}

Pages

06 d’octubre 2008

ÀPATS DE FONDA

Enviat per enric  |  14 comentaris

Coberta del llibre
Des de que vam prendre la decisió d’endegar aquest bloc, ja tenia pensat dedicar un post a aquest llibre que Cossetània Edicions, de Valls, va publicar fa només un parell d’anys en la seva col·lecció “El cullerot”, una magnífica col·lecció de llibres on la gastronomia catalana n’és la protagonista, i on les signatures d’autors, entre d’altres, com ara l’historiador, crític d’art i assessor gastronòmic Jaume Fàbrega, o del cuiner i professor de cuina Pep Nogué -prou conegut pels amics blocaires que hem anat a les seves classes-, o de la cuinera, nutricionista i professora nord-catalana Eliana Thibaut i Comalada, impulsora, a la Catalunya Nord, dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional, són prou significatives per albirar el rigor i la seriositat d’aquesta col·lecció.

L'autor, Jaume Carles Font va començar a publicar llibres basats en els bolets: Els bolets del Maresme (Caixa d’Estalvis Laietana, 1982), i Anem a buscar bolets (Altafulla, 1988). Aquesta passió per la micologia el va portar més endavant a introduir-se en el món de la cuina i a publicar Cuinem els bolets (Aixernador d’Argentona, 1989), La cuina tradicional dels bolets (Cossetània Edicions, 2002) i, en castellà, Recetas tradicionales con setas (Austral MediaCossetània, 2004).

A Àpats de fonda, Jaume Carles Font ens aporta "165 receptes per menjar –segons ens fa saber en el subtítol del llibre- com a les fondes”, entenent com a fondes aquelles cases de menjar on s’hi serveixen indefectiblement plats elaborats segons les formes tradicionals i depenent dels ingredients que aporten les diferents estacions de l’any.

L’autor, segons explica en el Pròleg del llibre, va anar recollint receptes que li van ser facilitades d’una forma completament desinteressada per persones relacionades amb el món de les fondes, alguna de les quals ja havien abaixat per sempre les portes, i és interessant constatar que totes i cadascuna de les receptes d’aquest llibre han estat provades -algunes fins i tot més d’una vegada- pel mateix autor abans no va donar per bona la transcripció que en va fer al llibre.

Amb una interessant introducció formada pel Pròleg, els Agraïments, la Introducció en sí, així com per dos apunts titulats “La cuina de les fondes a través de les estacions” i “Un exemple d’un àpat d’una família rural”, el llibre està dividit en els següents capítols:

Les salses i els brous base.
L’arròs.
El bacallà.
Els brous i les sopes.
Les carns.
El conill i l’aviran
Les hortalisses i els llegums.
Els ous.
La pasta.
El peix i el marisc.

A totes i a cada una de les receptes s’hi indica el nombre de comensals (4, 6 ó 8 persones) amb què haurem de comptar segons la quantitat dels ingredients indicada, i a tots els capítols totes les receptes van per ordre alfabétic de l’ingredient principal. També és important remarcar que no hi ha ni un sol ingredient que no poguem trobar a la plaça, a la botiga de queviures o al supermercat.

He estat repassant les receptes d’aquest llibre que recordo haver fet alguna vegada, i el llistat és el següent:

Arròs amb bacallà; Bacallà al forn; Bunyols de bacallà; Galtes de porc al forn; Llaminera guisada; Mandonguilles amb mongetes; Ànec amb cireres; Conill amb castanyes i bolets; Pollastre amb escamarlans; Mongetes amb cloïsses; Fideus de peix; Calamars amb salsa picant; Llobarro amb patates al forn; Musclos a la marinera; Tonyina estofada.

M’agradaria remarcar que en aquest llibre no solament no m’he trobat amb cap error de redactat –cosa, malauradament, cada vegada bastant més habitual en el món editorial d’avui-, sinó que he observat que a totes les receptes l’autor no dóna per suposat cap pas perquè ja hagi estat explicat anteriorment, pel que cada una d’elles pot fer-se pas a pas i seguint, a més a més, les instruccions per l’ordre en què han estat redactades.

El fet que m’agradi llegir i l’afició que tinc per la cuina, han provocat que m’hagi comprat bastants llibres d’aquesta matèria, que m’hagi embrancat a començar interminables col·leccións per fascicles, i que m’hagin obsequiat pel meu sant o pel meu anniversari o per les festes de Nadal o de Reis amb llibres de cuina, alguns d’ells en edicions m’atreviria a dir que luxoses, molts dels quals, però, ocupen el seu lloc a la prestatgeria sense que els hagi pràcticament consultat. Aquest dels àpats, tal i com jo l’anomeno, encara que sí que té, com és natural, el seu lloc a la prestatgeria, ronda tot sovint per la cuina, per la taula de l’estudi, i s’ha fet un bon tip de viatjar amb mi fent-me companyia en el tediós trajecte amb tren i Metro que he de fer per anar i venir cada dia de la feina a casa i de casa a la feina.

En definitiva, i ja per acabar, dir que moltes vegades he pensat, al consultar-lo, que els 15 euros que em va costar han estat una de les “inversions” més afortunades que he fet mai amb llibres, siguin de cuina o del que siguin.

Jaume Carles Font.
Àpats de fonda. 165 receptes per menjar com a les fondes.
Cossetània Edicions
(Valls).
Col·lecció “El cullerot”, núm. 41.
Primera edició: octubre del 2006.




4:38 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

14 comentaris:

  1. Enric, els clàssics són sempre els millors, i l'índex d'aquesta obra és un fons d'armari (o hauria de dir un fons de cassola :)) perfecte!!! Quina bona gana se m'obre cada cop que penges post!!
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la recomanació!
    Últimament, com que això de la cuina es veu que està de moda, han aperagut tants llibres de cuina que costa destriar els bons dels dolents (al meu entendre, els útils dels que només omplen un lloc al prestatge).
    S'agraeixen les recomacions d'algú com tu, de qui sé que té una bona col·leciió sobre el tema ;)
    A més, ara s'acosta el meu aniversari i ja m'han demanat que faci llista, així que l'apunto!

    ResponElimina
  3. Enric, que bé que ens facis aquest recomanació!! Ja també me l'apunto...m'encanta comprar-me llibres...malauradament no tots són útils.
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  4. gràcies per la recomanació, enric, no coneixia el llibre i em sembla una molt bona iniciativa per no oblidar aquesta cuina de fonda que tant ens ha fet gaudir.

    ResponElimina
  5. el jueves pasado gracias a una increible conjunción astral, coincidimos con nuestros dos hijos y para celebrarlo, decidí hacer cena, como dicen en Madrid "de lujo", me decidí rapidamente por "el mar y montaña" de tú recetario, creo que le hubieras puesto alguna pega, si, no me atreví con el chocolate y luego lo eché a faltar. NO obstante una gozada de cena a la que contribuyó sin ninguna duda tú "sanfaina".
    Este libro recetario que recomiendas caerá y la ed. bilingüe de Baudelaire también. Gracias por todo y petons

    ResponElimina
  6. Mira Enric acabas de alegrarme el día! Cuando, harta ya de buscar, estaba a punto de comprar "el último de Argiñano", me asomo por tu casa et voilà!!! Ya tengo el regalo perfecto !!!!!

    GRACIAS GUAPO!!!! UN BESO !!!!

    ResponElimina
  7. Enric,

    Ja el tinc!!!!!!!!!. Sóc igual de diligent comprant discos que comprant llibres, eh?. També he aprofitat l'hora d'esmorzar i mira, un àpats de fonda ja és meu!. L'he fullejat i m'agrada, és d'aquells llibres que fan plats de xup-xup de tota la vida, com a mi m'agraden.

    Ja he posat punts en algunes pàgines. Ara, a posar-ho en pràctica!. Ja t'ho explicaré!.

    ResponElimina
  8. Jo,-com la Glória- també el tinc aquest llibre. Molt ben recomenat, Enric, doncs les receptes que s'hi troben, totes son de molt bon fer.
    Jo per la meva part d'aquest llibre he fet les monguetes amb mandonguilles -Per cert Glória possa-li un punt en aquesta recepta-. També he fet les galtes de porc -a la mare l'hi agradaven molt ho recordes Enric?, el fricandó, els bunyols de bacallà.

    ResponElimina
  9. D'aquesta col·lecció en tinc uns quants i, segur que me'l compraré només puga. La magnífica descripció que en fas i tota la utilitat que li traus me l'ha fet molt abellidor. Gràcies per tot. Francesc

    ResponElimina
  10. Gran debat aquest dels llibres de cuina... hi ha tants impostors... en fi.
    Apuntem la teva recomanació, gràcies amic!

    ResponElimina
  11. A tots: Demanar-vos disculpes per haver trigat tant a contestar als vostres comentaris -no m’enrotllaré amb explicacions- ;)

    Delfica: De debò que no estic tancat a les noves tendències culinàries, però aquests “clàssics”, tal i com tan encertadament els anomenes, sempre són una garantia tant de senzillesa a l’hora d’elaborar-los com d’èxit assegurat quan són a taula. Per a mi aquest llibre va ser una gran troballa.

    Gemma: A vegades, quan miro la prestatgeria on hi tinc encabits els llibres de cuina, et prometo que penso: “Malaguanyats diners”, però jo vaig aprendre a cuinar als dos mesos d’estar casat, ja que per als nois de la meva època la cuina era el lloc on hi havia la nevera (jo encara vaig arreplegar les de gel, que em tocava anar a comprar), i en vaig aprendre gràcies als llibres, i potser per això n’he anat acumulant tants i d’una forma tan anàrquica. Com diu l’adagi, però, “Déu te’n guardi d’un ja està fet”, i allà s’estan apretadets, encara que també és veritat que de tots, però, alguna cosa o una altra n’he tret, val a dir-ho.

    Ah!, Jo també sóc escorpí!

    Eva: T’asseguro que no te’n penediràs, si te’l compres. A més a més, he comptat que hi ha sis receptes de mandonguilles per fer les delícies d’en Riqui, i a l’apartat de peix en trobaràs moltes de peix “sense espines”. ;)

    Manel: Quan jo era petit –d’això en fa bastants anys- anar a la fonda era sinònim de fer un bon àpat, i en aquest llibre s’entèn perfectament el perquè.

    Pilar: Quan he llegit que no et vas atrevir a posar xocolata a la picada, m’he imaginat que et deia com quan érem petits: “Cobarde, gallina, capitán de la sardina”, i és que de ben segur que si has menjat en algun restaurant català algun suquet de peix o alguna sarsuela, gairebé segur que a la picada n’hi anava. Jo n’hi poso, de xocolata, també a la picada del fricandó (un dia d’aquests que vinguin els meus fills a dinar en faré i penjaré la recepta perquè val molt la pena), i la Glòria et pot dir què li va semblar.

    Floria: No tinc absolutament res en contra de l’Arguiñano, al contrari, però aquests “àpats” són tot uns clàssics a reivindicar. Espero que a qui li regalessis li agradés tant com m’agrada a mi.

    Glòria: Això sí que és allò que en diuen “dit i fet”, eh?… M’has deixat intrigat pensant en quines són les receptes que ja has marcat per fer. Ja ens les aniràs dient.

    Josepb: Però si aquest llibre me’l vas ensenyar tu quan te’l vas comprar, i recordo que, després de fullejar-lo, l’endemà mateix ja vaig anar a la llibreria a comprar-me’l! :))

    Francesc: És una llàstima que, tal i com em vas dir per telèfon, no l’haguessis trobat quan vau venir a Barcelona, però ja veuràs, quan el rebis d’on vas encomanar-lo, que en podràs treure “molt de suc”.

    Parella: Tinc la seguretat que hi ha molts llibres al mercat signats per alguns coneguts autors que només hi han posat la seva signatura. En Jaume Carles Font ha fet un veritable treball de camp molt i molt seriós, i es nota sobretot per la redacció acuradíssima de totes i cadascuna de les receptes. Un bon llibre sens dubte, amics.

    ResponElimina
  12. Ets escorpí???? De quin dia????

    ResponElimina
  13. Ho recordo Enric, però el que passa que el "post" és teu Enric¡ josepb

    ResponElimina
  14. Gemma: Som escorpins tant l'Anna Maria (15-XI), com la Glòria (25-X), i jo (16-XI)!

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top