}

Pages

21 de febrer 2009

BICENTENARI DE LA MORT DE FRANZ JOSEPH HAYDN (I)

Enviat per enric  |  10 comentaris

Bust de Haydn, davant la casa on va néixer. (Fotografia de David Levene.)

Enguany es commemora el bicentenari de la mort d’un dels més grans músics de tota la història i a qui, malgrat ser considerat com el més innovador dels músics de l’època del Classicisme, la posteritat, fins fa relativament pocs anys, no ha tractat amb el reconeixement que es mereixia tot i estar considerat com el pare de la simfonia i del quartet de corda. Ens referim al compositor austríac Franz Joseph Haydn (Rohrau, 1732 – Viena, 1809)

Tal com ja va quedar dit al post publicat a la "Samfaina" dedicat al sublim oratori La Creació, Haydn ens va llegar una de les obres més prolífiques de tota la història de la música, afirmació que es pot reblar afegint-hi que, ja que parlem d’un músic, anirà, com anell al dit, esmentar que Haydn va tocar totes les tecles de la composició musical: Simfonies, quartets, concerts per a instruments solistes, sonates, òperes, oratoris, música sacra..., i si bé aquest gran músic austriac va excel·lir en la composició de simfonies i, sobretot, de quartets de corda, aquest post, el primer dels que dedicarem enguany des de la "Samfaina"a Haydn, és per parlar d’un concert per a un sol instrument, una "tecla", la dels concerts per a un sol instrument, en la qual el compositor autriac no es va prodigar massa però, tot i així, hi va deixar la seva inconfusible empremta de músic sempre inquiet i novedós.

L’any 1796, Haydn ja havia tornat de Londres, on havia compost i estrenat amb grandiosos èxits les dotze grans simfonies que es coneixen, aplegades, amb el nom d’aquesta ciutat. Era, doncs, un Haydn en plena maduresa quan Anton Weidinger, trompetista virtuós de la cort imperial autriaca, havia fet unes revolucionàries modificacions a la trompeta, un instrument aquest que només podia produir, traient i afegint mòduls del tub, els sons harmònics d’una sola nota, pel que en aquella època estava relegat de les orquestres.

Anton Weidinger va incorporar a la trompeta una sèrie de claus, precursors dels futurs pistons de la trompeta actual, i és per això que, per provar-la, va encarregar a Haydn un concert, en el que el compositor austriac hi va abocar tot el seu talent i entusiasme, i que es convertiria en un dels més famosos i apreciats concerts per a trompeta de tots els temps.

Trompetes de claus

Cal dir que el també celebrat Concert per a trompeta, de Johan N. Hummel, el conegut tercer moviment del qual, si us ve de gust, podeu escoltar interpretat per Wynton Marsalis
aquí, va ser fruit d’un altre encàrrec que Anton Weidinger va fer a aquest compositor eslovè per poder posar a prova la trompeta de claus que havia desenvolupat.

La interpretació del tercer moviment del Concert per a trompeta en Mi bemoll major, de Franz Joseph Haydn, que trobareu al final i que serveix per il·lustrar aquest post és la d’una joveníssima trompetista noruega, Tine Thing Helseth (Oslo, 1987), i malgrat que és empipador, encara, haver d’apostil·lar sobre la presència de la dona en segons quins camps, com ho és, en aquest cas concret, el de les dones trompetistes, em complau enormement saber que no és, ni molt menys, un cas únic, ja que els sis discs publicats a la prestigiosa casa EMI per la trompetista anglesa Alison Balsom (Hertfordshire, 1978) avalen la qualitat d’aquesta altra excel·lent solista anglesa,

Una mica més a prop, a Santpedor (Bages) hi va néixer, el 1980, Mireia Farrés, l’actual solista de trompeta de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), i malgrat no ser, com la Mireia Farrés, la solista, la granadina Nuria Leyva (1970) ocupa des de fa anys una de les quatre places de trompetista de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla.

Fotografia de Mireia Farrés He marxat una mica d’estudi, però m’ha semblat interessant, ja que parlava de Haydn, tocar, ni que sigui de passada, també altres tecles: l’evolució de la trompeta, així com la plena incorporació de la dona com a solista d’un instrument en el que sempre hi havien excel·lit intèrprets masculins: la trompeta clàssica.

3:10 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

10 comentaris:

  1. Per als qui no n'entenem, que fàcil sembla tocar i com ha de ser de difícil de teure sons bufant..
    Ha estat be el video..
    Una abraçada..

    ResponElimina
  2. Enric,
    Com que veig que no m'ha quedat gravat el missatge que he posat fa unes hores, ho faig novament.
    En primer lloc felicitar-te per acostar Haydn que es un music que sempre ha quedat en un segon terme, popularment parlant i les magnífiques composicions que va fer en aqquets dos concerts per a trompeta. Per cert, la noia noruega una autèntic crack amb només 22 anys, i el Wynton Marsalis... sense paraules. Quedem a l'espera de noves entregues sobre el músic austriac.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. vaya par de joyitas que nos has colgado Enric, la verdad es que es un gusto las efemerides de los grandes artistas, nos hacen recordar o descubrir de nuevo sus obras...
    seguir contandonos cosas plis.

    ResponElimina
  4. Excel·lent recepta musical amb una reivindicació de Haydn més que justificada. Coneixia el concert de trompeta en la versió de Maurice André, que sonava molt ja fa uns quants anys. Gràcies per la teva, també molt justificada, reivindicació de les noies trompetistes, per fer-nos sentir les seves versions i pel concert de Hummel, que jo no coneixia.
    Marina Soprano

    ResponElimina
  5. Estimat amic, hem disfrutat molt amb el vídeo, la música és preciosa, com la noia (per cert, no se li deforma la cara quan bufa -ja sé que és un comentari tonto però ens ha cridat l'atenció-
    Per cert estimat, per quan una recepta??

    ResponElimina
  6. Que habeis metido el gusanillo de los artes, y pienso, pero que poco sabes nena..
    asi que cultivarme la sensibilidad..eh?

    Mil gracias por estos post, y ya espero como la Txell la proxima receta

    La de Cuenca.
    Todo mi cariño para los dos

    ResponElimina
  7. Ho sento per la J d'abans, és que jo també he tingut problemes amb els comentaris i he fet la prova per si ara anava bé... :)

    He gaudit molt amb aquest post, és veritat que Haydn no té tot el reconeixament que es mereix, oi? Em refereixo al reconeixement del gran públic poc entès en la matèria com la majoria de nosaltres... Amb posts com el teu ens ajudes a decobrir aquests petits tresors ;)

    Jo també espero una de les teves delicioses receptes, no és que et volguem posar presió, però... je je je :)

    ResponElimina
  8. Doncs sí, Maria: A part que tocar la trompeta no té aquella... com ho diria jo?... Aquella estètica..., sí; aquella estètica tan romàntica dels pianistes, que els veus com, asseguts davant el piano, acompanyen amb el mig cos d’amunt el moviment dels braços per fer anar els dits d’un costat a l’altre del teclat i fent cara de trobar-se en ple èxtasi, treure, no ja sons, que pel que es veu ja és prou difícil, sinó aquestes precioses melodies com les d’aquest concert, requereix una gran tècnica.

    A més a més, la trompeta té, per les característiques del seu so, la “pega” que qualsevol “pifiada” per part de l’intèrpret és més que estrident.

    Recordo que a l’Auditori, ja fa anys, interpretant el Segon Concert de Brandenburg, de J.S. Bach, un trompetista va fallar una nota aguda, i creu-me, Maria, que fins i tot els que érem allà de públic ens hauríem volgut fondre en aquell moment, tant és així, que el solista –un xicot molt jove- ja no va fer res de bo durant la resta del concert.

    Disculpa el “rollo”, eh?

    Glòria, Marina i Gemma:

    A mi també sempre m’ha agradat molt Haydn, i vaig celebrar moltíssim que Daniel Baremboim, al Concert d’Any Nou a Viena, li dediqués aquest any un homenatge interpretant el tercer moviment de la “Simfonia dels adéus”, on, un cop més, Haydn ens mostra dues de les facetes que el caracteritzen: l’originalitat i el sentit de l’humor.

    Enguany, unint-nos a la commemoració del segon centenari de la seva mort, mirarem d’anar traient a la “Samfaina”petites joies d’aquest gran compositor que va tenir la “pega” de ser contemporani de Mozart i de Beethoven, dos músics que l’admiraven i que sempre l’havien tingut com a mestre indiscutible... Però ja n’anirem parlant.

    Parella: No sabeu si n'estic, de content, que us hagin agradat aquests concerts! Eh que sí que aquestes trompetistes son, a més a més, guapíssimes?

    No sóc cap entès, però la tècnica que utilitzen els intèrprets de trompeta es centralitza, per dir-ho d’alguna manera, en l’expulsió de l’aire a través dels llavis, i això fa que no hagin de fer forçosament cares estranyes.

    Su: Cómo puedes decir “¡qué poco sabes, nena!”, así como que tienes que cultivar más tu sensibilidad, teniendo como tienes el magnífico bloc con en el que nos regalas más, muchísimo más que tus creaciones culinarias. Glòria y yo te mandamos nuestro agradecimiento por seguirnos, acompañado de este beso.

    Pilar: Encara que sigui a través de la minúscula projecció que té aquest bloc nostre, tant a la Glòria com a mi ens complau moltíssim aportar aquests petits granets de sorra per retre homenatge a figures que, com és el cas de Haydn, no tenen, potser, el reconeixement que es mereixerien, sense desmerèixer, està clar, a d’altres que sí que el tenen, i ben merescut.

    Una abraçada a tots!

    ResponElimina
  9. Franz Joseph Haydn

    (Rohrau, Austria, 1732 - Viena, 1809) Con Mozart y Beethoven, Haydn es el tercer gran representante del clasicismo vienés. Aunque no fue apreciado por la generación romántica, que lo consideraba excesivamente ligado a la tradición anterior, lo cierto es que sin su aportación la obra de los dos primeros, y tras ellos la de Schubert o Mendelssohn, nunca habría sido lo que fue.
    La primera vez que leí su nombre, fue a través de su célebre "Sinfonía de los relojes" y su gran obra "La Creación".
    SHEILA

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top