemes de la Minerva, per cert un nom preciós.

      petons
      NÚRIA

      ResponElimina
    9. Enric, quines mones més bones!!!! M'apunte a la petició popular de poemes de la Minerva. Per cert, xocolater iredempt com sóc, em sorprenc molt a cada vegada que trobe algú que no li agrada el xocolate. En fí, manies de xocolataddicte. Salutacions i enhorabona pel post.

      ResponElimina
    10. Fa dies que volia dir alguna cosa en aquest bloc però no m´atrevia, però avui m'hi decidit.Aquest bloc és Preciós, és tan personal!!Avui m'hi posat perquè hi vist una mona i d'això encara hi entén una mica però de tot el que parle-ho , jo no hi enten rés.
      Només era per dir-vos que tots els comentaris que feu en els blocs que jo llegeixo , son per animar a qualsevol, tan maco i que surt de dins.Felicitats per se com sembleu amb els vostres escrits.
      i perdoneu-me que jo no se explicar-me.

      ResponElimina
    11. Les Mones a l'alaçada del padrí, excel·lent i quin goig veure que hi ha joves que s'apassionen per la poesia, Minerva, ànims i ensenya'ns algun dels teus poemes.
      Una abraçada
      Ester

      ResponElimina
    12. quina feinada, enric! ara, que el resultat val la pena, i si als beneficiaris els va agradar, encara més.
      però em queda un dubte: i vosaltres? en vas fer dues i no us en va quedar cap per casa? doncs aquest cap de setmana em sembla que n'hauries de fer una tercera, aquest cop toca de xocolata o de crema :))
      una abraçada

      ResponElimina
    13. Enric,
      Felicitats per a la varietat de mones, dues i de ben diferents. La cara que fa la Minerva la delata, es clar que fent la mona a "mida" qui no estaría content?. A nosaltres em sembla que ens passa quelgom semblant, però això ja ho explicarà la Glòria que és l'artista dels fogons.
      Una abraçada

      ResponElimina
    14. Doncs jo no sabria dir-te quina de les dues escollir!! Molt bé Enric!

      ResponElimina
    15. Bravoooooo per l'Enric!!! No m'estranya que la
      Minerva i la Tereza estiguessin encantades amb les seves respectives Mones!!!! T'han quedat precioses les dues!!!!
      Petunets,
      Eva.

      ResponElimina
    16. Molt bé Enric!!!!!!!! Les mones al gust del consumidor, si senyor!!!!!Genials totes dues però la de café amb lo cafetera que soc jo....
      Ptnts

      ResponElimina
    17. Hola!!!
      Sóc la Minerva!
      Deixo aquest comentari per dir que de veritat la mona estava booooníssiiiiimaaa! Encara que no fos la típica mona de xocolata(que no m'agrada), em va encantar.
      A més a més un pastís de poma, que vaig descobrir que m'encantava.

      Min.

      ResponElimina
    18. Bé, he repetit una mica que em va encantar, però és qe és la veritat. :)

      ResponElimina
    19. Molt maques les dues Mones,i estic segura que devien estar boníssimes. A més, amb aquesta decoració tan festiva, tant la Tereza com els seus pares devien quedar ben sorpresos!
      Felicitats!

      ResponElimina
    20. Ostres una mica més i deixo un comentari de la Mona a la Segona Pasqua. Una bona excusa per aquest retard podria haver sigut que encara no l’havia provada; és que estava tan ben guarnida..., és que havies estat tantes hores per fer-la... ,és que de fet no era per mi sinó per a la Tereza... és que... Però perquè enganyar-nos, la Mona no va arribar a saber què és un Dimarts, encara que va estar present en el meu pensament durant tota la setmana... aquell pa de pessic tan flonjo, aquella deliciosa crema de mantega amb un punt de sabor a cafè que el recobria, i aquell gustet d’ametlles torrades que s’acabaven de rosegar un cop s’havia fos el pa de pessic... mmmm...
      La veritable raó de no haver escrit abans, fora excuses poc creïbles, és simplement que després de menjar-me la Mona ni hi havia pensat en escriure un comentari al post... encara que ja m’està passant pel cap una altra excusa...és que.. no volia fer dentetes a ningú.
      Moltes gràcies pare!

      ResponElimina
    21. Un cop més he de demanar-vos disculpes per trigar tant a contestar el vostres animosos i sempre tan ben rebuts comentaris. Sóc el súmmum de la desorganització, i sempre vaig atabalat. :(

      A tots, també, moltíssimes gràcies pels ànims a la Minerva perquè ens mostri la seva sensibilitat com a escriptora. Us ben asseguro que no ens defraudarà.

      Disculpeu-me, per favor, que no us contesti de forma personal, però ara mateix he acabat el “post” que havia de sortir avui, i n’he de començar a preparar encara –i ja són més de les 3 de la matinada- un altre per demà.

      Una forta abraçada, i gràcies per la vostra comprensió.

      ResponElimina
    22. Enric, t' he inclòs en el recull de mones del 2009, de la Llibreta Viatgera, no havia vist la teva entrada fins avui, aquests últims dies han estat força complicats!

      Un petó!
      Beth

      ResponElimina

    Gràcies!
    L'equip de Samfaina d'Arts

    Visitants

    dies online
    entrades
    comentaris

    L'arxiu del blog

    back to top