}

Pages

22 de juny 2008

CLASSE AMB LA CARBÓ

Enviat per enric  |  12 comentaris


Com que toca crònica, sobretot per als que no vau poder venir per una raó o una altra a la classe d’ahir amb la Mireia Carbó, faré la meva intentant explicar la bona estona que, amb l’estil inconfusible de la "profa", vam poder viure tots els que hi vam assistir.

De debò us dic que l’ambient que hi ha abans de començar la classe sembla talment el d’un col·legi el primer dia després de les llargues vacances d’estiu:

"Ei!!!! Com estàs?…. no t’ho he dit al bloc, però vaig fer aquella salseta i em va sortir boníiiiiiisima! No tenia vinagre de xerès, però en vaig fer servir un de normal, el que hi poso sempre a les amanides, i els convidats es van quedar al·lucinats!"

"Noiiiiiiis, quines fotos!!!!… A mi em surten un "xurro", i mira que m’hi estic estona, eh?..."

"Com va la contractura? (…) Ahhhh!, perquè fas molt bona cara, eh?… Vols dir que aquest camàndules que tens per marit no fa una mica de comèdia perquè li agrada que el cuidin? (…) Mira, mira, com riu, el punyetero!"

"Oh, nena!: Quina panxa fas ja, eh?… Pel setembre, oi, vas dir que et tocava? (…) Oh, sí! Passar els darrers mesos de l’embaràs amb aquesta calor és molt pesat. La qüestió és que et trobis bé, però."

Jo em mirava de reüll, de tant en tant, la gent que no era de la colla, i gairebé tots feien cara com volent dir: "Ui!, sí que són amics!… Sembla que es coneguin de tota la vida… Hauré de venir més sovint."

Va costar una mica, val a dir, que es fes silenci quan la Carbó va posar-se al capdavant dels fogons, però quan es va fer, totes les mirades es van concentrar, i ben concentrades, cap a ella que, sense cap mena de preàmbul, va començar a explicar el primer dels tres plats programats per a aquella classe.

I aquí sí que tria i remena de tot un reguitzell de consells i d’idees.

Amb els ingredients: Per què comprar, per exemple, crema de llet específicament per guisar i no pas per muntar, si la que comprem per muntar tant ens pot servir per una cosa com per a l’altra?…

O amb els materials: Per què trencar-nos el cap buscant motlles específics si, a vegades, un senzill got de plàstic ens pot fer les mateixes funcions que el motlle metàl·lic o de silicona que hem d’anar a buscar a la botiga especialitzada que està a la quinta forca?…

Fa lleig, està clar, si algú ens veu que, en lloc d’utilitzar el pinzell reglamentari de pastisseria, per pintar una massa fem servir els dits, però…, algú s’ha fixat mai que en aquests pinzells és molt difícil, sobretot a la part de la juntura entre el mànec i els pèls, eliminar-ne completament les restes d’ou o de farina que hi queden enganxats cada cop que els fem servir?… Amb les puntes d’un parell o tres de dits de les mans (ben netes, està clar!) podem "pinzellar" perfectament amb ou batut qualsevol massa tan bé com amb un pinzell i amb molta més garantia higiènica.

Hem de deixar de fer un arròs, per exemple com el de verdures que ens va ensenyar a fer a la classe, si no tenim una paella amb dues nances, és a dir, la típica paella valenciana, de la mida que necessitem?… Però si amb una paella normal tenim exactament les mateixes prestacions!

El que més m’admira de la Carbó és que, a part del gran instint natural pedagògic que té i que va mantenint durant tota la classe, sap salpebrar-la amb enginy, bon humor i constants picades d’ullet, i el caliu que s’aconsegueix formar entre ella i els alumnes, fa que tinguis la sensació que tots aquests ingredients es van coent en un plàcid i rítimic xup-xup durant les gairebé dues hores que duren les seves classses, amb un resultat final més que satisfactori.

"Ei!, he de marxar, que ja és molt tard…"

"El pastís de formatge està boníiiiiisim! No l’has tastat?"

"Vinga, va!, que hem de fer les fotografies!"

"Lluíiiiiiiiis!"


(Moltes gràcies, Josep i Glòria per la fotografia que il·lustra aquest post.)

2:00 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

12 comentaris:

  1. Enric! el contracturat ha rigut molt amb el teu comentari... i ha fet cara de murri al llegir-ho, em penso que ja ho ha superat!! Escrius tant bé! En el proper curs de cuina volem tornar a seure al teu costat que és molt divertit! petons i bona revetlla!

    ResponElimina
  2. Genial aquesta crònica i un plaer tornar a comaprtir amb tu una classe amb la Mireia Carbó
    Ester

    ResponElimina
  3. Enric,

    Molt bona crònica. Quan la he llegit, he reviscut tots els moments que hi descrius i anava dient: ah!, sí!,... ostres, d'això no me'n recordava!... ah!, sí, això que va dir sí que és veritat que ho va dir i és molt bona idea...

    I si a més està feta amb aquest sentit de l'humor, què més podem demanar?

    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  4. Enric,

    La teva crònica m'encanta, és com la "contra" de La Vanguardia, li dones la volta al mitjó i expliques amb la teva vena irònica, tot el que passa al "backstage" de les nostres trobades culinàries. Felicitats i que per molts anys puguem seguir gaudint d'aquestes reunions i de les teves "contres" que dic jo.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. La crònica és molt i molt divertida. Llegint totes les cròniques que aneu fent als blocs es queda una imatge molt completa de totes les activitats. En tots, però, queda clar que us ho passeu pipa. Gràcies per les vostres cròniques tan il·lustratives.

    ResponElimina
  6. Jajaja... sembla que haguessis grabat la classe. Es una crònica genial.

    Espero tornar a coincidir amb tu la propera vegada, encara que no vam arribar a parlar de tanta gent que hi havia.
    Petonets
    Eva

    ResponElimina
  7. Com l'has clavat Enric!!! Com si fos el primer dia d'escola, tens tota la raó!!!!...jajaja!!!...Genial la crònica!
    Petunets i bona revetlla!
    Eva.

    ResponElimina
  8. Txell,: Ja la sap llarga, ja, aquest murri!  De totes maneres, però, i ara que no ens sent, s’ha de dir al seu favor que quan té la visita de la “tieta contractura”, el dolor que li provoca l’acompanya amb les muses de la inspiració literària.

    Gràcies, Ester. Llàstima que no tenim com aquell que diu temps per poder parlar. Acabo d’anar al teu bloc i he vist que tens una magnífica ajudant a la cuina. Després t’hi enviaré un comentari.

    Glòria: Les classes amb la Carbó són tan sensacionals que se’n podrien fer un munt de cròniques i a totes s’hi reflectirien aspectes diferents, i això diu molt a favor d’ella.

    Josep: Sort que no ets de la cuina vermella, eh?, perquè amb el que em dius, i de debò que t’ho agraeixo, em semblaria que el vermell que m’ha pujat a les galtes seria el reflex de les seves parets. Aquesta setmana t’enviaré “allò”. ;)

    Francesc: És més que evident que et trobem sempre a faltar, i la prova és que vam estar xerrant una bona estona de tu i del teu bloc. No t’exagere gens dient-te que TOTS t’apreciem moltíssim!

    Pebbles: És el mal d’aquestes trobades, que amb prou feines pots parlar amb tothom. De tota manera, els cafeters noctàmbuls han fet una proposta força engrescadora, i de ben segur que ens podrem reunir tots plegats un dia per poder-nos conèixer molt millor.

    Evaaaaa: Oi que sí, que, esverats com a mones, semblem tots plegats criatures abans d’entrar a classe i després d’unes llargues vacances?  Jo m’ho passo rebé entre tanta gent! Ah! No t’ho vaig dir, però duies un collaret preciós!

    ResponElimina
  9. Gràcies. El fet de llegir-vos tots els dies trobe que fa bon rotllo, veritat? Crec que compartim moltes coses i això és bonic. A mi també m'agradaria conèixer-vos a tots/es. Besades valencianes per a tota la colla blocaire dels Països Catalans.;))))

    ResponElimina
  10. Enric, de tots els cronistes ets el que més fidelment ha sabut reproduir l'ambient que es crea entre nosaltres durant les classes amb la Carbó... Semblem coneguts de tota la vida, oi? I de fet, una mica sí que és així, oi? M'encanta saber de tots vosaltres a través dels vostres blogs ;)
    I si a sobre aprenem a fer un arrosset o una coca de llardons... què més podem demanar?
    Genial!

    ResponElimina
  11. Hola Enric!!!!!
    Una cronica excel.lent en va agrdar molt poder posar Cara els blocaires que en visiten.
    Fins la propera.

    ResponElimina
  12. Francesc: I tant que compartim moltes, moltíssimes! coses amb tu, i estic ben segur que no parle tan sols en nom de la “Samfaina”. En nom de tots plegats, doncs, et done les gràcies per les teues sempre benvingudes aportacions.

    Gemma: Et dic de debò que visc amb una il·lusió gairebé infantil les trobades que, gràcies a la teva empenta i organització, fas que siguin possibles, i no et negaré la il·lusió que em fa, també, intentar transcriure les vibracions que hi sento al bloc.

    Boston: Tal i com ja et vaig dir al teu bloc, m’hauria agradat moltíssim poder xerrar més estona amb tu, però, com vas poder comprovar, amb tan poc temps va ser gairebé impossible. Però de ben segur que hi haurà noves trobades i amb més temps.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top