}

Pages

06 de febrer 2009

NÀPOLS I RODALIES

Enviat per enric  |  12 comentaris

Pintura. Vil·la PoppeaUns quants dies després de tornar de Chicago, un viatge del qual ja ens en va parlar a la "Samfaina" en aquest post, l’Edipa Maas va tornar a fer les maletes, que ni tan sols havia desat a l’altell, i cap a Nàpols s’ha dit!

Poc abans de marxar, vam quedar amb ella i la Glòria un matí per fer un cafè i, està clar, va sortir a la conversa l’imminent viatge al sud d’Itàlia, i no sé com, però sé que m’ho vaig fer venir bé, com aquell qui no vol la cosa, vaig venir a dir que els posts que parlen de viatges, sobretot quan els viatges tenen una finalitat bàsicament cultural, acostumen a agradar força a la gent que ens visita al bloc.

L’Edipa va agafar al vol la insinuació i, sol·lícit com és el seu tarannà, es va oferir a fer-nos una nova col·laboració per a la "Samfaina" dedicada a l’experiència que en traiés del viatge que, pocs dies després, havia de fer a Nàpols.

No recordo si va ser la Glòria o jo qui va pagar els cafès, però l’Edipa, com és de suposar, estava convidada, i aquí teniu la seva nova col·laboració.

Gràcies, Edipa!


Escultura en marbre de dos colors del déu Apol·lo. Museu de Nàpols
Un viatge a Nàpols és, camorra i gomorra a part, una experiència molt recomanable. La ciutat mateixa, malgrat ser força deixada i no obstant tenir una circulació difícil i caòtica a causa de la intensitat i el desordre del trànsit, resulta molt interessant.

Fortaleses i palaus, avui decadents però grandiosos, testimonien el seu passat –recordem que al segle XV Nàpols va estar lligat a la Corona d’Aragó-, el meravellós Museu Nacional,

Pintura. Museu de Nàpols
que conserva peces d’època romana de bellesa extraordinària –incloent-hi el gabinet secret, amb obres de contingut eròtic-; el Teatro di San Carlo, el més antic d’Europa dedicat a l’òpera, ara sota la batuta del director anglès -abans cirurgià ocular- Jeffrey Tate, són alguns dels punts a visitar, sense oblidar un sorprenent pàrquing situat a l’interior d’una muntanya que es va foradar perquè servís com a refugi durant la Segona Guerra Mundial.


Refugi de la Segona Guerra Mundial utilitzat com a pàrquing
La proximitat també recomana una excursió per la costa, a la famosa ciutat de Sorrento; una escapada a l’illa de Capri i, naturalment, una visita a les ciutats romanes de Pompeia i Herculà, molt ben conservades a causa, paradoxalment, d’un fet molt destructiu: l’erupció del Vesubi, volcà omnipresent en el paisatge de la zona.

Com que són llocs ja prou coneguts, només voldria cridar l’atenció sobre un centre recentment inaugurat, el Museu Arqueològic Virtual d’Herculà. Situat a prop de les ruïnes, es tracta d’un museu que no conserva peces ni restes de cap mena –i que, per tant, no és pròpiament un museu-, però que gira a l’entorn de les restes romanes sepultades pel volcà a partir de l’ús de noves tecnologies, com les reconstruccions virtuals, algunes força espectaculars; els efectes especials –aigua, fum- o els elements interactius que, mitjançant sensors, permeten que el visitant visqui l’experiència de descobrir què hi ha sota les cendres, talment com si fos un arqueòleg. És, en definitiva, un lloc on passar una bona estona, apta per a adults i molt excitant per a la canalla. Criticable, sens dubte, ja que s’hi ha invertit una muntanya de diners mentre que algunes de les restes autèntiques s’estan malmetent, però també apreciable, ni que sigui per la divulgació que porta a terme del món romà i per la consegüent sensibilització respecte al patrimoni que ens ha llegat aquesta civilització.

Reconstrucció virtual de la Casa del Faune de Pompeia Finalment, voldria esmentar un espai menys conegut, però en veritat apassionant: Oplontis -avui terme municipal de Torre Annunziata-, on es conserven dues grans vil·les romanes: un centre agrícola i ramader amb funcions productives, que no està obert a la visita del públic, i un conjunt residencial destinat a l’oci, luxós i amb totes les comoditats, que va pertànyer ni més ni menys que a la famosa Popea Sabina, segona esposa de Neró, present en més d’una òpera, com L'incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, que ara ens ofereix el Liceu -de la qual ja en va parlar en
aquest post la Glòria-; o Agrippina, de G.F. Haendel, i de la qual us recomano que, si us ve de gust, escolteu l’ària Per punir chi m'ha ingannata, que trobareu al You Tube que hi ha al final d’aquest article, tal com la va interpretar, el 2004 a París, Miah Persson, la mateixa soprano sueca que durant aquests dies protagonitza al Liceu L'incoronazzione di Poppea. (Faig aquest petit parèntesi per recomanar-vos aquesta ària de Haendel fins i tot als qui us agrada la bona música rock.)

Val molt la pena de visitar el conjunt, declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, que permet fer un recorregut per estances molt diverses: des de zones domèstiques, com la cuina, que encara conserva els fogons, fins al triclini, els menjadors d’estiu, els salons, els dormitoris, les zones destinades als convidats, les termes privades, les latrines, el peristil o una piscina a l’aire lliure de 61x17 m.
Pintura. Vil·la PoppeaLes pintures són espectaculars, en general ben conservades i totes d’una gran qualitat. Algunes són especialment sorprenents, com les que decoren les parets dels jardins interiors, que representen imatges de plantes i sortidors per crear una il·lusió de continuïtat entre la vegetació real i la pintada.

Pintura. Vil·la PoppeaDesprés de la mort de Neró (68 dC), la vil·la, que és una de les més grans i sumptuoses de les que han arribat als nostres dies, probablement havia canviat de propietaris, i quan el 23 d’agost de l’any 79 dC el Vesubi va entrar en erupció, s’hi estaven fent obres de reforma que s’han pogut detectar perquè encara hi havia alguns elements desmuntats, com una sèrie de columnes.
Oplontis. Exterior de la Vil·la de PopeaEn fi... una part més d’aquest país meravellós que és Itàlia, on natura i cultura es donen la mà per oferir-nos paratges de bellesa excepcional, que sempre ens estan convidant a tornar-hi.


Edippa Mas

11:50 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

12 comentaris:

  1. Hola!, la Mia es diu Persson, de cognom, pero dues lletres no canvien en res el que dieu: el paperàs que fa a l'Incoronazione, encara que a mi m'agrada més la Connolly. En tot cas, una gran ópera de Monteverdi.

    I moltes gràcies a la Edippa: mai em cansaria de llegir coses sobre Itàlia, i, menys encara, d'anar-hi a la més mínima excusa que se'm presenta. I les vil·les romanes son una de les meves debilitats, com m'agrada passajar-me pels seus jardins salvatges i desbordants de tot, no com aquella cosa centroeuropea dels jardins tots endreçadets, polits, retalladets i mil·limetrats.

    ResponElimina
  2. la Persson es diu Miah, i no Mia, se m'ha perdut la "h" por el camí..

    ResponElimina
  3. Edipaa, quin tros de viatge!!!

    ResponElimina
  4. Enric, quina col.laboradora de luxe que teniu la Gloria i tu. M'agradat recordar una ciutat que vaig conèixer i de la que tinc un molt bon record.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Edipa,
    Sensacional viatge. Nosaltres hi vam ser el 2005 i Nàpols té un encant...decadent però especial. Els voltants de la ciutat, són plens de història, des de Pompeia fins a Herculà, (aquest museu que esmentes no hi era fa tres anys) de Pozzuoli a Paestum. I les illes de la Badia, Capri, Ischia, ... Per cert el Teatre San Carlo és un temple de l'òpera, però el pobre està força atrotinat, al menys d'aspecte, igual que les galeries Victor Emmanuelle del davant; ni punt de comparació amb les de Milà. I és que a Italia, les diferències entre nord i sud són notables. Gràcies per fer-nos particips d'un viatge tan interessant i que a nosaltres ens porta tants bons records.
    Ah! no m'oblido: Händel forever!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Teresa:

    Malgrat que, com a autora del “post”, serà l’Edipa qui contesti els comentaris, entono el “mea culpa” en la transcripció del cognom de la soprano sueca, ja que vaig ser jo qui vaig insinuar a l’Edipa, abans de penjar el “post”, de posar-hi el nom de la cantant, i el vaig escriure malament. Així, doncs, sóc jo també qui t’agraeix la correcció, que he cuitat a fer. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Gràcies per la crónica!!! He pogut reviure la meva estada a Nàpols, ja fa molts anys, i he estat pensant que és un lloc per tornar-hi....sempre.

    ResponElimina
  8. Odio Nàpols i tot i així em fascina.

    L'odio pel que no em va donar o no vaig saber trobar quan mi vaig abocar, surtin corre-cuita d'una ciutat desendreçada, deixada, caòtica i alhora fascinant.

    Hi haig de tornar, doncs em resisteixo a pensar que sigui l'únic lloc de Itàlia del que en guardo un mal record.

    No vaig tenir sort, ho reconec i per això l'odio perquè encara no he tingut l'oportunitat idònia per torna-hi i deixar-me seduir per aquells carrers carregats d'humanitat.

    Quan vaig voler anar al Museu Nacional (durant el ferragosto)estava tancat i barrat, ni tan sols vaig poder veure el San Gennaro.

    Això si, el millor cafè que he pres a la meva vida i a Itàlia n'he pres milers, va ser a dins les Galeries davant del San Carlo. HO he pogut oblidar mai aquella amargor sublim.

    Quan hi torni, us ho faré saber.

    Gràcies per la crònica Edipa, m'han vingut ganes de tornar-ho a provar.

    ResponElimina
  9. Malgrat la obscura premsa que té Nàpols entre la "camorra", el tràfic desaforat i la brossa, jo també hi aniria , i aquest article, Edipa, és una invitació a fer-hi una escapada. Ha ser fantàstic visitar el que tu has vist i, tan bé, ens has sabut explicar. Jo, com sempre, acabaria el "tour" en un cafè, prenent un "cafe" i escoltant qualsevol de les cançons d'en Tosti.
    Enhorabona, reporter Maas.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Maravilloso...

    Yo como los niños: MAS, QUIERO MAS POST

    ResponElimina
  12. Hola, Teresa,
    Celebro que t’agradin les vil·les romanes i els seus jardins. Convé, però, recordar que els romans, al costat de jardins on els vegetals creixien lliurement, també en tenien d’estrictament ordenats, ja que van ser justament ells els inventors de l’ars topiaria. A mi, la veritat és que m’agraden els jardins de tota mena. A reveure!

    Com anem, gent de la cuina vermella?
    Sí que va ser una bon viatge i, en aquest sentit, el 2008 va resultar un any excepcional en què no vaig parar d’anar amunt i avall. De moment, aquest 2009 encara no m’he mogut de casa, però faré tots els possibles per repetir l’experiència del 08. Gràcies per tot i fins ben aviat.

    Maria,
    Gràcies per la teva generositat. El que és un luxe és que l’Enric i la Glòria em deixin ficar una mica de cullerada a la seva samfaina!

    Josep,
    Efectivament el Museu Virtual és de construcció recent. D’altra banda, m’alegra poder-te informar que el Teatro San Carlo ha estat restaurat i ben aviat es tancarà per fer-hi una segona fase de millores. Serà qüestió de tornar-hi!

    Enric,
    Gràcies per les teves aportacions al post. De debò.

    Maria Teresa,
    A aquestes alçades veig que tothom havia estat a Nàpols menys jo. En tot cas, més val tard que mai i, com tu, espero tornar-hi algun dia.

    Hola, Joueaquim,
    Et fixes que no parem de parlar de tornar a Nàpols? (i a Sorrento, és clar!). Del teu comentari, però, voldria destacar el fet que trobessis el Museu Nacional tancat. No et pensis pas que jo el veiés sencer, ja que una part també estava tancada. En aquest aspecte, els italians no són gens considerats, suposo que pel fet que van tan sobrats de patrimoni que no necessiten esforçar-se gens per atreure turisme. Ah! disculpa el ball de lletres. Són coses que passen...

    Glòria,
    El cafè de Nàpols és –com ja ha dit en Joaquim-meravellós i també hi fan unes pizzes fabuloses.

    Hola, Su,
    Miraré de viatjar molt i fer “mas” post. Siempre a “Su” servicio. Una abraçada,

    Edipa Maas

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top