Hi ha menges que les tenim associades a uns dies determinats com, per exemple, la crema, amb el dia de Sant Josep; els bunyols, amb la Quaresma; la coca, amb el dia de San Joan, etc., etc..., i, a casa, el pollastre farcit el tenim de manera inexorable associat amb el dia de Nadal.
Des de fa molts anys, però, a casa, el dia de Nadal es fan dos pollastres farcits: l'un amb prunes, pinyons i orellanes, i l'altre, tal i com ve anunciat al títol d'aquest post, amb mongetes del ganxet.
Sí, sí: amb mongetes del ganxet cuites, passades una mica per la paella amb salsitxetes, un farciment que resulta, pel meu gust, una de les més grans exqusiteses que, des de la primera vegada que el vaig provar fet per la meva sogra, la qual el feia segons ja el feia la seva mare i, aquesta, segons la seva, jo hagi tastat mai.
A més a més, tot i que és un plat que a casa no falta mai el dia de Nadal després de l’escudella, com que sembla que no sigui tan típicament nadalenc com ho és el pollastre farcit amb prunes, pinyons i orellanes, és del tot adient per fer-lo qualsevol diumenge, o amb motiu d’un bon dinar amb convidats per fer una bona celebració i, sobretot, que ve de gust en qualsevol època de l’any.
El pollastre que surt a la fotografia (un Mestre Esteve, no cal dir-ho) feia, si fa o no fa, una mica més de tres quilos i me’l van vendre completament buit de dins i de manera que, ja sense el coll, hi quedés prou pell en aquella part de dalt per, un cop farcit, poder-lo cosir.
La nit abans, vaig deixar en remull un quart de quilo de mongetes del ganxet i, l’endemà al matí, vaig llençar aquella aigua, vaig cobrir les mongetes amb aigua freda i vaig posar directament l’olla a foc viu.
Tan bon punt van arrancar el bull les mongetes, vaig treure del foc l’olla i vaig llençar aquella aigua per posar-n’hi de nova i freda (d’això se’n diu "espantar-les"). Vaig posar-hi una cabeça d’alls i, a mig foc (no han de bullir massa, massa de pressa), les vaig coure fins que van estar llestes (en aquest cas, no massa, massa fetes. Tampoc crues, eh?) Molt poc abans de quan em van semblar que estaven al punt desitjat, vaig tirar-hi una mica (tampoc no massa) de sal.
Un cop fetes, aquestes mongetes les deixarem escórrer. Penseu que amb el suc de les mongetes es poden fer meravelles. Prometo un dia parlar-ne.
En una paella amb MOLT POC OLI saltejeu salsitxetes (jo en vaig fer servir un quart de quilo llarg, si fa o no fa, i, en el cas que no trobeu salsitxetes, podeu fer salsitxes a trossets d’uns 5 centímetres), a les quals, quan ja estiguin pràcticament cuites però no torrades, hi afegireu les mongetes del ganxet escorregudes.
Amb molta cura, doneu unes quantes voltes a tot plegat amb una cullera de fusta perquè s’integrin bé els ingredients (penseu que les mongetes del ganxet es desfan de seguida), traieu-ho del foc, deixeu-ho refredar una mica, i ja tindreu a punt el farciment.
Farciu el pollastre, cosiu-lo i poseu-lo dins una safata que pugui anar al forn, que ja tindreu encès a 200º. Cobriu el pollastre amb unes llenques ben primes de cansalada perquè la pell quedi torrada però no resseca, abaixeu el forn a 180º i calculeu, aproximadament, una hora per cada quilo de pollastre.
El resultat, us ho puc ben assegurar, és un pollastre que combina de meravella amb el senzill farciment que, a la vegada, li dóna una melositat extraordinària.
No us espanteu perquè l’explicació m’hagi sortit un pèl llarga, perquè no té cap complicació.
Dedico aquest post a en Xavi, el Mestre Esteve, com agraïment per haver-me tornat al paladar l'autèntic gust del pollastre.
Noi, no hagués farcit mai un pollastre amb mongetes, la meva enhorabona.
ResponEliminaUna abraçada
Ester
Quin peazo pollastre!!! I en feu 2, dius? Però quanta colla sou a dinar??? Les mogetes del ganxet son les Rolls Royce de les mongetes, tan per la finura que tenen com pel preu, oi??? Genial la combinació!!!
ResponEliminaAra et falta fer pa, eh???
Petunets,
Eva.
Enric, t'asseguro que mai havia sentit a parlar d'un pollastre farcit amb mongetes del ganxet! "Vivir para ver", que diuen els d'allà, oi? I si la crítica ve d'un expert en rostits com tu, em crec perfectament que el resultat serà excel·lent. Serà qüestió de provar-lo... però sense esperar el Nadal vinent, eh?
ResponEliminaApa Enric, que aquest plat no el fa pas en Adrià ni la nouvelle cuisine, eh! Ja els agradaria, ja. És dels plats de tota la vida ( qui el fa, que jo no el coneixia..), pels que no passen els anys i es queda sempre be. Em sembla molt interessant. Recordo també la teva sopa d'esbergínia, també ben diferent de les sopes de sempre. A veure si us deixeu caure a alguna trobada l'Anna i tu..
ResponEliminaDéu del cel, Enric! aquesta recepta no és una recepta sinó un tresor culinari, que ara gràcies a la teva generositat comparteixes amb nosaltres.
ResponEliminaLes mongetes del ganxet són boníssimes i amb aquest pollastre (dels de tota la vida) ha de ser més suculent impossible.
Gràcies doncs per fer-nos còmplices d'aquesta recepta de la teva sogra.
Mil petons via conreria!
Espectacular, que queda un tros per mi??!! Suposo que ja no....jeje.
ResponEliminaSalutacions de part de la Nati!!!
Ah i no sé que passa que al meu portatil no em surt l'opció de poguer-vos deixar missatges....
Núria
enric, gràcies per aquesta aportació tan original i llaminera, em sembla una idea sensacional posar les típiques mongetes amb botifarra a dins del pollastre, només trobo a faltar una foto del farciment perquè devia fer un bon goig.
ResponEliminal'alre dia comentàvem a sabadell que fa dies que no publiques gaire, però ha valgut la pena.
una abraçada.
Déu meu! quin pecat de recepta! Aquest cap de setmana ho vaig a fer sens falta!
ResponEliminaM'ha encantat!
Una abraçada
Anna
Buffff... Quin fart!!! Genial i original, no hagués farcit mai un pollastre amb mongetes... Aquestes deuen quedar boníssimes cuites dins el pollastre...
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaMagnífica i originalísima recepta, especialment per als "amics del pollastre" com jo, i encara que diguis que no, el farciment porta feina eh?, una altra cosa és que gaudeixis i no t'adonis del treball.
Una abraçada
"germanet" estava mirant receptes del Perú -coses realment bones- peró on hi hagi un pollastre amb mongetes del ganxet...i un cop bullides guardar el seu suc per fer un arros, com diría Josep Pla; no té rival¡¡ Josepb
ResponEliminaTooooooooooooooooma ya!!
ResponEliminaja em perdonareu, però és el què m'ha vingut al cap quan he vist aquesta recepta per fer passar el fred d'una sentada.
Petons família samfainera!
Enric, tinc una coseta per tu a la Menta Fresca, esperant que et faci tant il.lusió com a mi. Va, passat-hi...
ResponEliminaEster: No diguis mai “d’aquesta aigua no en beuré”, perquè em pots ben creure –de badaloní a badalonina- que, fent un símil, aquesta aigua ve a ser com l’excel·lent aigua que, de petit, anàvem a buscar a la font de Ca l’Arnús.
ResponEliminaEva: Jo en sóc un fanàtic, de les mongetes del ganxet, ja que són saboroses per elles soles: simplement, bullides i amb un rajet d’oli cru estan per menjar-se-les en silenci i escoltant música de de J. S. Bach: “Naaaaaa, nananananaaaaaa…” (començament de l’ària de la Suite núm. 3). Però també t’he de dir que, com a farciment d’aquest pollastre, malgrat que era un plat que venia després de l’escudella i de la carn d’olla de Nadal –això sí: d’aquesta darrera només una mica, per reservar-me-, la combinació entrava ja dins l’erotisme: “Nariroraráaaaa…” (començament de la cançó “Je t’aime, moi non plus”) :))
Gemma: L’Anna Maria va explicar una vegada a una companya seva de la feina que a casa fèiem aquest pollastre. La noia el va fer per provar-lo, i diu que sempre més l’ha fet, sobretot quan té convidats i vol fer un plat original i, a la vegada, amb la seguretat que quedarà bé. NO exagero gens ni gota quan dic que és un dels meus plats predilectes.
Maria: Encara que ja t’ho he dit a “La menta fresca”, moltes gràcies pel premi. Pel que n’he sentit a parlar, es veu que l’àvia de l’Anna Maria era una cuinera extraordinària, una dona d’aquelles d’abans que no tenia necessitat de treballar fora de casa i a qui la cuina li agradava molt i, pel que es veu, ja li venia de la seva mare. L’avi de l’Anna Maria era el director del Banc de Badalona, que el va absorvir el Central, i es veu que quan volia quedar bé amb algun client, no el duia a cap restaurant, sinó a casa seva. Aquest és un plat de la seva “herència”.
Parella: Com li deia a la Maria, és una menja d’aquelles per treure’s el barret. De debò que esperava fer-lo per compartir-lo amb tots vosaltres, ja que em podeu ben creure que és una exquisitesa, i estava segur que a vosaltres, molt particularment, us faria molta gràcia saber de la seva existència.
Núria: La veritat és que en va sobrar bastant, ja que, com deia al “post”, en vaig fer dos (l’altre amb el típic farciment de prunes, pinyons i orellanes), però ens els vam anar acabant tots dos. Un petó per a la meva amiga Nati. I, pel que fa als comentaris, vam tenir alguns problemes, que ja hem solucionat.
Manel: Si has anat llegint els altres comentaris, veuràs que no hi puc afegir-hi gaire cosa més. No en vaig fer fotografies perquè el dia de Nadal, amb deu persones a la taula com els que érem, hi havia molt d’embolic, i el que va quedar ja no feia tant de goig com per retratar-lo.I, pel que fa a les publicacions, de debò que faig el que puc, però sóc molt desorganitzat i em sembla que vull tocar massa tecles a la vegada.
Anna: Ja em diràs què tal quan el facis. Jo vaig fer diumenge la teva fideuà, de la qual ja te’n parlaré al teu magnífic bloc.
Sara Maria: Les mongetes cuites i tot just saltejades amb les salsitxes dins el pollastre –ja sé que em repeteixo com l’all- és un farciment sorprenent però, a la vegada, excel·lent.
Josep (noctàmbul): Sí, sí: Tens raó quan dius que porta feina, però és molt pràctic perquè les mongetes es poden coure, per exemple, al matí del dia abans, i el pollastre, un cop saltejades les mongetes amb les salsitxes (no més de cinc minutets) ja el vaig deixar, farcit, a la nevera a la tarda. L’endemà –el dia de Nadal-, mentre feia l’escudella s’anava fent tot sol al forn.
Germanet: “Roda el món i torna al Born”, diu l’adagi. I és ben cert també, continuant amb els adagis, que podria dir que “Arreu se’n fan de bolets quan plou”, o que “Cada terra fa sa guerra”, però el que és indubtable és que som fills d’una cultura, en aquest cas gastronòmica, amb tot el que això comporta, i és del tot lògic que, malgrat les excel·lències de la cuina peruana, se’t pugui fer la boca aigua recordant un plat com aquest que tu sí que has menjat cada any per Nadal a casa.
Delfica: M’ha fet molta gràcia la teva espontànea reacció, gairebé la mateixa que va tenir un company de la feina quan li vaig ensenyar, poc abans de dinar, la fotografia que il·lustra el post, tot i que ell va utilitzar una expressió una mica més “forta”: “Dallonses!!!”, va exclamar. :))
Enric, no havia sentit mai una recepta d'un pollastre rostit farcit amb mongetes del ganxet!! T'ha quedat espectacular! Això sí, les mongetes no són sang de la meva devoció. ;)
ResponEliminaMare meva Enric! Només veure aquest pollastre m'ha vingut salivera...
ResponEliminaMercè: La teva reacció de sorpresa davant aquesta proposta per farcir un pollastre, com has pogut comprovar, és la més normal, encara que, quan es prova, la reacció també és unànime, ja que la sorpresa resulta agradabilíssima. Llàstima que no siguis gaire amant de les mongetes seques, però el meu fill gran, que tampoc ho és, aquest pollastre li encanta.
ResponEliminaSí, Ruben, i depenent de a quina hora es mira, pot, fins i tot, provocar indiscrets rau-raus a la panxa. :)
Enric.
ResponEliminaMalauradament mai faré el “Pollastre farcit amb mongetes del ganxet”.
...Mai podré gaudir del gust i la olor, que per uns instants veient l’esplèndida fotografia exposada, m’han entrat pels ulls. I es que tota la vida, no he pogut cuinar mai animals sencers, en fan angunia. Des de l’època que a casa teníem galliner, i se’n feien “familiars” aquells animals, que desprès ens cruspíem. Per això, tinc que cuinar i menjar els pollastre només a trossos. Ho sento. Ah!!!. I no en recomanis cap psicoanalista, no es tant greu, segueixo menjant.
De totes maneres. Felicitats!!!
Una abraçada. Carles
enric:gracies per la dedicatoria del pollastre mestre esteve farcit de mongetes del ganxet.traballar per que gent com tu gaudeixi del meu producte i de la meva filosofia amb plena de força per continuar traballant.gracies per la vostre confiança.una forta abraçada.xavi.mestre esteve.
ResponElimina