CLASSE AMB LA CARBÓ

Com que toca crònica, sobretot per als que no vau poder venir per una raó o una altra a la classe d’ahir amb la Mireia Carbó, faré la meva intentant explicar la bona estona que, amb l’estil inconfusible de la "profa", vam poder viure tots els que hi vam assistir.

De debò us dic que l’ambient que hi ha abans de començar la classe sembla talment el d’un col·legi el primer dia després de les llargues vacances d’estiu:

"Ei!!!! Com estàs?…. no t’ho he dit al bloc, però vaig fer aquella salseta i em va sortir boníiiiiiisima! No tenia vinagre de xerès, però en vaig fer servir un de normal, el que hi poso sempre a les amanides, i els convidats es van quedar al·lucinats!"

"Noiiiiiiis, quines fotos!!!!… A mi em surten un "xurro", i mira que m’hi estic estona, eh?..."

"Com va la contractura? (…) Ahhhh!, perquè fas molt bona cara, eh?… Vols dir que aquest camàndules que tens per marit no fa una mica de comèdia perquè li agrada que el cuidin? (…) Mira, mira, com riu, el punyetero!"

"Oh, nena!: Quina panxa fas ja, eh?… Pel setembre, oi, vas dir que et tocava? (…) Oh, sí! Passar els darrers mesos de l’embaràs amb aquesta calor és molt pesat. La qüestió és que et trobis bé, però."

Jo em mirava de reüll, de tant en tant, la gent que no era de la colla, i gairebé tots feien cara com volent dir: "Ui!, sí que són amics!… Sembla que es coneguin de tota la vida… Hauré de venir més sovint."

Va costar una mica, val a dir, que es fes silenci quan la Carbó va posar-se al capdavant dels fogons, però quan es va fer, totes les mirades es van concentrar, i ben concentrades, cap a ella que, sense cap mena de preàmbul, va començar a explicar el primer dels tres plats programats per a aquella classe.

I aquí sí que tria i remena de tot un reguitzell de consells i d’idees.

Amb els ingredients: Per què comprar, per exemple, crema de llet específicament per guisar i no pas per muntar, si la que comprem per muntar tant ens pot servir per una cosa com per a l’altra?…

O amb els materials: Per què trencar-nos el cap buscant motlles específics si, a vegades, un senzill got de plàstic ens pot fer les mateixes funcions que el motlle metàl·lic o de silicona que hem d’anar a buscar a la botiga especialitzada que està a la quinta forca?…

Fa lleig, està clar, si algú ens veu que, en lloc d’utilitzar el pinzell reglamentari de pastisseria, per pintar una massa fem servir els dits, però…, algú s’ha fixat mai que en aquests pinzells és molt difícil, sobretot a la part de la juntura entre el mànec i els pèls, eliminar-ne completament les restes d’ou o de farina que hi queden enganxats cada cop que els fem servir?… Amb les puntes d’un parell o tres de dits de les mans (ben netes, està clar!) podem "pinzellar" perfectament amb ou batut qualsevol massa tan bé com amb un pinzell i amb molta més garantia higiènica.

Hem de deixar de fer un arròs, per exemple com el de verdures que ens va ensenyar a fer a la classe, si no tenim una paella amb dues nances, és a dir, la típica paella valenciana, de la mida que necessitem?… Però si amb una paella normal tenim exactament les mateixes prestacions!

El que més m’admira de la Carbó és que, a part del gran instint natural pedagògic que té i que va mantenint durant tota la classe, sap salpebrar-la amb enginy, bon humor i constants picades d’ullet, i el caliu que s’aconsegueix formar entre ella i els alumnes, fa que tinguis la sensació que tots aquests ingredients es van coent en un plàcid i rítimic xup-xup durant les gairebé dues hores que duren les seves classses, amb un resultat final més que satisfactori.

"Ei!, he de marxar, que ja és molt tard…"

"El pastís de formatge està boníiiiiisim! No l’has tastat?"

"Vinga, va!, que hem de fer les fotografies!"

"Lluíiiiiiiiis!"

(Moltes gràcies, Josep i Glòria per la fotografia que il·lustra aquest post.)

2:00 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...