}

Pages

21 d’abril 2009

NO-NOVETATS SANT JORDI 2009 (I)

Enviat per glòria  |  8 comentaris

Som a la Setmana de Sant Jordi, i els editors ja fa mesos que tenen a punt la nova fornada de novetats amb què s’ompliran els aparadors i les taules de les llibreries, així com les de les parades als carrers de tota Catalunya, plens a vessar d’homes i dones amb roses i llibres a la mà, i que fan d’aquesta Diada la gran festa cívica de tot un poble.

Segurament molts de vosaltres ja sabeu quin o quins llibres us comprareu o bé obsequiareu a la persona que més us plagui, i bé prou que sabeu, si encara esteu indecisos, que durant aquest dia dedicareu el temps que calgui per mirar i remenar entre la gran quantitat d’oferta que hi ha –serà per llibres?- perquè pogueu triar-ne algun.

Però com que no tot s’acaba amb les novetats, l’Enric i jo hem pensat dedicar un post cadascun de nosaltres (el d’ell sortirà demà) per, més que recomanar, oferir-vos, mitjançant una petita ressenya, tres apunts sobre tres llibres que, per una raó o una altra, ens han deixat satisfets com a lectors.

I començaré jo dient-vos que no em veig amb cor de transcriure un sol mot del llibre Homo Faber, escrit l’any 1957 per l’excel·lent novel·lista suïs Max Frisch. La memòria no m’ha guardat ni una paraula d’un llibre que a causa de trasllats, de préstecs no tornats o, senzillament, d’aquest desordre que, sovint, s’imposa a casa meva, he extraviat físicament. Però, el que és més important: Recordo el temps i el tema de l’ Homo Faber que vaig llegir l’any 1968, a l’estiu i en quatre dies: Un enginyer d’èxit que viatja d’ Estats Units a Europa coneix una noia molt més jove que ell i s’enamoren. Junts passegen el seu amor per Grècia, el país ideal per conjurar una tragèdia de clares arrels clàssiques en la que els dos amants, amb sort o sense –això no us ho diré- lluitaran contra els seus presents i els seus passats que, a poc a poc, prenen gran força en el desenvolupament del tema on l’autor aprofundeix amb gosadia en els, de vegades, tortuosos camins de la passió.

Homo Faber, de Max Frisch, va ser reeditada l’any 1994 per Ediciones El País-Clásicos del Siglo XX i el 2002, en català per primer cop, per Edicions 62-Les millors obres de la
Literatura Universal.Recordar aquest llibre és recordar un impacte i veure’m molt jove i embadocada devorant una història que, sense saber-ho quan la llegia, no la podria oblidar mai. Recordar aquest llibre és també recuperar la sensació ja antiga d’experimentar que no tots els escriptors parlaven el mateix llenguatge. Amb idèntiques eines, les paraules, podia sortir or o quincalla. Homo Faber pertany a les primeres, està clar. No la vull rellegir per no malmetre el viu record que encara en tinc però estic segura que seguiria opinant, molts llibres més tard, que vaig tenir a les mans una novel·la extraordinària d'un escriptor capdal per la llengua alemanya de la segona meitat del segle XX, acabada la Segona Guerra Mundial.Lolita, la ja mítica novel·la de Vladimir Nabokov, em va arribar a mitjans dels setanta. La vaig començar i la vaig deixar sabent que hi reincidiria. La novel·la era esplèndida, i a mi em faltava maduresa per copsar-ne la llum que, al final, mal sigui parcialment vaig poder assolir:
" [...] Y Lolita era mía, la llave estaba en mi mano, mi mano estaba en mi bolsillo, Lolita era mía. Durante las evocaciones y esquemas a que había consagrado tantos insomnios, había ido eliminando poco a poco todo rasgo superfluo, y apilando capa tras capa de traslúcida visión había conformado la imagen última. Desnuda –sólo con un calcetín y su brazalete-, tendida en la cama donde mi filtro la había abatido... así la concebí. Su mano todavía asía una cinta de terciopelo: su cuerpo de color de miel, con la imagen blanca en negativo de un traje de baño rudimentario impresa sobre la piel tostada, me presentaba sus pálidos pezones; en la luz rosada, un minúsculo penacho púbico brillaba sobre su redondo
montículo. La llave fría, enganchada en su cálido aditamento de madera, estaba muy bien colocada en mi bolsillo y mi mano la asía firmemente. [...]"
El fragment parla per sí sol i a mi em deixa muda. Es novel·la venerada per grans escriptors i també per lectors silenciosos i anònims, com ara jo, que la podia llegir a peu dret i escassa il·luminació en qualsevol vagó de tren.

L'editorial Proa va publicar-la el 2002 en català, i Anagrama la va reeditar l’any 2005 en castellà. Jo la vaig llegir en una acurada traducció al castellà feta a l’
Argentina.


El Mar, de l’escriptor irlandès John Banville, va ser la primera novel·la que vaig llegir, fa quasi tres anys, desprès d’una estada hospitalària en la qual no havia fet res més que respondre als sedants que se m’administraven i, per tant, dormir i dormir fins que, curada, em varen fer marxar. El Mar és una novel·la bellíssima i cruel sobre el món de l’adolescència rememorada per un home ja gran que retorna a un indret, vora el mar, on, encara quasi un nen, va viure fets d’implacable duresa. La novel•la està meravellosament escrita:

[...] Después de ese día yo no volvería a nadar. Las aves marinas gimoteaban y se lanzaban en picado, nerviosas, al parecer, ante el espectáculo de ese enorme cuenco de agua inflándose como una ampolla, de un azul plomizo y un brillo maligno. Tenían aquel día una blancura antinatural, los pájaros. Las olas depositaban una orla de sucia espuma amarilla en el límite de las aguas. Ningún barco estropeaba la línea del alto
horizonte. No nadaría, no. Nunca más. [...]

El mar
està editada en castellà per Anagrama i, en català, per Edicions Bromera, ambdues versions són de l’any 2006.

El mar és una de les novel·les més colpidores que he llegit en aquests últims anys. John Banville té un enorme talent ple de matisos, una veu rica i poderosa que ens sorprèn amb metàfores tan impensades com poètiques. La seva prosa és senzillament brillant. La crítica anglosaxona el compara sovint a Nabokov i també se’l saluda amb un majestàtic Lord del llenguatge.Cap dels llibres esmentats és novetat i alhora ho serà sempre per qui els vulgui obrir i llegir per primera vegada. El temps passat només confirma que hi ha obra que neix clàssica i és el cas que ens ocupa.

M'agradaria saber si ja els heu llegit, i en aquest cas, què us han semblat. I si no els coneixeu encara, voldria pensar que els tindreu en compte en un futur proper.

Fulls d'un bon llibre , inmarcibles pètals de roses de paper escrit. Feliç Sant Jordi!

P. S. Les fotografies que il·lustren aquesta crònica són d'obras de Kirchner, Balthus i Turner seguint el mateix ordre que el llibre comentat.

3:00 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

8 comentaris:

  1. Feliç Sant Jordi també per vosaltres i, gràcies, he pres bona nota de les recomanacions!!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Quin post més preciós! M'ha fascinat el teu record d'Homo faber, tan fort que t'impedeix rellegir-la. La màgia de la literatura.

    Gràcies Glòria, llegiré els tres títols que ens recomanes.

    Una abraçada i bona diada.

    ResponElimina
  4. Maria Teresa i Oreto,
    Estic molt agraïda pels vostres comentaris. Si mai llegiu algun dels llibres que esmento, feu-me saber que en penseu. Mercès.
    Una abraçada afectuosa per a cadascuna.

    ResponElimina
  5. Glòria,

    Interessants recomanacions les que ens fas.
    Les tindrem en compte. Bona Diada de Sant Jordi!

    ResponElimina
  6. querida Gloria, placer el de leerte a tí. De los tres libros que nos recomiendas sólo conozco Lolita, el Sr. Nabokov sabía escribir, sin duda, tengo yo para recomendarte de él su "Curso de literatura europea" por si no lo has leído. LIbro interesante para tenerlo a mano.
    De los otros dos libros no tenía idéa. Me quedo con el Kirchner, por supuesto.
    Que tengas, tengais un feliz Sant Jordi. Besos

    ResponElimina
  7. Querida Pilar:
    Por aquellas cosas yo también tengo el Curso de Literatura Europea de Nabokov y, no lo dudes, lo tengo a mano.
    Quédate con el Kirchner. Ningún problema. De Turner y Balthus lo tendría casi todo si pudiera...
    Gracias por entrar a vernos y, como siempre, besos.

    ResponElimina
  8. Josep,
    Vaig llegir el teu amable comentari però, involuntariament, em vaig deixar de contestar-te'l. Ja saps que jo també et vaig desitjar un bon dia de Sant Jordi. Si llegeixes algun dels llibres que suggereixo, espero que tàgradin i m'ho facis saber.
    Petons per tu i la Glòria!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top