Val a dir que vaig estar de pega!
La setmana passada tenia una entrada que em van portar els Reis (aquests, com que són els de l'Orient, els poso en majúsucula) per anar a l’Auditori de Barcelona a escoltar, com m’agrada fer cada any, una de les peces, per a mi, més impressionants de tota la història de la música: La Passió segons Sant Mateu, de Johan Sebastian Bach.
La mala sort va voler, però, que uns dies abans arreplegués una calipàndria d’aquelles que fan època, amb l’afegit d’uns atacs de tos propis…, propis... Uf!, no sé si dir-ho, perquè...
Va… Sí!… Ho diré..., però fluixet, eh?: propis de fumador.
Ja està, ja esta!… Ja sé que he de deixar de fumar, i que no és gens bo per la salut, i que fins i tot em tinc ben guanyat no haver pogut anar al concert, però la cosa va anar així i, com molt bé es diu en casos com aquest: “Déu et guardi d’un ja està fet”. No hi vaig poder anar i, per tant, ja vaig pagar-ho amb una bona penitència, oi?
Però anem on anava, i aquí mateix prometo que una dia deixaré de fumar. Al cap i a la fi, com deia el gran Perich en un dels seus impagables raonaments: “Deixar de fumar és molt senzill. Jo, per exemple, he deixat de fumar més de cent vegades...”
Doncs bé, tal i com estava explicant, amb aquella tos que tenia ni tan sols em vaig plantejar apropar-me als voltants de l'Auditori, i vaig pensar que el millor que podia fer amb l'entrada era regalar-la a la meva companya de fatigues del bloc, a la Glòria.
I com que qui no es consola és perquè no vol, em vaig haver de conformar a escoltar-lo, al vespre quan vaig arribar de treballar a casa i després de sopar, amb la versió que tinc gravada de Klemperer i que tant m’agrada: Peter Pears, Dietrich Fischer-Dieskau, Elisabeth Schwarzkopff, Christa Ludwig, Nicolai Gedda i Walter Berry, és el luxós repartiment de solistes vocals que, amb l'Orquestra i el Chor Philarmonia, va dirigir-la Otto Klemperer per a la EMI, l'any 1962.
La Passió segons Sant Mateu és una obra monumental on, a través d'un camí de recitatius amb què es va narrant el text bíblic, J.S. Bach ens fa arribar fins a les portes d'esplèndides, descriptives i colpidores corals, així com a les de bellíssimes àries vocals en les que les melodies són delicadament aixoplugades per l'orquestra i per diferents instruments solistes.
Una d'aquestes àries, “Erbarme dich, mein Got” ("Tingues pietat de mi, Déu meu "), és l'ària que segueix a la narració que l'Evangeli fa de les tres vegades que Pere va negar conèixer Jesús i, com un plany de penediment, és introduïda per un violí solista, que no solament acompanyarà en tot moment el to planyívol de l’ària, sinó que en algun d'aquests moments semblarà, talment, que el solo del violí elevi, com un eco, el consirós prec expressat en la veu de la contralt per escampar-lo arreu del món.
Bellíssima, delicadíssima... Meravellosa joia del geni compositor que fou Johan Sebastian Bach.
Si l'heu volgut escoltar, ¿us podríeu imaginar quina gràcia us faria que un veí de seient, per lluny que estigués, hagués "acompanyat" aquesta ària amb un atac de tos?... Per enviar-lo de pet a l'infern, oi?
La setmana passada tenia una entrada que em van portar els Reis (aquests, com que són els de l'Orient, els poso en majúsucula) per anar a l’Auditori de Barcelona a escoltar, com m’agrada fer cada any, una de les peces, per a mi, més impressionants de tota la història de la música: La Passió segons Sant Mateu, de Johan Sebastian Bach.
La mala sort va voler, però, que uns dies abans arreplegués una calipàndria d’aquelles que fan època, amb l’afegit d’uns atacs de tos propis…, propis... Uf!, no sé si dir-ho, perquè...
Va… Sí!… Ho diré..., però fluixet, eh?: propis de fumador.
Ja està, ja esta!… Ja sé que he de deixar de fumar, i que no és gens bo per la salut, i que fins i tot em tinc ben guanyat no haver pogut anar al concert, però la cosa va anar així i, com molt bé es diu en casos com aquest: “Déu et guardi d’un ja està fet”. No hi vaig poder anar i, per tant, ja vaig pagar-ho amb una bona penitència, oi?
Però anem on anava, i aquí mateix prometo que una dia deixaré de fumar. Al cap i a la fi, com deia el gran Perich en un dels seus impagables raonaments: “Deixar de fumar és molt senzill. Jo, per exemple, he deixat de fumar més de cent vegades...”
Doncs bé, tal i com estava explicant, amb aquella tos que tenia ni tan sols em vaig plantejar apropar-me als voltants de l'Auditori, i vaig pensar que el millor que podia fer amb l'entrada era regalar-la a la meva companya de fatigues del bloc, a la Glòria.
I com que qui no es consola és perquè no vol, em vaig haver de conformar a escoltar-lo, al vespre quan vaig arribar de treballar a casa i després de sopar, amb la versió que tinc gravada de Klemperer i que tant m’agrada: Peter Pears, Dietrich Fischer-Dieskau, Elisabeth Schwarzkopff, Christa Ludwig, Nicolai Gedda i Walter Berry, és el luxós repartiment de solistes vocals que, amb l'Orquestra i el Chor Philarmonia, va dirigir-la Otto Klemperer per a la EMI, l'any 1962.
La Passió segons Sant Mateu és una obra monumental on, a través d'un camí de recitatius amb què es va narrant el text bíblic, J.S. Bach ens fa arribar fins a les portes d'esplèndides, descriptives i colpidores corals, així com a les de bellíssimes àries vocals en les que les melodies són delicadament aixoplugades per l'orquestra i per diferents instruments solistes.
Una d'aquestes àries, “Erbarme dich, mein Got” ("Tingues pietat de mi, Déu meu "), és l'ària que segueix a la narració que l'Evangeli fa de les tres vegades que Pere va negar conèixer Jesús i, com un plany de penediment, és introduïda per un violí solista, que no solament acompanyarà en tot moment el to planyívol de l’ària, sinó que en algun d'aquests moments semblarà, talment, que el solo del violí elevi, com un eco, el consirós prec expressat en la veu de la contralt per escampar-lo arreu del món.
Bellíssima, delicadíssima... Meravellosa joia del geni compositor que fou Johan Sebastian Bach.
Si l'heu volgut escoltar, ¿us podríeu imaginar quina gràcia us faria que un veí de seient, per lluny que estigués, hagués "acompanyat" aquesta ària amb un atac de tos?... Per enviar-lo de pet a l'infern, oi?
8:30 a. m.
Compartiu a:
Continueu llegint...
