}

Pages

14 de juny 2009

ELS REMERS DEL VOLGA CANTADA PER BORIS CHRISTOFF

Enviat per enric  |  10 comentaris


 
Fa uns dies, participant en el concurs mensual que en Joaquim, del bloc In fernem Land, organitza cada mes, buscava a You Tube la preciosa ària de l’òpera Eugene Onegin, de Txaikovski, anomenada "l’ària del príncep Gremin", coneguda així degut a la dificultat que comporta anomenar-la pel títol original en rus (Lyubvi vsye vozrasti pokorni), una ària composta per a baix i que vaig buscar interpretada per un dels cantants d’aquesta corda que des de sempre més m’han agradat: Boris Christoff.

De la mateixa manera que, com suposo, li passa a gairebé tothom quan entra a You Tube, em vaig anar engrescant a escoltar més i més coses, en aquest cas cantades per aquest magnífic baix búlgar, i em vaig trobar amb el que em sembla una joia d’interpretació de la popular cançó russa Els remers del Volga, en el títol de la qual, sigui dit de passada, crec que en català seria molt més encertat utilitzar el mot sirgadors que no pas remers, però això ja serien figues d’un altre paner.

De les moltes versions que se n’han fet arreu, d’aquesta cançó popular russa, les més conegudes són, està clar, les cantades per les corals de l'exèrcit rus, molt efectistes, val a dir-ho, com ho són totes les interpretacions que fan.

No obstant això i malgrat que, com és gairebé sempre sempre habitual, no hi hagi un chor al darrere -encara que sí que hi ha una orquestra-, penso que en aquesta interpretació de Boris Christoff hi ha l’expressió de l’ànima i tot el sentiment d’aquells sirgadors que, de forma tan realista, va pintar Ilià Répin al quadre que duu el mateix nom de la cançó, Els remers del Volga, una pintura que es conserva al Museu Rus de Sant Petersburg i en la que, segons vaig llegir a la magnífica pàgina Museo ruso, aquella pobra gent esparracada que hi apareix no són figures imaginades per l’artista, sinó que són persones amb noms i cognoms que ell va conèixer i va decidir pintar. Si cliqueu aquí hi trobareu tota una interessantíssima informació que ofereix l'esmentada pàgina Museo ruso.

Fixeu-vos, si us ve de gust escoltar i mirar aquesta magnífica interpretació, datada a Londres el 1959, en la postura que, ja des de bon principi, adopta Boris Christoff per cantar-la: Amb el tronc lleugerament inclinat cap endarrere, traient pit i, en un moment determinat i amb vigoria, Boris Christoff clou amb fermesa els punys en un clar i significatiu gest per indicar que ni una engruna de la força que necessita la colla per poder sirgar l’embarcació se’ls pot escapar, i fixeu-vos com, de mica en mica, la veu guanya en potència i tramet convicció per encomanar ànims a la resta de sirgadors, i com, al final, exhaust en haver acabat la feina, d’aquella veuassa només en resta un falset.




De debò us dic que m’emociona moltíssim més aquesta interpretació amb ànima, l’ànima de la pobra gent més desfavorida d’aquella Rússia d’insultants diferències socials, que no pas les efectistes interpretacions que en fan els chors de l’exèrcit rus. Perdre's o, millor dit, passejar per You Tube és com un vici, però tots els vicis fossin com aquest!

No sé, perquè mai n’hem parlat, si Boris Christoff és un cantant del gust d’un home que, sense voler jo de cap de les maneres fer-lo envermellir pel que d’ell diré, tinc en gran consideració per la seva senzillesa, amabilitat, bonhomia, i per la quantitat i quantitat de saviesa musical que ha acumulat i que, tot sovint, vessa com a comentarista al bloc In fernem Land que he citat abans. El seu nick és Colbran, com homenatge a la cèlebre mezzo madrilenya Isabel Colbran, la que fou esposa del compositor Gioachino Rossini, i és a tu, benvolgut Colbran, a qui, en agraïment a tot el que de tu he dit, em fa il·lusió dedicar-te aquest post.

8:15 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

10 comentaris:

  1. Enric,
    Sen-sa-cio-nal la interpretació del Boris Christoff. Jo no l'havia escoltat, i per descomptat el prefereixo cent mil vegades als cors de l'exercit rus. La dedicació que fas pel Colbran em sembla merescudíssima. Els que tenim la sort de coneixe'l sabem que t'hs quedat curt amb els elogis, sens dubte per no fer-lo envermellir més. Ua abraçada

    ResponElimina
  2. Tremendo Christoff. Un bajo de verdad, de los que casi no quedan.
    Con tu permiso, Enric, me permito adherirme al homenaje a ese enorme pozo de sabiduria y mejor persona que es el amigo Colbran.

    ResponElimina
  3. Christoff és una de les meves debilitats, un baix amb una veu tremenda i una capacitat pel matís extraordinària, com tu molt bé has assenyalat. Evidentment, és en el repertori rus on més destaca (tot i que ell era búlgar, però sa mare era russa), encara que els seus Verdis també són imprescindibles. El seu Boris Godunov és un "must have". Aprofite per mostrar la meva adhesió a totes les paraules de lloança que has tingut pel Colbran i per felicitar-te per l'excel·lent post.

    ResponElimina
  4. Segur que en Colbran s'emocionarà, pel post i per la immensitat de la veu d'en Christoff.
    Preciós el post i ves per on, m'encanta la dedicatòria.

    ResponElimina
  5. Has dado en el justo clavo, Boris Christoff es uno de mis bajos preferidos, si no "el más preferido". Le vengo siguiendo la pista desde 1955 en que me compré su primer "Faust" con Victoria de los Angeles y Nicolai Gedda y luego el primer "Boris Godounov" que siempre ha estado entre mis óperas favoritas y luego el segundo "Faust" en estéreo, con el mismo reparto del primero en los tres roles principales y luego recitales y otro "Boris" y antes un "Don Carlo". Enfín fui consiguiendo todo lo que se ponía a la venta de este gran cantante y aún conservo bastante, aunque con diferente formato.

    Se trata de una voz noble y extraordinaria, de auténtico bajo, de las que a mí me gustan; tan buen cantante en "Una vida por el zar" como en un "Simon Boccanegra", con una dicción clara y espectacular. Estudió canto en Italia y se nota, aún cuando las inflexiones eslavas también son patentes.

    Magnífico en esta pieza popular que yo tengo en disco, pero que no se la había escuchado con imagen.

    No sería yo si no contase una anécdota, por cierto muy conocida, pero ahí va: Boris Christoff era una bajo bajo, es decir no muy alto, rara avis entre los cantantes de esa cuerda que suelen superar casi todos (hay excepciones) el 1,90 mts. y Franco Corelli era un tenor alto. Pues bien, durante una función de "Don Carlo" Corelli estuvo todo el tiempo tapando con su esbelta figura la de Christoff hasta que harto ya de la faena, Boris Christoff desenfundó una espada que lucía su personaje y amenazó a Corelli con la misma, como incitándole a un duelo. No sé cómo acabó la función, pero el público seguro que se lo pasó fenómeno, pues aparte de disfrutar de grandes voces tuvo su momento de suspense.

    Te agradezco la cariñosa dedicatoria y esos halagos, tuyos y de tus comentaristas, que me han hecho sonrojar y que considero excesivos, pero que me dan a entender que alguien se entretiene leyendo mis parrafadas, fruto de mis recuerdos y de mi obsesiva ambición por conocer más y el deseo de hacer copartícipes de todo ello a cuantos me dedican unos minutos de atención.

    Gracias Enric y gracias a todos.

    Colbran

    ResponElimina
  6. Estimadíssim amic nostre! primer de tot felicitar-te per aquest magnífic post, és un plaer llegir-te, no saps com fruim gràcies a tu. Ens omples sempre els sentits.

    Ens encanta la teva inteligència emocional, per nosaltres la més valorada. Valorem igual que tu la consideració, la senzillesa, amabilitat, bonhomia virtuts que poseeixes i amb escreix. Amic, t'estimem.

    ResponElimina
  7. ¡ SENSACIONAL !

    Nunca lo había escuchado cantado por un solista, los Coros del Ejercito Ruso eran una de las predilecciones de mi abuelo y crecí escuchándo estas canciones( me traen recuerdos de esas invernales mañanas de domingo en su casa, cerca del fuego y desayunando chocolate con churros, ains!!!)

    En tres palabras: ME HA ENCANTADO !

    Enric, has emocionado a Colbran y has conseguido emocionarme a mi de paso. Gracias!

    Un petó a tots dos.

    ResponElimina
  8. Enric, efecte sí que en fa aquesta gravació.
    A veure si ens tornem a veure.
    Records

    ResponElimina
  9. The rowers of the Volga, in the title of which, by the way,they think that Catalan would be more accurate to use the word sirgadors than rowers, but that would be of figs another story.
    custom web design and development

    ResponElimina
  10. Hola Enric! t'escric per dir-te que he fet la recepta de pa de pessic i ha sortit boníssim! Gràcies. http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2013/12/pa-de-pessic.html

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top