Un cop més, la "Samfaina" es complau en comptar amb la col·laboració de la seva corresponsal sense sou Edipaa Mas, a la qual li agraïm aquesta magnífica crònica de l’exposició sobre l’emperador Adrià que es pot veure, fins el dia 26 d’octubre d’enguany, al British Museum de Londres.
Un cop més, doncs, moltes gràcies, Edipaa!
A aquestes alçades del calendari no té gaire sentit descriure l’exposició que el British Museum dedica a l’emperador Adrià (76-138), ja que quan es va inaugurar el proppassat 24 de juliol, es van publicar diverses ressenyes, com la signada per Jacinto Anton al diari El País, que expliquen més que bé el contingut i l’esperit d’aquesta mostra que, gràcies també a una magnífica campanya publicitària, va camí de convertir-se en el best-seller de la temporada expositiva, des de ja fa uns anys no exempta d’una forta competència.
En aquestes petites memòries comentaré, doncs, allò que m’ha cridat l’atenció, dient, ja per endavant, que l’exposició m’ha entusiasmat i que la recomano a tothom sense cap mena de reserva (estarà oberta fins al 26 d’octubre i, per assegurar la visita, podeu adquirir les entrades per internet.
El personatge
La iniciativa de dedicar una exposició a l’emperador Adrià em sembla veritablement brillant. Encara que menys famós que Juli Cèsar o Octavi August i no tan mediàtic com Calígula, Claudi o Neró, la vida d’Adrià reuneix tots els ingredients per compondre una relat fascinant de valentia i grandesa, crueltat, riquesa, intriga i poder, cultura, arquitectura, poesia, bellesa, amor, espiritualitat i mort..., elements, tots ells, presents en la mostra, que els tracta amb naturalitat i elegància, i que han de contribuir a despertar l’interès del gran públic que, sense excloure els estudiosos, és, de ben segur, el destinatari d’una exposició com aquesta.
La dimensió històrica del personatge és immensa i va deixar empremta arreu de l’Imperi: l’origen bètic de la seva família el lliga a Andalucia; va néixer Roma, on encara es pot veure el Panteó (que va fer restaurar), el seu mausoleu (el castell Sant’Angelo) i, a prop de la capital, la seva vil·la de Tívoli; Gran Bretanya el té molt present per la muralla que hi va fer construir de costa a costa i que encara es conserva; va freqüentar Grècia, va fer estada a Egipte i es pot dir que va recórrer tot el territori imperial.
El fet d’haver començat el seu govern en un moment de greus conflictes amb l’Imperi dels Parts (justament els actuals territoris d’Iran i Irak), amb qui va establir la pau, o el fet que sufoqués amb duresa contundent una greu revolta dels jueus a Palestina posen Adrià en relació directa amb els problemes de l’actual panorama internacional.
Gràcies a la novel·la de Marguerite Yourcenar, Memòries d’Adrià (que no s’oblida a l’exposició), també és un personatge conegut i apreciat pel públic amant de la literatura i, en un altre ordre de coses, una figura clau en l’univers gai a causa de la seva relació amb el bellíssim Antinous, a qui es dedica tot un apartat i que, com és ben sabut, va morir en circumstàncies misterioses i va arribar a ser deïficat per l’emperador.
L’autor
L’autor institucional, el British Museum, ofereix aquesta exposició com a segona d’una sèrie dedicada als grans forjadors del món actual, la primera de les quals va tractar de l’Imperi xinès. És un plaer constatar com aquest museu es manté en primera línia en el camp de la recerca (sense la qual no hagués estat possible la mostra) i que inverteixi tant esforç a divulgar-ne els resultats mitjançant l’exposició que ens ocupa i el catàleg que l’acompanya, tan erudit com ben il·lustrat, encara que no sempre pràctic per a la consulta. El conjunt és el resultat del treball d’un gran equip amb el comissari Thorsten Opper al capdavant. Conservador responsable d’escultura grega i romana del British Museum, al qual es va incorporar el 2001 procedent de l’Ashomolean Museum d’Oxford (lligat a la Universitat), on s’ocupava de la galeria de còpies d’escultura clàssica, Opper ha adquirit un remarcable protagonisme i m’atreviria a dir que fins i tot una certa fama per la seva labor en la mostra. Felicitats!
El discursHe de confessar que sóc una devota admiradora de "la manera britànica" d’enfocar disciplines com la l’art, la biografia o la història en general, en les quals l’erudició, la descripció i el relat es fan sempre compatibles amb l’anàlisi i la interpretació crítica, portada a terme amb serietat i solvència, però sense excloure l’anècdota (el lòbul plegat de l’orella d’Adrià en seria un exemple).
Ens trobem, aquí, davant d’un guió molt ben travat, clar, ordenat, assequible i rigorós, que no vol escatimar res al públic i és capaç d’explicar el desacord dels estudiosos davant determinats temes sense perjudicar mai la comprensió del discurs. Un discurs que es construeix, doncs, a partir d’un guió esplèndid, i que es desenvolupa mitjançant textos molt sintètics i documents i peces originals (autèntiques protagonistes del conjunt, tal com ha de ser en una exposició), amb l’ajut d’algunes maquetes i espectaculars imatges fotogràfiques, a més d’un breu audiovisual que dóna inici a la mostra.
La presentació
Estem davant d’una exposició que, feta amb uns mitjans pressupostaris notables -ha comptat amb el patrocini de la companyia petrolera BP (ja sé on ompliré el dipòsit a partir d’ara)-, reuneix, al costat d’algunes obres del propi British, un bon nombre de peces i documents procedents de museus i col·leccions d’arreu del món, per a les quals s’ha creat un mobiliari i una il·luminació específics.
Fugint tant de l’acumulació d’objectes, ja sigui efectista o rutinària, com de la megalomania a "l’estil parc temàtic" en què de vegades cauen aquestes grans exposicions, el disseny se supedita a les peces, algunes realment espectaculars i totes elles d’un valor incalculable en tant que testimonis irrepetibles del nostre passat.
No es poden deixar d’esmentar l’escultura colossal d’Adrià, trobada a l’agost del 2007 a Sagalassos, al sud-oest de Turquia; les nombroses i refinades escultures d’Antinous o, a l’altre extrem, el fràgil i minúscul fragment de papirus amb unes línies de la suposada autobiografia d’Adrià, document portat des de Chicago enmig, sense dubte, de fortes mesures de seguretat ambiental i contra robatoris.
Una excel·lent troballa és la integració de la sala on té lloc l’exposició, coronada per una gran cúpula, en el discurs de la mostra, ja que en l’apartat que es dedica a la relació d’Adrià amb l’arquitectura, hi ocupa un lloc important la restauració del Panteó de Roma, la cúpula del qual va servir de model a moltes cúpules posteriors, inclosa, tal com se’ns fa notar, la del mateix British, que podem admirar in situ.
Igualment remarcable és l’ús dels bustos esculpits d’alguns personatges per mostrar les relacions de parentesc de l’elit a què pertanyia Adrià... i a destacar la presència d’una peça excepcional (del propi museu), que es podria haver exposat de forma més afortunada: la copa Warren, feta de plata i decorada amb escenes de pràctiques homosexuals masculines, que només podem veure sencera amb una mica d’esforç gestual i que, de fet, requeriria la incorporació d’un mirall dins la vitrina o, encara millor, una col·locació exempta que permetés passejar-hi al voltant per admirar la peça des de tots els angles amb absoluta comoditat... Què hi farem? Ningú no és perfecte.Edipa Maas
10:30 p. m.
Compartiu a:
Continueu llegint...
8 comentaris:
Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts