}

Pages

27 d’abril 2009

MONTSERRAT?... LLIBRE VERMELL!

Enviat per enric  |  9 comentaris



Avui, dia 27 d'abril, és el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, i és indubtable que, siguem o no creients, en el monestir benedictí dedicat a la seva advocació, així com a la serralada que duu el seu nom, s’hi han forjat importants pàgines de la nostra història.

Anomenar Montserrat és anomenar també un referent cultural de primera magnitud: Al segle XV, per exemple, a Montserrat ja hi havia impremta, i si bé durant l'anomenada Guerra del Francès la biblioteca del monestir fou saquejada per les tropes napoleòniques, en l’actualitat aquesta important biblioteca consta de més de 300.000 títols, d’entre els quals cal esmentar el primer volum del seu fons manuscrit: El Llibre vermell, un còdex del segle XIV que duu aquest nom pel color de les cobertes, i en el qual hi ha un cançoner, mostra evident de la importància que també sempre ha tingut a Montserrat el fet musical.

Documentada ja al segle XIII, l’Escolania de Montserrat és l’escola de música més antiga d’Europa i on s’hi han format músics de la talla de Joan Cererols, Antoni Soler, i Ferran Sor. (En aquest punt, mentre llegia a la Glòria el text d’aquest post, m’ha fet saber que un altre gran músic, Conrad Saló, que fou instrumentista i director de la formació musical La Principal de la Bisbal, també va formar-se musicalment a l’Escolania de Montserrat.)


Doncs bé, després de tot el que s’ha dit i per celebrar, tal com vam fer per Sant Jordi, amb música aquesta diada, us proposem escoltar, del Llibre Vermell de Montserrat, l’Stella splendens en la versió interpretada pel grup Hispèrion XX, dirigida per Jordi Savall, i vull dedicar molt especialment aquest post d’avui a una Montserrat: la Montserrat Rectoret (per molts anys, "cosina"!), la mare de la meva fillola Minerva, ja que va ser a casa seva, quan encara no tenien a la Minerva, que un dia que hi vaig anar vaig sentir aquest preciós càntic per primer cop, i em va agradar, tant!!!, que quan vaig sortir de casa seva ja feia plans per poder-me comprar el disc.




 

He trobat a YouTube altres versions, alguna, com aquesta, de la Companyia Elèctrica Dharma, ja la coneixia, però d’altres, com aquesta, de Qntal, que podeu escoltar clicant aquí, o aquesta altra, de Corvus Corax, que podeu escoltar clicant aquí, m’han semblat, cadascuna dins el seu estil, molt interessants, tot i que he de reconèixer que m'ha sorprès molt una versió d'un grup molt particular, Arcana Obscura, i que trobareu aquí.

Tant de bo, els que no la coneixeu encara, us agradi tant com em va agradar a mi i, els que ja la coneixíeu, us vingui de gust tornar a escoltar-la.

3:31 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

9 comentaris:

  1. M'encanten les peces del Llibre Vermell... Gràcies per recordàr-me-les!

    ResponElimina
  2. Tornar a escoltar-la és embellir aquest matí, amb l'aroma de la rosa d'Abril
    Gràcies amics meus...
    Josefina

    ResponElimina
  3. De petita hi anaba molt a Montserrat amb els meus pares i tinc molts bons records.Ara de grand nomès hi anat una vegada, la música és molt bonica.

    ResponElimina
  4. Jo també vull ser-hi en aquest post tan encertat que has improvisat en un tres i no res, soci.
    He escoltat les versions que proposes i he descobert que coneixia la versió de la Dharma sense saber que es tractava de l'Stella Splendents i és que a mi, la Dharma, em pot. La versió d'en Savall deu ser la més fidel a l'Edat Mitjana i la gòtica té també el seu interès.
    Creients o no, la verge morena és tot un símbol des dels turons que, segons l'excels poeta Verdaguer, li varen serrar els àngels.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Enric,
    Meravellosa la música d'aquesta Stella Splendents, una gran manera de celebrar la festa de la patrona de Catalunya. Jo coneixia la versió de l'Electrica Dharma, i es que encara que no ho sembli jo vinc del món del rock!.
    Anar a Montserrat de tant en tant, (nosaltres, la darrera vegada que hi vam ser, ara farà un any, per veure les reformes del museu) sempre és interessant, encara que sigui per gaudir del paisatge i naturalment a les dotze, escoltar el cor de l'Escolania.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. M'agraden molt les peces del Llibre Vermell... Gràcies pel post. Felicitats a totes les "MONSERRATS".

    ResponElimina
  7. Enric; Jo -com tu- conec la versió d'en Jordi Savall, coneixia la de la Eléctrica Dharma i desconeixia totalment la versió de Arcana Obscura. Tres versions sobre un mateix tema, en fi que el llibre vermell no passa de moda.¡ Bon "post" Enric. Josepb.

    ResponElimina
  8. Enric; passat -tu o la Glória-pel meu bloc tinc una cosa per a vosaltres al meu bloc. Desitjo que ho accepteu.

    ResponElimina
  9. De res, Sara Maria! Un plaer recordar-te-les. Jo també feia temps que no l’escoltava.

    Josefina: De debò que vaig pensar que series una de les persones que en gaudiria, i no saps com celebro no haver-me equivocat. Gràcies per fer-m’ho saber.

    Dolors: Jo també en tinc records, de petit, d’haver anat a Montserrat, i malgrat que sempre ha estat un lloc “de gentades”, hi vaig anar un matí de cada dia, fa uns quatre o cinc anys, per qüestions de feina, i semblava un parc temàtic. Vam voler sentir cantar “El Virolai” i no hi va haver manera de poder entrar a la basílica. Celebro que la música t’hagi agradat!

    Sòcia! Ja et vaig dir, quan en vam parlar, que estava segur que la coneixies, aquesta peça, i a mi també em van semblar molt interessants les diferents versions... Ah!, i a mi la Dharma també m’agrada moltíssim, però fixa’t que em sembla que no n’hem parlat mai tu i jo d’ells, oi?

    Josep: La veritat és que els de la Dharma en fan una versió boníssima, i tant aquesta com les altres versions que se n’han fet són la prova més evident de la qualitat d’aquesta música. Jo, com deia a la Dolors, de “Els peixos”, trobo que a Montserrat hi ha massa gent. El que sí m’agradaria és, com em va explicar que va fer un amic meu molt amic d’un monjo, és poder visitar les instal·lacions no obertes al públic. Em va dir aquest amic que, quan hi entraves, semblava que eres a un altre món.

    Francesc: Sí; malgrat que l’”Stella Splendens” és la peça, diem-ne més popular, la resta també són precioses.

    Josepb: És que això de les modes, oi?... Quantes i quantes obres musicals hi ha que han perdurat i, suposo, perduraran al llarg del temps: només cal que siguin autèntiques bres d’art.

    Ja he anat al teu bloc. Gràcies, en nom de la Glòria i del meu, pel premi! Ja t'hi enviaré un comentaari, però mira quines hores són, i encara tinc "feina acumulada". :))

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top